Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (1)

Us suggereixo cercar un paràgraf i una idea d’on relacionar les imatges amb l’obra de Nietzsche “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”.

Us hi animeu?

https://lh3.googleusercontent.com/Ym76ZWeRziaAyzme1MdEkw0R2i2FO_W2BU8WyGQj6o5Z9caSvT9FVbSI674Cf_1uxNaWVNkL18suGBGGPkS6xc7c_6qRfGc5WTIaqJRQNEdwO-hkIcDVHDAs0pPHFDlbsQG-4E7ykl1ydlPz1Rx5tAoEAfYODoROTQOVgtQ9ZElKi_mEl1j8rviIg1fIkqI0DuoctO0ImNPdWw5YTpmf5FTXdclJ0Ss0FkUuQMPW-FWnOcAsfn6FTrBEvaDIY-4pEFGOpVxYSufMl2ZObR3U9hu39TXKdy-ic-mtSo2rp46v6Fuz5_0HIBrZw1jGB-PFARcrXEHuslsJEpgjooNTC5h9hOSgEU35wWYiPgB9u0LS2Qr0Kh7VGKnZlHAO5zfbi6ufuXxmCBrDCZcUdKdNGerBBKouGkqWlc0xPmK6XsHBs5wEMCKz7NI39Hu0DTndLYcYZfI2lOTj8txcgo-arFLV-DMcxCDfogSYyNqwFbPOZ8UMSoa3S_rouCvqFm7sH2VrBqmweW5vYPc9bV31eSTAyoGy3foZ645y8exh5myrn2bG5rIhk7XmS-JwHJA3-X_e=w1234-h694-no





2 Responses to “Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (1)”

  1.   Guillem Orriols Munne i Arnau Bessa Says:

    2. “El més superb dels homes, el filòsof, creu que de totes bandes els ulls de l’univers es troben telescòpicament orientats envers la seva manera de fer i de pensar”

    En aquest primer paràgraf de “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”, “Una faula”, trobem reflectit el perspectivisme de Nietzsche. En aquest paragraf Nietzsche ens mostra la visió humana envers les nostres creacions i qualitats com a espècie única i “perfecte” que ens hem cregut durant la nostre existència. Les nostres qualitats humanes com l’enteniment o el coneixament ens han fet creure que son qualitats úniques no nomès en el nostre planeta, sinó com a norma general en l’univers i, així doncs, pensar que nosaltres com a espècie dominant que ens creiem sóm el centre d el’univers però, com ell diu, si li demanessim a un mosquit envers aquest tema, ell també ens diria que el món gira al seu voltant i, per tant, que ell també es el centre.
    Com a creadors de qualitats que els animals, aquells qui ens envolten i que en tenim coneixença, no tenen i per tant, considerem inferiors, ens autodenominem com a espècie superior a base de la desconeixènça o menyspreu de possibles facultats d’aquests o de altres espècies que ens poden envoltar en l’inmens univers.

    1. “l’home intuïtiu maneja les armes amb més força i amb més èxit que el seu adversari, si les circumstaàncies ho permeten, pot configurar-se una cultura i arrelar el domini de l’art sobre la vida […] l’home intuïtiu, posat enmig de la cultura, recull constantment de les intuïcions a més dels rebuig dels mals..”

    Amb les circumnstàncies adequades, com diu Nietzsche, l’home pot millorar la seva vida i entendre l’art i la cultura, ja que l’art per ell és una ferma representació de la realitat, al ser irracional i subjectiva. Per millorar, l’home ha de ser obert, valent i curiós, entre moltes d’altres coses, i com diu la segona paret de la frase, aquest home sap interpretar la cultura, la part bona i dolenta, a través de la inuïció. Aquest és el superhome, un home amb els seus propis valors, que el permet entendre millor el seu voltant i amb uns valors com la valentia i la curiositat.

  2.   Héctor Martín González (2n A) Says:

    “L’enteniment, aquest mestre de la disfressa, mentre pot enganyar sense fer mal, se sent lliure i alliberat d’altres treballs esclaus i celebra les seves saturnals”. Primer paràgraf de “L’enteniment alliberat”.

    “L’enteniment només és humà, i només qui en té un i l’ha generat se’l pren com si fos la cosa més important del món: com si els eixos de l’univers haguessin de girar al seu voltant”. Segon paràgraf d’ “Una faula”.

    1. Nietzsche fa una crítica ferotge a l’enteniment, al coneixement, és a dir, a tota l’herència socràtica que ha dominat occident des que van existir ell i el seu deixeble Plató. Però Nietzsche reflexiona sobre l’enteniment i diu que quan aquest no és ofensiu i és capaç de ser útil als homes, perquè els fa feliços, els deslliura del sentit comú, ha de ser objecte d’inspiració.

    L’enteniment lliure es distingeix del discerniment intel•lectualista perquè aquest és capaç d’apassionar els humans i és totalment contrari, converteix els humans en artistes, no en científics que tan sols prenen una visió conceptualitzada de la seva existència. Hem de prendre una postura dionisíaca en aquesta vida i cercar els plaers en uns límits que hom s’ha d’imposar a si mateix.

    2. Nietzsche ens diu que som la presa del nostre propi egoisme antropològic: el fet d’haver pogut concebre una certa capacitat de cognició, una intel•ligència, el coneixement, l’enteniment humà, ens torna a nosaltres mateixos admiradors de la nostra pròpia obra.

    Som els únics que som conscients del nostre saber i per això ens prenem a nosaltres mateixos com a mesura per “entendre” l’univers, sense saber que la veritat pura és inabastable des de la perspectiva única i salomònica que impera en els humans.