Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (2)

Us suggereixo cercar un paràgraf i una idea d’on relacionar les imatges amb l’obra de Nietzsche “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”.

Us hi animeu?





3 Responses to “Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (2)”

  1.   Judith Martínez i Meritxell Izquierdo 2 bat C Says:

    Aquestes dues imatges les relacionem amb els paràgrafs L’art de la disfressa, La veritat social i L’oblit d’on venen les paraules que estan en les pàgines 389 fins a la 393.

    El filòsof Nietzsche explica, primerament, que l’enteniment utilitza el seu màxim potencial en l’art de la disfressa, és a dir, l’art d’encobrir la veritat. Aquest arriba en l’home en el seu màxim nivell. L’home enganya, menteix, critica als altres, viu una falsa vida de luxe, emmascara i encobreix la realitat.

    Com que l’individu vol existir socialment, utilitza l’enteniment gairebé només per a fingir. Per formar part de la societat li cal un acord de pau, aquest implica un primer pas envers la realitat. Per tant, en aquest moment queda fixat el terme veritat: l’home inventa una denominació de les coses, uniformement vigent i obligatòria, i aquesta norma lingüística promulga les primers lleis de la veritat.

    El mentider, però, utilitza les denominacions vigents per fer que sembli real allò que no ho és. No obstant, cal definir el terme: paraula. La paraula és la imatge d’un estímul nerviós en forma de so. Quan cal passar d’un estímul nerviós a una causa exterior ja és resultat d’una aplicació errònia per part dels homes.

    – Per exemple dividim les coses segons el gènere i diem que “arbre” és masculí i “planta” femení. Diem “serp” pel fet d’arrossegar-se acció que també fa el cuc i és designat diferent.

    – Les diferents llengües mostren que amb paraules mai no s’arriba ni a la veritat ni a l’expressió adequada. Per aquest fet l’home necessita recorre a les metàfores per expressar les seves idees amb més claredat.

  2.   Júlia Font, Laia Sanahuja 2n C Says:

    Aquestes dues imatges les relacionem amb el paràgraf La veritat, una construcció social de l’enteniment que es troba des de la pàgina 394 fins a la 397.

    “Què és la veritat?” es pregunta Nietzsche. Segons el filòsof, es tracta de l’ús que fem les persones dels conceptes: els carreguem de connotacions, els embellim poèticament i retòricament, els hi donem un sentit que acaba sent fixa per a tothom… Nietzsche no es fia de la veritat de les paraules, ja que creu que aquestes posen nom a una il•lusió. Les paraules han violat la realitat fins al punt de poder-la designar segons la mesura, la voluntat i la perspectiva de l’home.

    Les paraules intenten designar l’immensitat de tot el que és abstracte i concret; volen actuar amb regularitat, com un dau. Tot i així, els mots no ho engloben tot i és que, es deixen d’explicar part de la realitat. El nostre llenguatge és una construcció rígida, plena de classificacions i s’exerceix com una llei matemàtica: per l’home, la veritat es troba en utilitzar ordenadament els conceptes, seguint les normes, denominant el que és genèric i no concret…D’aquesta manera, la seva interpretació de la realitat seguirà un eix exacte i comú per a tothom. Nietzsche ho exemplifica, en el seu llibre, amb un camell i diu que sense l’intel•lecte de l’home, la paraula “mamífer” no tindria la validesa que té ara, ja que, les coses existeixen en si mateixes però si nosaltres no els hi atribuïm un significat no tenen cap valor. Aquí es demostra el sentit antropomòrfic del llenguatge.

    L’home ha creat una interpretació del món i, amb els anys, ens ha fet creure que hi havia una sola manera d’actuar correctament i una sola perspectiva envers la realitat. No hem d’oblidar, que som les persones les qui hem donat sentit a tot el que ens envolta i que som nosaltres mateixos els qui podem canviar la concepció establerta.

  3.   Júlia Font, Laia Sanahuja 2n C Says:

    Aquestes dues imatges les relacionem amb el paràgraf La veritat, una construcció social de l’enteniment que es troba des de la pàgina 394 fins a la 397.
    “Què és la veritat?” es pregunta Nietzsche. Segons el filòsof, es tracta de l’ús que fem les persones dels conceptes: els carreguem de connotacions, els embellim poèticament i retòricament, els hi donem un sentit que acaba sent fixa per a tothom… Nietzsche no es fia de la veritat de les paraules, ja que creu que aquestes posen nom a una il•lusió. Les paraules han violat la realitat fins al punt de poder-la designar segons la mesura, la voluntat i la perspectiva de l’home.
    Les paraules intenten designar l’immensitat de tot el que és abstracte i concret; volen actuar amb regularitat, com un dau. Tot i així, els mots no ho engloben tot i és que, es deixen d’explicar part de la realitat. El nostre llenguatge és una construcció rígida, plena de classificacions i s’exerceix com una llei matemàtica: per l’home, la veritat es troba en utilitzar ordenadament els conceptes, seguint les normes, denominant el que és genèric i no concret…D’aquesta manera, la seva interpretació de la realitat seguirà un eix exacte i comú per a tothom. Nietzsche ho exemplifica, en el seu llibre, amb un camell i diu que sense l’intel•lecte de l’home, la paraula “mamífer” no tindria la validesa que té ara, ja que, les coses existeixen en si mateixes però si nosaltres no els hi atribuïm un significat no tenen cap valor. Aquí es demostra el sentit antropomòrfic del llenguatge.
    L’home ha creat una interpretació del món i, amb els anys, ens ha fet creure que hi havia una sola manera d’actuar correctament i una sola perspectiva envers la realitat. No hem d’oblidar, que som les persones les qui hem donat sentit a tot el que ens envolta i que som nosaltres mateixos els qui podem canviar la concepció establerta.