Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (3)

Us suggereixo cercar un paràgraf i una idea d’on relacionar les imatges amb l’obra de Nietzsche “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”.

Us hi animeu?





4 Responses to “Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (3)”

  1.   Daniel Salvans Quesada 2n B Says:

    En el primer incís del primer paràgraf falta “autoconsciència quedaria immediatament
    destruïda”.
    En el segon incís del primer paràgraf falta “carpe diem”.
    No s’ha publicat bé els dos intents anteriors.

  2.   Daniel Salvans Quesada 2n B Says:

    En el primer incís del primer paràgraf falta: .
    En el segon incís del primer paràgraf falta:
    (No s’ha publicat bé el primer intent)

  3.   Daniel Salvans Quesada 2n B Says:

    La primera imatge ens mostra una frase que diu “Aquell discurs favorable per a la conservació de la vida serà considerat veritable”. Aquesta oració es podria relacionar amb el paràgraf en el qual Nietzsche filosofa sobre el món percebut. En ell, l’alemany diu: “Si per un instant l’home pogués escapar-se dels murs de creença que l’empresonen, la seva <>”, idea que pretén demostrar la fragilitat de la nostra realitat i que, juntament amb altres arguments, serveix per corroborar que l’essència de les coses no es troba en el món empíric, és a dir, en la racionalitat que nosaltres vivim, ja que aquesta no té fonaments sòlids, és una mentida basada en metàfores constants. Tots aquests conceptes tenen com a objectiu delimitar el que entenem per veritat i, com que Nietzsche era un reconegut partidari del vitalisme (estil filosòfic inconformista basat en el <> i que no accepta un món matematitzat perquè té una visió més abstracte de la vida en la qual la seva principal meta és viure-la i no preparar-se per la mort), la fusió d’aquests dos vessants ens porta a la ratificació de la frase inicial, ja que els humans comprenen la conservació de la seva vida dins de la seva pròpia realitat.

    La frase de la segona fotografia és la següent: “Totes les coses per més semblants que siguin són desiguals” i té molt a veure amb el paràgraf en el qual Nietzsche parla de l’origen dels conceptes. La clara relació entre ambdós idees es basa en l’explicació en la qual el gran filòsof alemany troba l’origen dels conceptes en la nostra conformitat col•lectiva d’instaurar un model en les nostres ments el qual és impossible d’assolir. Nietzsche posa l’exemple de les fulles perquè totes són diferents en més o menys grau però, alhora, comparteixen les característiques necessàries perquè les puguem identificar com a tals. La visió que tenim sobre els conceptes equivaldria a la seva essència en la nostra racionalitat, però com que Nietzsche afirma que la realitat és una mentida, aquesta essència esdevé un concepte inaccessible i indefinible.

  4.   Danna Toro i Mónica Moraleja Says:

    [… i d’on vénen els conceptes]

    ‘’Tot concepte sorgeix d’igualar coses no iguals’’ – Nietzsche

    Nietzsche ens parla que les paraules esdevenen conceptes quan aquestes serveixen no per un cas particular sinó que es generalitzen simultàniament a tots els casos aparentment iguals però desiguals.

    Nietzsche ho exemplifica amb les fulles. Encara sabent que totes les fulles són particulars per tenir orígens diferents, vivim generalitzant-les en un mateix concepte. O bé ens parla de la honestedat: quan preguntem perquè algú ha actuat honestament i responem que és a causa de la seva honestedat, és com si estiguéssim dient que l’honestedat és la causa de la mateixa honestedat, quan en realitat ningú sap que és en sí ser honest, sinó que de milions de casos individuals apartem les desigualtats per simplificar-ho al fet de ser honest.

    Totes les tasses d’una vaixella són iguals, pensarà tothom, però no existeixen les copies exactes perquè sinó no serien en sí una copia. A simple vista les considerem tasses idèntiques les unes amb les altres però si les mesuréssim veuríem que totes tenen una particularitat que les diferencia de la resta. És aquí quan la paraula ‘’tassa’’ oblida les característiques particulars per esdevenir un concepte general.

    Tots els humans som humans pel fet de pertànyer a una mateixa espècie i compartir aspectes tant importants com l’origen o el mateix numero d’ossos però, quan anem pel carrer, veiem un únic humà o copies diferenciades reduïdes al mateix concepte? No serà que ens és més fàcil viure pensant en un mot general que engloba tot allò similar oblidant tot el que és individual i particular, creient fermament que és la veritat?