Einstein, per favor


Al llegir el llibre de
Jean-Claude Carrière Einstein, per favor publicat per La Campana he
comprovat com es poden explicar conceptes força complexos en format de
novel·la i tot possibilitant una lectura distreta.

Haig de confessar que
esperava un xic més, però de ben segur que era un excés d’expectatives. Però
al passar un dies de la seva lectura puc assegurar que hi queden en la
memòria idees molt suggerents.

Comproveu-ho si voleu:


  • Hem dit adéu a la
    simplicitat del món (pàg. 35)
  • La matèria i l’espai-temps
    ho són tot (pàg. 35)
  • Vam haver d’aprendre a
    oblidar-nos, a pensar més enllà de l’aparença (pàg. 40)
  • El pensament va amb el
    temps i fins i tot amb els objectes que el temps fa néixer (pàg. 56)
  • La mirada és mentida, la
    mirada deforma (pàg. 81)
  • L’evidència s’encomana
    tant com la mentida (pàg. 103)
  • Cal saber deixar de banda
    la lògica, que no és altra cosa que una manera banal de parlar, una
    convenció humana que no s’imposa necessàriament a les coses (pàg. 206)
  • Només el adeptes de la
    ignorància es queden completament satisfets. Quan no se sap res, això és per
    sempre. Tot coneixement ens porta a una altra obscuritat. (pàg. 225)
  • La ignorància
    tranquil·litza (pag. 228)
  • Saber és inventar
  • …

 

[@more@]