Deu raons (possibles) de l’alegria del pensament
Deu raons
(possibles) de la tristesa del pensament
- Escolteu
amb atenció el torrent del pensament i sentireu, en el centre inviolat, el
dubte i la frustració. - Sovint,
o més que sovint, però, pensar és habitualment una activitat matussera i
maldestra. - Pensar
és un bé supremament nostre, inserit en la més profunda intimitat del
nostre ésser. També és el més corrent, usat i repetitiu dels actes. Heus
aquí una contradicció insoluble. - El
llenguatge busca constantment dominar el pensament. - Pensar
és un dispendi gairebé increïble. - “Esperar contra tota esperança” és
una expressió contundent i categòrica de la plaga que el pensament envia a
la conseqüència. - El
pensament oculta tant com revela o probablement molt més. - Els
matisos de la mentida són inesgotables… Tots els homes i totes les
dones, tots els adults i tots els infants fan servir el que els lingüistes
anomenen “idiolecte”, que no és
altra cosa que la tria personal del llenguatge que tenen a l’abast, amb
dades, connotacions i referències que el receptor del diàleg no pot
interpretar del tot ni amb certesa. - Inadaptació
del pensament i la creativitat als ideals de justícia social. - El
mestratge del pensament, la curiosa celeritat del pensament, exalta l’home
sobre tots els altres éssers vius. El fa, però, estrany a si mateix i
davant l’enormitat del món.
Extret cada punt de cada capítol del llibre:
Deu raons (possibles) de la
tristesa del pensament
de George Steiner publicat per Arcàdia.
Una perla de 69 pàgines.
Ara el repte seria poder pensar i/o escriure: Deu raons (possibles) de l’alegria del pensament.
Algú hi aporta alguna?
