La història legal no atrapa a la història social
"La història legal és un aspecte de la història social. La història
legal tradicional, especialment a Europa, ha estat molt dogmàtica i ha
tractat la llei com si estigués molt aïllada de la resta de la
societat. Però això es dóna als treballs realitzats des del punt de
vista de la història legal. Els historiadors social europeus són molt
sofisticats. El punt essencial dels seus treballs és que els sistemes
legals són producte de les seves societats i es transformen amb les
seves societats. Hi ha molts exemples, deixi’m explicar-li un de molt
senzill: estic molt interessat en dret sobre la família. Ara fa 150
anys, molts països europeus no reconeixien el dret al divorci. Avui
dia, tots els països d’occident, amb l’excepció de Malta, reconeixen
aquest dret. Cada país té la seva pròpia història i cadascun ha fet una
evolució. A mesura que s’ha assumit que el matrimoni és quelcom que es
pot trencar, el divorci s’ha desenvolupat arreu dels països
occidentals. No és una qüestió d’evolució de les lleis sinó de
revolució sexual, de revolució en la posició de les dones, de canvis a
l’estructura de la família, etc. Tots els aspectes de les lleis
reflecteixen la influència dels canvis socials."
Fragment de l’entrevista a Lawrence M. Friedman: "La guerra contra el terrorisme és una metàfora per justificar accions"
Si Friedman té raó, potser, sempre vivim en un món d’incerteses i d’inadaptació ja que la legalitat mai dóna cobertura als temes socials més nous, no? Potser Habermas amb el seu discurs sobre la importància del diàleg ens retorna a la saviesa més antiga com la de Sòcrates, o no?
