Fal·làcia naturalista
Al diccionari, en aquest cas a l’Enciclopèdia Catalana podem llegir definicions com les següents:
Fal·làcia: Forma d’argument defectuosa, o bé, conjunt de paraules o qualsevol altra cosa disposada per a enganyar.
Fal·làcia naturalista: Fal·làcia consistent a convertir els enunciats descriptius en enunciats
prescriptius sense que sigui justificable. Hume assenyalà que de
l’observació del comportament habitual dels humans no se’n deriva
necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral.
G.E.Moore, en els seus Principia ethica (1903), utilitzà aquest
terme amb un sentit diferent per a designar l’error comès quan es
tracta de definir el terme "bo" com una qualitat natural, i no pas com
una qualitat simple no derivable de cap altra.
Ben probablement, podríem intercanviar exemples concrets on sembli que Hume tenia tota la raó.
Us hi atreviu?
Abans però us aconsello la lectura del fragment d’en Josep M. Terricabras que hi apareix al final de pàgina precisament encapçalat amb el concepte «fal.làcia naturalista».
