Tan bon punt et preguntes si ets feliç, deixes de ser-ho?
"La felicitat, si recordem el diagnòstic de Kant, no és un ideal de la raó sinó de la imaginació. També ens va advertir que de la fusta torçada de la humanitat no pot sortir-ne res de recte. John Stuart Mill semblava combinar les dues idees en el seu advertiment: tan bon punt et preguntes si ets feliç, deixes de ser-ho… Probablement els antics ja ho sospitaven, però guiats pel principi de dum spiro, spero (mentre respiro, espero), van suggerir que, sense esfoç, no oferia res que la fes digna de ser viscuda. Dos mil·lenis després, la teoria no sembla haver perdut ni una mica d’actualitat."
Bauman, Zygmunt. L’art de la vida. Ed. Paidós pàg. 145
A uns apunts d’un institut podem llegir:
“La
doctrina que posa com a fonament de la moral la utilitat o el Principi
de Màxima Felicitat, i manté que tota acció és bona en proporció
a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció
a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat
s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i manca
de plaer.”
doctrina que posa com a fonament de la moral la utilitat o el Principi
de Màxima Felicitat, i manté que tota acció és bona en proporció
a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció
a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat
s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i manca
de plaer.”
Podeu ajudar-me a cercar respostes a preguntes com les següents?
- Com argumenta Mill la rellevància de la qualitat enfront de la quantitat?
- Quines són les característiques de la felicitat segons Stuart Mill?
- Per què es queda curta la definició de felicitat que he citat en aquest post?
abril 24th, 2009 at 23:52
«L’utilitarisme considera la utilitat i la felicitat com el criteri de correcció de les accions» és a dir que les accions són correctes o incorrectes en proporció directa a la felicitat o infelicitat que tendeixen a promoure. Però la felicitat (basada en el plaer) no es basa en obtenir la major quantitat de plaers, sinó que consisteix en obtenir el plaer de major qualitat. El fet que fa que uns plaers tinguin més valors que uns altres té relació amb la qualitat i l’elaboració de la facultat a la qual satisfan. Així doncs, la felicitat es fonamenta en «l’obtenció de plaers de més qualitat i més nobles». En resum, Mill ens vol dir que no per més quantitat que tinguem d’una cosa serem més feliços, sinó que allò que tingui més qualitat respecte als altres ens farà més feliços. Per exemple: una persona es menja 10 caramels i una altra tan sols es menja un. Segons Mill, la segona persona serà més feliç que l’altra, perquè amb un de sol sabrà apreciar més la qualitat que té el caramel i assolirà la felicitat. En canvi l’altre, amb 10 pot ser li provocarà dolor i no apreciarà la qualitat de cap.
La moral utilitarista estableix com a principi la màxima felicitat per a tots els éssers humans. Seria egoisme si només perseguíssim la felicitat individual, tot i ser necessària. Per tant podem dir que la moral utilitarista és un hedonisme universalista, ja que té com a criteri d’allò correcte el fet de que la felicitat sigui per al major nombre possible de persones, encara que això suposi limitar la felicitat individual .En definitiva, només és pot arribar a ser totalment feliç quan es viu envoltat de gent que també ho és.
Una altra característica seria també la virtut, que es presenta inicialment com un mitja per a assolir la felicitat, tot i que Mill afirma que pot esdevenir un component de la felicitat. A més la felicitat se’ns presenta com un fi necessari de la conducta humana, ja que un individu desitja una cosa , tant per obtenir felicitat o simplement com una part de la felicitat
La definició es queda curta perquè només afirma que: «per felicitat s’entén plaer i absència de dolor», però la felicitat engloba també altres termes com és la virtut, la moral utilitarista en que es basa la felicitat (tots dos esmentats abans) i el desig de viure el millor possible, entre d’altres coses.
abril 22nd, 2009 at 22:36
La felicitat no s’aconsegueix obtenen la felicitat individual només, és a dir, no basta amb una felicitat individual,sinó que és necessària la felicitat col·lectiva també* i si alguna vegada per aconseguir la felicitat col•lectiva has de limitar la teva pròpia ho fas per la satisfacció d’una societat.
Me he equivocada antes..¬¬
abril 22nd, 2009 at 22:32
Per Mill el Principi d’utilitat s’aconsegueix obtenen la Màxima Felicitat, Per felicitat s’entèn plaer, pel contrari infelicitat es el dolor. «El placer es el principio y el fin de la vida feliz» segons Epicuro i els plaers més importants són els morals i la raó.
Cal dir que no es el mateix la felicitat que l’acontentament, no perque estiguis content has de ser feliç.
Però per Mill la felicitat s’aconsegueix a través de la qualitat de les coses i no pas de la quantitat, la qualitat sempre estarà per sobre.
D’altre banda, és important saber quan els plaers són superiors als altres. Per saber el límit cal fer un càlcul de plaers i mirar la intensitat, la certesa, el BENEFICI..
La felicitat no s’aconsegueix obtenen la felicitat col•lectiva, és a dir, no basta amb una felicitat individual, i si alguna vegada per aconseguir la felicitat col•lectiva has de limitar la teva pròpia ho fas per la satisfacció d’una societat.
La definició es queda curta perquè en ningun moment parla de la llibertat i sobretot de la paraula virtut. La virtut és necessària per a conseguir la felicitat i per l’interès general de la societat.
L’Art de viure raó passió