Amistat utilitarista? És possible?
"La veu del desenganyat diu: tot és pur interès, tot respon a la utilitat, també l’amistat és un vincle d’aquesta naturalesa. Hi ha qui cerca poder, d’altres cerquen afecte i alguns salvar-se del naufragi de la soledat. Però, en tots aquests casos, hi ha sempre interessos explícits o implícits, confessats o secrets…
En aquest sentit, diu La Rochefoucault: el que els homes han anomenat amistat no és més que una societat, un recíproc ajustament d’interessos i un intercanvi de bons oficis; no és, en fi, sinó un comerç en el qual l’amor propi es proposa sempre algun guany…
La fórmula d’Aristòtil és subtil: tracta l’amic com et tractes a tu mateix. És la coneguda regla d’or que, formulada en sentit positiu o bé en negatiu, trobem en les grans tradicions espirituals…
La regla d’or es mou en un pla formal, però cal advertir que les persones són diferents i que, sovint, tractar l’altre com jo voldria ser tractat no significa tractar-lo bé."
Torralba, Francesc. L’amistat. Pagès editors, pàg. 48-49
- Quina és la vostra opinió en relació a si l’amistat és utilitarista o no? Per què?
- L’utilitarisme de l’acte i l’utilitarisme de la regla considerarien l’amistat en el sentit aquí explicitat?
- Què hereta Mill de Kant que al mateix temps ja es troba embrionàriament en Aristòtil?
- L’epicureisme considera d’igual manera a l’amistat que en aquest text?
Només que m’ajudeu en alguns d’aquests aspecte em sentiré del tot reconfortat.
