Corrupció i platonisme, enfrontats?
"Es diu que els catalans no som corruptes. Doncs sí, els catalans som
corruptes! Els catalans socialistes, i els de Convergència també.
Deixem d’idealitzar-nos a nosaltres mateixos i acceptem amb tota
sinceritat que som iguals que els altres en això. És molt interessant
el que passa perquè ajuda a trencar l’esquema idealitzat de nosaltres
mateixos. Recordo la famosa escena en què Maragall va dir al Parlament:
"Vostès tenen un problema que es diu 3%". I s’aixeca el Mas (això no sé
si ho podràs posar a l’AVUI) i li diu: "Li exigeixo que retiri ara
mateix això que ha dit". No va dir "Quin 3%? No sé de què em parla",
sinó que ho retirés. Sabia perfectament de què parlava. És una situació
kafkiana, en un raonament de lògica cartesiana això és impensable,
podia creure que es tractava d’un descompte en una botiga o qualsevol
altra cosa. Tots ho sabien perfectament, tots n’eren còmplices, aquest
és el problema. Llavors està bé que aquests còmplices que existeixen a
Catalunya surtin també en una pel·lícula. També som així. L’estructura
del nostre sistema permet la corrupció. No hi ha control de tot això."
Fragment extret a una entrevista a Jordi Dauder al diari Avui.
Pots donar la teva opinió al respecte considerant els trets platònics en la seva i la teva resposta?
novembre 21st, 2009 at 22:20
Josep Gonzàlez Perquè existeix la política?
Podem passar-nos tota la vida criticant la política però no arribaríem enlloc. I és que Plató converteix aquesta paraula en una clau que obra la porta de la Justícia, aquesta clau que només l’utilitzaran els més savis. Serà un camí o, una utopia, que portarà als savis a una societat més justa i que guiaran a la resta cap al Bé. Per tant, podríem dir que la societat es veuria influenciada per aquests que se’n diuen savis i que farien un món millor, per tant, Plató donarà la clau als privilegiats per portar-nos cap al Bé.
Aquest fet que Plató ens indica, ho podríem traspassar a la societat actual on uns quants intenten conduir aquest món a un de millor. No obstant això, unes poques d’aquestes persones que ja es creuen superiors, es permeten el luxe de fer-se veure o manar en aspectes dels quals les seves competències no en tenen permís. Així, trobarem en aquesta societat un nombre de polítics que estendran les seves influències i crearan una estructura corrupta al seu voltant per tal d’afavorir-se a ells mateixos i no a la societat en general.
Tot això que he dit és palla per mi. Jo crec en la política i sobretot en la democràcia. Crec que la política ha estat abatuda per uns pocs que s’han permès més luxes del compte i que han malmès la figura del polític. Perquè de polítics n’hi ha que es sacrifiquen per la societat. N’hi ha que passen hores i hores de treball intenten dur al seu territori a un seguit de millores o a un territori millor. Però la gent això no ho veu. I som només la minoria que seguim dia rere dia als petits polítics que construeixen la piràmide, que després es destrossada pels pocs que habiten a la punxa, que veiem la importància d’aquesta.
M’agradaria que la gent reflexiones i que pensés en un món sense la política, sense democràcia i sense drets. Què seria de nosaltres? Ho suportaríem?