El mètode socràtic
Al mètode socràtic també se l’anomena mètode maièutic. Podeu dir el per què?
Podeu consultar a: http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=S%C3%B2crates
M’agradaria trobar exemples on avui en dia aquest mètode fos evident, pràctic, visible o constatable. Podeu aportar exemples concrets al respecte?
octubre 13th, 2010 at 23:18
Podem anomenar amb el mateix nom el mètode socràtic que el mètode maièutic ja que tots dos utilitzen el mateix funcionament per arribar al coneixement. Podem definir com a mètode socràtic la finalitat a descobrir la veritat, sotmetent el que ha una altre persona a preguntes a partir de les quals ell mateix trobarà la veritable resposta al problema plantejat. De la mateixa manera, la base de la maièutica creu en que la idea de la veritat està latent en la ment humana, i que només cal aconseguir-la fer-la aflorar, de manera semblant a un naixement, a un part (d’aquí el nom). La manera d’aconseguir-ho és, com al mètode socràtic, interrogant l’ interlocutor sobre alguna cosa i després, rebatent aquesta resposta per mitjà de l’establiment de conceptes generals, demostrar-li l’error que hi havia. D’aquesta manera es vol arribar a un concepte nou, diferent de l’anterior, el qual era erroni. Tot i que també al llarg d’aquest procés és pot arribar a la conclusió de que aquella cosa inicial era correcte.
Un exemple molt senzill que actualment preocupa molt als joves podria ser:
a/Avui em perdut el partit de futbol per culpa meva.
b/Per què?
a/No e marcat cap gol, i n’acostumo a marcar entre 2 i 3.
b/T’hi has esforçat al 100%?
a/Sí, oi tant! Com sempre!
b/I els companys, si han esforçat gaire avui?
a/No, com és habitual, ahir van sortir tots de festa i cap podia córrer més de 5 minuts seguits.
b/Dons podria dir-se que ets molt útil a l’equip oi?
a/De fet si.
b/ Si marxessis de l’equip que en seria d’ell?
a/Si no si posessin més en serio, no guanyarien cap partit.
b/Sort en tenen de tu els teus companys d’equip.
a/De fet sí! Ara veig que no sóc l’únic culpable de la derrota!