Atreveix-te a fer.
Atreveix-te a fer. Atreveix-te a escriure. Atreveix-te a ser. Atreveix-te a pensar.
Avui, un estudiant universitari m’ha confessat que es dóna de baixa d’una assignatura per poder emprar el seu temps en allò que realment desitja. Les reaccions interiors que m’ha suscitat són ben diverses.
De fet, no conec el cas concret fil per randa, però sí he llegit reflexions acadèmiques d’ell i ha resultat ser d’allò més interessant, culte i motivador. La sorpresa, per tant, ha estat evident. Però, de sobte, la meva admiració ha crescut per la mostra valenta i decidida per assolir allò que de debò desitja. Coratge, valor, decisió, en definitiva, posar els mitjans per intentar fer, tant si és escriure, com donar-se el temps per poder pensar, crear espais per poder ser.
Potser per això, he recuperat la frase: "Els pensaments es fan visibles en les diverses maneres de ser expressats", rescatada del llibre d’en Terricabras: Atreveix-te a pensar.
Potser per això, he decidit anar a intentar l’ascensió del Pedró dels Quatre Batlles.
Potser per això, escric aquest post que m’ajuda a creure que escric per pensar.
Potser per això, penso per poder escriure.
Potser per això, m’incomoda el no tenir més temps, per què no?, per a la filosofia.
[@more@]
març 23rd, 2006 at 22:14
Ànims amb l’ascensió al Pedró dels Quatre Batlles, segur que t’agradarà. I mentres camines tindràs molt temps per pensar.
Sort,
març 23rd, 2006 at 0:22
Aquesta al·lot lo que també ha tengut han estat dos parells de daixonses i una iniciativa (perdona l’expressió) «kiticagues»…