Finalment: l’origen és el destí?
Finalment: l’origen és el destí? Acabo de llegir aquesta frase al bloc:
http://alcoberroinfo-filosofia-i-pensament.bloc.cat/post/707/63242
M’ha encantat, com quasi sempre, llegir el punt de vist de n’Alcoberro, suggerent, com no? Tot i així, tot i la poesia que em desperta aquest interrogant, tot i els molts temes que hi surten, no necessàriament lligats entre ells, crec que responc que no.
Mai, crec o desitjo pensar, som en el mateix punt, tot i els miratges ens ho puguin fer semblar. Suposo que som permanent evolució, tot i que sovint exigim poder quedar-nos immòbils.
Tot i voler retrobar molts orígens, tot i l’enyor que ens desperta el ja passat, el ja llegit, el ja après, una de les màgies de l’ésser humà, com de tot el que és vida segurament, és que vulguem o no sempre hem de decidir, sempre hi ha un grau de participació en el nostre destí.
Si no fos així on seria la nostra llibertat?
[@more@]
