Cultura de l’esforç
Això dels blocs té el seu què.
D’entrada ens podem esplaiar amb nosaltres mateixos, podem quasi legalitzar l’esquizofrènia si nosaltres som els nostres propis lectors, però sobretot veig una possibilitat de sistematització de determinades praxis que ens ajuden a anar millorant amb elles mateixes, o no.
En el llibre de ‘Las consolaciones de la filosofía’ de Alain de Botton hi mancaria un capítol que emmarqués aquesta consolació dels blocs, el problema recauria en quin personatge centrar-lo. Un postmodern? Un revolucionari? Un de la teoria de l’alliberament?
No sé, però Nietzche ja parafrasejava als grecs tot recordant-nos com conreaven les seves adversitats per tal d’aconseguir l’excel·lència. L’esforç, les dificultats són, segons ell, crec, el que dóna oportunitat perquè de les nostres incapacitats fem créixer quelcom bonic.
Els blocs no són part d’aquest entrenament de la paraula escrita per anar a més cada vegada?
En definitiva, com Nietzche, sublimar / espiritualitzar / superar fins tornar fèrtils les dificultats del camí.
Però, això no és una trilogia com les de Hegel? però no anava contra Hegel el propi Nietzche?
Raó, sensibilitat, sentiment, voluntat. Aquest conjunt nitzcheà ens podria dur a la totalitat que ell pregonava.
Esperem però, que les dificultats no ens acabin vencent com potser el van vèncer a ell.
[@more@]
