La felicitat perfecta –> activitat contemplativa
L’activitat contemplativa sembla ser la peça clau de la felicitat per a Aristòtil, no?
Com ho hem d’interpretar? Tens alguna idea al respecte? Pots posar algun exemple concret?
"Si és veritat que la felicitat és l’activitat que està d’acord amb la virtut, és evident que la que és conforme a la virtut és la més perfecte; és a dir, la part més elevada de l’home. Ja sigui que es tracti de l’esperit o bé d’una altra facultat, a què semblen pertànyer per naturalesa el domini, l’exercici del comandament, la noció del que és bo i diví -que aquesta facultat també és ella divina o allò que en nosaltres hi ha de més diví-, és l’activitat d’aquesta part de nosaltres mateixos, activitat conforme a la seva pròpia virtut, el que constitueix la felicitat perfecta. Ara bé, hem dit que aquesta activitat és contemplativa".
Ètica a Nicòmac, LLibre X, cap. 7.
