Canviaries la teva condició d’ésser humà per la d’animal?
Canviaries la teva condició d’ésser humà per la d’animal si et prometessin un plaer
més gran i més intens?
Què respondria John Stuart Mill? I tu?
Cuiner de camins
Filosofia per a tot@s
Theme: Contempt by Vault9.
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
abril 29th, 2011 at 20:30
(Manel Ramon, m’acaban de dir que alguns comentaris del bloc s’havien esborrat i me n’acabu d’adonar que el meu tambe tot i haverlo penjat el dia 19)
Canviar la condició d’ésser humà per la d’animal a canvi d’un plaer més gran i més intens significaria deixar de banda tot allò que significa ser persona, i, per tant, una impossibilitat davant l’opció d’obtenir plaers superiors, per tant, Mill com afirma en la seva frase: “És millor ser una persona insatisfeta que no un gorrí satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet.” queda de manifest que ell davant aquesta possibilitat de canviar de condició ell respondria que no ja que no podria arribar als plaers superiors que segons ell són superiors qualitativament als plaers d’un porc que es basen en plaers corporals, ja que ells al no poder raonar no podrien arribar a aquets plaers superiors que son aquells basats en la recerca de l’intel•lecte, aquells que ens siguin útils, per això defensa el càlcul felitici.
De la mateixa manera, jo no canviaria tampoc la meva condició ja que des del meu punt de vista, la vida de les persones es basa en la recerca de plaers cada cop més superiors els uns als altres, però sense intervenir-hi l’aspecte de la quantitat, tot i que sempre existeix l’excepció que confirma la regla, sempre hi ha aquelles persones que els hi agradaria tenir la vida solucionada de manera que no haguessin de lluitar per obtenir plaers superiors, sinó que amb uns plaers corporals en gran quantitat ja en tindrien més que suficient, com un porc, o com un ximple. Un exemple seria el menjar, ja que si tu menges en grans quantitats al final això et pot acabar comportant dolor, en canvi si menges una cosa petita però que es molt bo aquet plaer supera al anterior.
abril 26th, 2011 at 21:02
2A PART
Crec que el cas descrit en la imatge, el de la història de la Bella i la Bèstia il·lustra perfectament que un ésser humà mai se sentiria satisfet com a tal per més quantitat de plaer que rebés si es troba en el cos d’un animal, sense poder gaudir de l’autèntic plaer, del més qualificat. Opino que és ben cert que jo no acceptaria aquest canvi, de fet, en el conte se’ns presenta el canvi com a càstig.
La història explica que el príncep era un hedonista antisolidari i és castigat per la seva superficialitat, banitat i insensibilitat, i, la seva penitència consistirà en romandre com a una bèstia.
De manera personal trobaria inquietant que algú que realment apreciés com a mínim amb lleugeresa la seva vida i la seva condició pogués arribar a acceptar-ho. Trobo particularment irònic que sempre, en la cultura popular, trobem múltiples ocasions en la que ens comparem als animals i, a l’hora, fora d’aquests dites populars, ens allunyem tant d’ells troban impensable el canvi per a un d’ells. No voldria donar a entendre que jo també trobo impensable transformar-me en un porc, no peruquè aquest pugui ésser considerat inferior a un humà, sinó perquè canviar la meva pròpia condició seria trastocar l’escència del que sóc, del que m’ha tocat esdevenir, i això, per a mi, es impensable. És més, crec que a vegades m’he arrivat a sentir avergonyida de formar part d’aquesta espècie quan t’adones de tot el mal que es causa, de la fredor de molts, de la fam que deixem passar, dels estropicis que hem realitzat al planeta, del mal que hem causat a moltes altres espècies. Tot i així, deixant a banda això, quan et pares a pensar en els plaers culturals, sensibles i artístics que hem arribat a idear aquest sentiment queda esborronat.
Per últim, voldria afegir que crec que la concepció de Mill no és una ideologia obsoleta, més aviat tot el contrari i que les similituds amb la meva opinió descrita anteriorment són molt similars. De fet, no trobo cap punt el qual no cregui adient o actual. Com ja he dit trobaria inquietant que algú acceptes tal proposta plantejada, quedant ben lluny la possibilitat de que l’accepti jo, però com qualsevol decisió, si no concerneix a ningú més que al mateix afectat ho respectaria sense compartir-ho ja que, de la mateixa manera que “més val ser un home insatisfet que un porc satisfet”, “més val ser un ignorant curiós que un neci intel·ligent”.
abril 26th, 2011 at 21:00
1A PART
Mill distingeix entre felicitat i satisfacció, afirmant que la primera té un valor molt més gran que la segona, una creència que acabarà de prendre forma de manera completa quan ell anuncii la frase pertanyent al llibre «l’Utilitarisme»: «Més val ser un humpa insatisfet que un porc satisfet. Més val ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet». Mill creu que tant el porc com el neci opininen diferent i es veuen superficialment satisfets tan sols perquè coneixen només una petita i pròpia part. Dur a terme aquest utilitarsime tant hedonista no és propi del ésser humà segons Mill, ja que aquest s’ha de guiar sempre per un hedonisme que busqui un plaer propi que, a més, no serà mai entès de manera egoïsta, si no tot el contrari. A més, Mill descriurà com a un plaer superior no aquell que ens proporcioni més quantitat, sinó més qualitat.
És pot dir, doncs, que Mill defençarà un plaer refinat, cultural, hedonista, acord amb el Principi d’Utilitat que ja havia descrit Bentham però sempre acompanyant les accions amb la solidaritat i la sensibilitat que caractaritzen l’ésser humà. Així, els plaers que siguin de més qualitat seràn els que ens defineixin com a humans i seràn sempre superiors i preferibles als plaers considerables «animals».
Sabent tot això, podem conloure que Mill es negaria a canviar la seva condició d’home per la de qualsevol animal per intens i gran que fos el plaer que se li prometes ja que, com ja s’ha explicat, mai serà un plaer refinat i sensible, d’acord amb el Principi d’Utilitat i la separació entre diferents plaers que ell descriu.
abril 26th, 2011 at 14:39
John Stuart Mill davant aquesta proposta respondria que no, no acceptaria convertir-se en un animal encara que li prometessin molt més plaer del que rep com a persona.
La justificació la trobem en l’utilitarisme qualitatiu de Mill. Mill defensa la qualitat del plaer per davant de la quantitat, com fa Bentham. Aquesta visió es pot demostrar seguint l’exemple que ell mateix posa, triaria fer poesia que jugar una partida de whist, encara que la partida de whist li doni més plaer. Per què? És l’utilitarisme qualitatiu el que respon en aquest fet ja que la poesia, és de segur, que li proporcionaria no tant plaer però el plaer que rebrà sigui en més o menys li serà útil, ja que és un art. En canvi la partida de whist és un joc, no ens serà útil, només ens servirà per passar-nos-ho bé una estona.
Per Mill el que plaer que rebem quan efectuem alguna acció no n’és important quant, el més mínim gaudir serà bo per nosaltres.
De manera que ja podem entendre perquè Mill mai triaria l’opció de convertir-se en animal. Ser animal té poca qualificació i el més important, és que un animal no buscarà un gaudir qualificat, sinó gaudir per gaudir, sense fixar-se amb l’acció de què en rep. Un plaer d’un animal, com també moltes persones el poden buscar quan són eixelebrats (com diu Mill), podria ser, per exemple, beure, menjar, jugar…etc. L’ésser humà és l’únic esser viu que pot trobar el refinament o l’estètica, es podria dir, dels plaers. L’ésser humà serà capaç de triar, de buscar, d’afegir i trobar quin és el plaer que més beneficia a una persona.
Mill arriba a un aspecte que remarca molt sovint en els seus escrits i és la cultura. Una població serà civilitzada si busca els plaers culturals. Quins són aquests plaers? La conversa, la lectura, la poesia, l’amistat…etc. El resultat de la busca d’aquests plaers en una població serà la cultura i la seva civilització. Podríem dir que serà la unió dels ciutadans per busca el plaer mutu, és a dir, l’hedonisme indirecte i l’altruisme. D’aquesta manera el conjunt serà lliure i podrà gaudir de la seva llibertat, ja que en la societat hi haurà cultura. De manera que com a resultat i síntesi podríem dir que Mill, buscant l’utilitarisme de la qualitat per cada persona en solitari portarà la felicitat a tot el conjunt i així fent la població feliç, aquesta es sentirà lliure.
abril 25th, 2011 at 21:39
(1a part)
La resposta a la pregunta formulada sobre si John Stuart Mill canviaria la seva condició d’ésser humà per la d’animal si li prometessin un plaer més gran i més intens, basant-me en els coneixements assolits sobre el seu pensament seria negatiu. Per tal de verificar tal resposta, caldrà definir l’utilitarisme es com una doctrina moral basada en la felicitat entesa com el fi únic de la conducta humana, i aquesta es defineix justament en termes de plaer. El plaer i l’absència de dolor són les úniques coses desitjables com a fins. Per tant com és possible que Mill pensador dominat per la utilitat, el conseqüencialisme i l’hedonisme renunciï a tal verificació del plaer? La seva peculiar visió del coneixement que exposa en Sobre la llibertat insisteix en que la llibertat és també el dret a tenir intimitat, considera que l’home és indestriablement un ésser extern (interessat en els afers públics) i intern (amo de si mateix) i per tant busca una concepció de la llibertat absoluta en nivell particular i útil, com a creadora de diversitat. La llibertat, doncs, seria la capacitat per a poder desenvolupar un caràcter viu, espontani, sense temors, lliure i tanmateix racional i dirigit per un mateix ( característiques totalment humanes). Mill afirmà que Per tant, la llibertat humana (de consciència, d’expressió, d’associació…) és incondicional, i cap Estat no pot limitar-la ni posar cap trava legítima, tot i que sempre té límits, encara que la societat no i tingui res a dir sobre cada decisió particular mentre no afectin als altres.
abril 25th, 2011 at 21:37
(2a part)
Bentham (el primer utilitarisme) sostenia que l’element essencial en la definició de la felicitat, s’ha de valorar de manera quantitativa, entre dos plaers i independentment de la seva naturalesa, el superior seria el més intens, aquesta visió fou anomenada “ètica de porcs”, ja que no pot negar-se que els plaers que tenim en comú amb els animals són els més intensos, com el menjar, beure, i qualsevol satisfacció dels instints i necessitats. D’aquesta manera Bentham diria que sí que canviaria la seva condició d’ésser humà per la d’animal. Mill al haver estat instruït amb tals pensaments, reconeix que l’objecció té el seu punt i es veu forçat a rectificar la formulació de la doctrina respecte a la manera presentada. Així Mill estableix que cal distingir entre dos plaers, la quantitat però primerament la seva qualitat, ja que considera que hi ha plaers superiors i inferiors, i sempre passarà per sobre la intensitat. Per tant Mill amb la seva nova concepció de felicitat, considerarà que els plaers inferiors són els animals, mentre que els superiors són els específicament humans, resultat de les facultats humanes, cognoscitives, morals i estètiques, que ens formen tal i com som, que en certa manera ens distingeixen com a espècies més avançades. Ningú vol rebaixar-se ni renunciar al que és, per dignitat no sucumbim. És important remarcar que sempre va voler salvar l’aspecte creador de la personalitat i el dret a la diferència.
Amb aquesta visió Mill no es presenta del tot utilitarista, sinó que més proper a una ètica de la virtut, la dignitat humana i les qualitats que posseïm com el caràcter moral, l’orgull i la independència.
Personalment, penso igual que Mill, jo no canviaria la meva posició humana per la de qualsevol animalitat, ja que per molt que jo no pugi saber del cert si ells tenen les mateixes capacitats morals o de superació que nosaltres, tampoc seria sensat atrevir-me a arriscar-m’hi. Tot i que posats a somniar, si es pogués comprovar tal cosa i així poder forjar si el pla de la nostra vida (el qual creiem millor per sobre de qualsevol altre forma de vida ) és cert que no es equiparable a cap altre o si que seria refutable que no som els preferibles i que els plaers associats a les facultats que ens defineixen com a éssers humans són erronis.
abril 25th, 2011 at 19:46
John Stuart Mill com a bon utilitarista, contestaria que no.
Parteix del rebuig de la idea dels drets humans com a drets naturals. Els drets, d’existir, són un producte social que es justifica des del principi de la utilitat i són regles per la maximització de la felicitat però no són absoluts ja que en determinades condicions excepcionals, el seu compliment ens allunya tant de la finalitat que no compensa la pèrdua de felicitat amb l’important pes que tenen.
Era completament contrari a Benthlam. Aquest pensava que només compta la quantitat de plaer, no l’ésser que el viu, ni l’home i la consciència que l’acompanya, ni el mètode o el que envolta la recerca hedonista. S’equivoca, per tant, Mill el critica ja que és partidari d’una antinatura i defensa la civilització i la cultura per sobre de la natura. Formula una pregunta sobre qui canviaria la condició d’home per la d’animal si prometessin un plaer més gran i més intens i arriba a la conclusió de que ningú ho faria. Segons ell, en el plaer, no es busca la quantitat, sinó la qualitat, un refinament de plaers que només l’home és capaç de buscar i de trobar amb l’absència de dolor.
Nega, per tant, que els animals poguessin arribar a assolir un nivell de plaer tan summament alt i refinat així com els humans si que poden. Tenen un límit de plaer inferior, amb una felicitat inferior.
Tal com afirma en “L’utilitarisme”: . El seu utilitarisme té una idea més elevada de l’home.
Els plaers naturals dels éssers humans són més amplis, intel•lectuals, morals, infinits, variats, amb una gran dimensió cultural, més desitjables i amb més valor, plaers de qualitat. No hi ha dubte que la felicitat no s’identifica amb la satisfacció, tot i que només sigui perquè el sentiment de la dignitat forma part de la felicitat humana.
Jo respondria que no, igual que Mill. En aquest sentit estic d’acord amb ell. No em de decidir-nos a buscar el plaer més pròxim o més fàcil que trobem sense veure’n la situació final, sinó que hem de comparar-lo amb altres plaers per veure quin és el que ens proporciona la màxima felicitat, no el que sigui més senzill i més còmode d’aconseguir.
abril 25th, 2011 at 19:40
Davant d’aquesta pregunta Mill, diu molt clar que la felicitat màxim no és allò la quantitat sinò la qualitat del plaer.Aquesta teoria a diferència de Bentham. Bentham creu que el plaer es el fi en si mateix i per tant que tot s’hi subordinada. Ell afirmava val més ser un home insatisfet que un animal satisfet. el qual podem saber que el Mill no canviaria la seva condició d’ésser humà per la d’animal tot i que a canvia un plaer més intens.
D’altra banda perqué l’home és l’únic ésser que pot experimentar plaers corporals i plaers intel·lectuals, a diferència de la resta d’animals, que només poden experimentar plaers corporals.Mill defensa un plaer d’un valor moral superior que és una màxima felicitat per el màxim nombre de gent, i quan aquest sentiment moral que faci el bé a més gent durant més temps tindrà un valor moral superior ,aquest plaer superior mai sera igual com els plaers d’animals que tan sols plaers carnals o físics. A més els ésser humans podem obtenir la felicitat i plaer donant l’ayuda a altras personas i no pas la felicitat de si mateix. en canvi un animal ,mai aconseguiria un plaer d’aquest tipo ,per exemple, un home pot sentir un plaer molt superior que els animal com ajudar un hospital amb donacions voluntàries que dedicar els diners exclusivament a petits plaers , un animal podra fer lo mateix? evidement que no !
Pertant personalment no canviaria la meva condició humana per la d’animal.ja que els éssers humans tenim molt més altres capacitat d’obetenir el paler i la felicitat que els animal no ho tenen. com capacitat intel·lectual ,sentiment, i raonaments..etc ,que també ens pot dona un gran plaer, a més els plaers superiors són molt més desitjables i només els éssers humans estem dotats amb qualitats per valorar-los i apreciar-los.Els animals d’altra banda no tenen aquesta capacitat i s’acontenten amb plaers inferiors. Això és perque ells no tenen qualitats superiors com és el raonament o l’apreciació de gust pel refinament, ja que són inferiors pel que fa a aquest tipus de qualitats.
abril 25th, 2011 at 17:30
Mill va exposar en el seu llibre “L’ utilitarisme” la frase “Val més ser un home insatisfet que un porc satisfet; val més ser Sòcrates insatisfet que un imbècil satisfet”. Aquesta afirmació fa referència a la seva teoria hedonista de buscar el plaer i la felicitat de forma indirecta. Ja que contràriament a Bentham, Mill defensa que el màxim plaer es troba mitjançant la qualitat que no pas la quantitat ( no s’ha de buscar el plaer pel plaer ) i això ho reafirma ja que troba en l’ésser humà la capacitat de refinar aquells plaers (per petits que siguin) que el fan feliç (vist des d’una perspectiva altruista i no pas egoista).
Estic d’acord amb aquesta afirmació de John Stuart Mill, ja que tal com ell diu, l’ésser humà gaudeix d’un motor que fa que busquem un significat a la vida (feliç) ja que nosaltres som els qui busquem el medi o l’entorn amb el/s qual/s som feliços i com que jo, sent un ésser social el qual troba felicitat amb els objectes i persones que m’envolten gaudeixo de les qualitats que tinc com a ésser humà. A més, amb el sol fet de pensar que un animal mai no tindrà aquestes qualitats jo també puc reafirmar la teoria de Mill.
Tornant a la frase del principi, sent un humà insatisfet sóc feliç ja que si sóc insatisfet és només per la simple raó que necessito més, en el meu ésser existeix alguna cosa que m’empenta a buscar més del que tinc, es pot dir que són “ganes” d’anar a més (una mena de superació constant). Per tant mai no canviaria la meva condició d’ésser humà per la d’un animal, per què tot i que els plaers dels animals siguin per ells el màxim, això també és un impediment per descobrir o conèixer altres opcions i gaudir més de la vida.
abril 25th, 2011 at 17:16
Mill va exposar en el seu llibre “L’ utilitarisme” la frase “Val més ser un home insatisfet que un porc satisfet; val més ser Sòcrates insatisfet que un imbècil satisfet”. Aquesta afirmació fa referència a la seva teoria hedonista de buscar el plaer i la felicitat de forma indirecta. Ja que contràriament a Bentham, Mill defensa que el màxim plaer es troba mitjançant la qualitat que no pas la quantitat ( no s’ha de buscar el plaer pel plaer ) i això ho reafirma ja que troba en l’ésser humà la capacitat de refinar aquells plaers (per petits que siguin) que el fan feliç (vist des d’una perspectiva altruista i no pas egoista).
Estic d’acord amb aquesta afirmació de John Stuart Mill, ja que tal com Mill diu, l’ésser humà gaudeix d’un motor que fa que el busquem un significat a la vida (feliç) ja que nosaltres som els qui busquem el medi o l’entorn amb el/s qual/s som feliços i com que jo, sent un ésser social el qual troba felicitat amb els objectes i persones que m’envolten gaudeixo de les qualitats que tinc com a ésser humà. A més, amb el sol fet de pensar que un animal mai no tindrà aquestes qualitats jo també puc reafirmar la teoria de Mill.
Tornant a la frase del principi, sent un humà insatisfet sóc feliç ja que si sóc insatisfet és només per la simple raó que necessito més, en el meu ésser existeix alguna cosa que m’empenta a buscar més del que tinc, es pot dir que són “ganes” d’anar a més (una mena de superació constant).
abril 25th, 2011 at 16:33
Arnau Noguera – 2n BTX B
John Stuart Mill es planteja la qüestió de si canviaria la seva condició d’ésser humà per la d’animal i la resposta és clarament no: Afirma que prefereix ser “un Sòcrates insatisfet abans que un neci satisfet”.
Mill no busca la felicitat en la quantitat de plaer si no la qualitat d’aquests i afirmant que els plaers de l’anima són més importants que els del cos. L’home és l’únic ésser que pot experimentar plaers corporals i plaers intel·lectuals, a diferència de la resta d’animals, que només poden experimentar plaers corporals. Un cop experimentats els plaers de la ment, hom no pot renunciar a ells i passar a experimentar solament els plaers del cos. Ni un savi no desitjaria tornar-se ignorant ni un ser intel·ligent tornar-se imbècil.
Jo tampoc canviaria la meva condició d’home per la d’animal. Inicialment el canvi pot semblar-nos atractiu, només cal veure la vida d’un gat domèstic: arribes a casa un dia d’hivern, estressat i amb fred, i et trobes el gat dormint encaixonat a la butaca aprop del foc. Fa molta enveja en aquell moment, però, al cap d’uns minuts, quan ja t’has relaxat i escalfat i et poses a la pell del gat, realment veus que la seva vida no té motivacions o objectius més profunds que el simple benestar del cos. Menjar, dormir, no passar fred, i quelcom més si no està castrat. Per ser un gat, és un nivell de vida molt alt però recordem que no té la capacitat de raonar. Aquesta mateixa vida, a la pell d’un ésser amb raó, un home, careix d’utilitat. Així doncs, la meva resposta a la pregunta titular, seria un rotund i clar NO.
abril 25th, 2011 at 16:15
-En vers a la pregunta formulada, John Stuart Mill, respondria que seguiria sent un humà ni que el prometessin els plaers mes exquisits existents actualment. Aquesta citació la podem afirmar amb el seu dit “és millor ser una persona insatisfeta que no un gorrí satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet”. On volem arribar amb aquesta citació? Doncs es clar, jo penso. Actualment, l’ésser humà te unes capacitats, unes eines, que per els animals existents fins ara son impossibles de valorar, ja que de moment, el humà, sent animal polític o no, som l’ésser més desenvolupat, més avançat i més responsable que existeix. Perquè dic això? Per afirmar, junt amb la situació de Mill, que ell no seria un animal, responent a la pregunta formulada, ni que el donessin tots els plaers, no ens referim a quantitat (el plaer de quantitat esta relacionat amb Bentham) si no a qualitat. Mill, en comparació amb Bentham, prefereix mil cops una porció de pastis exquisit, que no 20 pastissos que no tinguin el mateix sabor, la mateixa textura. Que busco al dir amb això? Amb això busco dir que els éssers humans estem dotats de intel·lecte, i junt amb aquest intel·lecte venen 5 sentits (per a alguns científics/psicòlegs/aficionats hi ha 6 sentits, la percepció, si no m’equivoco i recordo malament), cosa que no tots els animals tenen (per no dir ningun ja que els animals mes propers a nosaltres hi han parts del cervell no tenen tan desenvolupada com nosaltres). Clar, sent animal, pots rebre molts luxes, molta qualitat i quantitat. Però a l’hora de pensar, de desenvolupar un problema, seriem capaços de fer-ho? Al veure’ns en aquest problema, podríem solucionar-ho i arribar a una satisfacció que ni l’home la desenvolupes? Clar, arribem a uns contextos, els quals, l’humà som “la millor raça” (no entrem en problemes interns tals com les guerres i d’altres que fan veure la ausencia d’intel·lecte).
-Doncs, podríem tenir luxes, però l’humà amb l’intel·lecte, i l’esforç per l’evolució i el rendiment que s’empra en situacions, farien que arribéssim al nostre punt fatídic, al nostre luxe o caprici personal, un plaer màxim, si nosaltres volem inimaginable per l’animal. Per tant, si nosaltres, si volem (deixem de banda per un moment problemes de capita o de situació geogràfica) en els països desenvolupats, la gent pot adquirir els plaers que vulgui. Per tant, la meva pregunta és, perquè voldríem ser animals ni que ens donessin tots els plaers del mon, si amb esforç, responsabilitat i altres “virtuts” podem adquirir?
abril 25th, 2011 at 16:13
-En vers a la pregunta formulada, John Stuart Mill, respondria que seguiria sent un humà ni que el prometessin els plaers mes exquisits existents actualment. Aquesta citació la podem afirmar amb el seu dit “és millor ser una persona insatisfeta que no un gorrí satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet”. On volem arribar amb aquesta citació? Doncs es clar, jo penso. Actualment, l’ésser humà te unes capacitats, unes eines, que per els animals existents fins ara son impossibles de valorar, ja que de moment, el humà, sent animal polític o no, som l’ésser més desenvolupat, més avançat i més responsable que existeix. Perquè dic això? Per afirmar, junt amb la situació de Mill, que ell no seria un animal, responent a la pregunta formulada, ni que el donessin tots els plaers, no ens referim a quantitat (el plaer de quantitat esta relacionat amb Bentham) si no a qualitat. Mill, en comparació amb Bentham, prefereix mil cops una porció de pastis exquisit, que no 20 pastissos que no tinguin el mateix sabor, la mateixa textura. Que busco al dir amb això? Amb això busco dir que els éssers humans estem dotats de intel·lecte, i junt amb aquest intel·lecte venen 5 sentits (per a alguns científics/psicòlegs/aficionats hi ha 6 sentits, la percepció, si no m’equivoco i recordo malament), cosa que no tots els animals tenen (per no dir ningun ja que els animals mes propers a nosaltres hi han parts del cervell no tenen tan desenvolupada com nosaltres). Clar, sent animal, pots rebre molts luxes, molta qualitat i quantitat. Però a l’hora de pensar, de desenvolupar un problema, seriem capaços de fer-ho? Al veure’ns en aquest problema, podríem solucionar-ho i arribar a una satisfacció que ni l’home la desenvolupes? Clar, arribem a uns contextos, els quals, l’humà som “la millor raça” (no entrem en problemes interns tals com les guerres i d’altres que fan veure la ausencia d’intel·lecte).
-Doncs, podríem tenir luxes, però l’humà amb l’intel·lecte, i l’esforç per l’evolució i el rendiment que s’empra en situacions, farien que arribéssim al nostre punt fatídic, al nostre luxe o caprici personal, un plaer màxim, si nosaltres volem inimaginable per l’animal. Per tant, si nosaltres, si volem (deixem de banda per un moment problemes de capita o de situació geogràfica) en els països desenvolupats, la gent pot adquirir els plaers que vulgui. Per tant, la meva pregunta és, perquè voldríem ser animals ni que ens donessin tots els plaers del mon, si amb esforç, responsabilitat i altres “virtuts” podem adquirir?
abril 25th, 2011 at 15:12
Davant d’aquest plantejament, John Stuart Mill, basant-se en la seva ideologia resumida en aquesta oració “és millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet, millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet”, respondria que no. El significat d’aquest enunciat és que segons la seva opinió, val més ser una persona amb capacitat de cercar el bé i la virtut, amb aspiracions i ganes de millorar i trobar la plena felicitat, que no pas ser un animal o una persona conformista que no té ànsies i es conforma amb el que té, sense voler-ne més. Utilitza la figura de Sòcrates perquè ell tampoc es conformava i buscava la felicitat, per tant, tots dos aspiren a alguna cosa. Així dons, Mill respondria negant aquesta possibilitat de canviar la seva condició humana per la d’animal perquè ell defensa que la felicitat i el plaer s’han de buscar i has de moure’t per aconseguir-ho ja que, si ell es convertís en animal, no podria esperar res més i s’hauria d’acontentar amb aquest plaer que li donarien ja que no tindria possibilitats d’arribar a més.
Des del meu punt de vista, crec que a l’hora de respondre no podria ser tan clara com Mill. El motiu és perquè el fet de poder ser un animal, encara que la vida es simplifiqui i perdi en diferents aspectes, em crida l’atenció ja que conèixer una manera completament diferent de viure la vida en un mateix planeta és una idea atractiva i curiosa. Tot i això, crec que si la decisió de canviar la meva condició humana fos irrefutable, és a dir, que no pogués tirar enrere i m’hagués de quedar permanentment vivint com un animal, diria que no, ja que provar com viu un ocell, un gat o un camell pot ser enriquidor però tot i això, crec que i mancaria la substància que fa que la vida valgui la pena i et pugui fer sentir realitzat.
En conclusió, si la idea de canviar la condició humana a la de animal fos permanent, ni Mill ni jo acceptaríem l’oferta ja que estic d’acord amb Mill en que s’ha de ser ambiciós per aconseguir les pròpies metes, tot i que aquestes ambicions no han de sobrepassar límits que facin que dominin el nostre dia a dia.
abril 25th, 2011 at 14:21
ohn Stuart Mill devant a aquesta pregunta respondria clarament amb un no.
Ell en cap aspecte li agradaria canviar la seva condició d’humà per la d’un animal ja que les facultats d’una persona com la intel·ligència, la sensibilitat moral i la sensibilitat estètica són superiors a les d’un animal, per això és tan famós la seva dita: “És millor ser un humà insatisfet que un neci satisfet. Més m’estimo ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”. Aquesta dita ens porta al contentament que segons Mill és el gaudi purament personal, que consisteix en el pur ‘estar bé’ que no és un ‘viure bé’, en la mesura que pertany a individus que no han assolit encara l’autonomia moral més qualitativa, és a dir més importància a la qualitat que no pas a la quantitat. Un clar exemple és que si ens agrada molt un pastís és millor menjar-ne una porció que no pas cinc porcions ja que per molt que ens agradi aquell pastís menjant cinc porcions ja se’ns faria pesat menjar-ne més i a part ens podria provocar molt mal de panxa, per tant el que un ésser humà busca per ser feliç és la qualitat i no pas la quantitat. Trobar els petits plaers. Per tant si li proposen canviar la seva condició d’humà per la d’animal prometen-li un plaer més gran i més intens es negaria primer perquè mai caniviaria la seva condició d’humà i segon perquè a ell no li interessa un plaer més gran i més intens si la seva qualitat és baixa.
Jo, estic a favor de Mill, perquè penso que no hi ha res millor que ser humà i tenir les facultats que cap altre ésser viu les té, almenys tan desenvolupades, però també se’ns pot passar pel cap que si fossim animals no tindriem tantes preocupacions ni tampoc tants problemes i a sobre ens estan prometen plaer. Vist així sembla una vida més sencilla i més tranquila però també cal pensar que potser sent animals no arribariem a tenir o aconseguir la màxima felicitat, un màxim plaer.
Per tant jo no m’arriscaria i no accpetaria el canvi, prefereixo ser un ésser humà i encara que tinguem més problemes i més preocupacions m’atreveixo a dir que segur que també tenim més felicitat i podem arribar a un millor plaer, de més bona qualitat, que no pas el d’un animal.
abril 25th, 2011 at 12:36
Stuart Mill va afirmar que: «Val més ser un home insatisfet que un porc satisfet; val més ser Sòcrates insatisfet que un imbècil satisfet.»
Amb aquesta afirmació Mill mostra l’equivocament de Bentham: aquest creia que només comptava la quantitat de plaer, així doncs és igual l’ésser que el gaudeixi.
Per demostrar que Bentham s’equivocava, Mill formulà una pregunta: «Qui canviaria la seva condició d’home per la d’animal si li prometessin un plaer més gran i més intens?» I, seguidament, ell la responia: «Ningú.» Això demostra que el que es demana a un plaer no és la quantitat, sinó la qualitat. Per exemple: Val més menjar-se un tros de pastís que sigui molt bo que no pas el pastís sencer i que no sigui tan bo. És així com
Stuart Mill respondria a la pregunta plantejada.
Pel que fa a la meva opinió, jo no canviaria la meva condició d’home per la d’un animal. Coincideixo amb l’opinió de Mill, perquè els plaers en excés no poden ser bons, i per tant cal regular-los, posar-los un límit: només ens hem de quedar amb allò que és necessari per arribar a la felicitat. No és necessari posar-me en la pell d’un altre ésser per a sentir amb més intensitat, amb el que tinc n’he de tenir ben bé prou en tant que he de ser partidari d’uns plaers que podríem anomenar «regulats». Aquesta idea no s’allunya gens del que va dir, també, Epicur a l’Antiga Grècia: «Val més el ser, no el tenir».
abril 25th, 2011 at 10:25
-Val més ser un home insatisfet que un porc satisfet o ser un Sòcrates insatisfet que un inútil satisfet.-
Amb aquesta afirmació que va dir Mill queda molt ben reflexada la resposta sobre la seva actitud davant el canvi de condició humana per la d’animal tot i la promesa d’un plaer més gran.
Està clar que Mill no canviaria la seva condició d’home per la d’un animal tot i saber que possiblement li oferirien un plaer més gran, ja que els animals es basen en cercar un plaer indistintament de quin sigui, només van a allò que necessiten sense buscar aquelles petites exquisideses que fan d’aquell petit plaer, la cosa més valuosa i més preuada. Aquesta és la diferència amb els humans, que anem a buscar la qualitat de les coses i no pas la quantitat, lo que per ells(animals) potser resulta molt gratificant és trobar grans restes d‘animals morts per a nosaltres ho pot ser un dia comprar-nos una pasteta petita però que ens ve molt de gust. És un exemple molt tonto però crec que es pot equiparar al pensament que Mill volia expressar amb aquesta frase.
Pel que fa a la meva opinió estic plenament d’acord amb el senyor Stuart Mill perquè penso que l’autèntica felicitat és aquella cosa que volem tenir i que encara que ens costi per poc que sigui tenir-ne una mica a les nostres mans ens omple de felicitat. Serà poc però per més poc que sigui serà el que volíem i per la cosa que em treballat per aconseguir-la.
A més també cal pensar en les conseqüències que podria comportar tenir excés d’alguna cosa o els problemes de voler obtenir un element molt preuat a costa del que calgui i desprès ens pugui donar problemes, aquest és un altre aspecte que Mill posa sobre la taula quan parla de l’utilitarisme i la dignitat humana, la utilitat i la màxima felicitat per les persones.
abril 24th, 2011 at 21:41
En segon lloc, deixant de banda Stuart Mill i basant-me en els meus raonaments, crec que jo tampoc canviaria la meva condició d’ésser humà per la d’un animal tot i que d’aquesta forma pogués arribar a obtenir tot el plaer que aquella condició em permetés aconseguir. Quan afirmo això, em baso bàsicament en què crec que una vida sense cap mena d’al•licient ni repte per aconseguir, i tenint-ho tot sempre, seria molt avorrida. D’aquesta forma, crec que sent un ésser humà i proposant-se unes metes on voler arribar ens planteja una vida molt més emocionant que no pas si tinguéssim tot allò que volem, quan ho volem, on ho volem… I el que és més important, quan finalment arribem a tenir allò que tan hem desitjat ho valorem molt més, podríem dir que tindríem un plaer. La suma d’aquests plaers, ens conduirà a la felicitat que és l’objectiu que tothom té a la vida. També crec, però que ens basem en que la vida d’ésser humà és millor que la d’un porc, per exemple, perquè sempre hem viscut en aquesta vida. Tot i això, penso que un porc per exemple, també creu que la seva vida és la millor i que tampoc canviaria la seva condició perquè tot ésser s’acostuma i li agrada allò que des de sempre ha trobat allà on li ha tocat viure. Però és clar, que això no podré saber-ho mai, ja que no puc preguntar-li a un porc si està a gust en allò que viu! Resumint podríem dir que no, que no canviaria la meva condició d’ésser humà per la d’un altra ésser, perquè la qualitat de plaer que obtindria seria molt més inferior a la que puc arribar a aconseguir sent un ésser humà.
abril 24th, 2011 at 21:40
Tal i com afirma Stuart Mill en la seva obra titulada “L’utilitarisme”; “és millor ser una persona insatisfeta que no un gorrí satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet”. Aquesta frase que Mill pronúncia en el seu discurs seria fonamental per poder explicar la visió de Mill envers la pregunta que se’ns planteja. Amb aquesta afirmació el que intenta fer veure el filòsof és que el que importa en els plaers és la qualitat que tenen aquests i no la quantitat amb que els obtinguem. Així, diu que un ésser humà que pugui arribar a obtenir uns plaers superiors tot i que finalment no els tingui i/o pugui arribar a obtenir-los no rebaixaria mai la seva condició d’ésser humà a un ésser de facultats “inferiors”, per dir-ho d’alguna forma, com podria ser, per exemple, un porc. Així, Mill creu que algú que hagi conegut uns plaers superiors, tot i que potser mai no podrà arribar a satisfer-los del tot tindrà l’ambició de continuar avançant per poder arribar a l’autèntica felicitat, i aquesta li pot proporcionar aquells plaers que sap que hi són, però no ha pogut arribar-hi. Mill està convençut i afirma que ningú voldria rebaixar la condició que posseeix cap a una d’inferior. Els motius pels quals un ésser humà no voldria rebaixar mai la seva condició, Mill els atribueix a l’orgull, la llibertat, la independència personal o la dignitat humana. A arrel d’aquí, Mill creu que tenint la condició d’ésser humà i complint l’objectiu de la vida, que és cercar el plaer, aquests plaers podem classificar-los en plaers de major o plaers de menor qualitat. Els plaers de major qualitat seran aquells que plantejats a diverses persones, surti escollit més vegades. Aleshores aquest plaer es considerarà millor i de millor qualitat. Aquests seran anomenats per Mill els plaers preferibles i creu que van associats normalment a aquells que tenen relació amb facultats que ens defineixen com a éssers humans. Així, podem fer una síntesi de la pregunta dient que Mill, i completament contrari a Bentham, prefereix uns plaers basats en la qualitat i no en la quantitat en que aquests s’obtinguin.
abril 24th, 2011 at 16:54
John Stuart Mill desitja un món feliç, és a dir, un món basat en la felicitat, en la qual aquesta és una funció de la diversitat.
Cal ressaltar, que Mill no busca el contentament, perquè no vol ser tractat com a objecte (no vol que altres persones el facin content), sinó que busca la felicitat, és a dir, es vol tractar i es vol exigir ser tractat com a subjecte (es fa ell mateix feliç).
Així doncs, Mill pensa que per a ser feliç cal ser actiu, protagonista de la pròpia vida, creador… Per tant, per aconseguir aquest objectiu l’ha de complir mitjançant els plaers. Un dels punts més importants del pensament de Mill és que és millor la qualitat que la quantitat: «No és útil qualsevol mena de plaer sinó el que fa una vida millor -i «més» no significa millor.»
Per tant, a la pregunta si Mill canviaria la seva condició d’ésser humà per la d’animal si li prometessin un plaer més gran i intents, respondria que no: «Més m’estimo ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet».
En la meva opinió, tampoc canviaria la meva condició d’ésser humà perquè és millor la qualitat i la quantitat, tot i que molts cops pensem que la quantitat ens dona més plaer (per exemple, un ric que pot tenir totes les coses materials que desitgi no significa que sigui més feliç que una persona que no té un sostre per viure ni menjar per alimentar-se cada dia) no sempre és veritat. Un ésser humà recordarà el moment amb més qualitat que amb més quantitat, l’exemple que posa Mill per contrastar el seu pensament és del tot cert: Menjar un tros de pastís produeix un gran plaer, menjar-ne quatre fa que trobem l’últim amb menys sabor, menjar-ne quatre-cents ens portaria a l’hospital. Més pastís no vol dir més plaer, sinó menys. Per tant, recolzant-nos amb aquest exemple, menjar més pastís significaria el malestar de la persona que se l’ha menjat, és a dir, que no provoca més felicitat.
abril 24th, 2011 at 16:20
(2)
Jo mateixa, com a ésser humà, essent igualment sensible als dos tipus de plaers i sabent la temptació que suposaria gaudir d’una major quantitat de plaer molt més intens com ho són els plaers corporals, sensuals, animals o de les bèsties, aquells allunyats de l’intel·lecte i del cultiu de l’esperit, no podria plantejar-me de cap de les maneres, de la mateixa forma com no ho fa John Stuart Mill, el fet de canviar la meva condició d’humana, tot i que això suposés gaudir de menys quantitat de plaers, per la d’un animal, degut a que la qualitat dels nostres plaers és preferible per ella mateixa a qualsevol munt de plaers sense cap mena de valor. Això ho puc justificar de manera que un mateix mai es desitjarà per la seva persona allò perjudicial, allò que li aporti infelicitat, comparable a tots aquells plaers que per culpa de l’avarícia a la que els éssers humans ens hem vist exposats, moltes vegades preferim per la ceguesa que ens causen en l’intel·lecte a aquells béns o plaers que serien més correctes, que a la llarga ens aportarien una major quantitat de felicitat i de benefici, de benestar amb nosaltres mateixos. Això, segons el meu parer, és degut a que el valor que tenen certs plaers, inapreciable per a les bèsties que no poden fer un judici de valors per la manca de sentiments, siguin de la mena que siguin, d’estima, de compassió pels semblants, i per fins i tot alguns éssers humans rebaixats a la naturalesa intrínseca dels seus orígens i dels plaers que aquests els aporten i que consideren suficients, és molt més gratificant a la llarga que una gran quantitat de plaers, que no tindrien cap mena de significat en la nostra existència, ja que els plaers superiors, aquells que fan que ens sentim bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, aquells que ens fan somriure i fan somriure als nostres semblants, aquells que a vegades ens són més inassolibles i que ens causen molta més satisfacció i ens aporten més felicitat en aconseguir-los, són els que realment valen la pena, els que ens haurien de causar dolor si els perdéssim, i els que ens haurien de fer sentir orgullosos de la gran sort que hem tingut de ser humans i de ser capaços de poder apreciar la gran quantitat de plaers molt preferibles a aquells inferiors de les bèsties que percebem en el nostre intel·lecte, i que un animal, mai serà capaç d’apreciar ni de concebre.
abril 24th, 2011 at 16:20
(1)
Respecte aquesta pregunta, John Stuart Mill descriuria en primer lloc el concepte de plaer com l’absència de dolor i com aquella cosa desitjable com a fi per ella mateixa, per a la recerca de la felicitat. Certament, faria una distinció entre dos tipus de plaers: aquells d’un valor molt superior o plaers de l’intel·lecte, i plaers de les bèsties o plaers corporals. Posteriorment, la resposta que Mill donaria a canviar la seva condició d’ésser humà per la d’animal a canvi d’un plaer més gran i més intens seria negativa, igual que seria capaç d’arriscar-se i contestar per la gran majoria de la humanitat i dir que ningú no preferiria abans un plaer per la seva quantitat que per la seva qualitat, capacitat de destriar única de l’home, qui busca un refinament dels plaers.
John Stuart Mill diu que els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat de cap ésser humà, ja que com he comentat, els humans tenim facultats més elevades que els apetits animals, pel que no som capaços de contemplar com a felicitat ni com a gaudi res que no impliqui la nostra gratificació, només assequible mitjançant plaers més elevats. Mill no faria aquest canvi ja que ell destriaria i apreciaria el valor molt superior com a plaers d’aquells plaers de l’intel·lecte, dels sentiments i la imaginació, i dels sentiments morals, degut a que aquests tot i no aportar una major quantitat de plaer, sí serien més permanents, més segurs, i menys costosos, i de la mateixa manera, d’una major qualitat. Per tant, la seva reflexió i la seva recerca del màxim plaer i felicitat no tan sols per a un mateix sinó per al col·lectiu, el faria destriar a favor, i trepitjant així els plaers de les bèsties, dels plaers de qualitat, d’aquells plaers culturals, com ara la conversa, la lectura, la poesia, l’amistat, i les arts entre d’altres, ja que aquests plaers – humans – són preferibles de mena als que sent la naturalesa humana sense participació de les facultats superiors, ja que per a Mill, “és millor ser una persona insatisfeta que no un gorrí satisfet; de la mateixa manera que és millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet”.
abril 24th, 2011 at 10:44
-El que John Stuart mill respondria en relació amb aquesta frase és que tot i que segons el principi d’utilitat, en el que es base en gran part l’ utilitarisme, que exigeix la recerca de la més gran felicitat, s’ha de saber reconèixer que hi ha plaers que són més desitjables i de més gran valor que d’altres. El que Mill ens vol dir és que el valor d’un plaer no es redueix a l’aspecte quantitatiu immediat sinó que cal reconèixer les diferències que componen les qualitats entre els plaers. En aquest tema la visió de Mill es troba en contradicció amb la de Bentham el qual no trobava diferencies en la qualitat, ja que per a la seva visió el plaer ha de ser intens, llarg, segur… i cal tenir en compte per al plaer segur. Aleshores amb aquesta visió de Bentham, Mill es don conta que tan se val en que vulguem esdevenir ja que si nosaltres només comptem amb la quantitat de plaer, aleshores poc importa l’esser que el viu, l’home i la consciència que l’acompanya o el que envolta la recerca Hedonista. Amb aquest fet posa de manifest la validesa de la concepció de plaer segons Bentham ja que ningú canviaria la seva condició d’ésser humà per la d’un animal pel simple fet que ens produís un gran plaer. També Mill ens diu que no és útil qualsevol mena de plaer sinó el que fa una vida millor, i més no significa millor. Amb això també podem veure que per a Mill el fet de convertir-se en animal no li agradaria ja que segurament la seva vida no milloraria sinó que més aviat empitjoraria. Amb aquest fet veiem dues visions diferents entre aquest dos personatges, un el que busca un plaer quantitatiu i l’altre un plaer basat en la qualitat.
– El que jo opino sobre aquesta afirmació, i segons la visió de John Stuart Mill, és que no canviaria la meva condició d’esser humà per la d’animal si em prometessin un plaer més gran i més intens. Primer de tot, el fet de canviar de home a un animal crec que em portaria més problemes que no pas avantatges. Els humans estem capacitats de tot un seguit de eines que ens ajuden a poder conviure més bé cosa que en els animals no ha evolucionat. Aleshores el fet que exposa Mill en la seva filosofia, la busca del plaer qualitatiu, no estic d’acord amb el fet que un animal pugui arribar a sentir un plaer tan gran com una persona ja que les seves capacitats mentals no crec que estiguin tan desenvolupades. Per últim el fet que aquest plaer sigui més gran i més intens, com segons la visió de Mill, no vol dir que ens sigui millor per a nosaltres ja que pot provocar-nos un malestar, com l’exemple del pastís. Per aquestes raons no canviaria la meva condició d’ésser humà per la d’animal.
abril 23rd, 2011 at 16:48
La resposta a aquesta pregunta segons Mill seria sens dubte que no.
Mill és utilitarista, cerca la màxima felicitat pel màxim nombre de persones i això s’aconsegueix amb la presencia de plaer i, per tant, amb l’absència de dolor. Cal tenir en compte, però, que l’important no és la quantitat dels plaers sinó la qualitat. Hi ha plaers més valuosos i desitjables que d’altres perquè són qualitativament superiors. Es tracta d’aquells plaers de d’intel•lecte ( més valuosos que els corporals). És un fet del tot inqüestionable que els homes que coneixen els dos tipus de plaers donen prioritat a aquells en que exerciten facultats superiors. És per aquest motiu que si et deixessin ser un animal i tenir un plaer superior pel que fa a la quantitat del que pots tenir sent un humà, Mill respondria que no perquè els éssers humans som els únics que tenim dignitat i que som capaços de desenvolupar facultats superiors. Només l’home és capaç de buscar i trobar aquests plaers qualitativament superiors perquè és l’únic ésser capaç de raonar i reflexionar a partir de l’experiència. L’home és, per tant, l’únic capaç d’apreciar el refinament dels plaers. Mill diu que “és millor ser una persona insatisfeta que no un gorrí satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que ser un ximple satisfet”.
Jo personalment també respondria que no perquè, tot i poder gaudir d’un plaer més gran quantitativament parlant, els animals no tenen capacitat de raonar per buscar i trobar plaers qualitativament superiors, no són capaços d’apreciar i valorar aquest tipus de plaers i això fa que s’acontentin amb aquells que poden gaudir-ne ja que no coneixen els altres. Tot i així, mai podran ser feliços com un humà que ha aconseguit la presencia d’un plaer que, tot i ser difícil d’aconseguir, és molt superior que els esmentats anteriorment. Els humans posseïm unes qualitats de reflexió i anàlisi d’experiències que els animals, a diferència de nosaltres, no posseeixen i acontentar-te amb els plaers corporals podent arribar als plaers de l’ intel•lecte i, per tant, tan sols acontentar-te i no voler arribar a ser realment feliç buscant i trobant altres plaers amb més qualitat i més refinats seria renunciar a allò que posseïm. Un ésser humà intel•ligent no vol ser un ximple, ni una persona amb sentiments i consciència un egoista , per exemple, tot i que el ximple i l’egoista tinguin un plaer més gran, ja que no podran arribar a ser tan feliços com podrien ser-ho la persona intel•ligent o la persona amb sentiments i consciència.
abril 23rd, 2011 at 13:39
Segons Stuart Mill,´el plaer és una cosa desitjable en ell mateix i es un dels requisits per tal d’assolir la felicitat. Però no tots els plaers valen el mateix, ja que no importa la quantitat, sinó la qualitat dels plaers, és a dir, no tots els plaers tenen el mateix valor n’hi ha alguns que són millors que d’altres i hem d’escollir els millors.
Pel que fa a la pregunta, Mill mai canviaria la seva condició d’ésser humà per la de cap animal. Mill creia en la dignitat humana com a un dels punts essencials per assolir la felicitat, a més,cap home voldria quedar-se privat del seu intel·lecte i de la seva raó per tenir més plaers.
Pel que fa a mi, jo tampoc canviaria la meva condició d’ésser humà per la d’animal encara que hem prometessin un plaer més intens i més gran, ja que com deia Mill »Més val ser un Socràtes insatisfet que un porc satisfet», a més a més, si no pots aconseguir grans plaers, sempre et quedaran pocs plaers , però seràn molt més gaudits i alhora et causarà més plaer.
abril 19th, 2011 at 19:47
Stuart Mill davant la pregunta de si canviaria de condició d’ésser humà per la d’animal, la seva resposta seria un no clarament, ja que ell pensa que tot home té dignitat i possibilitat de desenvolupar les facultats superiors. Mill també creu que els plaers de l’intel•lecte són qualitativament superiors i més valuosos que els plaers corporals. Els plaers de l’intel•lecte només els poden experimentar l’ésser humà, en canvi, els corporals també però els animals al no poder tenir la virtut de raonar tan sols poden gaudir del plaer corporal. La prova que tenim que els plaers de l’intel•lecte siguin qualitativament superiors, és que segons el seu esperit empirista s’ha de consultar a les persones que han experimentat els dos tipus de plaers, aquelles persones que treballen l’experimentació, l’autoobservació i la reflexió. Si responen aquestes persones ho faran sense cap dubte defensant els plaers superiors. Mill diu que aquí radica la diferència entre acontentament (plaers inferiors) i felicitat (plaers superiors).
La frase més important de Mill és: « És millor ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet ».
Però segons Mill no es tracta d’una moral de porcs, ja que en el plaer podem distingir-hi a més de la quantitat, la qualitat. Per Mill el principi d’utilitat no s’oposa al plaer. S’ha de tenir en compte però que els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat que es possible en l’ésser humà. L’explicació és que en l’ésser humà existiesen unes facultats més elevades que els simples apetits animals l’exerici de les quals ens produeix un tipus de plaer qualitativament superior i més valuós. La intel•ligència, realitzada com a desig de saber, la sensibilitat estètica (un exemple seria gaudir de l’art) i els sentiments morals (preocupació per la resta d’éssers humans).
Per tot això Mill en definitiva, creu que els plaers de l’intel•lecte són superiors que els plaers corporals.
Segons la meva opinió al respecte penso com Mill, que no canviaria la meva condició d’ésser humà per la d’animal encara que hem prometesin un plaer més gran i més intens, ja que penso que la base de la vida és la recerca del saber mitjançant la intel•ligència i la raó, en la vida no tot són els plaers corporals, cosa que per els animals si. Per això penso que no canviaria la meva posició d’ésser humà perquè penso que hem de valorar molt tenir la capacitat de pensar i raonar. El saber és poder, i quant més sap una persones més poder de satisfacció pot tenir.
abril 19th, 2011 at 18:43
Segons la meva opinió, jo crec que tampoc no canviaria la meva condició per la d’un animal amb un plaer més gran i intens igual que Mill. Un element important de les nostres vides és el fet de superar-nos, millorar i aconseguir més plaer, i per a tant, el fet de canviar la meva condició per la d’un animal totalment satisfet seria simplement canviar la meva vida per a la vida d’un animal amb una vida molt més fàcil en la qual no té la necessitat de cercar i lluitar per a res, ja que té la vida per dir-ho d’alguna manera “solucionada” i és totalment feliç.
Hi ha persones que igual si que ho canviarien ja que són persones vagues, perquè amb la condició que tenen si tinguessin més iniciativa i fessin una mica més del que fan serien molt més feliços, però per la simple mandra de fer alguna cosa no ho són. Aquests que ho canviarien, són els que busquen una vida fàcil i sense complicacions, no una vida feliç amb plaer.
Estic d’acord amb Mill que la qualitat del plaer també és important, ja que sinó tothom canviaria la condició que té per la d’un animal amb tota mena de palers si l’únic que ens interesses fos la quantitat. Tampoc no accedim a canviar la nostra condició perquè els nostres plers són molt més superiors que als que un animal podria tenir. El fet de conèixer els dos tipus de plaers preferim un plaer superior que no una gran quantitat d’un plaer superior. Un exemple clar és per exemple el d’un tipus pastís que ens agrada molt, és molt millot menjar-te un tros petit d’un pastís del que t’agrada que sigui bo que no pas tres pastissos dels que t’agraden dolents ja que al cap i a la fi aquests pastissos no en estan aportant el plaer de menjar un pastís si aquest no és bo.
abril 19th, 2011 at 18:43
Mill respecte la pregunta de canviar la seva condició d’ésser humà per la d’animal si li prometessin un plaer més gran i intens, respondria clarament que no.
Mill, es totalment utilitarista, la felicitat més gran de la majoria, que es defineix com una ètica teleològica, basada en que totes les nostres accions tenen un fi: la felicitat, observa i valora les conseqüències dels actes, és prudencial ja que creu que hem de reflexionar abans d’actuar i és agregativa ja que fa càlculs feliticis per tal de calcular aquelles plaers que volem afegir. Defineix la felicitat com la presència del plaer i l’absència del dolor. Però Mill, deixa clar que no ens hem de confondre la quantitat i la qualitat del plaer. Ell, creu que és més important la qualitat del plaer que no la quantitat a diferència de Bentham. Bentham creu que el plaer es el fi en si mateix i per tant que tot s’hi subordinada.
Així que defensa i afirma que tots els éssers humans que estem familiaritzats amb dos tipus de plaers, i som capaços de apreciar-los, donem prioritat molt més elevada a la forma de vida en que s’exerciten les facultats superiors. Per això, ell creu que ni ell ni cap ésser humà canviaria la seva condició per convertir-se en animals inferiors a canvi d’un plaer més gran i intens ja que s’hi ho fes estaria renunciant a allò que posseeix de més que els animals.
Per tant, segons Mill, en el plaer no busquem la quantitat sinó, una cosa que només l’home es capaç d’afegir, buscar i trobar: el refinament dels palers i per tant l’objectiu principal dels plaers dels essers humans és la qualitat i no la quantitat. No és útil qualsevol mena de plaer, sino el que fa una vida millor i hem de tenir clar que “més” no significa millor. Per això, defensa els càlculs feliticis, ja que ens ajuden a no confondre la utilitat amb tenir més, tenir-ne més no significa que sigui més útil que tenir-ne menys.
abril 19th, 2011 at 18:07
L’ utilitarisme de John Stuart Mill, estableix que “bo és allò que promou la felicitat” i alhora que “el major bé és la major felicitat per al nombre més gran possible de persones”. En el cas de Mill, la felicitat s’entén com la presència de plaers, però no de la màxima quantitat possible de plaers sinó de la major qualitat possible. D’aquí, Mill arriba a la conclusió de: “Val més ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet”.
La resposta de Mill a si algú canviaria la seva condició d’ésser humà per la d’animal per tenir un plaer més gran i més intens seria que ningú canviaria la seva condició per obtenir més quantitat de plaer, cosa que demostra que, en el plaer, no es busca la quantitat sinó una altra cosa que només l’home és capaç d’afegir, de buscar i de trobar, és a dir, un refinament dels plaers; d’aquí ve que l’objectiu sigui necessàriament la qualitat en lloc de la quantitat.
Pel que fa a mi, opino el mateix que Mill. Segons el meu punt de vista, jo no canviaria la meva condició d’ésser humà per la d’animal per aconseguir un plaer més gran i més intens ja que crec que al final ens acabaríem avorrint d’aquest plaer i perdria la seva qualitat. Crec que una gran resposta per aquesta qüestió seria aquella frase feta de: “Bueno si breve, dos veces bueno”. Que significa que quan una cosa o més ben dit alguna cosa que ens aporta plaer és breu, llavors ens quedem amb las ganes de més i d’aquesta manera si un altre dia tornem a gaudir d’aquest plaer serà com el primer dia. Però si comencem a fer un abús d’ ell, aquest plaer deixarà de ser-ho perquè no ens provocarà el mateix que ens produïa el primer dia. Per tan, jo no preferiria ser un animal per gaudir d’un paler més gran i més intens perquè al cap del temps aquell plaer ja no ens feria “efecte”. I com expressa Mill els humans més que la quantitat busquem una altre cosa que només l’home és capaç de fer, és a dir, un refinament dels plaers.
abril 18th, 2011 at 13:30
Tercera part:
Llavors en resposta a la pregunta de si canviaria la meva condició d’ésser humà per la d’animal si em prometessin un plaer més gran i més intens és que, sols coneixen el meu costat de la qüestió, la meva condició, no canviaria la meva condició ja que igual que Mill crec en la superioritat dels plaers morals envers els plaers corporals. Però si em deixessin conèixer per un dia l’altre costat de la qüestió, la condició d’animal satisfet amb un plaer més gran i més intens llavors em podria replantejar la meva resposta; per tan no crec que ningú pugui respondre de veritat a aquesta pregunta ja que ningú coneix perfectament, en la seva pell, els dos costat de la qüestió, les dues condicions, tan sols se’n poden fer una idea teòrica que mai arribarà a plasmar la veritable realitat.
abril 18th, 2011 at 13:29
Segona part:
Llavors Mill també diu la seva famosa frase: “És millor ser una persona insatisfeta que no un gorrí satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet.” I que si el ximple o el gorrí opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costat. I en aquest punt és on jo difereixo sobre aquesta qüestió.
En aquesta comparació cap de les parts pot conèixer tots dos costats de la qüestió. Ni el ximple o gorrí ha estat mai una persona insatisfeta, ni la persona insatisfeta coneix realment la part de ser un ximple o gorrí.
Qui pot demostra realment que el ximple o gorrí no són feliços amb la seva condició? Per exemple, un gat, les seves úniques preocupacions són els plaers naturals tals com menjar, dormir i copular, aquest gat és feliç de veritat o tan sos té acontentament? Si mai has vist la seva expressió en el moment de donar-li una carícia o de donar-li menjar, qui pot dir que ell no és feliç amb la vida que porta? Si les seves úniques preocupacions tenen fàcil solució i ell així és feliç, no coneix els maldecaps que comporta tenir una vida amb pensament i tampoc li preocupa ja que ell mai ha conegut la condició de ser humà, i si arribés a conèixer-la estaria d’acord que els plaers morals et poden portar una gran felicitat però també un gran dolor i que potser hauria estat més feliç sense conèixer aquest costat de la qüestió i quedar-se tranquila i feliçment en el seu costat de la qüestió i amb la seva condició, segons Mill, “d’animal insatisfet”.
Igual exposo que els qui es teoria són humans insatisfets no poden tampoc al•legar que la seva condició és millor que la de un ésser inferior ja que ells no coneixen aquesta condició i mentre creuen que és millor ser un humà insatisfet que un ximple o gorrí satisfet, aquests no es preocupen ni es mengen tan el cap com els altres i són tan feliços sent així, sense qüestionar-se res.
abril 18th, 2011 at 13:29
Primera part:
John Stuart Mill argumenta en el seu llibre “L’utilitarisme” que els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat de cap ésser humà; els humans tenen facultats més elevades que els apetits animals, i un cop en són conscients, no contemplen com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació. Els plaers de l’intel•lecte, dels sentiments, de la imaginació, dels sentiments morals tenen un valor molt superior com a plaers als merament sexuals; per tant adjudica la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals. I s’ha de tenir en compte que s’ha de valorar tan la qualitat com la quantitat en l’apreciació dels plaers.
En quant a qualitat es vol entendre què fa més valuós un plaer que un altre, merament com a plaer, sense ser més gran en quantitat, i és que si de dos plaers n’hi ha un que decididament tothom prefereix, o almenys tots els qui els han experimentat, i això sense tenir en compte cap sentiment d’obligació moral a preferir-lo, aquest plaer és el més desitjable.
Mill exposa que és un fet del tot inqüestionable que aquells qui estan igualment familiaritzats amb tots dos plaers, i són igualment capaços d’apreciar-los, donen una prioritat molt més elevada a la forma de vida en què s’exerciten les facultats superiors.
En resposta a la pregunta Mill diria que poques criatures humanes consistirien a canviar-se per animals inferiors a canvi de la promesa de consentir-los la llicència més completa en els plaers animals; un ésser intel•ligent no vol tornar-se un ximple, ni una persona instruïda vol ser un ignorant, ni cap persona amb sentiments i consciència vol ser egoista i baix, per més que els puguin persuadir que un ximple, un ruc o un brètol viuen més satisfets amb el seu lot que no pas ells amb el que els ha tocat. No renunciarien a allò que posseeixen de més que aquells, per saciar de la forma més completa possible els desitjos que tenen en comú amb ell i que si mai arriben a somiar-hi, seria només en casos d’infelicitat tan extrema que, per tal d’escapar-ne, canviarien el seu lot per gairebé qualsevol altre, encara que als seus ulls fos del tot indesitjable.
Llavors s’ha de fer la distinció entre felicitat i acontentament; segons Mill és indiscutible que qui gaudeix amb poca cosa té més oportunitats de trobar satisfacció plena i un ésser amb dots superiors sempre és conscient que la felicitat que es pot trobar en el món, així com està constituït, és imperfecta. La felicitat, entesa com obtenció de plaer i absència de dolor, és momentània, el qui considera que té sempre felicitat tan sols té acontentament.
abril 16th, 2011 at 16:55
John Stuart Mill és utilitarista, és a dir, defensa una ètica en que hem de ser feliços fent allò que és útil. Mill defensa la màxima felicitat per el major nombre de persones possibles, per tant és estem davant d’un hedonisme social. Aquesta felicitat s’ha d’aconseguir mitjançant els plaers. Felicitat i plaer són sinònims, per tant, per aconseguir la felicitat l’ésser humà buscarà el plaer. Però no tots els plaers són iguals, sinó que n’hi ha que són qualitativament superiors a d’altres, i Mill sempre s’inclinarà per la qualitat enfront de la quantitat. Per tant, aquí tenim la resposta: Mill no canviarà la seva condició d’ésser humà per la d’animal a canvi d’un plaer més gran i intents, ja que ell prefereix més qualitat i menys quantitat ( menys és més).
Per reforçar la seva resposta, Mill afirmava val més ser un home insatisfet que un porc satisfet. El fet que no vulguem canviar la nostra condició d’humans reforça que busquem la qualitat.
Personalment, no canviaria la meva condició d’ésser humà per la d’un animal.
Sentir un plaer més intens i gran no implica la felicitat, sinó una mena de contentament, com diria Mill. El paler animal és un plaer físic, primàri i els éssers humans busquem un plaer superior, que ens ompli les nostres capacitats que ens diferencien de la resta d’animals. Perquè si jo em acontentés amb ser un animal i amb els seus palers voldria dir que encara no hauria assolit l’autonomia moral més qualitativa i per tant mai podria arribar a la felicitat.
D’altra banda però, canviar la teva condició d’ésser humà per la d’animal implica no tenir unes determinades facultats. És a dir, que un animal el màxim que pot aspirar és a aquests plaers que nosaltres considerem primàris, però que per un animal són únics. Per tant, en convertir-me en un animal el màxim plaer que desitjaria fora aquests, i com que fàcilment el podria assolir estaria satisfet, i m’aventuro a dir que seria més que un contentament. Quan l’ésser humà arriba als plaers espirituals i superiors ja està feliç i satsifet i no demana res més, doncs si sigués un animal, arribar a aquests plaers simples ja em garantiria la felicitat.
És un argument mirat des de la òptica de l’animal.
Amb aquests últim argument no defenso canviar la meva condició d’ésser humà, perquè tinc unes virtuts i qualitats amb les quals puc assolir plaers de més qualitat, però si no hi hagués elecció i fos obligatori no suposaria cap daltabaix ja que si l’animal no posseeix intel•lecte ni capacitat de raonar ens seria impossible desitjar aquests plaers superiors.
abril 14th, 2011 at 17:27
John Stuart Mill defineix Utilitarisme com el principi de la màxima felicitat, i que s’ha de produir aquesta màxima felicitat pel major nombre de persones. Així doncs, per arribar a la felicitat s’ha de realitzar accions que provoquin plaer i, llavors, satisfacció. Però no tots els plaers produeixen la mateixa satisfacció i per tant, no tots els plaers produeixen la mateixa felicitat. Mill defensa que els plaers intel•lectuals i morals són superiors als físics.
Així doncs, Mill no canviaria la seva condició d’ésser humà, ja que una de les seves frases més importants és la següent: “és millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet; és millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci insatisfet.” Mill diu que no tota la gent arriba a la felicitat màxima, perquè cadascú es marca quina és i per tant, per cadascú és diferent. A més, el que ens és útil per arribar a la felicitat és allò que ens costa aconseguir o que no, però que ho realitzem nosaltres mateixos sent autosuficients i individuals. Mill afirma, també, que no és la quantitat de plaers sinó la qualitat d’aquets, la qualitat és el que en produeix més felicitat. Així doncs, un animal sempre viurà acontentat perquè arribarà a estar satisfet, però no per accions pròpies, sinó perquè se li ha donat menjar, se l’ha cuidat, etc. En canvi un humà realment satisfet realitza les accions útils i necessàries per ell mateix. A més a més,
Jo tampoc canviaria la meva condició d’ésser humà, ja que com diu Mill, és més important ser autosuficient i guanyar-te els plaers per tu mateix que no pas que t’ho donin tot. Així doncs, les accions més elaborades individualment fan que el plaer sigui de més qualitat, i aquest és el que, com he dit abans, t’aporta més satisfacció i per tant, més felicitat. Per exemple, si una persona vol millorar el seu aspecte té dues opcions: o bé fer exercici o operar-se. La segona opció és la més fàcil, ja que no s’ha de fer cap esforç, en canvi la primera requereix molta dedicació i patiment. La persona que s’hagi operat tindrà un cos envejable per molts, estarà satisfeta perquè li hauran fet i no li haurà costat gaire patiment. Però la persona que cada dia va a fer exercici, que pateix, que sua, que s’hi dedica, potser no li queda el cos tan perfecte com l’altra, potser no està tan satisfeta com l’altra, però sap que tot el seu esforç ha valgut la pena, que tot el que té ho ha aconseguit ella mateixa. Per tant, jo també dic que val més ser un humà insatisfet que un porc satisfet.
abril 14th, 2011 at 15:33
John Stuart Mill basa la seva teoria ètica en la recerca de la felicitat, una felicitat formada pel plaer i l’absència del dolor. Aquests plaers no són tan sols plaers carnals o físics, sinó que també els plaers superiors com la poesia, la gastronomia, l’art… Aquesta recerca dels plaers com a mètode d’actuació moral rep el nom d’Utilitarisme, que és la teoria en què es defensa que s’ha de cercar «la màxima felicitat pel màxim nombre de persones». El sintagma de «màxima felicitat» no té una connotació quantitativa, tal com defensa Bentham, sinó una connotació qualitativa, basada en l’argument que hi ha plaers preferibles a d’altres. L’ésser humà busca els plaers superiors, un «refinament dels plaers» que ens porten a una major felicitat. Ara bé, per manca de temps o de dedicació els homes es centren en els plaers inferiors i s’acostumen a aquests perquè no són capaços de gaudir dels altres.
(2a publicació no)
abril 14th, 2011 at 15:16
John Stuart Mill basa la seva teoria ètica en la recerca de la felicitat, una felicitat formada pel plaer i l’absència del dolor. Aquests plaers no són tan sols plaers carnals o físics, sinó que també els plaers superiors com la poesia, la gastronomia, l’art… Aquesta recerca dels plaers com a mètode d’actuació moral rep el nom d’Utilitarisme, que és la teoria en què es defensa que s’ha de cercar «la màxima felicitat pel màxim nombre de persones». El sintagma de «màxima felicitat» té una connotació quantitativa, tal com defensa Bentham, sinó una connotació qualitativa, basada en l’argument que hi ha plaers preferibles a d’altres. L’ésser humà busca els plaers superiors, un «refinament dels plaers» que ens porten a una major felicitat. Ara bé, per manca de temps o de dedicació els homes es centren en els plaers inferiors i s’acostumen a aquests perquè són capaços de gaudir dels altres.
abril 14th, 2011 at 15:15
Personalment, penso que els plaers superiors són els que costa més d’obtenir i que, precisament és això el que els fa tan desitjables. Quan els homes s’acostumen als plaers inferiors i no obtenen el refinament dels plaers estan inutilitzant una part de les seves qualitats intrínseques com a éssers humans dels quals han estat dotats. És molt preferible menjar un pernil de Jabugo que un pernil salat qualsevol ja que, degut a la qualitat del Jabugo el gust és molt millor i així, el plaer que provoca en el consumidor és major. Ara bé, quan les condicions econòmiques no són adequades ens hem de conformar amb el pernil salat per culpa de circumstàncies externes mentre l’altre és molt més desitjable. Si al cap d’un temps, tenint diners, deixaríem de consumir el pernil per tornar a consumir Jabugo, a menys que haguéssim prioritzat altres plaers superiors o bé haguéssim desenvolupat un sentiment d’avarícia molt extrem, que aniria en contra de la felicitat que hem de cercar.
En conclusió, els plaers superiors són molt més desitjables i només els éssers humans estem dotats amb qualitats per valorar-los i apreciar-los i per tant, quan rebutgem un plaer superiors estem menyspreant una qualitat intrínseca nostra.
Els animals d’altra banda no tenen aquesta capacitat i s’acontenten amb plaers inferiors. Això és degut a que ells no tenen qualitats superiors com és el raonament o l’apreciació de gust pel refinament, ja que són inferiors pel que fa a aquest tipus de qualitats.
És per això que jo no canviaria la meva existència per la de cap animal ja que seria anar enrere en l’escala de qualitats humanes. Seria rebutjar part de les meves virtuts per convertir-me en un ésser inferior mancat d’intel·lectualitat i de raonament cosa que probablement estalviaria dolor però els plaers serien molt menors. Així doncs, sacrificaria qualitats humanes per aconseguir una vida buida de qualsevol bona experiència i menada només per l’acontentament «. Tal com va dir Mill, prefereixo ser un «neci insatisfet que un gorrí satisfet»
abril 14th, 2011 at 6:28
Stuart Mill, tal i com afirma en l'»utilitarisme» diu que: -Val més ser un home insatisfet que un porc satisfet; val més ser Sòcrates insatisfet que un imbècil satisfet.» Mill es pregunta qui voldria canviar la seva condició d’home per la d’animal si li prometessin un plaer més gran i més intens; ningú. Això demostra que, en el plaer, no es busca la quantitat, sinó una altra cosa que només l’home és capaç d’afegir, de buscar i de trobar, és a dir, un refinament dels plaers. L’objectiu és la qualitat en detriment de la quantitat, és per això que Mill creu que no canviaria mai la seva condició d’home per la d’animal.
Jo personalment tampoc la canviaria. Estic totalment d’acord amb Mill quan afirma que la qualitat és millor que la quantitat. És millor un tall de pastís petit que no tot un pastís sencer, el qual a l’últim tall ja acabes avorrint-lo i ja no sents el plaer que senties quan menjaves el primer tall i fins i tot et pot arribar a fer mal. És millor haver d’espavilar-te per sentir-te millor i així quan tens el que desitges, contràriament a si ja t’ho haguéssin donat d’entrada (porc satisfet), tens una sensació molt més agradable, et sents més bé encara que potser en voldries més (home insatisfet), i és que l’home busca plaers superiors a d’altres, valora com a preferibles els plaers associats a les facultats que ens defineixen com a éssers humans, i és per això que no canviaria la seva condició d’home per la d’animal. Jo tampoc ho faria.