Mill — a favor de les diversitat de formes de pensar
"Al segle 19,
Mill considerava que imposar una escola pública i única convertiria
els individus en màquines i destruiria la diversitat de formes de pensar.
Però només cal veure les manifestacions i vagues d’estudiants
per constatar que una escola pública i única no ha provocat
docilitat i submissió al poder establert -més aviat al contrari."
Mill considerava que imposar una escola pública i única convertiria
els individus en màquines i destruiria la diversitat de formes de pensar.
Però només cal veure les manifestacions i vagues d’estudiants
per constatar que una escola pública i única no ha provocat
docilitat i submissió al poder establert -més aviat al contrari."
- Què en penses tu?
maig 1st, 2011 at 10:27
PART 2
Jo crec que, igual que Mill, l’educació és un aspecte de gran importància en la societat, i que no és pot subestimar. Si es fa una bona educació a priori, potser no s’hauran de fer tants càstigs a posteriori a causa d’errors o accions que puguin afectar negativament la societat. Personalment, penso que les escoles públiques són les que et podien proporcionar més llibertat de pensament i d’expressió davant la vida, i et formen com a persona, ja que fomenten i donen molta importància al propi caràcter de l’individu, deixant que aquest pensi de la seva pròpia manera. Tot i així, crec que d’alguna manera, en una escola pública també es segueixen (o s’haurien de seguir) certes normes de conducta, ja si que crec que cadascú ha de ser lliure per pensar o expressar-se com ell vulgui, però tot i així, sempre s’ha de tenir en compte si aquestes accions poden afectar de forma negativa la societat en general.
En definitiva, és per tots aquests motius, que no estic d’acord amb Mill, en la seva afirmació de que les escoles privades són les que fomenten el pensament i l’expressió lliure de les persones, ja que és justament, l’escola pública la que dona més llibertat de pensament. També crec, que aquelles escoles privades, que a més tenen un pensament religiós, i que per exemple obliguin a anar amb uniforme a els seus alumnes, són les que donen menys llibertat d’expressió, i les que volen uniformitzar la pluralitat pensament i opinió de les persones. Fer això, ho considero una mena de corrupció de la societat, ja que eliminen el caràcter propi de les persones, i universalitzen el pensament. Per altra banda, però, també crec que el pensament de les persones, no nomes rep influencies de l’educació que aquestes reben de l’escola, sinó que també rep una gran influència del seu àmbit familiar, de les amistats…, que juguen un gran paper en la formació de les persones.
maig 1st, 2011 at 10:27
PART1
Què en penses tu?
Personalment, crec que a diferència del que John Stuart Mill considerava al segle XIX, les escoles públiques no converteixen els individus en “màquines” i eliminen la diversitat i pluralitat de pensament, sinó que crec que són justament les escoles públiques les que donen més llibertat de pensament i d’expressió, en contraposició a les escoles privades i religioses.
Mill, per tant, defensava les escoles privades, perquè considerava que eren les que donaven més llibertat d’expressió i pensament. Stuart Mill, fa aquesta critica, des d’un punt de vista utilitarista, i el que vol defensar es el propi caràcter de les persones i la seva llibertat individual. Per a Mill, la llibertat és la regla bàsica de conducta en la vida, ja que és d’utilitat general. Segons Mill, la llibertat dóna més benestar, i conseqüentment, més felicitat. Per a Mill, s’ha de seguir un principi bàsic utilitarista, és a dir, que la utilitat ha de ser el criteri que ha de regir la nostra conducta, i com a conseqüència, és preferible realitzar aquelles accions que afavoreixin la major felicitat per al major nombre de persones. Cada persona ha de tenir el seu propi caràcter i pensament, que el defineixi com a individu, ja que això contribueix a la realització d’una vida humana més feliç, tan en el sentit del plaer i l’alliberament del dolor, com en el sentit més elevat de convertir la vida en desitjada per éssers humans amb facultats molt desenvolupades.
abril 29th, 2011 at 9:56
Mill, el qual va ser un filòsof de Londres va esdevenir el punt més àlgid en l’ utilitarisme, que defensava la màxima felicitat pel major nombre de persones possibles.
Per ell el més important era les accions concretes que una persona desenvolupes i d’aquí sorgeix una de les seves frases , la qual diu: Diguem que fas i jo et diré com ets i que penses. Aleshores perquè una persona fos útil no té d’estar sotmesa a un pensament únic i irreversible, al contrari, els humans el que hem de tenir és llibertat de pensament, d’aquesta forma sorgiran diferents raonaments que no tenen perquè ser equívoques.
En aquest cas es critica a l’escola pública i única perquè aquesta provocaria un trencament amb la diversitat de formes de pensar. En moltes ocasions quan un grup de persones creuen correcte el que pensa la majoria, estan equivocades o no, perquè no és raó perquè aquest pensament sigui útil. Encara que una minoria tingui una menor quantitat de persones que defensin el que es discuteix no tenen perquè estar equivocades, si que han tingut un bon desenvolupament i saben que el útil és allò que és bo i fa felices a les altres persones. Per tant l’ important és la qualitat, que produeix refinament i subtilesa i no pas la quantitat.
Sobretot el que es vol aconseguir és un ensenyament que demostri les coses bones i dolentes, útils e inútils, per arribar a un pensament lliure que et porti a la verdadera felicitat, mitjançant l’autodesenvolupament i l’autosuficiència. No hi ha ningú que pugui decidir el que una altre persona ha de raonar o pensar, és això en el que es basa el liberalisme.
Jo estic d’acord amb el que diu Mill que una escola pública i única convertiria els individus en màquines i destruiria la diversitat de formes de pensar, perquè cadascú ha de desenvolupar les seves capacitats i no retenir-se en un ensenyament que sempre és el mateix per totes les persones, però no em puc negar a dir que si una escola d’aquest tipus ensenya i adoctrina als seus membres amb valors útils ,per tant, bons pel major nombre de persones, després al acabar l’etapa d’escolaritat una persona pot arribar a tenir un caràcter i un desenvolupament correcte i així d’aquesta forma ser feliços i fer feliços als altres.
Concloent, l’escola, l’aprenentatge és important , però el que de veritat importa és obtenir els valors correctes sigui de la forma que sigui, mitjançant també la família, els amics, les relacions les quals tenen també un paper importantíssim. En definitiva qualsevol camí es vàlid per acabar arribant a la pròpia felicitat, la qual significa felicitat per tothom.
abril 26th, 2011 at 20:31
Jhon Stuard Mill era un filòsof clarament utilitarista i podem comprovar amb la frase, que el que aquest critica es el liberalisme.
Mill el que defensa és la llibertat de pensament i que aquests puguin ser diversos, és a dir, que no pel fet que hi hagi una majoria que pensi el mateix, no voldrà dir que allò sigui el més útil i/o correcte ja que potser que el pensament de la minoria també sigui útil i fins i tot aquestes minories siguin les que tenen la raó, per tant no pel fet de ser més voldrà dir que el pensament serà més correcte.
El que Mill vol i pensa que s’ha de fer, és que en les escoles el que realment t’ensenyi sigui a pensar lliurement per tal de trobar el teu propi camí per arribar finalment a la felicitat que un vol, ja que si t’imposen una manera de pensar determinada, tu no podràs ser lliure ja que haurà estat imposat per certes persones, per tant Mill el que realment vol que les noves generacions i la gent en general pugui trobar el verdader i el seu camí cap a la felicitat ja sigui de manera individual o col•lectiva, tot i que com més feliç siguis tu, més feliços seran els altres, cal aprendre a viure en comunitat i respectar la manera de pensar dels altres ja que cadascú és lliure pel que fa a l’hora de pensar, no hi pot haver ningú que regeixi el teu pensament.
No estic d’acord amb la crítica que fa Mill cap a les escoles públiques ja que no són aquestes les que t’ensenyen a pensar d’una manera o d’una altre, segurament en certa part et pot arribar a influir una mica però el que realment influeix a un nen o a qualsevol persona és l’entorn amb el qual conviu, es a dir, la família i els amics que ell ha escollit. És evident que no sempre és així però majoritàriament un nen acabarà pensant igual o d’una manera molt semblant que els seus pares en alguns aspectes o bé farà les mateixes coses que els seus amics, no evolucionarà igual un nen o nena que visqui en un barri marginal en un ambient de gent alcohòlica per exemple que un infant que visqui al barri de Gràcia de Barcelona. També cal dir que això no és sempre així, però és probable que dependent de l’ambient en el que convius i et mous et comportis i pensis d’una manera determinada .
A més, personalment crec que el que Mill diu de l’escola pública i privada és al revés, és a dir, una escola privada i religiosa el que prenent és educar i transmetre els seus pensaments catòlics als nens i nenes que hi van.
Crec que Mill en aquest cas s’equivocava ja que tothom té dret a triar on anar, què fer i com pensar i no és precisament l’escola pública qui et transmet els seus pensament ni les seves maneres, si no que més aviat com ja he dit abans, el que realment influencia a una persona és la seva família i el seu entorn en general.
abril 26th, 2011 at 17:29
En definitiva, penso que aquesta idea de Mill ve donada per la impossibilitat d’imaginar en la seva època una institució pública dedicada a l’ensenyament que no degradés la diversitat d’opinió dels alumnes i, sobretot, de saber trobar la distinció entre adoctrinament i enseyament.
abril 26th, 2011 at 17:28
Penso que no és anormal que Mill desenvolupés aquesta hipòtesi tenint en compte el moment històric e què va viure.
A la seva època, parlar d’escola pública o de qualsevol altra institució o organisme que s’encarregués de vetllar pels drets públics era quelcom bastant utòpic. Figurar-se o imaginar l’existència d’una escola pública aleshores o en el futur era una idea que fàcilment podia conduir a fer pensar en la implantació d’una doctrina o pensament defensada per algun grup poderós o dominant que podia resultar en la desaparició de diferents formes de pensament i de la inquietud dels joves per qüestionar temes divergents de la societat. El fet és que novament ens trobem amb el tema de la conversió d’una opinió defensada per la majoria en una opinió amb una màscara de veritat inqüestionable. D’acord amb els raonaments de Mill, això comportaria automàticament la persecució de qualsevol individu o grup minoritari que discrepés amb aquesta hipotètica opinió, per part del grup majoritari amb càrrec d’ensenyar. A més, seguint l’ètica utilitarista, s’estaria violant el dret individual d’absorbir un pensament o simpatitzar amb una opinió en qüestió, s’estaria violant la llibertat d’opinió i condemnant als joves, els pilars més febles i que més atenció cal prestar del conjunt de la societat, que estudiessin en escoles públiques a ser educats partint d’un únic punt de vista. Penso que aquesta hipòtesi de Mill està arrelada al temor de la possibilitat de contribuir a la ignorància dels joves i cultivar una única visió de la realitat en ells a través de la difusió d’un mateix ideal en totes les escoles públiques del món. Tot i així, amb el temps hem pogut veure que el fet que existeixi una institució pública d’ensenyament, provoca més aviat tot el contrari. Les escoles públiques han aconseguit establir uns principis d’adoctrinament dels joves que no els priva d’apreciar altres punts de vista i de triar-ne el que a cadascú li sembli més correcte. Podem observar dins l’àmbit d’aquestes més llibertat de pensament i la implantació d’una ètica moral bastant utilitarista i liberal. En una escola privada, en canvi, s’enfoca l’adoctrinament dels joves partint d’ideals més conservadors i aplicant una ètica menys utilitarista, com ara la religió cristiana, entre d’altres principis catalogats de conservadors. Per exemple: en una escola pública els estudiants poden anar a classe amb una vestimenta totalment voluntària, estant sempre dins de les pautes ètiques i morals del centre acceptades per tots els integrants. En una escola privada en canvi, l’uniforme es segueix mantenint com un dels principis morals del centre, els alumnes no poden anar a classe vestint a voluntat, sinó que han d’anar a classe vestits amb l’uniforme triat pels mandataris del centre. Aquest és un exemple de la violació de la llibertat individual utilitarista.
abril 26th, 2011 at 16:07
Personalment crec que a el que Mill es referia referent al fet de convertir els humans en robots o màquines era referent només en cas d’un ensenyament únic, sigui o no públic, ja que, com es diu en el fragment del text, no hi hauria diversitat d’opinions.
Havent fet aquesta introducció faig la meva interpretació de les paraules de Mill dient que cadascú hauria de rebre educació bàsica (per no poder se enganyats i actuar contra els nostres plaers o els dels altres) i, a partir d’aquí, cada u hauria de rebre educació personalitzada d’acord als seus propis desitjos per aconseguir diverses opinions i punts de vista.
Vull fer un parèntesi dient que si es vol tenir els màxims punts de vista, una de les possibles solucions seria l’autoaprenentatge ja que aixi cada u tindria coneixement propi i exclusiu (que hauria de compartir per ajudar a la societat).
Per recolzar les paraules de Mill sobre crear robots vull afegir que els grans descobriments científica han estat realitzats per a gent que era aliè al camp del descobriment: Tectònica de plaques, un bioleg, l’ADN, un químic i un físic…
Interpreto que aixo es aixi ja que a tots els que els havien explicat com funcionava una cosa i els ho racionalitzaven, ja no volien saber més be com funcionava i no investigaven però si feien un descobriment en un altre camp, preguntaven si era com ells pensaven i els deien que no, lluitaven fins a trobar per si sols si s’equivocaven ells o s’equivocava la resta.
En conclusió vull dir que cada u hauria d’aprendre de diverses fonts, el que ell desitji i de manera que pugui tenir pensament propi.
PD: Se que publico fora de termini però es que per motius varis no he pogut conectar-me a internet fins ara.
abril 25th, 2011 at 20:51
Personalment, crec que Mill considerava que imposar una escola pública i única convertiria els individus en màquines i destruiria la diversitat de formes de pensar perquè si tothom rep exactament la mateixa educació imposada per l’Estat de la mateixa manera, segons ell, totes les persones tindrien uns fonaments educatius iguals i no hi haurien diverses idees ni esperit competitiu. Per aconseguir el màxim bé per al màxim nombre de persones tal i com ho volia Mill, les persones han de tenir llibertat en l’àmbit educatiu.
Jo opino que Mill anava errat en el fet de demanar una educació privada. Errat perquè una educació privada crea diferències. Des de l’inici fins al final del proces de l’educació.
M’explico: posem que al mercat hi han dos peixos iguals (tenen la mateixa procedència, tamany, etc.) el peix 1 i el peix 2, malgrat que siguin iguals (mateix gust, sabor, olor…), els venedors decideixen dir que el peix 1 ve de Barcelona i el peix 2 de les Illes Balears. La gent al mercat, al haver rebut anteriorment més publicitat del peix 1 (és un exemple), vol comprar el peix 1, per tant el preu del peix 1 augmenta, mentre que el del peix dos, disminueix. Arribats a aquest punt, només un grup concret de persones es podria permetre el peix 1, i un altre grup de persones, només es podrien permetre el peix 2.
Amb això em refereixo, a que si deixem fer un ensenyament totalment privat, que les empreses hi puguin participar, aquestes podran influenciar els estudiants amb diferents marques i, fins i tot, les empreses podrien arribar a triar les assignatures que donen al seu col·legit, institut o universitat. Per tant, aquí ens estaran programant com a robots per a beneficis personals de l’empresa. És a dir, que un estudiant, no estudiara el que vulgui, sinó el que a l’empresa li surti més rentable. D’altra banda, si només fem un ensenyament privat, no tothom tindrà accés a aquest, ja que podrien arribar a posar uns preus elevadíssims, els que l’inversor volgués per a aquests ensenyaments. D’altra banda, tal i com fan a les discoteques, arribant a punts extrems i totalment ficticis (ara per ara) podrien arribar a demanar dret d’admissió per als col·legits, arribant fins al punt de fer renéixer el racisme, o fins i tot, el masclisme.
Acabant, segons Mill, un únic ensenyament públic convertiria els individus en màquines i destruiria la diversitat de formes de pensar perquè si tothom rep exactament la mateixa educació imposada per l’Estat de la mateixa manera, segons ell, totes les persones tindrien uns fonaments educatius iguals i no hi haurien diverses idees ni esperit competitiu. Jo també nego aquesta afirmació, ja que com podem observar en la nostra mateixa classe de lacetània, totes rebem el matiex ensenyament, i malgrat tot, totes tenim idees de fer i de pènsar bastant diferents.
Resumint, crec que perquè totes tinguem les mateixes oportunitats a la vida, sense discriminacions de cap tipus, l’ensenyament ha de ser públic.
abril 25th, 2011 at 20:23
PART 2:
Per altra banda, no estic d’acord amb el raonament de Mill traslladat a els nostres dies actuals; considero que avui en dia una escola privada és igual que una escola pública de l’antiguitat, ja que en una escola privada no hi ha la mateixa llibertat que a una de pública actual, des del moment que s’obliga als alumnes a portat uniforme, a fer unes determinades assignatures obligatòries i no optatives, o que depenent de l’escola privada només uns quants ciutadans poden permetre’s l’educació en centres d’aquests tipus per causes econòmiques. Les escoles privades actuals fan disminuir la llibertat dels pensaments dels alumnes inculcant uns ideals correctes a seguir. En canvi en les escoles públiques d’avui en dia és també el contrari que en l’antiguitat, ja que en els centres educatius públics tots els alumnes tenen les mateixes assignatures que les privades però els alumnes les poden escollir si volen, i si no escollir-ne altres més interessants segons el seu parer, ningú els obliga a vestir-se d’una manera determinada, i a més hi ha un gran intercanvi de pensaments, cultures i creences diferents gràcies al nombre tan divers de cultures i maneres de fer de cada persona. Aquests fets afavoreixen l’utilitarisme de Mill, la llibertat a l’hora de pensar i expressar-nos envers a altres persones o a altres idees.
Resumint, crec que Mill tenia raó quan parlava que en aquells temps no eren gens beneficioses les escoles públiques per a la diversitat i llibertat de pensaments, però avui en dia es tot el contrari del que afirmava John Stuart Mill, a les escoles públiques és on s’hi pot trobar més opinions i més diversitat de formes de pensar.
abril 25th, 2011 at 20:16
PART 1:
Respecte a la opinió que ens dóna Ramon Alcoberro hi estic d’acord en part sí, en part no. Ramon Alcoberro pensa que Mill no tenia raó quan afirmava que imposar una escola única i pública només serviria per convertir els individus en màquines i destruir la diversitat de formes de pensar; per una banda crec que no té raó perquè en els temps en que John Stuart Mill feia els seus estudis filosòfics (al voltant de l’any 1850) l’Estat tenia un paper molt important sobre les escoles, i més si es tractava d’una escola pública, ja que aquesta era totalment controlada i dirigida per l’Estat, la qual cosa significava una educació molt dura i estricta centrada principalment en la religió i en transmetre les creences primitives llavors existents respecte la relació entre homes i dones, les funcions de tots dos sexes en la societat, i moltes altres creences que avui en dia han evolucionat notablement. Per això estic d’acord amb la idea que intentava transmetre llavors Mill que en aquells temps una escola pública l’únic que feia era limitar i restringir la varietat d’ideologies, i per tant, convertir les persones en màquines amb les ideologies predeterminades i elegides per l’Estat. Una escola privada en aquells temps suposava tot el contrari que avui en dia, segons el meu parer, ja que al ser privada l’Estat no hi influenciava tant, i per tant hi havia molta més llibertat d’idees entre els alumnes.
abril 25th, 2011 at 18:03
Segons John Stuart Mill, cada individu té el dret a actuar segons la seva pròpia voluntat i no pas segons la voluntat o les creences dels altres sempre i quan no influeixin amb la llibertat dels altres éssers. Per tant, la realització d’un acció només ha d’afectar al propi individu que l’executa. Cal dir també que la societat no té cap dret d’intervenir en aquest individu, fins i tot, si aquesta societat creu que les accions d’un individu l’estan perjudicant a ell mateix.
Per una banda, podem arribar a la conclusió que Mill està totalment d’acord amb la varietat de pensament i amb la total llibertat a l’hora d’actuar sempre i quan no afecti a la llibertat dels que ens envolten.
D’altra banda, Mill creu que el fet d’imposar una escola pública i única convertiria els individus en éssers homogenis pel que fa la forma de pensar i actuar i això perjudicaria molt la diversitat de la població.
Personalment, estic d’acord amb la llibertat de pensament de l’individu sempre i quan es respecti els individus del seu voltant ja que d’aquesta manera hi pot haver-hi llibertat de pensament i permet que certs pensaments negatius per una part de la població es respectin. També estic d’acord amb que la forma d’educar a la població hagi de ser com més completa i variada millor ja que d’aquesta manera pots conèixer quines són les diferents formes d’actuar i pensar , poder créixer com a persona pel camí que tu vulguis i a més no ser perseguit ni qüestionat pels que no estiguin d’acord amb la pròpia ideologia i manera de fer de cadascú.
Cal dir, que tots creixem amb l’educació que ens donen els pares i amb la que ens donen a les escoles. Referent a l’educació transmesa pels pares és evident que acostuma a ser guiada per la figura paterna i la materna, o sigui, la varietat acostuma a ser molt reduïda i és a l’escola on s’hauria de mirar de que hi hagués varietat i s’ajudés més a l’individu des de petit a conèixer tots els móns sense ser persuadit, sinó informat. Per tant, crec que hauria de ser l’escola pública la que proporcionés una ensenyança variada i imparcial per tal de oferir una variabilitat d’ideologies cosa bàsica en la vida d’una persona des del meu parer. En canvi, les escoles privades anirien més enfocades a una educació encaminada només en una direcció, com per exemple la religió cristiana, la ideologia de dretes o d’esquerres, tot i que seria sempre molt més recomanable que una persona es pogués enriquir de diferents cultures i maneres de pensar.
Dit això, podem dir que la escola pública ni perjudica ni malmet la forma de pensar de cadascú sinó tot el contrari; l’escola pública fa que s’ajuntin persones de diferents cultures i de diferents estatus socials i fan que hi hagi molta diversitat i en el cas de que no n’hi hagi o per part dels educadors tots siguin d’una mateixa ideologia o manera de fer semblant s’ha d’evitar i intentar plantificar la màxima diversitat possible.
abril 25th, 2011 at 15:12
1
En aquesta petita introducció, Mill defensa que la igualtat en la via d’ensenyament crearà homogeneïtat de pensament, és a dir, la individualitat es podria veure afectada ja que es podien limitar les formes de pensar i les formes de resoldre situacions, per tant, tenir un patró o context igual per a viure la vida, evitant així la diversitat i en consegüent el debat en qualsevol situació. Això és cert, veient si no els mètodes d’ensenyament principalment i més recentment de les dictadures. En aquest per desgracia van ser la nazi i la franquista en la que nomes es guiava i s’educava en dues vies, Déu i obediència, per tant, submissió i igualtat del pensament, tot això per mitjà de la intervenció i privació de la llibertat individual. Afortunadament, com també es diu en la introducció, això no ha sigut així i per què? Doncs perquè tot i haver homogeneïtzat el mètode no se sotmet ni s’amenaça a l’estudiant, i per tant la seva individualitat es manté, és a dir, en aquesta situació la llibertat individual que defensa la moral utilitarista no es veu afectada, a més el fet que a l’alumne se’l guiï i no se’l castigui en equivocar-se, permet que la persona no tingui por i per tant diversifiqui i trobi camins diferents per a la vida quotidiana, per tant, en aquest apartat Mill es veuria obligat a rectificar, però quins van ser el motius que tot i pensant que la societat en la que vivia era moderna i buscava la prosperitat el fessin pensar d’aquesta manera? Pot ser la falta de proves i la poca possibilitat de portar-ho a terme, o es que la societat en la que vivia encara li faltava desempallegar-se del dogma de la rectitud i l’ordre, fent així que Mill penses que les generacions futures no tindrien llibertat de pensament, apel•lant com diu en el seu “Sobre la llibertat” que tot i el canvi que pugui o que ha de fer que la generació anterior millori la posterior no serà suficient, és a dir, tot i intentar il•lustrar una generació no es podrà canviar o millorar la societat fins a tal punt. Dit això ens queda una última possible resposta, tot i que la suma de pensament subjectiu impedeixi que el conjunt avanci, també es pot donar el cas que l’estat o el poder entès com a burgesia,… fos intervencionista en tant punt que traspasses els límits que provocarien que la llibertat de l’individu no pogués desenvolupar-se, sent això un abús d’autoritat per part de l’estat incomplint així la part o les obligacions que té el poder sobre la societat i més concretament sobre l’individu d’una societat (tema que es pot veure en la introducció del Ramon Alcoberro).
abril 25th, 2011 at 15:10
2
A partir d’aquí, en una societat homogènia, per tant amb una educació i coneixement homogeni (pilar que Mill defensa per tenir una societat que es pugui sustentar amb el pensament utilitarista), que no te varietat de pensaments i que per això actua sobre les regles bàsiques, i per tant la imaginació o la variació en l’actuació no son factibles, la societat aplicaria unànimement la filosofia del càlcul utilitarista i es maximitzaria la felicitat de la societat per tant tot i haver privat de llibertat o més ven dit capacitat de diferir, haurien creat una societat sense perversió o decadència perquè el bo seria per tothom bo i el dolent seria per tothom dolent, ja que si posem l’exemple de que has estat vivint en una habitació de 20 metres quadrats tota la vida, no coneixes els infinits milions que hi ha darrera les parets, per tant la llibertat t’he l’han privat, però la llibertat que tens tu és la màxima, i per tant no et sents tancat. Dit això, la meva postura vers l’anterior raonament és que estic totalment en contra, no que sigui mentida, sinó perquè el principal dret i més ben dit el principal deure dels altres és la teva llibertat, i per tant si la limitem des del principi per molt que no ens n’adonem estem trencant la primera i principal base que Mill estableix per ser un ésser feliç, que és la llibertat individual, per tant podríem concloure que la felicitat de la societat homogènia seria fal•laç i que la llibertat de l’individu és imprescindible per la diversitat d’opinió i en consegüent per l’evolució i millora de la societat actual i futura, ja que l’avui es el que marca el dema dit textualment per Mill: “Els seus millors esforços no són sempre totalment reeixits. Però es capaç d’aconseguir que la generació que puja sigui, en línies generals, tan bona i un xic millor que ella mateixa”
abril 24th, 2011 at 16:59
PART 3
A més cal destacar que l’educació pública de avui en dia, potser no es la que Mill s’estava imaginant en aquells moments al dir aquestes paraules, potser Mill imaginava una educació que fos com una secta i imposés els ideals de l’estat, i l’escola pública de la qual gaudim actualment mai ha intentat fer això però ho podia haver fet.
Així doncs, per concloure, diré que trobo ideal el sistema educatiu del qual gaudim actualment en països com el nostre, ja que sota un estat democràtic, es permet la diversitat educativa permetent que hi hagi escoles privades amb uns valors morals determinats o d’una qualitat diferent a la de l’escola pública comptant sempre amb la supervisió de l’Estat per garantir que aquesta educació no infringeix cap norma legal i que compleix amb els mínims educatius requerits. A més el fet de oferir una educació pública de qualitat permet a totes les persones, deixant de banda els seus recursos econòmics o la seva cultura, gaudir d’una educació que els permeti arribar a ser allò que ells vulguin i gaudir dels mateixos drets i llibertats en un futur per poder ser més feliços. L’escola pública ha de existir per garantir que tothom pot rebre educació, però també ha d’existir l’escola privada per a aquells que la prefereixin.
Permetre la diversitat educativa és un gran pas per aconseguir l’estat ideal que Mill volia, ja que la diversitat educativa és també una forma de respectar les minories.
abril 24th, 2011 at 16:59
PART 2
Cal destacar però, que trobo una exageració la frase “Mill considerava que imposar una escola pública i única convertiria els individus en màquines i destruiria la diversitat de formes de pensar” perquè per molt que un estat imposi els seus ideals i imparteixi la mateixa educació per a totes les persones, no totes les persones seran iguals, perquè tothom té idees i pensaments diferents, i reacciona diferent davant de les situacions, perquè no només es l’educació que rebem el que ens defineix la nostra personalitat sinó que tot el que ens envolta durant tota la nostra vida construeix i fa variar la nostra personalitat. Potser molts tindrien una base de valors igual però, sempre hi ha persones que a pesar d’haver rebut una educació concreta amb uns valors morals concrets, es rebel•la contra aquests perquè no els troba lògics i van en contra d’allò que pensa. Precisament per això, es perquè els estudiants es rebel•len contra les decisions de l’Estat, perquè a vegades no estan d’acord amb les normes que els volen imposar perquè tenen personalitat i no són com robots que pensen el mateix, sinó que són persones amb pensaments diferents a pesar de haver rebut una educació pública igualitària. Perquè al final en una democràcia governa una minoria escollida per la majoria però aquesta minoria pot pensar en coses concretes diferent del que voldrien la majoria que els havien escollit. I el mateix passa amb els valors impartits en les escoles privades, on les persones educades en aquest àmbit, a pesar de potser no protestar tant perquè solen estar d’acord amb els valors de aquest tipus d’escoles en apuntar-s’hi, perquè sinó no hi anirien, solen rebel•lar-se a mesura que la seva personalitat es va construint a mesura que van creixent i molts decideixen marxar d’aquest tipus d’escoles perquè ja no estan d’acord amb els seus ideals. Tot i això cal dir, que els estudiants de escoles privades potser no es rebel•len contra allò que els imposa la seva escola però si que ho fan amb les noves normes imposades per l’estat que els afecta com a estudiants, pels quals també lluiten en les escoles públiques (per exemple, fa poc temps amb les manifestacions contra el pla Bolonya no protestaren només els estudiants de escoles públiques sinó que també ho feren els de escoles privades).
abril 24th, 2011 at 16:57
Manel, el meu text te’l vaig penjar dijous pero veig que s’ha esborrat, també s’han esborrat d’altres que vaig veure el mateix dia així que te’l torno a penjar:
PART 1
Segons la meva opinió, crec que Mill considerava que imposar una escola pública i única convertiria els individus en màquines i destruiria la diversitat de formes de pensar perquè si tothom rep exactament la mateixa educació imposada per l’Estat de la mateixa manera, totes les persones tindrien uns fonaments educatius iguals i no hi hauria diversitat ni esperit competitiu i molts d’ells acabarien sent extremistes, persones que adoren els ideals de l’Estat per sobre de qualsevol cosa. Per aconseguir el màxim bé per al màxim nombre de persones tal i com ho volia Mill, les persones han de tenir llibertat en l’àmbit educatiu. Tothom té la obligació de tenir una educació bàsica per tal de que en un futur, puguin gaudir dels mateixos drets i gaudir de la mateixa llibertat i per tant, de la mateixa felicitat, però potser per aconseguir la felicitat una persona s’estimaria més rebre l’educació en un altre tipus d’institució educativa , amb uns valors morals diferents dels que l’Estat imparteix, tenint en compte que aquests valors han de respectar les llibertats i drets de les altres persones i complir les normes que imposa l’Estat. A més, la imposició de la educació pública no garantitza una educació de qualitat, ja que potser l’educació impartida per l’Estat no es suficientment bona per educar adequadament a les persones. Per això en alguns casos actualment, es prefereix l’escola privada perquè ofereix una educació de més qualitat, un bon exemple són els EUA, on quasi totes les persones prefereixen una educació de tipus privat no pel fet de que imparteixin uns valors morals determinats sinó perquè en les privades s’imparteix una educació de qualitat més elevada, tot i que també cal afegir, que si les persones d’aquest tipus de països paguessin uns impostos més alts que anessin destinats al servei educatiu públic, la qualitat de l’educació pública milloraria molt.
abril 24th, 2011 at 13:10
Mill era partidari de l’ensenyament en escoles privades, perquè l’educació és la base per a ésser persones ja que tu creixes com a persona apoiante amb el que se t’ha ensenyat i per tant, l’escola té molta influència en la formació de les persones. Mill era partidari d’aquesta educació ja que pensava que com a càstig d’alguna falta d’educació, el millor càstig era l’educació ja que amb bona educació no es fan aquestes faltes.
Al meu veure, no estic d’acord amb Mill, ja que crtica l’ensenyament a les escoles públiques i no ho entenc, ja que no es culpa de hom que no es puguin permetre el fet de pagar una educació privada, com també, hi havia famílies que a pures penes podien permetre’s una educació pública.
Tampoc comparteixo amb Mill el fet de que vulgues educació privada per a tothom, ja que aleshores s’enten que vol que les persones siguin com robots, ja que les escoles privades no tenen tanta diversitat ni llibertat de pensaments i per a mi, el fet de tenir llibertat de pensaments, és algu essencial per a creixer mes com a persona, tot i que sempre hi han excepcions.
Per concluir, m’agradaria esmentar que al meu parer ja està bé que hi haigui aquests dos tipus d’educació, ja que així podem escollir quin es el tipu d’educació que creiem més convenient per als nostres fills.
abril 24th, 2011 at 10:41
Al segle 19, John Stuart Mill creia que imposar una escola pública i única convertiria els individus en màquines i destruiria la diversitat de formes de pensar. Aquest fet venia donat ja que Mill creia que per tal d’haver diversitat de pensament feia falta que hi hagués els elements que formen la dignitat humana, un autodesenvolupament i una individualitat, ja que aquets ens serien imprescindibles per arribar a ser feliços. Per a mill un món d’éssers passius i satisfets amb la seva obediència no podia ser un món feliç, ja que per ell la felicitat ve donada en funció de la diversitat. També podríem dir que tal com diu en la pàgina http://www.alcoberro.info/V1/liberalisme0.htm, la escola pública es una institució antiliberal, la qual cosa ens pot fer pensar que ja que Mill ens el presenten com un filòsof més liberal, partidari a la mínima participació de l’estat en la vida privada, així com a la no col•lectivització,…, aquest estaria totalment en contra de l’escola publica. Mill amb això ens vol mostrar la seva visió pel que fa a la llibertat, la qual també considera un element imprescindible per arribar a la felicitat. Dons serà útil allò que ajuda acréixer i a desenvolupar l’home com a creador de diversitat, no el que el converteix en una maquineta de sumar i restar plaers.
Pel que fa a la meva opinió, actualment l’escola pública més que establir una única via de pensament ha obert tot un seguit de camins pel que fa a la visió del món a cada persona. Mill en la seva afirmació, des del meu punt de vista, estava equivocat. En aquets moments els estudiants han desenvolupat tot un seguit de idees, cada persona diferents, que els permeten crear aquesta diversitat de pensament que Mill creia que no era possible amb l’ensenyament públic. Si que crec que el nivell de formació de algunes escoles públiques és més baix que el d’algunes de privades i que hi ha escoles privades que també han ajudat a fer més gran aquesta diversitat de pensament. Però el que no crec que és correcte és el fet que hi ha certs tipus de escoles que volen inculcar als alumnes uns valors que a lo millor a ells no els és útils, en aquest cas estaríem parlant d’una tirania de la majoria la qual cosa no crec que Mill acceptés. Per això crec que les escoles públiques no han fet minvar aquesta diversitat de pensament sinó que l’han enriquit.
abril 24th, 2011 at 9:37
Segons Mill, la societat pot educar en la formació de virtuts, tant personals com socials; l’educació ha de promoure “la direcció de llurs sentiments i fins envers objectes i contemplacions assenyats per comptes de necis, elevats en comptes de degradants”, però finalment és cadascú qui millor coneix les seves necessitats i els seus propis desigs. La interferencia de la societat en aquest àmbit “corre el risc de ser aplicada malament als casos individuals”.
Mill veia la uniformització com un despotisme de la classe dirigent, per això no era partidari de l’escola pública. El coneixement crea diversitat, per tant, no s’ha d’impedir l’opinó d’una expressió; sempre que no sigui perjudicial portar-la a la pràctica. Defensa que un Estat ha de promoure la discrepància i no la conformitat.
No es pot deixar de tenir en compte que l’escola pública de la seva època no té res a veure amb la quina hi ha actualment. Probablement el fet de tenir un pensament tan avançat al seu temps ens fa oblidar que pertany al segle XIX; per això, hem d’analitzar el seu pensament des de la perspectiva correcta. En molts aspectes defensava idees quasi revolucionàries.
Actualment no hi ha cap motiu per creure que l’escola publica potencia ciutadans uniformes.
Per davant de tot recalcar la funció social indiscutible de donar educació gratuïta a tots els ciutadans, sense cap tipus de discriminació; les eines pedagògiques es posen al servei de tothom per donar, en teoria, les mateixes possibilitats a tots. Això només ho ofereix aquest tipus d’escola.
Destacar també que al ser laica no s’imposa ni es demana cap tipus de creença religiosa; fet que sí succeeix en escoles religioses on, fins i tot, hi ha un seguiment per verificar si les conductes són adequades i competents en relació a la religió escollida. No s’ha d’oblidar que la religió pot arribar a condicionar moltes aptituds i, fins i tot, a frenar-les.
Un bon educador pot potenciar en els seus alumnes, amb unes certes condicions favorables, les aptituds específiques d’aquests, l’interès, la creativitat, l’esperit crític, l’originalitat i ,especialment, les ganes i la curiositat pel saber i pel món que ens envolta.
Una bona educació ha de ser un dels pilars dels nostre país; considerant que com a país hi tenen cabuda tots els ciutadans, independentment del seu origen, del seu poder adquisitiu o de la religió que practiquin. La única educació capaç de garantir la formació per a tothom és l’escola pública. Sense una bona educació no arribarem enlloc, ni com a persones ni com a país.
abril 24th, 2011 at 8:59
Considero correcte el punt de vista de Stuart Mill si és que el situem en un context històric en el que l’estat pressiona l’escola pública de tal manera que aquesta ensenya el que l’estat vol i no pas el que el professorat creu que és necessari.
Posem per exemple les escoles públiques dels nostres pares en l’època franquista. Aquestes eren utilitzades bàsicament per adoctrinar a la població; fer creure que el qui havia de manar a casa era el pare, que les dones havien de cuidar dels fills..etc. En resum, en aquella època la majoria d’alumnes de l’escola pública sortien de l’escola amb poca diversitat de pensaments, tenien poca creativitat i sobretot una gran manca de llibertat individual ja que era això mateix el que a l’estat li interessava. En aquest cas si que podem afirmar el que deia Mill, i és que les escoles públiques convertien els individus en màquines.
Actualment el sistema educatiu ha fet un canvi molt radical, i és que avui en dia les escoles públiques són les que ofereixen més llibertat de pensaments ja que hi ha persones de tot tipus d’ètnies, diferents punts de vista en vers la religió, formes de vestir,etc. D’aquesta manera l’alumnat pot veure com es tracten assumptes de diversos punts de vista i així es forma la pròpia personalitat. Com afirma Ramon Alcoberro avui en dia són les escoles privades les que limiten la pluralitat de pensaments, sobretot aquelles regides per pensaments religiosos.
Ara bé, segons el meu parer, si ens basem en el principi utilitarista crec que cadascú ha de tenir la llibertat d’escollir el sistema educatiu que més li convingui. Utilitzant aquesta llibertat, assolim la felicitat individual i en conjunt podem construir l’estat del benestar.
És per això que vull concloure dient que estic a favor de l’ensenyament públic actualment ja que aquest ofereix tantes possibilitats com l’ensenyament privat i a més no està corromput pel que fa a creences o costums principalment religiosos. Així també hi ha menys diferència entre classes socials.
abril 23rd, 2011 at 16:56
Primerament m’agradaria analitzar el perquè d’aquesta afirmació de Mill ja que m’estranya aquesta visió per part seva. Mill considerava que la imposició de una forma d’escolarització única era una invasió de l’àmbit privat, trencant així el principi de llibertat. Considerava que si existia només un únic model d’ensenyament, l’educació promouria una sola forma de pensar, dirigint els sentiments i les nocions morals en unanimitat impedint així l’autodesenvolupament i esdevenint així una tirania de la majoria.
Segons el meu parer, l’error que feia Mill era el considerar que en l’ensenyament t’imposen una forma de pensar, rebutjant la resta. Això possiblement es deu al fet que en el segle XIX l’escola pública era d’ordre religiós de forma que d’una forma o altra induïen a la societat cap a una creença religiosa per part de la majoria. Actualment l’escola pública és laica i amb una major llibertat de pensament que fa dos segles. En canvi solen ser les escoles privades les que restringeixen la direcció de pensaments. Des de un punt de vista empirista, a partir de la meva pròpia experiència, les escoles privades solen ser portades per monges o monjos, o volen impartir un pensament especialment cenyit a un guió sense marge per la llibertat o són escoles on ofereixen un nivell i unes condicions que no ofereix l’Estat. En el primer i segon cas, en contes de estimular-te per crear el teu propi pensament sense ser condicionat per la majoria, t’imposen ells certes conductes. Això crec que comporta un acontentament per part de la població, sent així objectes passius de la societat. En el tercer és comprensible que qui vulgui un servei millor, de més qualitat, hagi de pagar un “plus” per aquest. Això ens porta a reflexionar sobre el servei de les escoles públiques i ens n’adonem que és gràcies a aquestes que l’Estat ofereix un servei mínim per cobrir les necessitats essencials oferint així una igualtat, evitant les enormes diferències tal com deia Aristòtil. Justament per això crec que Mill hauria d’estar a favor de les escoles públiques, ja que ell creia que promoure els interessos de tots és la millor manera de promoure també els d’un junt amb la resta. Per altra banda, crec que el fet de estimular el propi pensament de cadascú, tal com pensava Mill també recau en la societat en si, la qual té la funció d’educar-nos tots entre tots provocant així una moral heterònoma. Per altra banda l’imposició d’un model d’escola únic tot i ser públic, depenent de la forma de govern, estic d’acord amb Mill en que podria comportar a una unanimitat de pensament i d’ideals.
(Ja ho vaig penjar fa uns dies però veig que s’ha borrat junt amb altres)
abril 23rd, 2011 at 10:40
Segons el filòsof John Stuart Mill (1806-1873, les escoles privades són millors que les públiques ja que aquestes, les públiques no aportaran a la societat aquesta diversitat d’opinions i pensaments per tal d’evolucionar, i poder arribar a l’estat del Benestar.
Mill defensava això ja que l’educació, l’adoctrinament era la base del coneixement de les persones i si aquestes cometien algun error, que passava, se les castigava amb educació perquè l’error comès era per falta d’educació.
L’objectiu final d’una escola segons Mill era ensenyar la felicitat a les persones, cadascú seguint el seu propi camí, segons les seves necessitats o capacitats individuals.
Jo, personalment no estic d’acord amb la idea de John Stuart Mill, a favor de les escoles privades, no tinc res en contra d’aquestes, però defenso la possibilitat d’escollir entre les dues ja que per motius econòmics no tothom es pot permetre anar a una escola privada i Mill això no ho veu. En part també és favorable tenir gent amb diferents pensaments, amb unes idees diferents siguin d’una escola pública o d’una privada.
En definitiva, estic d’acord en el dualisme entre el públic i el privat.
abril 20th, 2011 at 11:27
Una altra cosa que no entenc és perquè ho critica si, segons la seva filosofia, abans de criticar-ho hauria de comprovar els resultats a posteriori, descartant també que sigui un principi de dany. Si ho fes veuria que s’equivoca en aquesta crítica, i un dels fets amb els que ho podria comprovar és, tal com diu l’anunciat, les vagues d’estudiants, les quals demostren que els estudiants no estan sotmesos al pensament uniforme, sinó que lluiten pels seus interessos.
Paradoxalment trobem un exemple en la política actual lligat amb el tema de l’escola pública i amb el que Mill estaria totalment en contra i en el que jo trobaria justificat que fes aquesta mateixa crítica que l’escola pública uniformitza el pensament dels seus alumnes. M’estic referint al rumor que hi va haver fa poques setmanes que els alumnes d’escoles publiques haurien d’anar amb uniforme. Es justificava amb que s’eliminarien les diferències de classes dins l’escola ja que tots haurien d’anar vestits igual. Per Mill, a part d’una intromissió de l’estat en l’àmbit privat, seria una mesura amb la voluntat d’uniformitzar pensaments i convertir en màquines els alumnes. Personalment en aquest cas estaria a favor de la crítica de Mill, però perquè seria un clar cas de voluntat d’uniformitzar els alumnes, però per sort crec que aquesta voluntat d’uniformitzar no és present en les escoles públiques.
abril 20th, 2011 at 11:26
John Stuart Mill en dir aquesta frase està fent una crítica al liberalisme des del seu punt de vista utilitarista. Mill fa aquesta crítica perquè té por que l’escola pública pugui corrompre els seus alumnes en la seva forma de pensar i que el fet de rebre tots la mateixa educació pugui comportar que tots tinguin la mateixa manera de pensar. El que Mill intenta defensar és la llibertat i diversitat de pensament.
Ho critica perquè segons ell l’educació és un fet clau en la societat i no pot esta corrompuda, ja que en ella s’hi estan formant les futures generacions. Intueixo que segons Mill l’objectiu final d’una escola no ha de ser ensenyar una manera de pensar, sinó ensenyar que l’important és la felicitat, però que per arribar-hi hi ha diferents camins i cadascú pot escollir lliurement amb el que se senti més còmode.
Personalment, no estic d’acord amb la frase de Mill. Està clar que això pot ser un problema, perquè sobretot quan els nens són petits es creuen el que els hi diuen els grans, i per una persona gran és molt fàcil influenciar un nen cap als interessos que vulgui. Ara bé, clarament veiem que tot i rebre tots la mateixa educació cadascú té la seva forma de pensar. No crec que la manera de pensar vingui predeterminada només per l’escola, crec que en la manera de pensar és més important la família i les amistats que les cinc o sis hores que un nen es passi a l’escola pública. Per exemple, no crec que un nen de Sant Cugat, suposadament d’una família benestant, i un nen de Badia del Vallès, suposadament de família pobre, encara que vagin a la mateixa escola pública, no crec que tinguin un mateix pensament perquè segurament tindran un ambient fora de l’escola molt diferent i que els influenciarà en el seu pensament.
També crec que s’equivoca al criticar l’escola pública, ja que és l’escola privada, i sobretot la religiosa, la que sí que teòricament pretén uniformitzar el pensament de tots els alumnes, principalment en el pensament religiós.
abril 19th, 2011 at 18:50
Un cop explicats aquests casos contraposats soc incapaç de determinar quina es la tria que ens dugui a el millor nivell d’estudis possibles i eviti la temuda uniformitat del pensament. Crec que la intervenció de l’estat en les escoles públiques no causa la pèrdua de la individualitat que tant temia Mill i tampoc crec que l’escola privada garanteixi una varietat de pensament més gran respecte a les escoles públiques. Del que si que en puc estar del tot segur es el fet de que imposar qualsevol de les dues escoles i fer-les úniques a tot arreu es l’autentica causa de la pèrdua de la individualitat del pensament.
Si ens poséssim a analitzar determinats casos si que podríem arribar a destriar la opció més encertada. Crec que moltes vegades quan l’estat garanteix un sistema educatiu competent la millor tria és la de la escola pública, ja que no suposa cap cost econòmic directe i ofereix uns serveis educatius molt més elevats que els de les escoles privades, com podria tractar-se dels països nòrdics. Si ens posem a analitzar el cas particular de Catalunya, trobo molt raonable i comprensible que una bona part de la població es declini cap a les escoles privades, ja que l’ensenyament català esta sotmès a l’ineficaç i incompetent sistema educatiu espanyol que no es capaç de garantir les eines per l’ensenyament públic.
abril 19th, 2011 at 18:49
Segons el meu parer, la essència del liberalisme que trobem en aquesta resposta que va donar Mill a la pregunta d’aquest enunciat sobre les escoles públiques o escoles privades, és la mateixa essència que trobem en totes les respostes que afirmen que la autèntica diversitat de pensament es troba en les escoles públiques. Crec que l’autèntic significat d’aquesta pregunta no es limita a escollir entre públic o privat, ja que moltes vegades aquesta tria es veu forçada per prejudicis o per determinades condicions externes que repercuteixen directament al ideal de l’educació, com podria ser una determinada situació política o una difícil situació econòmica.
Crec que tots cometem el mateix error alhora de fer aquesta tria, i aquest error es el de considerar “millor” el determinat tipus d’escola que es limiti a apartar-se dels coneixements preestablerts, tot i que forces vegades la puguem encertar. El que intento explicar es el fet de que l’ideal d’educació que busca el liberalisme no s’ha de manifestar en buscar allò que s’aparti de la majoria perquè forçosament ha d’oferir una major llibertat de pensament encara que en alguns casos aquest criteri de la tria sigui l’encertat. Un exemple d’aquesta idea el podem trobar en que en l’actualitat una bona part de les escoles privades no obliguen a els alumnes a fer assignatures relacionades amb la religió ni imposen cap altre idea de pensament que es diferencií de les públiques, i que triar les escoles públiques no imposa forçosament una major varietat de pensament que permetin assolir un major progrés d’estudis (com podria ser el cas de les escoles públiques dels EUA, en que el nivell d’estudis és extremadament baix). Alhora també trobem casos en que les escoles privades com l’Opus Dei imposen assignatures relacionades amb la religió i per tant podem determinar que no permeten assolir la diversitat d’idees desitjada, i en algunes escoles públiques hi ha una diversitat d’idees que permet assolir un major nivell d’estudis o si més no complir l’ideal d’educació del liberalisme.
abril 19th, 2011 at 16:40
Mill considerava que l’escola havia de ser privada perquè l’educació era la base de les persones ja que tu et formaves i et comportaves segons el teu ensenyament, i Mill li donava molta importància ja que si alguna vegada feies alguna cosa malament creia que se’t havia de castigar amb educació ja que si havies fet alguna cosa malament només era per la falta de la teva educació.
Crec que moltes persones es van manifestar i reclamaven una escola publica perquè en aquella època a l’escola només hi anaven les persones que tenien diners i es comprensible que hom volgues tenir educació i si ells no s’ho podien permetre crec que es normal que demanessin escoles publiques per poder tenir el mateix dret que els demés a l’educació.
També crec que Mill no estava d’acord perquè moltes escoles públiques potser no ensenyarien el mateix que escoles privades amb un altre nivell.
El que no m’acaba d’agradar es que Mill volguès que hom tingués la mateixa manera de pensar, crec que cadascú hauria de ser lliure de pensar el que volgués i que tingués unes idees, unes normes que hauria de tenir la majoria per la convivència, no crec que sigui necessàri que tothom tingui que pensar el mateix.
També crec que el fet de que hi hagi escoles publiques i privades et permet escollir, ja sigui per motius econòmics o per motius de la qualitat de l’educació, però que una escola sigui pública no vol dir que l’educació no sigui bona i el mateix amb les escoles privades, que siguin privades no vol dir que el que ensenyin sigui l’ho millor. Per això crec que és millor que poguem escollir.
abril 19th, 2011 at 11:59
Mill és contrari a l’escola pública, ja que creu que l’adoctrinament, que és la base de la societat, es pot arribar a uniformitzar. Per tant, segons aquest gran filòsof, a partir de l’educació pública, la societat no tindria la diversitat d’opinions i pensaments necessaris per tal d’evolucionar cap al benestar.
Si ens fixem en la societat actual, el pensament millerià no s’escau massa. Tot aquest seguit d’accions per part del sector públic; com: manifestacions, vagues, queixes, etc, són el que fan rebutjar el pensament de Mill i decantar-se més cap al sector públic.
Al meu parer, tan l’educació pública com la privada són beneficioses per la nostra societat. Sincerament crec que l’existència d’aquests dos tipus d’adoctrinaments fan que la nostra societat evolucioni, perquè tothom té la llibertat de triar de quina manera vol ser educat. Aquesta elecció, per mi, d’entrada ja és un indici d’una opinió personal que té cadascú al tenir la llibertat de decidir. Aquesta llibertat per escollir ja crea una pluralitat en la societat i un indici d’evolució cap al benestar social.
En definitiva, crec que el dualisme entre educació pública i privada és un bon sistema per fomentar una base de coneixements essencials per el desenvolupament de la societat, ja que així tothom té un gran ventall de possibilitats per triar de quina manera ell o els seus fills poden ser educats millor segons els seus criteris individuals.
abril 18th, 2011 at 18:12
Respecto totalment les escoles privades i el seu tipus d’ensenyament, però crec que tothom ha de ser capaç de descobrir el món sol, de poder donar una opinió i de creure en la igualtat d’opinions, és a dir, la nostra idea no és ni millor ni pitjor que la d’un altre, les dues són igual de bones mentre tinguin bons arguments. Mill es va equivocar quan va afirmar que les escoles públiques acabarien amb la diversitat d’opinions, però crec que també ens equivoquem si diem que les escoles privades acabaran amb la diversitat d’opinions. Cada persona té les seves opinions i , tot i que és veritat que les persones que han anat a escoles publiques tenen menys problemes a la hora de donar les seves, crec que la llibertat d’opinió no depèn de l’escola on has anat, simplement depèn de la personalitat cada persona, per exemple una persona tímida d’una escola pública donarà menys la seva opinió que una persona molt extrovertida d’una escola privada.
Per concloure del tot, he de dir que estic en contra del que va afirmar John Stuart Mill en la majoria de casos, però que l’important dels pensaments són les persones i no les escoles on estudien. És veritat que les escoles privades inculquen certs pensaments, però això no vol dir que una persona d’una escola privada estigui obligada a pensar allò. John Stuart Mill estava equivocat. Cada persona és lliure de pensar el que vulgui, sense tenir en compte el tipus d’escola, tot i que el lliure pensament només el respecta l’escola pública.
abril 18th, 2011 at 18:11
Al segle 19, Mill tenia un pensament erroni sobre la diversitat de pensament dels estudiants d’escoles públiques. Suposo que tenia aquest pensament perquè durant tota l’edat mitjana , tota l’edat moderna i una bona part de l’edat contemporània, només podien estudiar els rics, els que tenien diners per poder- se pagar un professor, i Mill devia arribar a la conclusió que si fins aquell moment només els rics amb diners i estudis eren els que podien tenir una opinió amb bons arguments, si s’instauraven escoles públiques, els pobres, pel sol fet de no tenir diners, tampoc podien tenir opinió pròpia, però com ja he dit, això només és una suposició.
Crec que, com es diu al paràgraf 3 de l’apartat 1- La crítica Utilitarista de la pagina web: http://www.alcoberro.info/V1/liberalisme0.htm
“I que són precisament les escoles privades, sobretot quan les regeixen sectes religioses, les que impedeixen la pluralitat del pensament.”
Són les escoles privades les que impedeixen la pluralitat de pensament perquè aquestes escoles (on acostuma a anar-hi la gent que té diners i estan molt ben posicionats dins de la seva feina o directament són els directors), són un tipus d’escola que inculquen unes idees bàsiques de submissió als nens, aquestes idees inculcades no són ben bé de submissió, però el cas és que aquestes escoles, sobretot les religioses, des de els cursos més petits ensenyen que hi ha una persona que està per sobre seu, és a dir, instauren una jerarquia escolar (en el cas de les escoles privades religioses a dalt de tot hi ha Déu (o un altre ser totipotent) i després va el director de l’escola, i en el cas de les escoles no religioses a dalt de tot hi ha el director). Aquesta jerarquia fa que els nens actuïn lliurement, però tenint com a objectiu no fer res que “el personatge més ben posicionat de la jerarquia” no faria mai. Aquest fet comporta que moltes persones es guiïn més per la seva posició social dins de l’ensenyament que pels seus pensaments.
Aquest tipus d’escoles tenen molt èxit ja que, tot i que són de pagament, els professors ajuden molt els alumnes perquè tinguin molt clar el que han de fer, els donen facilitats per aprendre nou temari, els diuen on han de fer recerques… No els deixen descobrir el món estudiantil sols, els resultats obtinguts ( les notes que reben els pares) són molt bons, i el comportament dels fills acostuma a ser bo, ja que ells mateixos instauren una jerarquia a casa seva i sobre seu hi ha els seus pares.
continua*
abril 18th, 2011 at 15:11
Bé, sobre el tema de la varietat d’ideologies i de pensament segons vaguis a una escola pública o privada la meva posició és clara, i és precisament el contrari del que afirma John Stuart Mill.
Crec que en les escoles públiques hi ha més varietat d’ideologia i pensament, contràriament de les escoles privades (però sense generalitzar, ja que sempre hi ha casos fora de la norma general), però és possible que en l’època de Mill fos completament el contrari, ja que les escoles públiques depenen del govern o règim que hi hagi en aquell moment, i si en aquell moment es tenia un govern extremadament religiós o d’una ideologia summament marcada influís molt en les escoles públiques.
Primerament, crec que en una escola pública hi ha més varietat de pensament ja que no s’imposa cap tipus d’assignatura de caire ideològic (exceptuant la filosofía, que es impartida en els dos tipus d’escola) com pot ser l’assignatura de religió. En una escola pública com pot ser l’ IES Lacetània es dona la opció d’estudiar religió, però com bé e dit, es dona com a opció, matèria optativa.
Contràriament en una escola privada com pot ser l’ Opus Dai, l’assignatura de religió és obligatòria, cosa que personalment crec que això és un inculcament ideològic des de molt petit, cosa que probablement no et deixi desenvolupar una ideologia lliurement, i com a conseqüència provoqui el que John Stuart Mill creia de “convertiria els individus en màquines i destruiria la diversitat de formes de pensar”.
Crec que la base per desenvolupar un pensament i ideologies lliures és la llibertat. Al referir-me a la llibertat, no sols em refereixo a la llibertat individual que evidentment és molt important, sinó a la llibertat col•lectiva i una llibertat col•lectiva de pensament. Amb tot això vull dir que si tu tens un entorn en el que hi ha una llibertat col•lectiva de pensament, és molt més fàcil crear la teva pròpia ideologia i el teu propi pensament, ja que no pateixes cap tipus de pressió exterior a tu mateix.
Un cas molt clar de tot això pot ser el franquisme i la postguerra, on no hi havia pràcticament llibertat col•lectiva i encara menys llibertat ideològica, cosa que va ocasionar un seguiment i perpetuació del règim gràcies a la inculcació dels ideals feixistes a les escoles, tot i que finalment la situació anés en declivi, en part, per la pressió democràtica internacional, cosa que va propiciar que molta gent pogués fer un canvi ideològic gràcies a aquesta influència internacional.
En resum, per sintetitzar l’explicació prèvia, crec que actualment hi ha més varietat ideològica en les escoles públiques que no pas en les escoles privades pel simple fet de que hi ha més llibertat de pensament i no inculcació de certes creences o costums.
abril 17th, 2011 at 18:48
Des del meu punt de vista, crec que Mill s’equivocava quan posava en dubte l’eficàcia de l’ensenyament públic amb l’argument de que era un símbol d’intervenció de l’Estat sobre la vida de les persones, dient que aquest tipus d’ensenyament faria passar a tots els estudiants pel mateix motlle, és a dir, que perdrien la seva individualitat i es convertirien en una massa uniforme i modelat al gust de l’Estat, que es tornaria conformista i que no es queixaria d’allò que l’envolta.
Estic totalment d’acord amb el que diu Ramon Alcoberro de que no són les escoles públiques sinó justament les privades i religioses, les que imposen una única manera de pensar i converteixen a tots els estudiants en un sol individu amb una sola manera de veure el món, cosa que els fa dòcils i submisos a tot allò que els hi dicta l’Estat ja que no veuen res més que allò que l’educació que reben els hi brinda.
Penso que la privatització de l’educació així com la privatització en general mai és un bon recurs ja que l’únic que promou és la separació entre les diferents classes socials i normalment, provoca justament una pèrdua de la llibertat de les persones per pensar lliurement. Penso que és en les escoles publiques, on s’ajunten gent de diferents cultures, classes socials, edats i sexes, on la gent aprenem a pensar per nosaltres mateixos, on forgem la nostra personalitat a partir d’allò que anem agafant de la diversitat que ens envolta.
Per a Mill l’educació pública era una institució antiliberal ja que estava recolzada per l’Estat. Personalment penso que en aquest cas, la intervenció de l’Estat del tot justificada, i que no es pot considerar com una pèrdua de la llibertat individual, sinó al contrari, és un recurs al qual tothom pot accedir-hi si vol i si no, sempre pot escollir l’educació privada.
En conclusió, defenso totalment l’educació pública i no la considero de cap manera antiliberal. Per a aconseguir la màxima felicitat per al màxim número de persones, crec que el més encertat seria que la gent pogués escollir entre l’educació pública i la privada, però que sens dubte, l’Estat animés a participar de l’educació pública i que aquesta gaudís dels mateixos recursos que la privada per tal de que, aquells que no tenen els recursos per accedir a una educació privada, no vegin minvades les seves possibilitats de rebre una educació totalment adequada.
abril 16th, 2011 at 14:53
Com diu aquest fragment, Mill no estava d’acord en imposar una escola pública i obligatòria per tothom i jo comparteixo aquesta idea.
Però només comparteixo la idea base, ja que, al contrari que Mill, no penso que hagi d’ésser així per tal d’evitar que els individus es converteixin en màquines; sinó que penso que tothom ha de tenir el dret a triar si vol anar a una escola pública o a una privada. En aquest apartat és també on s’obre el debat a la nostra societat de si hem de decidir nosaltres a on volem que vagin a parar els nostres impostos, ja que una persona que decideix que els seus fills estudiïn a una escola privada potser prefereix que els seus impostos es destinin a la sanitat. Però jo crec que ha estat aquell individu el que ha decidit que els seus fills rebin l’educació en un centre privat tot i tenir-ne al seu abast altres institucions públiques; és per això que en aquest debat jo crec que tot i que no s’utilitzin les infrastructures públiques, en aquest cas centres educatius però també pot extrapolar-se a la sanitat, els impostos s’han de pagar igualment i han de ser els polítics, triats pels ciutadans, els que han de decidir a on han de destinar-se aquests diners.
Tornant al tema inicial, crec que imposar una escola pública obligatòria per tothom provocaria que els individus, en major o menor mesura, hagin de pensar de la mateixa manera, tot i que en aquest apartat cal tenir en compte l’educació exterior i el seu entorn, però crec que estem en una societat lliure i, per tant, hem de poder decidir quina de les opcions ens sembla millor.
El fet que no hagi d’imposar-se a tothom no vol dir que, com a mínim des del meu parer, les institucions públiques no hagin de tenir la mateixa qualitat que les privades. És a dir, el govern més que encarregar-se d’obligar a tothom a estudiar al mateix tipus de centre, o obligar a tots a anar a hospitals públics, ha d’encarregar-se que l’educació, sanitat i altres serveis que puguin oferir siguin de la millor qualitat possible.