Cuiner de camins

6 Responses to “Sòcrates i els sofistes”

1.   neli diakonidze Says:
   octubre 7th, 2011 at 21:55    

   Desprès de fer una mirada atenta a la presentació exposada, crec que L’Atena dels sofistes estava basada en l’art del convenciment, es a dir en l’art del diàleg. Per els sofistes tot era relatiu, i subjectiu i cercaven l’èxit polític i social a partir de l’erística i la retòrica, l’art d’ensanyar a defensar qualsevol posició mitjançant la paraula amb discursos convincents. A més a més els sofistes es centren en l’home, per ells l’home ideal és el »Kalós»(bell)i el »kai agathos»(bo i just), aquest dos termes consisteixen en que l’home es igual que la polis, la ciutat. Els sofistes venen la veritat, ensenya’n a manipular-la a través del llenguatge, a canvi d’un preu. Per tal d’ensenyar a manipular qualsevol veritat i convèncer els altres per obtenir el poder feien servir els Paignons, jocs que consistien en defensar posicions absurdes i inexistents.
   En canvi, Sòcrates es besada en la dialèctica, la recerca de la veritat mitjançant l’irònia, l’eliminació d’idees falses i la maièutica la sortida de la veritat a la llum, mitjançant qüestions.Sòcrates cercava la veritat moral(universalisme moral, el be i la veritat existeixen de manera objectiva i les podem trobar), el coneixement de la veritat moral ens conduirà a l’intel·lectualisme moral(fer el bé , perquè tenim, coneixements, el que fa el mal és perquè , és ignorant, desconeix el saber), a prat de la veritat moral, Sòcrates buscava la virtut ètica, »areté»(donar el màxim per sí mateix). Sòcrates critica els sofistes ja que, els sofistes utilitzen la paraula, el llenguatge com un instrument que els condueix al poder i no com un instrument de la veritat, Sòcrates creu que l’essència de la veritat no es discutible ni es pot manipular sinó que estar vinculada a l’ésser.
   Per finalitzar, aquesta presentació ens mostra les característiques dels sofistes i Sòcrates. Penso que tant els sofistes com Sòcrates buscaven la veritat però per vies molt diferent, els sofistes es centraven en l’obtenció de beneficis tant econòmics com social a canvi de manipular aquesta veritat, en canvi crec que Sòcrates cercava la veritat en essència, la veritat moral,i la virtut per entendre el món.

2.   Silvia Mora Says:
   octubre 7th, 2011 at 21:47    

   La presentació ens facilita una informació esquemàtica on ens podem situar en el context que es produeix el S. V a C a Atenes per part dels nous ciutadans que arribaren a la ciutat i formaren dos grups de pensadors: Sofistes i Sòcrates. Cadascú defensava les seves idees, l’organització social i l’educació per viure en un sistema polític democràtic, encara que coincidien en l’objectiu d’una educació pels joves mitjançant l’ensenyament de l’excel·lència o areté.

   El mètode dels sofistes per obtenir aquesta educació es basaba en el domini de la llengua i la capacitat d’argumentació, fent alhora un esforç. En canvi, Sòcrates recalcava el CONEIXEMENT, intentant que tota persona que creu que li falta saviesa trïi l’opció d’aprendre tot allò que no sap.

   En l’actualitat, depenent dels valors de cada persona, cadascú fa un esforç per obtenir uns coneixements , un domini de la llengua i una educació. Alhora que tens mes aprenentatge es pot arrivar a pensar «només sé que no sé res» com deia Sòcrates.

3.   Júlia Pascual Bordas Says:
   octubre 7th, 2011 at 20:08    

   Llegint i observant aquesta presentació em venen al cap comparacions del concepte que tenien els grecs de la democràcia i la democràcia que actualment tenim, o més ven dit, patim.
   La democràcia autèntica era la d’Atenes, això si, abans del seu deteriorament. Inicialment aquesta democràcia consistia en la participació de tots els ciutadans a la política i aquesta participació no nomes era un dret als ciutadans sinó que era considerada gairebé un deure. A més a més, tan sols depenia de la teva capacitat d’argumentació, de la teva forma de raonament, del llenguatge que utilitzessis, etc. En definitiva, de la teva capacitat de persuasió alhora de fer un discurs. Això em fa pensar en la democràcia actual, una democràcia en la qual els ciutadans poden escollir un partit polític que els representi no pel fet que realment ho faci sinó perquè pot ser és aquell que presenta alguna proposta coherent. El dret al vot hi és, i fins aquí tot sembla molt just però escollint un partit no n’hi ha prou si alhora de fer reformes i canvis no es té en compte l’opinió pública. La pregunta que a qualsevol persona li vindria al cap és la mateixa que hem ve a mi: si la democràcia actual no és justa perquè no la canviem? I la seva resposta és més senzilla del que sembla; realitzar reformes en la democràcia actual comporta precisament a la renuncia de poder per part d’aquells que el tenen, que lògicament no estan disposats a fer-ho.
   Seguint amb Atenes, no estic del tot d’acord amb la idea d’aquells temps de que aquell que tenia la capacitat de convèncer als altres fos savi, ja que pel fet de tenir uns arguments que concordin amb una tesi no vol dir que aquest arguments segueixin un veritable raonament. No pel fet d’argumentar i saber convèncer la gent amb aquests arguments hem de tenir la veritat.
   El que també trobo sorprenent és que es formulessin, ja en aquells temps, pensaments com ara el del convencionalisme que consistia en diferenciar aquelles lleis que eren naturals, i per aquesta raó invariables, i les lleis convencionals, és a dir que depenien de la voluntat humana i per tant podien ser modificables. Amb això es referien a que les lleis, igual que les persones que constantment canviem d’opinió, poden variar segons els interessos i progressos d’una societat determinada.

4.   Gemma Alonso Says:
   octubre 7th, 2011 at 19:29    

   El que pot arribar a pensar qualsevol persona, sense cap mena de coneixements concrets, és que en aquesta imatge s’hi observa un sol ull amb diferents colors dins d’ell. Depèn de quin color predomini, allò que es veu es pot interpretar d’una manera o una altra. Aquesta és la posició relativista i subjectivista dels sofistes. És a dir, que hi ha una veritat per a cada persona i diferents maneres de comprensió del món.

   Si anem una mica més enllà i busquem en què es basava el mètode Socràtic, ens adonarem que, en canvi, Sòcrates rebutjava aquest relativisme i subjectivisme. Per ell només hi havia una excel·lència a la que s’hi arribava a través del coneixement mentre que els sofistes tenien la paraula per sobre de tot. Aquest coneixement s’obtenia mitjançant l’art del diàleg on s’utilitzava la ironia i la contradicció (vàlida pels sofistes però rebutjada per Sòcrates).

   Sòcrates, també, valora la raó en contra dels sentits dels sofistes. Aquesta raó ens permet arribar a la veritat i és la font de l’ètica (intel·lectualisme moral).

5.   Marta Hernández Lozano Says:
   octubre 7th, 2011 at 17:45    

   Després d’analitzar les diferències entre els defensors de Sòcrates i els sofistes, considero que hi ha aspectes que són més importants i destacables per l’època en que es trobaven aquests filòsofs. Observo, tenint en compte les característiques d’aquesta societat que és més aplicable el mètode de Sòcrates.
   Pel que fa els sofistes , veuen la paraula com una eina de comunicació i de fer convèncer a la gent a través de la retòrica, en canvi, interpreto que Sòcrates, fa servir la paraula com una eina d’aprenentatge, de convivència i de resolució de conflictes. Sòcrates, fa servir el diàleg per aconseguir un objectiu determinat. Per tant, penso que el diàleg acaba sent un recurs imprescindible.
   Els sofistes donen èmfasi al diàleg ja que no imposen lleis, normes o idees, sinó que convencen a través de la paraula. Sòcrates, en canvi, pretén determinar les creences d’una persona a través del coneixement. Sòcrates, obté el coneixement a partir de les preguntes morals i/o ètiques que fa a la gent amb menys saviesa que ell. Diria que Sòcrates acaba fent pensar a l’interlocutor el que ell pensava. Però, podria ser que no sempre trobés persones per aplicar la seva metodologia d’ensenyament, que no interpretessin bé les seves preguntes i que no les sabessin respondre. Per tant aplica una manera d’aprendre i de donar a conèixer la seva filosofia a través de les seves preguntes.
   En la meva opinió, Sòcrates és una persona molt especial, en el sentit de que feia sortir tota la veritat que cadascú tenia dins seu, que és el que coneixem amb el nom de maièutica. Crec que era una persona molt observadora i capaç d’interpretar diferents actituds i d’aplicar una parla adequada per extreure la informació.

6.   Jieqiong zhuge Says:
   octubre 7th, 2011 at 15:06    

   Abans de llegir el power point, vaig pensa que l’imatge representa que una pesona en si mateix té molt poca cosa, és de color blanc i negre. L’unic part que té altres color són els seus ulls, on relacona amb la nautra o amb altres persones. Depent del medi exterior, té un tipus de personalitat o altre. Aixó és la idea que defensava el Sòcrates, ets bo o dolent depent de la teva coneixament.
   Deprès de llegir el power point, penso que l’imatge té una altre significat, tot és relatiu, la idea principal dels sofistes. El medi exterior pot ser d’una manera o d’una altre depent de la punt de vista que utilitzes, un fet és bo o dolent és depent que com pensis, quin objectiu tens. Tot es pot canvia si t’has canviat l’interes.