Cuiner de camins

6 Responses to “Sòcrates critica als sofistes”

1.   Elisabet Solera Says:
   octubre 7th, 2011 at 21:27    

   Sòcrates s’oposa als sofistes perquè ells tenen el concepte d’ensenyança com una missió i amb això Sòcrates està totalment en contra. Ell primer de tot, proclamava la necessitat de conèixer-se a un mateix, d’adquirir consciència dels límits del seu propi saber. Sòcrates deia que la seva saviesa no està en saber més coses que els altres, sinó en el saber de no saber, mentre els altres creuen saber el que no saben. És a dir els sofistes es creien que ho sabien tot.
   La seva teoria estava basada en la raó i tenien dos postures respecte el coneixement;un era el relativisme : no existia una veritat absoluta, només veritats de cada persona o societat. L’altre era els escepticisme: no es pot conèixer una veritat absoluta que no existeix .
   Sòcrates utilitzava el mètode socràtic que era un mètode dialògic i inductiu que constava de dos parts: la ironia, és a dir, la falsa ignorància i la maièutica que consistia en preguntar a un ciutadà alguna cosa per exemple un problema i després debatre sobre el que havia respòs.
   Els sofistes cobraven per fer classes, ells només ensenyaven a una part de la població que podia permetre pagar-s’ho. Normalment ensenyaven als fills de pares rics les tècniques de retòrica i de política, i així, estaven millor situats per acudir a l’àgora.
   En canvi Sòcrates no cobrava. Estudiava a la gent utilitzant la raó i la lògica. Vivia en el seu ambient ideal, la ciutat. La seva famosa frase “Sé què no sé res” reflecteix la seva creença d’ignorant, què va fer-lo més savi que molts altres filòsofs, perquè volia aprendre més mentre els altres es conformaven amb el que sabien i no avançaven la seva saviesa.
   Sòcrates s’enfrontà a la sofística afirmant que la paraula no és un instrument de poder, sinó un instrument de veritat. El paper de les paraula no era el de conèixer ‘’coses’’, és a dir, designar objectes, sinó que la paraula expressa la idea que no és quelcom estrictament material.
   També Sòcrates opinava que existien valors ètics universals i acusà als sofistes de utilitarisme universal.

2.   Mingwei Zheng Says:
   octubre 7th, 2011 at 21:16    

   Els sofistes es caracteritza esencialment per les qüestions de l’ésser humà ,eren uns mestres que van de ciutat, ensenyant als joves, i ensenyen per diners, mitjançant una retribució, que va resultar un tant escandalós. Pretenien saber i ensenyar tot, Doncs danvant d’aquesta posició dels sofistes penso que el Sòcretes els criticarà amb el seu mètode socràtic que consisteix en art del diàleg , la ironia i la contradicció ,el qual té com a obejectiu conduint al reconeixement de la ignorància dels sofistes ells mateixos. Basat en aquest mètode Sàcrates fingint amb una actitud en que ell només sap que no sap res ,així amb aquesta actitud ironitza contra els sofistes els quals que no saben res però pretenen ensenyar . A més Sòcrates pretén aribar la veritat absoluta amb el seu coneixement i no pas com els sofistes que pretenen manipular el lleguatge i dominar la capacitat d’argumentar per aconseguir l’exit politic(habilitat retòrica) .D’altra banda els sofistes sempre mantenen una posició escepticisme(no existeix veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable i fals ) i ralativista(cadascú te la seva propia veritat ) cosa que el Sòcrates va rebutjar , ja que per Sòcrates ni el escepticisme ni la relativista pot arribar a l’autentic coneixment com la raó (logo).
   Els sofistes i Sócrates comparteix la mateixa preocupació per l’educació del joves i per assoliment de l’excel·lencia o areté però des d’una concepció del món radicalment distinta.Per Sòcrates, la verdadera saviesa consistix en remuntar-se des de les coses belles, bones, justes, fins a la bellesa, la bondat i la justícia, és a dir, a arribar a l’essència d’eixes coses, a la definició universal. Saber equival a ser bo, ja que la nitidesa intel·lectual coincideix amb la rectitud ètica (intel·lectualisme socràtic) coneixement i virtut s’identifiquen.D’aquí insistira Sòcrates enfront dels sofistes, en què la virtut és la perfecció de l’esperit fins al màxim, i no l’èxit d’honors, de diners o de poder.
   El sofista cultiva un art d’aparença(fenomenisme) i és un forjador d’imatges, i està dotat d’una ciència opinable i no vertadera. En canvi Sòcrates que li ambiciona la busca de la veritat pura, amb la qual cosa la veritat seria una mera qüestió d’utilitat, portant a què les mateixes lleis de la ciutat és feren cosa de conveniència i no de justícia.
   En conclusió podem dir que l’oposició més gran de Sòcrates contra els sofistes, tendeix a demostrar la inanitat de la supremacia de la ciència i per això davant dels retòrics discursos dels sofistes posa el seu diàleg tallat de preguntes i respostes. Si ens preguntem quina és l’aportació socràtica a la filosofia, trobem un passatge d’Aristòtil en què diu categòricament que li devem dues coses: «els raonaments inductius i la definició universal», i afegeix que totes dues coses fan referència al principi de la cincia.

3.   Eva Sivillà Says:
   octubre 7th, 2011 at 20:46    

   Per entendre les raons que té Sòcrates per criticar i polemitzar contra els sofistes descriuré breument les dos filosofies i en citaré les majors diferencies.

   En la segona meitat del segle V a.C. hi va haver una moviment cultural a la ciutat d’Atenes. Molts arquitectes, escultors, dramaturgs, filòsofs,etc. es van traslladar a Atenes. El desenvolupament a la vida a la ciutat va fer que sorgís un moviment nou de filòsofs, els sofistes. Els sofistes rebutjaven les preguntes cosmològiques davant la impossibilitat de donar respostes al problema de la physis i es van ocupar de qüestions que afectaven a l’ésser humà. Els sofistes tenien una habilitat retòrica, entesa com una capacitat política. Ells volien que la ciutat fos sàvia, s’interessaven per la convivència i posaven l’home com a ciutadà en un sistema democràtic.

   Sòcrates, filòsof grec, es considera el fundador de la filosofia occidental i el pare de l’ètica, degut a les seves accions com per exemple la d’acceptar la mort pel mer fet de complir la llei com a bon ciutadà. Sòcrates irònicament va dir “només ser que no ser res”. Ell sap que sap coses, però quantes mes en sap mes veu que li queda molt per aprendre. El mètode socràtic es basa en l’art del diàleg, de fet la maièutica és el mètode socràtic de caràcter inductiu, basat en la dialèctica. Sòcrates conduïa l’ interlocutor cap al reconeixement de la seva ignorància utilitzant la ironia i la contradicció.

   Sòcrates és crític amb els sofistes, en rebutja tant l’ esceptisme com el relativisme. No justifica que els sofistes cobrin per ensenyar. Ell per exemple creu que utilitzar el joc de la Pagnon com pràctica per argumentar millor és bo, però no accepta l’erística dels sofistes. Objectiu de Sòcrates l’areté i la recerca de la veritat moral, en canvi els sofistes busquen l’èxit polític i social i la vitalitat. El subjectivisme dels sofistes és totalment contrari a la busca de la veritat del coneixement per part de Sòcrates.

   Per tant veiem que Sòcrates critica al sofistes argumentant que les seves pretensions son absurdes: pretenen ensenyar l’excel•lència però afirmen que el coneixement es impossible.

4.   Sara Teruel Says:
   octubre 7th, 2011 at 18:05    

   Sòcrates (469 – 399 aC), s’enfronta als anomenats sofistes (professionals del saber) i al seu arché (la virtut) afirmant que la paraula no és pas un instrument manipulador per aconseguir el poder, sinó quelcom per poder dialogar amb els altres en busca de la veritat.

   Sòcrates ho recolza argumentant que l’ utilitat de la paraula no és res més que fer a l’home cada cop més just i moral (intel·lectualisme moral) per poder expressar idees. Accedint a un món més pur on les essències intel·lectuals hi predominin.

   Per això les raons que podem aportar són les següents:
   Podem concloure en com els sofistes ensenyaven als seus aprenents
   (de classes aristocràtiques) , fent ús de la manipulació a través del llenguatge; l’habilitat de la retòrica a l’hora de persuadir i rebent a canvi un benefici econòmic.
   Ho feien justament per poder manipular la veritat amb la intenció d’arribar al poder, d’aconseguir l’èxit polític (felicitat).

   Per l’altre banda Sòcrates parava els homes al carrer dialogant amb ells (sense cobrar-los ni demanar res a canvi) fent ús de la dialèctica i del mètode socràtic; l’ús de l’ ironia, la maièutica.. per conduir-lo a la recerca de la veritat per ell mateix.
   Ja que no és l’experiència (com bé deien els partidaris del sensisme) l’única font del coneixement, sinó a través de la raó, del pensament racional.

5.   Néstor Caballero Vicente Says:
   octubre 7th, 2011 at 16:02    

   Sòcrates va criticar als sofistes acusant-los de manipuladors. El que importa pels sofistes és el poder que s’aconsegueix amb les paraules.
   Sòcrates pensa que els sofistes no són democràtics perque només els rics poden pagar els seus serveis per utilitzar la retòrica al seu favor. Sòcrates creu que la retòrica dels savis s’han de compartir amb tots els ciutadans i transmetre els coneixements als altres sense manipular-los per aconseguir poder.

   Una mostra de la coherència de les idees de Sòcrates és el fet que ell no cobrava per compartir la seva saviesa amb els altres. En una democràcia real el coneixement ha d’estar a l’abast de tothom.
   Sòcrates fins i tot va ser capaç de donar la seva vida per les seves idees i els seus valors.

6.   Sara Torres Gómez Says:
   octubre 6th, 2011 at 17:42    

   La sofística és un moviment cultural del segle V aC. Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant als joves rics a discutir a l’àgora, això sí, ho feien a canvi d’obtenir un benefici. S’interessaven principalment per l’home i defensaven una teoria relativista sobre el món.
   Sòcrates (469-339) apareixia com un sofista més. Davant de les diferències entre aquest i els sofistes, podríem destacar una petita semblança entre ells, tots dos creuen en la paraula, la manipulen, però ho fan de manera diferent, és a dir, per Sòcrates la paraula (logos) vol dir arribar a la veritat, en canvi, pels sofistes és poder de manipulació.
   Les diferencies més destacades entre Sòcrates i sofistes són:
   • El mètode socràtic és el diàleg, Sòcrates pensa que a través de les paraules arribem a la veritat, ell defensa l’ intel•lectualisme moral. En canvi, els sofistes tenen com a mètode la retòrica, és a dir, fan servir la paraula per aconseguir poder, per tant, no hi ha veritat, ells defensen el convencionalisme moral.
   • L’ideal socràtic és aconseguir la felicitat però, pels sofistes l’ideal és aconseguir l’èxit polític.
   • Sòcrates fa el seu ensenyament de franc, per les places i carrers, d’una manera informal, dialogant amb tothom. Els sofistes, reben diners a canvi dels seus coneixements i només ensenyen als joves rics.
   • Sòcrates vol fonamentar la filosofia a través de definir els conceptes ètics i, d’altra banda, els sofistes prediquen l’escepticisme i el relativisme.
   Per tant, la crítica de Sòcrates podia basar-la en la seva oposició davant als sofistes pel seu concepte d’ensenyament, pel seu mètode i per la teoria sobre el coneixement i la moral. Però, comparteix el seu interès per l’esser humà, les qüestions polítiques i per la vinculació d’aquests al llenguatge.
   A més, s’oposava a la saviesa dels sofistes, ell proclama la necessitat de a conèixer-se un mateix i arribar al veritable coneixement del saber.
   Llavors, les raons que podem aportar són que, Sòcrates pensava totalment diferent als sofistes, perquè com hem pogut observar, el mètode socràtic es basa en l’ensenyament de cercar la veritat, buscar la felicitat…
   Per a Sòcrates el més important era que els ciutadans s’adonessin de que en realitat no sabien res, i ell de manera voluntària i gratuïta, mitjançant la dialèctica, a més, feia de mestre de manera inconscient.
   D’altra banda, els sofistes només volien ensenyar a una classe social adinerada, perquè eren els únics que els podien pagar. Per a ells, era fonamental tenir poder, sense atenir-se a la veritat, a més, volien aconseguir l’èxit polític.