Jerarquia d’idees
En uns apunts sobre Plató podem llegir expressions com les següents:
- «El coneixement és un procés d’apropament i contemplació de les idees».
- «No hi ha ensenyament sinó reminiscència».
- «Conèixer és recordar».
http://clic.xtec.cat/quaderns/mramon/filosofia/plato.swf
Quin paper hi juga per Plató la jerarquia de les idees en aquestes afirmacions.
Quina vigència creieu que tenen avui en dia?
Pots consultar a: http://wikiplato.wikispaces.com/Coneixement
novembre 11th, 2011 at 22:55
En les afirmacions on Plató parla d’arribar al món de les idees o intel·ligible des del món de les coses, fa tot un procés que va des de baix de tot de la piràmide que forma la jerarquia de les idees (idees coses naturals) fins el capdamunt, que va a parar a l’element més important per Plató, el bé suprem, el qual només es pot aconseguir mitjançant el coneixement. Es tracta de passar de les coses canviants i inestables, a la idea única, permanent i eterna.
En la meva opinió, crec que avui en dia aquesta jerarquia es veuria una mica alterada, ja que alguns nivells el desplaçaria de posició i altres serien substituïts. Com he dit abans, per Plató la felicitat es basava en el coneixement: quan més coneixement tenies, més feliç eres. Actualment, trobo que la raó de la qual ens parla Plató ha baixat un o dos nivells. No li donem tanta importància, ara necessitem altres elements per gaudir de la felicitat. Em tret més valors a uns i els hi hem donat més a d’altres. Crec que en la societat en la qual ens trobem, en la part teòrica la justícia es troba en una posició bastant alta, tal com la situa l’autor, però en la pràctica, aquesta es troba molt més avall. La gent es deixa molt emportar per les aparences i els sentits. Ja no busquem la saviesa en tot. Ens trobem en un món, on no guanyen els que saben més sobre algun tema, sinó qui és més ràpid. Ens guiem pel moment, per les idees momentànies, sense anar més allà i buscar el rerefons.
Teoria de les idees
Tot i que el món de Plató comporta noves recerques, nous contactes i nous dubtes, es pot veure clarament que Plató compartia algunes idees amb filòsofs anteriors a ell i de fet, ha fet que aquestes mateixes idees formin part del pensament platònic. No només utilitza la teoria de l’intel·lectualisme moral de Sòcrates, la qual considera el coneixement com la base de la moral i ho qüestiona tot, sinó que també empra la dialèctica o <> com el camí ascendent per arribar a la veritat. Per tant la raó no és només l’instrument que ens permet accedir a aquesta veritat, també és la font i fonament de l’Ètica (només el qui raona pot ser bo, filòsof-rei). Dels pitagòrics, Plató va prendre idees com la immortalitat, la transmigració de les ànimes o l’explicació del món sensible mitjançant entitats matemàtiques (exemple de veritat eterna), enriquint així, la seva herència socràtica. Les altres herències, que formen part de la teoria de les idees de Plató, es troben en la concepció de Parmènides segons la qual l’autèntica realitat és eterna i inamovible (on qüestiona les dades sensorials), en l’afirmació d’Heràclit sobre el perpetu fluir de les coses, és a dir, tot passa i la paradigma de certeses matemàtiques dels pitagòrics(exemple de veritat eterna). Aquí es pot veure una clara oposició, on un parla d’una realitat permanent i l’altre d’una realitat canviant. Plató ofereix una solució conciliadora a aquest fet, però també ofereix una alternativa al relativisme o l’escepticisme dels sofistes, i dóna consistència teòrica a l’optimisme socràtic sobre les capacitats humanes del coneixement.
El seu objectiu es basa en fomentar la possibilitat d’assolir la veritat absoluta mitjançant la seva teoria del coneixement (la qual ens explica la manera d’accedir a les idees), i lligada a aquesta, la teoria de les idees (visió de la realitat). Per això, la recerca de l’organització justa i ideal de la vida social i política exigeix qüestionar-se per exemple, com és la realitat i com s’hi pot accedir.
Plató sosté la teoria de canvi d’Heràclit, però si mira amb els ulls de la ment, és capaç de conèixer els models, les formes i l’essència de les coses, allò que tenen en comú tots els objectes del mateix tipus, és a dir, la seva idea. En la meva opinió, la idea de Plató de mirar amb els ulls de la ment, consisteix en buscar l’essència de les coses, la idea, la realitat ideal o arquetip, mitjançant l’ús de la raó. Els únics ulls físics dels quals disposem són els que formen el sentit de la visió. Tal com vam estudiar en la unitat passada, els sentits no deixen de ser percepcions, ens enganyen constantment. No mostren la realitat, sinó només una aparença. D’aquesta manera, quan Plató afirma això, vol dir que hem d’observar el món basant-nos en la raó, no deixant-nos emportar pels sentits, que sovint ens confonen o ens donen una imatge equivocada, ja que quan més aferrats estiguem als sentits, més irreal i més aparent és. Per tant, quan més aferrats a la raó, més real, més intel·ligible. Aquí és on podem veure el que defensa Plató: la raó, la realitat i les idees envers els sentits, l’aparença i les coses, respectivament. Les idees fomenten un model etern, permanent, amb idees perfectes i immutables, mentre les coses no deixen de ser còpies de la realitat, que formen part de la immutabilitat però que es poden canviar.
La teoria de les idees afirma l’existència d’unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic, que són les idees del món intel·ligible. Per això, podem dir que la teoria es basa en l’existència de dos mons: d’una banda, el món excels i perenne de les idees (idees), i de l’altra, l’imperfecte i fugisser (coses).
Sobre la teoria es pot dir que té dos vessants, el lògic (identifica les idees, formes o <>) i el metafísic (busca l’existència real, perfecte, immutable d’aquestes idees), que estableix una jerarquia d’idees i finalment, que sosté existència una relació entre les idees i les coses. Al capdamunt de la jerarquia situem la idea de Bé o de Bellesa; després, la idea de justícia, de valentia i ordre, seguida de les idees o conceptes matemàtics i sota aquestes, les idees de les coses naturals. Respecte a l’últim aspecte de la teoria puc dir que s’estableix una relació perquè les coses (imitacions o còpies) participen de la idea (realitat), és a dir, una còpia no deixarà de ser-ho perquè estigui copiada de la realitat, això només la fa menys real.
novembre 11th, 2011 at 22:18
Per Plató el coneixement és un procés de reminiscència ja que no aprenem sinó que recordem . Contemplem les idees per mitjà de la dialèctica ascendent per empapar-nos tan temps com sigui possible per tal d’arribar al coneixement verdader; aquest és el camí del filòsof-rei. Però el problema recau en la dialèctica descendent ja que el camí que recorrem per arribar al món i tornar sol ser el de la vida amb la qual cosa quan “ tornem” ja som morts , el problema recau doncs en tornar amb l’ànima xopa de coneixement verdader , original i absolut del món de les idees i descobrir la saviesa que bé inherent a ella. Per Plató hi ha graus de certesa en les idees que van des de el que veiem o món sensible fins el que no veiem món intel•ligible i coneixement verdader. Per apropar-nos com diu ell a les idees i contemplar-les utilitzem la dialèctica ascendent per aquest fi mentre que utilitzem la descendent per la reminiscència de les idees i amb lo qual està estrictament lligat amb la última afirmació; conèixer és recordar; allò que hem vist allà per portar llum i coneixement aquí( pòstumament només per deducció es veu el desenvolupament de la fe cristiana a partir d’aquest joc entre aquí-allà;tangible-intangible;fals-verdader)
Avui en dia té vigència la seva teoria present en religions com per exemple en el cristianisme com ja he esmentat musulmana i altres que remodelant una mica d’aquí (p.e. verdader-únic-coneixement-éssers superiors-un-Déu; seria una línia de remodelació) i d’allà segueix molt present en gran part de la societat ; a més a més també pot seguir vigent en persones que hagin estudiat Plató i simpatitzin amb les seves idees; tan avui en dia com fina ara ja que el avui només és l’herència (de coneixement) que els nostres avantpassats ens han deixat.
novembre 11th, 2011 at 22:04
Llegint aquestes idees (“El coneixement és un procés d’apropament i contemplació de les idees”, “No hi ha ensenyament sinó reminiscència”, “Conèixer és recordar”), podem dir que la jerarquia de les idees per Plató és important, ja que totes es recolzen amb la jerarquia, en aquet cas, en el triangle que tenim a l’enllaç http://clic.xtec.cat/quaderns/mramon/filosofia/plato.swf .
Contemplant el triangles de la jerarquia d’idees ( de menys a més universal, del múltiple i particular, a l’universal i únic) i desde un punt de vista epistemològic, podem dir que agrupa el coneixement amb l’opinió i la raó amb els sentits. Aquest grau de coneixement es troba en el símil de la línea, on Plató indica dos tipus de coneixement, l’opinió (doxa), i el coneixement o ciència (episteme), on en la doxa torbem la imaginació i la creença, que estan en el món visible o sensible; i dins de l’episteme trobem la raó discursiva i la raó intuïtiva, que estan en el món intel•ligible. En aquet símil de la línea i apliquem la teoria de la reminiscència, on el coneixement no s’ensenya , sinó que sobte recordant les idees innates, procediment que utilitza l’educació. Per tant, adquirir coneixement consisteix en recordar el que l’ànima sabia quan habitava al món intel•ligible de les idees abans de caure al món sensible i quedar tancada en el cos. Així, la teoria de la reminiscència està lligada a la diferència platònica entre el cos i l’ànima. El record s’aconsegueix principalment mitjançant el diàleg filosòfic.
Per posar-ho en practica, per arribar al camí del coneixement intuïtiu, s’utilitza com a mètode de coneixement la dialèctica, basada en el diàleg(preguntes i respostes) i en l’anàlisi de conceptes.
Plató diferenciava dues formes de dialèctica: la dialèctica ascendent, mètode d’ascens del sensible a l’intel•ligible, quan algú utilitza la dialèctica per arribar a l’essència de les coses per mitja de la intel•ligència, la raó; i inversament, hi ha la dialèctica descendent, mètode de deducció racional de les idees, quan la dialèctica és la ciència de la realitat com a tal, la ciència de les idees.
Actualment aquestes expressions es segueixen utilitzant, tot i que la primera (“El coneixement és un procés d’apropament i contemplació de les idees”) actualment ja no s’interpreta d’aquesta manera, les altres dos (“No hi ha ensenyament sinó reminiscència” i “Conèixer és recordar”) són utilitzades actualment, ja que l’educació es basa en la teoria de la reminiscència, en que el coneixement és recordar les idees innates.
novembre 14th, 2011 at 19:55
Crec que t’ho has tret de la màniga: «l’educació es basa en la teoria de la reminiscència, en que el coneixement és recordar les idees innates», vols dir que això és així actualment? Per què? Millor argumentar que pontificar, no?
novembre 11th, 2011 at 21:52
Plató, des de la teoria de les idees inicial (dos mons: el nostre, dels sentits, imperfecte i el de les idees, mon paral·lel perfecte del que deriva el nostre) on situa les idees com a màxima font de coneixement, explica que per tal de poder assolir aquesta visió total del món (en aquest cas, de les idees) cal dur el nostre intel·lecte a un nivell superior per tal de copsar la «realitat» que es manté oculta als nostres ulls. En aquest punt parlem de l’apropament a les idees: l’home no pot passar de la visió del món mundà que coneixem al màxim saber amb rapidesa, sino que cal que accepti les diferents fases de coneixement, la jerarquia de les idees, anant des de les imatges fins als objectes sensibles, passant per les ideees matemàtiques (màxim exponent de saber en aquest mon sensible) per arrivar finalment a les idees.
Tot el procés ja mencionat només es pot dura terme segons Plató a través de l’anomenada reminiscència, procés a través del qual una persona no aprenen sí, en tant que recupera els coneixements que la seva anima ja posseia insconscientment des d’un principi. És a través d’aqueta mateixa «recuperació» de coneixements latents que una persona pot anar incrementant el seu nivell de coneixements fins arrivar a la revelació del món de les idees, tot aquest entramat dut a terme mitjançant la tècnica de Plató anomenada maièutica, per fer que un individu reconegui que té uns coneixements propis que desconeixia només a través de preguntes raonades plantejades de forma encertada.
Tot i que molts cops se sentiria dir que la civilització grega, encara que inspiradora de molts aspectes de la nostra societat, es troba molt lluny de l’actual, tinc per segur que en aquests aspectes que tractem ara comparteixen un punt clau: tal i com passava a l’època de Plató (fet que es pot dir sabent que mai va poder possar en pràctica la seva teoria de forma satisfactòria) gran part de la societat viu com si possegués gran quantitat de coneixements, però és aliena al fet que no comprèn el món en la totalitat que ho fan els savis del moment (fet que demostra que la teoria no és vigent) i o bé en tenen consciència pero ho accepten ja que no hi ha res millor , tot i que aquesta part de la societat és més entesa que l’altre, cosa que tornaria a demsotrar part de la teoria de Plató, ja que el fet que visquem en una democràcia ens converteix en mals ciutadans per a ell, ja que vivim en una de les que ell anomenaria «malaties de l’estat».
novembre 11th, 2011 at 20:22
Segons Plató la Teoria del coneixement és la reminiscència,una teoria del coneixement segons la qual conèixer és recordar. El màxim objectiu de Plató és assolir la veritat absoluta a través de la Teoria del coneixement i de la Teoria de les idees.
Plató divideix el coneixement en dos tipus:doxa que és la opinió i la episteme que és el coneixement científic.
Per a ell Idea és una entitat objectiva, que existeix per si mateixa, fora de la ment, i que és el vertader ser, la vertadera realitat, ja que té totes les propietats que s’exigeixen al ser: és única, però aplicable a molts (general), absoluta (no depèn que hi hagi ens que la realitzin, ni de ments que la pensin), existeix per si mateixa i no podria no existir, és immutable i eterna. Allò que hi ha a la nostra ment no són, doncs, pròpiament les Idees sinó el coneixement d’elles.
Segons Plató l’autèntica realitat són les idees eterns,perfectes,inmutables,permanents i independents del món físic.Les idees són un model que és permanent,mentre que les coses són còpies del model i que es poden modificar. Les idees són internes i corresponen als arquetips, a la forma ideal que serveix de model per a les coses sensibles, que són només un reflex («ombres»). Les idees s’ordenen jeràrquicament, de manera que la idea suprema té el triple vessant de bé, veritat i bellesa i d’ella emanen les altres idees, com del sol prové la llum.
La teoria de les idees de Plató consisteix en dos mons totalment diferenciats:
1.Món sensible o el món de les coses,de les aparences, de les ombres, que es perceben amb els sentits.Aquest és el món de la matèria, compost d’objectes imperfectes i subjectes en contínua mutació o canvi.
2.Món intel-ligible o el món de les idees,de la llum és totalment immaterial, al qual s’arriba a través del camí,del coneixement. És el món de les formes ideal, perfectes i universals.
novembre 11th, 2011 at 20:21
«El coneixement és un procès d’apropament i contemplació de les idees.»
Per a Plató el coneixementés la forma que tenim en el món sensible d epoder apropar-nos al món real, el de les idees.
Entre el coneixement d’aquestes coses sensibles i la idea que li pertoca, hi ha una gran diferència. El coneixement forma part de les experiències, de les còpies de el que és essencial. Això essencial, són les idees immutables i perfectes, les quals formen part del món intel·ligible.
Plató diu que per tal d’arribar a poder assolir aquest apropament a elles, l’única cosa que em de fer es pensar, és a dir, per a ell tots neixem amb una mena de prediposicións al poder saber l’essència d’aquestes còpies.
Aixi doncs, per poder aprendre i conèixer, només cal recordar-les. Això incita a que tothom pot iniciar el camí des de la ignorància al coneixement.
Plató posa fe en les capacitats humanes, per que ja neixem, amb tot el que ens es necessari, per més tard poder desenvolupar-ho. Es el que anomenem optimisme epistemològic.
«No hi ha ensenyament sinò reminiscència.»
Per a ell no existeix l’ensenyament, sinó que , a travès de la reminiscència és pot desenvolupar els coneixements pròpis amb les quals l’individu ja neix «Conèixer és recordar.»
Avui dia podriem dir que això té vigència en la manera i les ganes amb les quals tu vols arribar al coneixement (estudi). I amb aixo em refereixo a que si tu no tens un mínim de curiositat a l’hora de fer alguna cosa, gaire no podràs obtenir. La curiositat és el motor del coneixement.
novembre 11th, 2011 at 19:45
«El coneixement és un procés d’apropament i contemplació de les idees».
Per entendre bé aquesta frase primer em de parla de la filosofia de Plató, qui considerava que l’home era dual, constava de cos i ànima; el primer pertany al món sensible, de les imatges, i l’ànima es troba en el món intel·ligible, de L’essència, de les Idees, on, segons Plató, trobem el coneixement real ja que és l’aproximació a la veritat, a través del raonament -discursiu, però sobretot intuïtiu-. En el món sensible, canviant, basat el doxa (opinió), mai assolirem, per Plató, el coneixement real ja que aquest només serà particular i concret no serà res més que un reflex, una imatge com a molt, de la realitat universal i permanent que trobem en el món de les Idees. Però, com ens apropem a aquesta veritat? Segons Plató «No hi ha ensenyament sinó reminiscència». Per tant, tornant al dualisme considerat per Plató, l’ànima pertany en el món intel·ligible, es a dir, quan es troba «encadenada el cos» posseeix, sense saber-ho el coneixement de la veritat, sent així, l’apropament al coneixement no es basa en l’ensenyament sinó en la reminiscència, en aconseguir que l’ànima retrobi allò que ja és en nosaltres, del món al cual, encara que no s’hi trobi, pertany. Per tant, «Conèixer és recordar» recordar allò que es troba en nosaltres, latent, en la nostre ànima.
Avui en dia, crec que seguim, en part, el camí que ens indicà aquest gran filosof, ja que, la nostre societat basa el coneixement en allò racional i ben argumentat. Trobem això en ciències com la biologia o la geologia que basant els seus principis en allò més lògic, més racional -camí per aproximar-se al món intel·ligible de Plató-, però aclarint sempre que no són veritats absolutes, sempre pot esdevenir un dia una idea revolucionaria més racional, més real, que falsarà l’actual. Cal distingir les ciències formals, es a dir, les matemàtiques, que són pur raonament lògic i que per tant, Plató considera ja del món de les Idees, donat que són veritats «absolutes».
novembre 11th, 2011 at 17:10
Quin paper hi juga per Plató la jerarquia de les idees en aquestes afirmacions.
Quina vigència creieu que tenen avui en dia?
El Plató concidera què l’única via per apropar-se a la veritat és a través del coneixement.
A la seva teoria el Plató afirma que no hi ha ensenyament, sinó reminiscència, és a dir, les persones ja tenen en la seva ànima les idees només tenen que ser capaços d’iniciar aquest camí d’ascens cap al coneixement i recordad aquestes idees.
Plató fa dos tipus de coneixement: l’opinió (doxa) i el saber o ciència (episteme).
Opinió seria el coneixement propi del món de les coses canviants, del món sensible. Es basa en l’experiència o sensibilitat i, per això, segons Plató, no constitueix un autèntic coneixement, sinó tan sols creença. Hi ha dos graus:
1. Imaginació: imatges, que són ombres, reflexos de coses, simples còpies.
2. Creença: animal, coses, que són res més que opinions i no aporta veritats necessàries ni absolutes.
Ciència és, en canvi, l’autèntic saber, perquè és coneixement racional del món ideal o intel·ligible. En ser les idees realitats universals, eternes, perfectes i incorruptible, esdevenen també objectes de coneixements universals i segurs. A aquest coneixement només posseeixen els més doctes i savis. Hi ha dos tipus:
1. Objectes matemàtics: es basa en pensament raonat.
2. Idees: es la intel·ligència pura.
Per a Plató les idees són el grau més alt de coneixement, són les uniques que poden assolir la veritable realitat.
El exemple que utilitza Plató per transmetre aquest procés de coneixement és: El mite de caverna. Plató narra en aquest mite el dolorós i escarpat camí del coneixement. L’home encadenat a l’interior de la foscor simbolitza la condició humana inicial. El món de l’interior de la caverna és el món de les coses. El camí de la sotrida representa el proces de coneixement i el difícil accés a él. La cova representa el món sensible i l’exterior de la cova el món intel·ligible… i així vem tota la teoria i procés de coneixement de Plató representada en aquest mite.
Jo crec què aquesta teoria de Plató té vigència avui en dia, per exemple en el tema dels estudis. L’ensenyament de l’Educació ja no ens ensenya coses simples del món sensible que tenim al começament de rebre coneixements, sinó que ens ensenya veure les coses d’altre manera, de veure que tenes aquelles coses més enllà.
novembre 11th, 2011 at 17:15
No només ens ensenya coneixer l’aparença exterior d’aquelles coses, sinó conèixer més profundament, per exemple: tenir càlculs, prediccións, raonaments, etc.
novembre 11th, 2011 at 16:57
“El coneixement és un procés d’apropament i contemplació de les idees”.
Segons Plató el coneixement no es pot aprendre si no que es porta a dins (reminiscència). Com diu la frase, el coneixement només és un procés d’apropament i contemplació de les idees ja que per aconseguir entrar en el mon de les idees hem de deixar de recordar el mon sensible i endinsar-nos dins del món intel•ligible i allà és on trobarem de veritat les idees. Això de apropament i contemplació, a més de dir obtenció, ho diu perquè per Plató només el més savi es el que pot obtenir la Noesis (raó intuïtiva).
“No hi ha ensenyament sinó reminiscència”, “Conèixer és recordar”.
Bé, des de el meu punt de vista, aquestes dos frases les podem explicar juntes ja que els dos són un clar exemple de la reminiscència, de fet, una de les dos frases (Conèixer és recordar), és la frase que defineix perfectament la reminiscència. Bé com hem dit el coneixement no s’aprèn, es madura, per això la frase de conèixer és recordar, perquè per Plató, adquirir el coneixement consisteix en recordar el que l’ànima sabia quan habitava en el món intel•ligible de les idees abans de caure en el món sensible i quedar atrapada en el cos. Per exemple, Plató va agafar a un noi que no havia estudiat matemàtiques i a partir de la formulació de preguntes filosòfiques, el nen va entrar en el món intel•ligible o món de les idees i es va adonar que sense haver estudiat mai matemàtiques sabia de geometria. Aquest és un clar exemple de reminiscència.
novembre 11th, 2011 at 15:32
Plató representa una jerarquia de les idees que es divideix en la part del món sensible i la part del món intel•ligible, aquelles coses que ens envolten, són sòlides, formen part del món sensible. En canvi, en el món intel•ligible i trobem les idees i els objectes matemàtiques que les representen. Paltó explica la reminiscència l’eina que fem servir els humans per passar del món sensible al món intel•ligible. El camí per arribar a les idees es troba dins nostre i només cal trobar la manera de treure aquestes idees a l’exterior. Optimisme epistemològics és l’optimisme de les capacitats que tenim els humans per arribar a aquestes idees.
Actualment podem interpretar una vigència que té en la nostra societat el fet que algunes persones dediquen part de la seva vida al coneixement i aprenentatge, és a dir a la reminiscència, que ens permet estar més a prop del món intel•ligible i per tant de la saviesa. Per exemple científics que estudien molts anys per llavors aportar coses que puguin afavorir a la societat. En canvi, aquelles persones que es tanquen les portes del coneixement, per exemple preocupant-se només del seu cos, queden allunyades del món de les idees i cauen en la ignorància.
novembre 10th, 2011 at 22:15
«El coneixement és un procés d’apropament i contemplació de les idees”
Per Plató, el coneixement és l’apropament a la realitat, la única possible veritat, al bé, trobar a allò que és just un cop superats la ignorància, l’engany i la confusió.
La justícia, l’honestedat, la bondat, no poden dependre de les decisions humanes, sinó que els valors han de ser absoluts, independents de les opinions dels homes ( ja que l’autèntica veritat no és assolible pels homes). El que se’n diu Alétheia (veritat) si volem conèixer alguna cosa amb seguretat hem d’allunyar-nos el més possible de la informació obtinguda a través dels òrgans sensorials.
Be, en la piràmide de la jerarquia de les idees Plató ens distingeix quatre nivells, ens diu que hi ha una majoria que te una idea de les coses tal i com les veu, com les sent, el món de les idees de coses naturals, com pot ser la idea de flor, cavall, arbre,etc.
Per altre banda, al món intel•ligible, hi trobem els conceptes matemàtics i a sobre d’aquests hi trobem les idees de justícia, valentia, ordre… i finalment a d’alt de tot hi trobem el Bé, la Bellesa.
Doncs be, tots els éssers han de tenir l’aspiració que els porta al seu ple desenvolupament , al continu coneixement, el seu propi bé.
Plató defensa la dialèctica, el que ens permet agafar el camí cap al coneixement intuïtiu, com a mètode per arribar a aquest coneixement, consisteix en convèncer mitjançant el diàleg i el debat, tenir una idea desenvolupada, analitzar conceptes, i que d’aquesta en surti una de contraria i així fer una nova tesi, fem anàlisi i síntesi. La dialèctica per tant fa que ens apropem a un coneixement i a una contemplació de les idees que es regeixen per la realitat.
Per tenir una idea desenvolupada ens cal la reminiscència. Una idea, per defensar-la la hem de relacionar amb altres coneixements i amb altres idees durant el diàleg, per tant l’únic que fem és recordar coneixements.
“No hi ha ensenyament sinó reminiscència”
Els humans tenim suficient capacitat interior per no ser ignorants i iniciar el camí d’ascens cap al coneixement. Aquesta concepció es basa en un optimisme epistemològic, en la fe en les possibilitats humanes , ja que el nostre interior és ple de tot el que ens cal.
Tenim unes idees innates; l’ésser humà neix ja amb una sèrie de coneixements que el possibiliten d’ aprendre’n d’altres.
“Conèixer és recordar”.
Efectivament doncs, com mes coneixements tenim, mes recordem, i en l’art de la dialèctica, aquest concepte es desenvolupa. Com mes reminiscència adoptes més arguments tens per defensar o atacar una idea, així fas mostra del teu coneixement i l’augmentes.
El procés d’ascens del coneixement és dur, i a vegades no és agradable ( tot i que per Plató significa la felicitat), ser coneixedor de certes realitats i viure amb el coneixement d’aquelles realitats negatives és complica’t, a vegades seria millor “tornar a la cova i fer veure que no has vist res”. Crec que avui en dia això te vigència en la justícia social, en la política, en economia, en tot el que ens envolta, crec que ens neguem a conèixer per por, por d’arribar a la veritat. Perquè com molt be diuen els EINA ( en un treball inspirat en la doctrina política de Lenin):
“Mastegat, l’audiència sempre creix.
És més fàcil dir el que és creïble que el que és cert.”
novembre 10th, 2011 at 19:36
Quin paper hi juga per Plató la jerarquia de les idees en aquestes afirmacions.
Quina vigència creieu que tenen avui en dia?
El màxim objectiu de Plató és assolir la veritat absoluta a través de la Teoria del coneixement i de la Teoria de les idees.
La Teoria del coneixement de Plató és només que la reminiscència. És a dir conèixer el que un ja sap, és només recordar el que la nostra ment ja té. Per això, la Teoria del coneixement juga un paper important envers la Teoria de les idees.
Plató obtindrà coneixement i contemplació a través de les coses e imatges que trobem en el món sensible partint de les idees que són perfectes, immutables i absolutes.
D’aquesta manera arribarem al món intel•ligible(món de les matemàtiques) obtenint l’idea suprema com a idea del bé, d’una manera estarem en el món real que sempre ens dirà la veritat. És a dir, estarem davant d’una ciència certa com per ell són les matemàtiques. Per això Plató, tindrà molts clar els seus objectius i voldrà perseguir unes idees concretes com a valor de ciència certa i absoluta.
Avui en dia podríem dir que aquestes idees Platòniques tenen molta influència a l’hora del nostre ensenyament basat en l’Educació. La nostra educació no ens ensenya coses noves que en el nostre món sensible no haguem vist, sinó que l’únic que fa és recordar aquestes idees innates i ens ajuda a entendre-les de forma més coherent. De forma que cercar el coneixement vertader i el coneixement bo fa que tinguem harmonia en la nostre pròpia ànima i puguem viure millor dins de la societat.
També podem veure un exemple relacionat amb la jerarquia de les idees en l’actitud dels joves d’avui en dia referent el que consideren la diversió: prendre alcohol, drogues… per evadir-se del món de les idees (món real) i per trobar-se únicament amb el món sensible, ja que per ells és el món perfecte i el que en aquell moment els fa feliços.
novembre 10th, 2011 at 16:59
“El coneixement és un procés d’apropament i contemplació de les idees”.
Segons plató és el coneixement el què ens ajuda a apropar-nos a la veritat, i per tant al model de les coses i a les idees perfectes. Plató defensa la dialèctica com a mètode del coneixement, la qual consisteix en l’art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat, és a dir que conèixer es basa en tenir una idea d’alguna cosa, i que d’aquesta en surti una idea contraria i a partir d’aquí es faci una nova tesi. La dialèctica per tant fa que ens apropem a un coneixement i a una contemplació de les idees que es regeixen per la realitat.
Partint d’aquí podem arribar a la frase “No hi ha ensenyament sinó reminiscència” i al significat de la pròpia paraula reminiscència “Conèixer és recordar” ja que segons plató no es pot ensenyar sinó ajudar a recordar i a partir d’aquí adquirir graus de coneixement, tenint en compte que un cop una persona te un coneixement aquest el tindrà per sempre, no es podrà deslliurar d’ell si no que podrà augmentar-lo. Un d’aquests pasos seria per exemple seria passar de la idea d’un objecte, que consisteix en els sentits, a la matemàtica d’aquest, la qual es regeix per una realitat i no una aparença. Així doncs també podrem relacionar les matemàtiques en el coneixement, ja que per plató aquestes són la base de la natura i l’ésser humà, partint de les matemàtiques es pot conèixer la realitat.
Finalment puc dir que aquesta jerarquia d’idees te vigència avui en, per exemple, els estudis científics. D’aquests sempre en sorgeix una hipòtesis, i a partir de l’estudi en sorgeix una tesis que pot variar amb el temps. O el concepte de reminiscència el podem trobar vigent en l’educació, ja que un professor no t’ensenya si no que t’ajuda a ‘recordar’, a augmentar el teu coneixement sobre una base que tenim.
novembre 9th, 2011 at 17:30
Quin paper hi juga per Plató la jerarquia de les idees en aquestes afirmacions.
Quina vigència creieu que tenen avui en dia?
• “El coneixement és un procés d’apropament i contemplació de les idees”.
• “No hi ha ensenyament sinó reminiscència”.
• “Conèixer és recordar”.
Per Plató el coneixement no es res més que recordar uns coneixements que tenim dins nosaltres de forma innata.
Dons bé, la jerarquia de les idees juga un gran paper en el coneixement.
Per a Plató, arribem a les idees a partir de la contemplació de les coses que hi han a la realitat (mon sensible), aquestes coses fan que es despertin les idees, les quals son universals i eternes. Quan ja se’n hagin despertat, assolirem un grau de coneixement el qual ja paranyera al mon intel•ligible. A partir d’aquell monet relacionarem les coes del mon real amb les del mon intel•ligible i per tant podrem perseguir ideals. Per tant l’educació no és res mes que un ajut per poder recordar.
D’aquesta manera passem a la segona escala, les matemàtiques (manera intel•ligible). Per a Plató les matemàtiques sempre diuen la veritat, per tant aquesta veritat es la que en ajuda a apropar-nos a les idees.
Així que l’ensenyament i la contemplació de les coes no es res més que un ajut per poder recordar aquelles idees innates que els essers humans tenim i que nomes necessitem un petit ajut per recordar.
Actualment això te vigència ja que l’educació a l’escola no t’ensenya sinó que et dona mètodes per poder recordar el que ja saps. I com clarament es veu en el pensament de Plató, les matemàtiques son una constant que en diuen sempre al veritat.