Mite de la caverna
El mite de la caverna sembla ja un mite per ell mateix quan es parla de Plató.
Consulta: http://www.alcoberro.info/planes/plato5.htm
I intenta aportar-nos interpretacions a casos concrets actuals als símbols del mite de la caverna.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=PCJC1MNtryU[/youtube]
novembre 12th, 2011 at 0:07
Actualitat del mite de la caverna: Estem encadenats?
M’agradaria començar fent una reflexió del mite de la caverna aplicat a la nostre societat actual, al món on vivim tots i cada un de nosaltres. No es la nostre vida, en cert punt, una existència encadenada? Nosaltres, els éssers humans, quan naixem, no triem on naixem, no triem la nostre família, no podem escollir res, tot ve com ve, no s’hi pot fer res per modificar-ho. Al mateix temps, quan naixem, ens trobem amb una estructura social ja feta, consistent, amb les seves pròpies ideologies, costums, religions… Els medis de comunicació són com les ombres de la caverna. Quan, per exemple, mirem la televisió, segons Plató estaríem visualitzant el món de les idees perquè la majoria de coses que es diuen en aquesta són mentides o enganys per influenciar-nos sobre qualsevol cosa, ja sigui comprar un producte o anar a veure l’estrena d’una pel•lícula. Per tant, la televisió ens està donant un missatge ideal, una idea que farà que ens decantem o no per aquell producte i per tant, la televisió no pot pertànyer al món intel•ligible ja que el que t’estan dient no pertany a aquest, sinó que pertany al món de les idees. Sovint, aquests models i tipus de vida ens enlluernen i els confonem amb l’autèntica realitat. Aquells, però, que no es creuen el que diu la televisió i van més enllà han de seguir un camí dolorós i llarg; ja diuen que les veritats acostumen ha fer mal i ha ofendre. Es per això que molta gent s’acomoda i va a lo “fàcil”, es creu tot el que li diuen i viuen felices en la seva pròpia mentida. No s’adonen, però, que apart de fer-se mal a elles mateixes també fan mal a la societat ja que aquesta es sol moure per masses i si la majoria de gent fa una cosa, tothom tendirà a fer aquella ja que es lo “normal”. La societat en la que vivim avui en dia ha perdut l’esperit de la curiositat i de la sorpresa. Només quan som nens experimentem aquests dos termes ja que tot es nou i tenim la curiositat per saber què es cada cosa. Quan ens fem grans, però, es tot al contrari. Ens creiem que ja ho hem vist tot i no ens sorprèn res. Conseqüentment, perdem la curiositat de les coses i entrenem en un vida rutinària que ens condemna a viure sempre igual, sense cap mena d’esperança.
Ara, un cop feta la meva reflexió, m’endinso al fil de la qüestió; interpretacions a casos actuals als símbols ( o fases ) del mite de la caverna.
Jo crec que un clar exemple actual seria el dels països subdesenvolupats com Angola, Etiòpia, Nepal i, malauradament, molts altres procedents majoritàriament dels continents africans i asiàtics. Es cert que en aquest exemple ens faltaria el símbol inicial, el de l’engany, ja que cap d’ells ha sigut enganyat sinó que simplement, li ha tocat viure en aquell indret i com anteriorment he comentat en la meva reflexió, nosaltres no podem triar on naixem. A la segona fase, però, la de l’alliberament sí que hi està present i està lligada junt amb la tercera fase, l’ascensió ( sortida de la cova i de la foscor és llarga i dolorosa ). Si tu agafessis una persona de qualsevol país del Tercer Món i la deixessis en mig d’una ciutat (alliberament), al principi seria dolorós i molest per a ell (ascensió). En primera instància, els clàxons dels cotxes el deixarien sord acostumat a únicament sentir la fauna del seu indret així com notaria l’aire contaminat per les emissions de les fàbriques i els cotxes i li costaria respirar amb normalitat. Al cap d’un temps, però, s’acostumaria i veuria coses que no havia vist ni imaginat mai, però per a ell, aquestes coses noves que veu correspondran al món de les idees ja que quan torni al seu indret, li serà impossible veure-les (món intel•ligible), sinó que només podrà recordar-les, és a dir, només en podrà tenir la idea (món de les idees). Així doncs, hem vist que la segona i la tercera fase corresponen perfectament amb el mite. Ja per acabar i concloure el meu escrit, en la quarta i última fase, el retorn. La persona en qüestió que ha sigut traslladada a un país desenvolupat torna al seu lloc d’origen, el país desenvolupat i té la necessitat de dir el Bé i la veritat per compartir el seu coneixement. Quan comença a explicar les fascinants històries del món exterior veu que ells, els qui no han sortit mai d’aquella localitat, no ho poden entendre ja que per a ells, tot allò que explica mai ha existit. Només han vist tot allò que els envolta, per tant, els hi es impossible imaginar-se tot allò que l’allibera’t els explica.
novembre 11th, 2011 at 23:07
Referint-nos al mite de la caverna, la reflexió que faig és que quan els presoners que vivien dins la cova, és a dir, al mon sensible, veien les ombres de dins de la cova com a realitats, ja que es guiaven pels sentits. Bé, era el que ells coneixien. Però quan un presoner va sortir a l’exterior, va ascendiré al mon intel•ligible, va adonar-se’n d’una altre realitat diferent a la que havia viscut, una realitat pura, basada en la raó i la ciència. Els presoners de la cova (mon sensible) van interpretar aquest descobriment com algo incòmode, verdaderament, era un veritat que no volien creure, ja que els feia canviar la seva per una que no podien arribar a entendre.
Dit això, en la societat actual podem trobar moltes relacions amb aquest mite.
Per exemple, els medis de comunicació poden fer-te creure una realitat que no és verdadera.
Un bon exemple el veuríem en el telenotícies. Posem el cas que hi ha un debat entre polítics. On a les notícies del vespres t’expliquen les conclusions d’aquest. Així que el medi de comunicació sap el que ha passat ( mon intel·ligible) però en veritat és limiten a dir-te el que haiguin pactat, es a dir, el que volen que la societat sàpiga. Així dons, et crearan un món modificat el qual et creuràs, on la veritat sera captada pels sentits i l’intuïció, al quan anomenaríem el món sensible.
També podríem veure similituds en el cas de, per exemple, la crítica d’una pel•lícula. Qui creuria que una pel•lícula és dolenta si ha guanyat varis Oscars? La publicitat que creen els medis fan que la societat cregui una realitat que sovint, depenent des de el punt de vista que ho veiguis, no ho és la real, és a dir, que aquesta no és l’ideea pura.
Ara bé, si et pares a pensar, soposem que algú s’adonés realment pel pels seus propis ulls o amb certesa d’alguna cosa, que ascendís, trobant la veritat pura, l’essència, on la raó i la ciència predominen en el món intel·ligible, que és totalment el contrari del que diuen els medis i a tot allò que pensem o creiem al món sensible, qui se’l creuria?
novembre 11th, 2011 at 23:27
Referint-nos al mite de la caverna, la reflexió que faig és que quan els presoners que vivien dins la cova, és a dir, al món sensible, veien les ombres de dins de la cova com a realitats, ja que es guiaven pels sentits. Bé, era el que ells coneixien. Però quan un presoner va sortir a l’exterior, va ascendir al món intel•ligible, va adonar-se’n d’una altre realitat diferent a la que havia viscut, una realitat pura, basada en la raó i la ciència. Els presoners de la cova (món sensible) van interpretar aquest descobriment com algo incòmode, verdaderament, era un veritat que no volien creure, ja que els feia canviar la seva per una que no podien arribar a entendre.
Dit això, en la societat actual podem trobar moltes relacions amb aquest mite.
Per exemple, els medis de comunicació poden fer-te creure una veritat que no és real.
Un bon exemple el veuríem en el telenotícies. Posem el cas que hi ha un debat entre polítics. On a les notícies del vespres t’expliquen les conclusions d’aquest. Així que el medi de comunicació sap el que ha passat ( món intel·ligible) però en veritat és limiten a dir-te el que haiguin pactat, és a dir, el que volen que la societat sàpiga. Així dons, et crearan un món modificat el qual et creuràs, on la veritat serà captada pels sentits i l’intuïció, al quan anomenaríem el món sensible.
També podríem veure similituds en el cas de, per exemple, la crítica d’una pel•lícula. Qui creuria que una pel•lícula és dolenta si ha guanyat varis Oscars? La publicitat que creen els medis fan que la societat cregui una vealitat que sovint, depenent des de el punt de vista que ho veiguis, no ho és la verdadera, és a dir, que aquesta no és el que anomenríem l’ideea pura.
Ara bé, si et pares a pensar, suposem que algú s’adonés realment de l’influència dels medis de comunicació, que ascendís, trobant la veritat pura, l’essència, – on la raó i la ciència predominen en el món intel·ligible – que és contradictori a tot allò que pensem o creiem al món sensible, qui se’l creuria?
novembre 11th, 2011 at 23:00
Segons la meva opinió un cas concret es el institut ja que no es el món real.La caverna la situaria en un institut, els alumnes som els presoners i el foc i titelles els profesors. Aquests ens transemten uns coneixements que són del món sensible, és a dir, el coneixement que ens transmeten són còpies de de la idea intel·ligible.
Els estudis i la nota també juguen un paper important ja que, estem sotmesos a aquests per seguir endevant. Hem d’aprovar per poder arribar a ser alguna cosa.
Si jo surtís a l’exterior, observaria un món diferent, el món intel·ligible, ple de idees racionals.Un cop al carrer començaria a veure coses i a partir d’aquí a pensar d’una determinada manera dins assolir la màxima idea de lo intell·ligible.
Si tornés a l’institu per explicar-li als meus companys aquest fet , aquesta idea no seria creguda per ells ja que, estan tancats en la idea copiada que els hi donen els professors.Per tant, la meva idea seria rebutjada per tots.
novembre 11th, 2011 at 22:57
I intenta aportar-nos interpretacions a casos concrets actuals als símbols del mite de la caverna.
Potser, un exemple del mite de la caverna en l’actualitat el podríem trobar en la vida d’una persona víctima de l’anorèxia.
El seu món gira entorn a aquesta obsessió pel cos, deixa de banda als amics, als estudis, a la família i es tanca en si.
Un cop aquest individu cau en bones mans, per tant fa un tractament per poder superar aquest malaltia, és llavors quan pot trencar amb aquestes cadenes que l’aferren en aquesta obsessió i començar a veure la realitat que de veritat l’envolta, fent així que es deixi d’aferrar al món sensible ( de les coses, les aparences) i ascendeixi al món intel·ligible, a l’autèntica realitat, assolint així un grau de coneixement que abans no li era apreciable.
Si aquest individu es dirigís cap a un altre amb aquesta malaltia i li digués que ha de fer un tractament per poder superar-la, el malalt no l’escoltaria (representant així l’exemple de quan el presoner alliberat vol que els altres presoners en prenguin consciència.
novembre 11th, 2011 at 22:21
Jo no crec que la televisió sigui ben bé la nostra caverna d’avui en dia. Ja que tu tindries, encara que no fàcilment, la manera de comprovar allò que t’estan dient. Per comparar amb el propi mite, tu podries deixar la teva condició d’esclau ( espectador de televisió) i anar-te’n a comprar-ho. Al mite de la caverna, els homes estan obligats a estar allà, veient les ombres (televisió) no tenen cap altre opció, no poden sortir a descobrir la realitat externa encara que volguessin, estan encadenats. Crec que en el cas de la televisió, podem alliberar-nos-en , per molt adictiva(encadenament) que pugui semblar. No som obligatòriament esclaus de la “caixa tonta”.
Penso que avui en dia hi han moltes cavernes a escollir dins de l’àmbit de les noves tecnologies, es a dir, actualment podem trobar molts paral•lelismes amb el mite de la caverna, ja que existeixen moltes coses que se’ns presenten de color blau i ens semblen fantàstiques però que si tens una mínima ambició per voler saber les coses pels teus propis mèrits, segurament acabaràs descobrint que aquella cosa que et presentaven blava i tant maca, realment es negre amb tons vermells i ni maca ni fantàstica.
Com ja he dit, són opcionals perquè no estem obligats a romandre davant d’aquests objectes eternament. Com que tenim altres opcions a escollir, aleshores la nostra caverna, per exemple, podria ser els sentiments, en la seva essència més extrema. Em refereixo a com a vegades ens guiem i actuem únicament pel que coneixem i creiem que es.
Per exemple quan estimes algú i no creus que hi hagi altre manera de viure. Creus que sense aquesta persona es el teu món o simplement que no coneixes un altre món i per tant no creus que puguin existir altres coses bones sense aquest algú. (És un exemple una mica extremista però penso que adequat).
Molts cops aquest sentiment t’impedeix veure la realitat (cadenes que lliguen als presoners), i et fa veure i creure coses que no són reals o que no ho acaben de ser ( les ombres de la caverna).
El nostre paper seria el d’esclaus (els enamorats), enfoscats en que no existeix altre món, que el món que coneixes és simplement el que hi ha (vida de la caverna). L’esclau que s’escapa, seria el paper d’un amic. Un amic que ha sigut esclau en algun altre moment i que aconsegueix sortir d’aquell món (món de la caverna) i et ve a explicar que realment existeix un altre món completament diferent i inclús millor(món extern) . Nosaltres com a esclaus no el creuríem (negaríem a creure l’existència d’un altre món tant diferent).
novembre 11th, 2011 at 22:00
Una situació que podríem utilitzar com a exemple del mite de la caverna, és en el desenvolupaments dels poblats i les tribus, majoritàriament situades a l’Àfrica, i el seu descobriment de les noves civilitzacions.
En aquest cas la cova on estan empresonats els presoners seria el seu mateix poblat, els presoners serien els mateixos habitants del poblat o els membres de la tribu.
Això ho podem argumentar ja que ells viuen en un lloc apartats de la civilització que actualment no està avançada tecnològicament ni tant desenvolupada com en el nostre cas, ja que si en alguns dels casos un dels membres de la tribu visites la nostra civilització, es quedaria sorprès de totes les diferencies que hi ha i es quedaria atordit per totes les noves coses que hi trobaria en aquest nou món, ja que només coneix el món de dins la cova, és a dir, el de la seva tribu i la seva societat, i si ho intentes explicar als altres membres de la tribu no el creurien fins que ells mateixos no ho comprovessin.
Aquí veiem un gran exemple del mite de la caverna, ja que el membre de la tribu al sortir del seu poblat descobreix un nou món desconegut per a ell abans de sortir-ne. I que després explicaria als altres membres.
http://www.youtube.com/watch?v=fsgSfxuTPVQ
Aquí trobem un vídeo d’un programa televisió, que el podríem entendre com la sortida de la cova d’un grup de membres de la tribu
novembre 14th, 2011 at 19:26
El video és el que volies mostrar? És una promo, tota ella una obscuritat quasi obscena de la realitat, no?
novembre 11th, 2011 at 20:08
Un clar exemple del mite de la caverna i que molta gent no s’ha n’adona, crec que es la televisió, una cosa que utilitzem casi tots els dies i ens la creiem com si tot el que ens diguessin mitjançant la televisió fos veritat.
Les televisions ens mostren imatges de la realitat, fàcilment comparable amb les ombres de la cova, i sovint les confonem amb l’autentica realitat. Per exemple, creiem que tenir el cos perfecte es el cos de les models o els actors, i això es per culpa de que des de que naixem ens han estat ensenyant la mateixa imatge de bellesa en tots els mitjans i al final ens ho hem cregut.
El fet de que algun presoner s’alliberi i aconsegueixi sortir a l’exterior, es equiparable a algú que sàpiga distingir la publicitat enganyosa, els muntatges, les manipulacions, … I tingui una visió més subjectiva dels mitjans de comunicació.
Llavors aquesta persona que s’acosta més a la realitat, tindrà de guiar a la resta perquè aconsegueixin sortir del món on viuen enganyats. El mateix que el presoner alliberat té de fer amb la resta de presos.
novembre 11th, 2011 at 19:49
http://twilightdulceadiccion.blogspot.com/2009/09/kristen-hace-que-suban-las-ventas-de.html
En aquesta publicació veiem la influència que té la televisió en la societat i com a través d’ella ens manipulen.
Perquè t’agradi o no aquesta roba com la porta una famosa és l’última tendència i tothom la vol portar. I si la miresin sola puder no li agradaria però com la porta ella ja esta. Veiem la influència que causa en nosaltres.
novembre 11th, 2011 at 19:26
ALBA NOGUERA GARRIDO
Un exemple de mite de la caverna seria els mitjans de comunicació.
En l’actualitat l’actualitat viu manipulada pels mitjans de comunicació, és una situació molt similiar a la que viu un presoner encadenat, que només veu el que alguns volen ensenyar-li, sense ser capaços de veure més enllà. Viuen en una situació d’ignorància.
A travès d’ells, es dediquen a enganyar a la societat la qual es converteix en un titella controlat i que no creuen que hi hagi unaltre realitat diferent de la que coneixen.
El camí al coneixement és molt difícil has de saber diferenciar entre les hombres i els objectes que les provoquen i també implica desencadenar-se, sortir de la cova i contemplar el món dominat pel sol, el coneixament vertader. I aquest esforç dialèctic de coneixement de les Idees, demana fiar-nos de la raó i només d’aquesta manera podem sortir.
La societat actual que es deixa influir pels mitjans de comunicació viu en l’ignorància i necessita, com els presoners, veure la verdadera realitat i no la que li mostren. La societat necessita solucionar el vertader problema que és la manipulació.
Unaltre exemple de mite de la caverna seria les modes o idees que s’adopten pels mitjans socials en que es viu. Aquesta imposició no ens permet portar una vida auténtica,amaguem la nostra vertadera realitat. Per exemple moltes persones porten determinades robes perquè és la moda i tothom ho porta, també d’altres es compren un mòvil perquè és l’últim crit,… Pensem que aquestes coses ens donaran la felicitat i la totalitat però no es així només hi arribarem a ella mitjançant el nostre propi esforç. Perquè si acceptem la tradició per realitat, sense qüestionar-nos-la mai arribarem a la idees(llum del sol)
només ho farem quan siguem capaços de desmentir la nostra cultura i mostrar la seva ignorància i desconeixement.
Plató deia que només la filosofia ens podia treure d’aquesta ignorància, alliberant-nos d’aquesta presó.Plató va voler mostrar-nos la situació del ésser humà amb el coneixement. La existència de dos mons: el primer conegut com el mon sensible dels sentits i el segon el món de les idees al qual només arribes amb la raó.
novembre 11th, 2011 at 18:28
Hi ha molts casos actuals que els podríem comparar amb el mite de la caverna. Per exemple, una persona que pateix una depressió (no vol sortir de casa, no es relaciona amb altres persones, no veu cap camí a seguir…) i no vol escoltar les coses bones de la realitat que s’està perdent, com els presoners que no van sortir de la caverna i no es creien el que deia els presoner alliberat. Aquesta persona seria segons el mite de la caverna un dels presoners i els seu entorn fora del domicili seria el món intel•ligible. Metafòricament, el que pensa la persona deprimida són idees negatives i destructives que encaixarien amb les cadenes dels presoners dins la cova.
Un altre exemple, seria les monges de clausura que viuen en un edifici tancades segons les seves creences. Les monges de clausura decideixen i no accepten per elles mateixes conèixer idees i nous espais on poder viure; per tant es tanquen en l’oportunitat de de rebre coneixements.
Tant la persona depressiva com les monges de clausura tenen una diferència important amb els presoners (com la majoria d’exemples que es podrien posar) han tingut la oportunitat de conèixer el món exterior.
Analitzant diferents conductes dels humans es pot comprendre l’actitud dels presoners que no van sortir de la caverna ja que les ombres, els sorolls, la petita llum que entrava a la caverna no deixava de ser allò no conegut i amb por de descobrir-ho. Els humans ens costa adaptar-nos i confiar en la recerca de la veritat o de noves possibilitats.
novembre 11th, 2011 at 17:52
Segons el meu parer estic completament d’acord amb el mite de la caverna ja que sostinc la idea que cadascú te la seva pròpia creença tot i que això no vol dir que en totes hi hagi el mateix nivell real de veritat, és a dir, cadascú creu en allò que PER ELL és la veritat, però no tothom té el mateix concepte de veritat. De la mateixa manera succeeix al mite, els presoners tenen la seva pròpia veritat ja que per ells les ombres són les úniques presents en el seu món, no podien acceptar valors superiors o inferiors en la seva dimensió. Podria, fins i tot, endinsar-me en el pensament que, realment, la veritat no existeix ja que tothom té la seva pròpia visió i aquesta no pot ser comparada amb les altres però, segons Plató, la idea de veritat resideix únicament en el món de les idees, de les raons immutables perfectes i més específicament en l’episteme, les matemàtiques.
Tenint en compte Plató i l’al·legoria de la caverna un exemple real podria ser, tal i com he introduït abans, les creences de cadascú. Sota el meu punt de vista, cada persona forma part d’una dimensió diferent, cadascú pren uns valors i, tot i que la reminiscència ens aporti uns coneixements bàsics immutables, cada persona evoluciona en condicions diferents i, per tant, la seva visió del món canvia. Hi ha persones que prendran per creença allò més proper a la veritat o la pròpia veritat, en el cas del filòsof-rei, i d’altres que posseiran una creença molt llunyana al món de les idees. Basant-nos en l’esquema dels components del mite, els presoners serien la població lligada per les cadenes del món sensible, dels propis sentits, de les intuïcions, prejudicis o de la ignorància, entre molts altres. L’alliberament del presoner és l’ascendència d’aquest al món de les idees, al món guiat per les raons i la ciència pura, fins al punt d’assolir el Sol, la veritable i pura veritat. Aquesta sortida al món exterior no és fàcil ni es produeix ràpidament ja que aquesta decisió demana d’un cert grau d’acceptació d’una dimensió nova.
En definitiva, crec que les creences personals són un clar exemple de l’al·legoria de la caverna ja que, de la mateixa manera, presenten una dimensió alta de la veritat, del món de les raons, però també un món guiat per l’experiència i els sentits, el món sensible. Ambdós tenen la mateixa finalitat, arribar a la veritat perfecta i pura.
novembre 11th, 2011 at 17:46
Com a casos actuals del mite de la caverna n’hi ha dos exemples clars: un és aquella gent la qual pertany a alguna secta que consisteix a preparar-se per morir i anar a el món real i un altre exemple seria totes aquelles tribus les quals viuen alienes al món i no tenen cap coneixement del que hi ha fora del seu territori.
Sobre el exemple de les sectes podríem dir que el cap dels grups aquets és el qui fa creure a les persones que la vida real són només les ombres de la caverna aquelles coses que no són la realitat sinó una aparença i els convenç de que la realitat està en un altre món, un altre lloc el qual no existeix. La sortida al món real serien els coneixements que els fa creure que són el món real al qual han de preparar-se per anar. Les persones que s’ho creuen canvien la idea del món real per aquell món en el qual estan encadenats i no poden veure les reals idees i pensen que quan arribin al nou món podran alliberar-se de elles i veure el real Sol.
El segon exemple seria el de les tribus que només viuen en el seu territori natal, un territori totalment natural i que pensen que tot el món funciona de la mateixa manera, són ignorants de les reals idees que passen al món, dels avenços que hi ha en la societat. Per a un d’ells anar a una ciutat i contemplar els canvis que han hagut amb el temps seria veure el real coneixement del món i no tenir com a coneixement la idea de les seves limitacions en les seves terres.
novembre 11th, 2011 at 17:23
En la societat actual una interpretació del Mite de la Caverna podria ser una secta, com per exemple, l’Església de la cienciologia, també coneguda com Dianética.
L’Esglèsia de la cienciologia es presenta com «una ciència exacta del pensament que funciona sempre, invariablement, i no de vegades com les curacions per la fe o les teràpies tradicionals”, és a dir, els ajuden a superar els seus problemes espirituals que els han portat al sofriment a través d’un grup format per d’altres seguidors, fins que, sense adonar-se aquesta secta els ha “absorbit” de manera que acaben depenent d’ella psicològicament.
En aquesta secta, els presoners són els que viuen empresonats en la mentida, és a dir, els que viuen enganyats pels predicadors, fent-los creure que depenen d’altres per poder sobreviure en la societat. Les ombres del fons representarien, bàsicament, el coneixement que els implanten els predicadors. La llum del foc seria, en la realitat, que tenen enganyades a aquestes persones. Les cadenes seria la ignorància en que viuen aquestes a causa de la influència que genera la secta…
Aquestes persones (presoners) serien “atrapades” a través de la manipulació. Els “presoners” són víctimes de les cadenes que els implanten.
Molts d’aquests “presoners” surten a la llum, al bé, és a dir, s’adonen de que aquell món que han creat és fals i que els perjudica envers la societat perquè els aparta d’ella.
Com a conseqüència, les sectes separen i confonen als “presoners” de la realitat, és a dir, els allunyen del que realment és la societat en la que viuen i, quan surten d’aquesta societat, d’aquesta cova, s’adonen de la mentida que estaven vivint.
En conclusió, crec que les persones que es troben en grups sectaris viuen en paral•lel al que realment és la societat actual y les que han aconseguit sortir, s’han adonant que estaven atrapades en aquesta falsa realitat i que, finalment, han trancat i s’han desvinculat de les cadenes que els hi tenien lligats.
A més, actualment, podem observar que el Mite de la Caverna és vigent i si parem a analitzar la nostra societat, podem trobar clars exemples d’aquest mite.
novembre 11th, 2011 at 17:01
Un cas concret pot ser el cas de Matrix.
En el mite de la caverna dels homes estan lligats de cames i braços percebent les ombres dels objectes que passen darrere d’ells. A Matrix, la gent creu que aquesta és la seva realitat, la seva veritable vida, enmig de la societat del segle, i que només són impulsos bioelèctrics enviats pels ordinadors per mantenir les ments ocupades i, a través d’ells poder brindar energia a les màquines per a la seva subsistència.
Les semblances entre ells es donen sobretot en la idea, Matrix en aquest cas és com la caverna en si. En comptes d’un filòsof com és el cas del mite és un hacker i en comptes de ser una persona que copia del món real els conceptes d’una realitat inserida en la caverna per enganyar als esclaus és l’Arquitecte.
Els dos tracten de l’alliberament, en un cas de la ment i en l’altra del cos i de transmetre la realitat, en un cas el món sensible que va disposar Plató i en una altra un futur apocalíptic on les màquines s’han apoderat del planeta.
Tant en un cas com en l’altre donen una idea del món que ens envolta i de l’eterna pregunta filosòfica sobre l’existència de l’ésser humà o tant un relat com en l’altre que en veritat no sigui real el món en el que veiem, sentim , respirem …
Un altre cas que hi l’hem esmentat la majoria de persones és el dels videojocs.
Sens dubte, el mite de la caverna té certes similituds amb un videojoc. Per exemple, el videojoc és una realitat falsa, on se’ns mostren idees o imatges que no tenen res a veure amb la realitat. Ens vam quedar contemplant un món que no té res a veure amb la veritat de l’exterior, del que Plató anomenava món intel, i llavors no podem arribar a ser intel · ligents, sinó que ens quedarem en la ignorància plena.
Si analitzem detingudament això, els videojocs avui dia són una altra font de coneixement més, un mitjà de diversió i entreteniment, i el més important en tot això és la diferència més clara, i és que segons Plató els presoners de la caverna no tenien cap sociabilitat , i no poden arribar a ser feliços. Amb els avenços tecnològics en l’actualitat, els videojocs han deixat de ser una cosa individual, qualsevol plataforma actual ofereix un servei en línia, en el qual podem conèixer a moltes persones, mantenir converses,. .. Per alguns moments, dues persones o més poden unir-se sense haver-se conegut mai, i intentar aconseguir un objectiu, jugant en equip. Sí, és cert, els videojocs són un comandament fals que no té res a veure amb la realitat, però dir que és una caverna és remuntar 20 anys enrere, on els videojocs eren considerats com un joguina digital, quan avui dia és un fenomen de masses.
novembre 11th, 2011 at 16:42
Des de el meu punt de vista, els mitjans de comunicació són un bon exemple. La gent, en general, creuen que tot el que ens mostren és veritat ja que les imatges són reals, però si es para a pensar seriosament sobre aquest tema sap que ens estan mostrant només un fragment de la realitat. Generalment, les cadenes de comunicació són propietat d’algú amb interessos polítics, econòmics, financers, etc. i la seva «transmissió» de la realitat està condicionada per això. D’aquesta manera, si creiem que tot el que diuen és de veritat, estem com diria Plató en estat de «eikasía» (il•lusionats, hipnotitzats…) i aquest es un cas molt semblant al del mite de la caverna.
Les nostres ‘’doxes’’ no tenen veritable suport en la realitat, sinó en el que li creiem als mitjans. Mitjançant el pensament crític, hauríem de sortir d’aquest estat d’il•lusions i pujar per la pendent de la caverna, cap a l’estat de comprensió, on vegem la realitat tal com és.
novembre 11th, 2011 at 16:04
Segons la meva opinió un cas concret que te relació amb el mite de la caverna és per exemple les religions, ja que hi ha molta gent que es centra en una manera de pensar y de creure y quan una altra persona els hi aporta una altra manera de pensar o d’actuar el prenen per boig.
En aquet cas els presoners són les persones que creuen en la religió i un d’ells s’assabenta que hi ha unes altres creences, quan va a informar als altres, és considerat un boig i un traïdor, ja que, no creu en el que pensen tots.
Un altre exemple seria la dona fent les feines de casa, ja que, encara hi ha molts països en que es considera la dona només per les activitats de la llard i cura dels fills i no per treballar fora de la casa, sense saber que les dones també poden fer el mateix que els homes.
En aquest cas, els presoners serien els homes que sempre han vist a les dones fen feines a la llard i mai les han vist treballant fora, ja que consideren que només poden anar a treballar els homes, però el presoner alliberat seria un home que s’ha n’adona que les dones també poden fer les coses dels homes, ja que, en el món hi ha mots països que ja hi ha igualtat de gènere i ell va a explicar lis això als altres que pensaven com ell, però ells no s’ho creuen, ja que tota la vida a sigut sempre així.
novembre 11th, 2011 at 16:06
Com a conclusió crec que encara es por fer servir el mite de la caverna, ja que hi ha encara molta gent que viu en el seu món sense adonar-se’n de totes les coses que els envolten.
novembre 10th, 2011 at 16:42
En la societat, al llarg dels anys s’han produït aconteixements on podriem relacionar una part d’aquests amb el mite de la caverna del filòsof Plató.
Crec, per exemple, trobar una part de similitut del mite amb el conflicte i violència de gènere. Antígament les agressions cap a la dona s’ocultaven i fins i tot es toleraven; en l’actualitat les tenim més en coneixement i ens está portant a una important sensibilització social.
De violència de gènere n’hi ha de diferents casos, però em centraré per fer la comparativa amb el “mite” amb la violència de gènere a la llar; on la dona és maltractada i victíma a causa de la dominació de l’home, produint-li unes conseqüències psíquiques i/o físiques. Ella amaga actituds, conductes, emocions i trets de personalitat… aconseguint en definitiva que la dona estigui dins d’un aïllament social i que ella cregui en una situació de dependència cap a l’home. Passarien a ser presoneres de l’home i només veurien les “ombres” que el seu home els hi fa creure d’allò que és més correcte. Hi han moltes dones que són agredides, però a causa de la por que tenen al seu maltractador són incapaces de buscar ajuda o denunciar-los.
Algunes d’aquestes dones (presoneres), treuen la valentia i el coratge de denunciar-los; és aquí on crec que s’hauria produit el període ascendent llarg, dolorós i costós cap al món exterior, aconseguint alliberar-se del maltractador (món de la caverna). Encara que algunes d’aquestes dones retrocedeixen al món que estaven vivint per determinats factors , i on algunes d’elles arriven a la mort.
Les dones que aconseguieixen sortir i reconèixer el problema que els envolta, passen a tenir ajuda d’altres persones que els proporcionen un tractament i un aprenentatge per prevenir el rol de víctima/maltractador.
Com a conclusió crec que hi ha moltes dones que aconseguieixen trobar un altre món del que estan vivint, i cerquen el camí de sortida amb el procés del coneixement.
novembre 10th, 2011 at 15:51
Estic d’acord amb la Judit ja que els videojocs son com una realitat paral·lela. Però crec que un altre bon exemple del mite de la caverna serien les series de televisió.
Hi han molts tipus de series; de crims, de fantasia, de les coses quotidianes de famílies, d’aventures, de diferents àmbits de feina…
Els productors d’aquestes series, crea els personatges, pensant, per tal de que la gent se senti identificada amb ells i s’enganxi a la serie fins al punt de no deixar de veure-la, i desesperar per veure el següent capítol.
Aixi doncs, fan dels personatges de la serie la seva família i viuen en la telerrealitat de la serie, riuen, ploren i pateixen amb els personatges com si estiguen allà amb ells o els hi passes, sense tenir en compte el que passa en el món real.
Si ho comparem amb el mite de la caverna, els empresonats serien els espectadors, el foc seria la televisió i les ombres, els personatges.
i esque la televisió enganxa molt ja sigui per les series o pels reality shows els quals serien un altre bon exemple, tant pels que estan participant, com als que miren la televisió, ja que els que hi participen, viuen allunyats de la societat duran un temps bastant llarg del qual on estan, és la seva realitat.
novembre 9th, 2011 at 17:33
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=hijo%20mata%20a%20su%20padre%20a%20causa%20de%20un%20videojuego&source=web&cd=1&sqi=2&ved=0CB8QFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.taringa.net%2Fposts%2Fnoticias%2F1884775%2Fjoven-de-17-anos-mata-a-su-madre-por-no-dejarlo-jugar.html&ei=fK-6TuDxNZKZhQeb0_G9Bw&usg=AFQjCNHDDMrzai5JBGy7CLWJCtyDVRsh_w
novembre 9th, 2011 at 17:31
Un clar exemple de el mite de la caverna crec que podrien ser els videojocs i aquestes quedades que es fan en grans pavellons de les grans ciutats com Barcelona on la gent es reuneix, menja, dorm i juga a la xarxa durant tres dies
Aquestes quedades es fan amb pavellons i la gent que hi va es porta dot lo indispensable per no tingué que moure’s d’allà. Moltes persones es porten butaques, cuines portables, tres pantalles d’ordinador… Això últim ho fan per crear un ambient que els hi faci pensar que estan vivint el videojoc ja que aquestes tres pantalles els envolten i tenen una visió de 180 graus.
La qüestió però no es el que portin al pavelló, sinó les reaccions que tinguin aquets fora d’aquet quan ja no estiguin jugant ciberneticament. Esmento això ja que hi ha moltes notícies de que persones han matat a d’altres persones a causa de videojocs.
D’altra banda hi ha un videojoc anomenat Call of duty el qual esta copiat directament de la guerra de l’Irac, i això esta comprovat per especialistes. Aquet joc de guerra a sigut dissenyat a partir de una guerra real i això fa que les persones que hi juguin es pensin que realment estan guanyen o perdent una batalla, ja que com podem comprovar en els enllaços, la gent s’enfada i mata per un simple videojoc.
Així que m’atreveixo a dir que per a moltes persones els videojocs reflecteixen una realitat quan estan jugant en ells que els fa ficar molt en el paper del personatge