Cuiner de camins

22 Responses to “La idea de Bé”

1.   Camila Chymezuk Castro Says:
   novembre 14th, 2011 at 17:57    

   All llarg de les nostres vides sempre em defensat i em sentit dir que les persones ni les coses no som mai perfectes, que no s’hi pot arribar a la perfecció, es mentida. Però que si ens hi podem apropar a ella, tot i que una cosa o una persona sembli perfecte hi ha alguna cosa que la desvia de la perfecció.

   Per això Plató formula dues idees presentat pel mite de la caverna:
   El món de les coses, de les aparences, de les ombres, que es perceben amb els sentits. Aquest és el món de la matèria, compost d’objectes imperfectes i subjectes en contínua mutació o canvi, creat pel Demiürg a partir de la perfecció de les idees.

   El món de les idees, de la llum, totalment immaterial, al qual s’arriba a través del camí del coneixement. És el món de les formes ideals, perfectes i universals.

   L’abstracte món de les idees té la seva expressió en les paraules i els conceptes. Però les idees no només són conceptes més o menys generals que serveixen per a ordenar els diferents sentits de les paraules, sinó que són, a més a més, el fonament i el model del món de les coses. Així, les coses són una còpia imperfecta de les idees, ja que estan fetes per un demiürg i no un déu, i per això participen sols en certa mesura de la idea que les inspira.

   Les idees són internes i corresponen als arquetips, a la forma ideal que serveix de model per a les coses sensibles, que són només un reflex («ombres»). Les idees s’ordenen jeràrquicament, de manera que la idea suprema té el triple vessant de bé, veritat i bellesa i d’ella emanen les altres idees, com del sol prové la llum.

   A parer de Plató la bellesa si és subjectiva, ja que la bellesa segueix el bé i tot el que és bo o és presenta com a bé equival a bellesa i de la bellesa surt la veritat.

2.   Lluís Font Says:
   novembre 11th, 2011 at 23:00    

   Segons Plató existeixen dos mons. El món de les idees, el món intel•ligible, de la raó, del coneixement, de l’ànima, de la saviesa i les formes immutables i necessàries. I el món sensible, el món subjectiu, de la doxa, de la experiència i dels sentits , del cos, de la aparença i de les copies imperfectes de les idees, no necessàries.
   Així doncs segons Plató el món de les idees és l’únic real i la idea del bé és el màxim objectiu de la seva filosofia, de la seva idea de la polis, del bé comú mitjançant el coneixement i el pensament racional humà.
   El bé, la veritat i la bellesa, tres principis immutables perfectes i necessaris del món real, però tots tres en un àmbit diferent. La política, la forma de govern, la polis, que segons Plató només pot ser viable mitjançant el bé comú, mitjançant la idea de que tots fem un, que cada persona és com és i neix com neix per fer una determinada feina dins la seva polis (mite dels metalls) per poder obtenir el bé únicament possible, segons l’intel•lectualisme, mitjançant la raó, la veritat i la ètica, el món intel•ligible. El coneixement, l’episteme, la única via per arribar a la veritat, al veritable saber del món de les idees, del món real a partir de la raó i de la dialèctica ascendent. I per últim la ètica, una tasca social, una virtut de l’ànima, mitjançant la qual podem arribar al màxim nivell de saviesa, al màxim nivell de coneixement, a la perfecció, la bellesa. Ja que segons Plató la bellesa no és sinó res més que el coneixement absolut el qual es troba al món intel•ligible, al món racional, al món de les idees.
   Així doncs, el bé és la causa de la reminiscència, el coneixement absolut; la perfecció, la bellesa.
   Per tant podem afirmar que la idea de que la bellesa és subjectiva, segons el punt de vista de Plató seria una afirmació totalment falsa. Ja que la bellesa és en el món de les idees, en el món intel•ligible, en el pensament racional i no en el món de la aparença, el món sensible.
   Però el conflicte el trobem no en Plató, sinó que avui en dia la bellesa no l’entenem com el coneixement absolut sinó com a la perfecció física, a la atracció sexual i no com quelcom més profund que és el que Plató defensa.
   Per tant, per concloure, podem afirmar que segons Plató la relació entre bé i bellesa, juntament amb la veritat és que son els tres principis bàsics, els tres pilars fonamentals de la filosofia Platònica. Del intel•lectualisme i el dualisme el qual tenim el món de les intel•ligible, el pensament racional humà la única manera per aconseguir la saviesa.

3.   Ruth Blasco Says:
   novembre 11th, 2011 at 22:55    

   Platònicament pensant, el Bé es trobaria en el món intel•ligible formant part així de la realitat que es troba endinsada en un món d’idees i no de coses. Les idees són elements exteriors que simbolitzen el Bé, la perfecció un model per a tot.
   Partint d’aquest raonament, per a Plató el bé,la realitat es la perfecció.
   La perfecció no és per a Plató subjectiva sinó que aquesta es presentada en la seva totalitat i per tant diríem es regida pel món de la realitat. Però en canvi si superposéssim la idea de perfecció a la de món sensible, aquesta passaria a ser sensible perquè passaria a basar-se en l’aparença.
   Plató doncs no està d’acord en l’afirmació de “la bellesa es subjectiva” ja que segons els seus raonaments la idea de bellesa seria situada en el món intel•ligible i per aquesta raó doncs, només hi podria existir una única bellesa, que seria l’absoluta. Entenc doncs que prendríem la bellesa com un “base” i sent així tots nosaltres diferent, però provenint d’un mateix model. El bé ve lligat amb bellesa (representació del sol) seria el mon de les idees que ens mostra les coses que són verdaderes i belles. Però el Bé també el podríem situar en la part de l’ànima que ens mostra les coses racionalment, per tant l’auriga, en el mite del carro alat correspondria a saviesa simbolitzaria la saviesa teoria que Plató recolzava, afirmant que no hi ha millor bellesa que la pròpia saviesa.
   Així doncs la correlació que trobo amb el mite dels metalls, es el fet de descobrir que per a ser savi necessites tindre més proporció d’or a l’ànima, sent així filòsof amb capacitat de desenvolupar la racionalitat de la teva ànima.

4.   Oleguer Teixidor Says:
   novembre 11th, 2011 at 22:31    

   Sempre s’ha dit que la perfecció de les coses no existeix, res ni ningú no és perfecte. Malgrat es cregui en la perfecció o no, si existís, és evident que seria subjectiva per cadascú, ja que els humans tenim diferents gustos i per a uns la idea perfecta de quelcom seria una i per altres diferent.

   Ara bé, segons Plató, hi ha dos mons: el món sensible; és on vivim, on sentim, el que coneixem; i el món intel•ligible; el qual per a arribar-hi s’ha de fer us de la dialèctica, i així aproximar-nos al motlle mare del que existeix en el món sensible.

   Aquest motlle és el Bé absolut, un Bé únic, universal i immodificable. Un Bé que no es pot assolir, ja que no està al nostre món. En termes matemàtics, el podríem comparar amb l’infinit, ja que s’ha de tenir en compte a l’hora de fer alguns càlculs, com s’ha de tenir en compte la nostra idea del Bé quan volem actuar amb bondat, però mai no hem pogut, ni podrem assolir-lo.

   Aquest Bé, és sinònim de perfecció, ja que d’alguna manera, aquesta n’és la derivada. Per tant, la pregunta crec que queda força resposta si partim de les idees del filòsof dient que hi ha un sòl i únic Bé, un bé objectiu. Conseqüentment, també ho és la idea de Perfecció.

   Si contrastem els dos mons de plató, observem que en un, tot, per tant el Bé, és objectiu però, en l’altre, el nostre, res no és objectiu, ja que cap tall del motlle no és prou polit, i el que falta per a arribar a la perfecció, és el que es queda al món intel•ligible.

   En aquest món, tothom té una opinió diferent de les coses i, per tant, també una opinió diferent de la perfecció, com he dit al primer paràgraf. Segons Plató, al nostre món, la perfecció és subjectiva, i a l’altre és completament objectiva. Per mi, simplement no crec que hi hagi cap Perfecció, ja que aquesta seria massa perfecta, per tant, avorrida, previsible… imperfecta.

   «No tinguis por de la perfecció – mai no l’assoliràs.»
   —Salvador Dalí

5.   Gemma Almedina Ramos Says:
   novembre 11th, 2011 at 20:39    

   Plató fa una divisió entre el món visible o sensible i el món intel·ligible.
   Per Plató el món visible seria el món de les coses, és a dir, de tot allò que veiem amb els sentits i aquestes coses són imperfectes, mutables, tangibles, etc.

   Aquest món és objecte d’opinió i per tant, d’aquí en derivaria la idea de que la perfecció és subjectiva perquè tothom entén les coses de diferent manera; per tant és una realitat canviant i feta a imatge del món de les idees, que seria el món intel·ligible.

   La idea del Bé seria la idea superior que es troba dins del món intel·ligible; és la causa de la realitat, del coneixement i la perfecció de totes les coses. Es tracta d’ascendir dialècticament en el coneixement de les idees fins assolir la Idea del Bé; i a partir d’ella adquireixen sentir la justícia, la bellesa, la veritat i tota la resta de la realitat

   •   Paula Valero Lanza Says:
     novembre 11th, 2011 at 21:53    

     Estaria d’acord Plató que la perfecció és subjectiva? Quin paper hi juga la idea de Bé?

     Plató elabora una teoria de la dualitat religiosa: L’anima (psique) té uns continguts del coneixement que li són propis: les Idees. L’ànima és immortal i per això el coneixement propi de l’ànima (les Idees) és superior. Plató diu sovint que la idea de Bé és divina. Entre les idees pures, la superior és el Bé. El Bé és la idea de la raó per excel•lència, la perfecció absoluta. Però per a Plató una idea mai no és una cosa . La idea no té aparença física; no és matèria. Existeix realment, però només podem «veure-la» a través de la ment.

     S’identifica, doncs, amb la Bellesa i amb la Justícia perfectes. Plató utilitza la paraula agathon que no vol dir només el que nosaltres entenem per bé moral o acció bona sinó a més significa excel•lència màxima i també el que és escaient o apropiat. La idea de Bé aplicada al món social i a la política s’identifica amb la idea de Justícia. “Justícia” és igual a “Bé”.

     Partint de la idea de Plató, la bellesa ontològica és aquella concepció que arriba fins la filosofia medieval i es distingeix per identificar la bellesa amb la bondat i, sobretot, amb la veritat i la perfecció; en canvi, la bellesa estètica representa preferentment una actitud subjectiva de vivència d’allò bell, que s’inicia a partir del Renaixement.

     L’acció política s’ha de realitzar des del coneixement. El coneixement no és relatiu, ni subjectiu, ni particular sinó que és absolut, objectiu i universal. La política no és una qüestió ideològica, és una qüestió «científica». El qui posseeix el coneixement ha de dirigir la societat. El savi sabrà actuar en tot moment d’una forma justa, només tenint en comte el que més li convé a la societat.

     Per tant, Plató va instaurar la seva reflexió sobre la perfecció: és subjectiva, i es regeix per la idea del bé, del que és bo.

6.   Javi Gallardo Talón Says:
   novembre 11th, 2011 at 20:03    

   Segons Plató tots els elements i les imatges d’aquest mon aspiaren a un altre; aspiren a un mon on nomes hi ha una realitat possible: el Bé. En aquet mon( el de les idees) es conserva l’essència de les coses, que en la nostra realitat son tangibles. En el mon de les idees les essències son immutables i eternes. On no hi ha canvi; Plató no trenca, aquí, amb Heràclit, doncs el canvi existeix en el mon de les coses. Els canvis son percebuts per els sentits però la raó ens mena a negar-los (com diu Parmènides). El mon de les idees es objectiu ja que es únic.

   Es podria dir que en el mon de les hi idees nomes hi ha una, un conjunt d’idees que crea una sola: el Bé suprem. Es un mon objectiu encara que totes les coses del mon material participin d’ella. La perfecció es una idea i per això es objectiva.

   Dit això cal esmentar que cada element del mon de les coses te un element que participa de la idea del Be, aquest element es el que anomenem “perfecte”.Es com si el be suprem fos un lot i nomes fos perfecte allò que enlluerna, allò que te en comú amb el Be, allò que te d’objectiu. Per exemple el meu jo; per mi es el que no he arribat a ser o el que desitjaria ser, però cada persona amb qui tinc relació te una imatge molt diferent del meu “jo”, i totes aquestes imatges o idees que hi han de mi, participen del meu “jo” real, però no deixen de ser idees subjectives, en canvi amb les persones que mes em coneixen tenen una imatge mes aproximada del meu “jo” autèntic, objectiu, una idea mes perfecte (encara que no deixen de ser subjectives, en bona part).

   Plató desterra, per aquet motiu al poetes; perque s’allunyen de la objectivitat i es fixen en els esdeveniments(en canvi) del mon tangible. Plató vol apropar-se al be suprem a partir de la perfecció de les copies. Encara que es un ideal impossible en el mon de les coses ja que no hi ha idees pures en aquet mon¿Per quin motiu, per exemple, Rimbaud va deixar d’escriure i va deixar de buscar una poesia objectiva, si no es per la impossibilitat de transmetre i transcriure la totalitat del mon objectiu?

7.   Oriol Vall Says:
   novembre 11th, 2011 at 19:24    

   Plató no estaria d’acord en l’afirmació de que la bellesa es subjectiva, perquè, segons ell, la bellesa seria la idea situada en el món intel•ligible i per tant només n’hi ha una de bellesa absoluta. Tot i que encara podria arribar a acceptar-ho si pensem en la bellesa com a una còpia, llavors cadascú podria tenir una còpia diferent provinents del mateix model.
   La idea del bé, estaria lligada a la de la bellesa, perquè, pensant en el mite de la cova, el bé seria representat pel Sol, situat en el món de les idees i inassolible, que ens il•lumina el que es verdader i bell.
   També podem situar el bé en la part racional de l’ànima corresponent a l’auriga en el mite del carro alat, que també correspon a la saviesa, i plató deia que no hi ha millor bellesa que la saviesa. Això relacionant-ho amb el mite dels metalls, descobrim que per ser savi necessites tenir més part d’or a l’anima, corresponent als filòsofs i per tant la bellesa s’aconsegueix quant desenvolupem la part racional de l’ànima.

8.   Gisela García Casajuana Says:
   novembre 11th, 2011 at 17:57    

   Si pensem en la perfecció, ens pot semblar, a simple vista, que és subjectiva ja que cada persona té un concepte diferent d’aquesta. Ara bé, si Plató sentís això diria que estem completament errats. Per a ell la perfecció es basa en la idea del Bé, així com la realitat i el coneixement. Aixi doncs, hauríem de descriure els dos tipus de perfecció esmentats:

   Per a Plató, el Bé forma part del món de les idees, de l’intel·ligible, i pel fet de ser una idea, aquest és immutable, perfecte i necessari. Per tant, la perfecció també és una de sola, és objectiva, no pertany al món de les coses. I la veritat és que, si ens hi parem a pensar, no sembla tan descabellat. Per exemple, el més normal és que un polític que pensa en el bé comú sigui més respectat i tingui més èxit que un que pensa en el particular, en aquest cas diriem que el primer está més aprop de la perfecció. De fet, Plató defensa l’organització d’una ciutat basada en la justicia, deixant de banda l’autarquia i cercant el bé comú.

   Podem dir, doncs, que la idea de perfecció és una en el món de les idees però, què passa amb el món sensible, el de les coses? En aquest també existeix la perfecció però no al mateix nivell. La perfecció esmentada anteriorment és la perfecció universal, el model que hem d’agafar de la qual en derivarà la idea de perfecció que cadascú té. Aquesta però, és una perfecció aplicada a particulars basantse no en la raó sino en les preferències de cadascú, en els sentits. Aquest tipus de perfecció no és objectiva, sino subjectiva.

   Estaria bé pensar, per tant, que Plató no estaría d’acord en que la perfecció és subjectiva sempre i quan aquesta s’entengui com a un universal, com a una idea. Però si parlem d’aquesta a nivell particular, si que podría dir que és subjectiva ja que es trobaría en el món de les coses, regit pels sentits.

9.   Jieqiong Zhuge Says:
   novembre 11th, 2011 at 15:39    

   En la cimera del piràmide de valor, el plató va col·loca la paraula Bé, per ell el Bé és el valor més important, un Bé que no esta en el món sensible, esta en el món de les idees. Per ell l’autentic Bé no és el bé particular, sinó és el Bé comú.
   Segon el Plató, el màxim Bé humà esta relacionada amb la felicitat unida a la virtut. La virtut d’ànima és la tasca social, cadascú té una missió en aquest món el qual ve des de la seva anima. Tal com diu el Plató en el mite dels metalls, les animes de les persones es pot classifica per 3 tipus de metalls: or, plata i bronze; cada tipus d’amina té la seva propietat, la de l’or és la saviesa, la de la plata es la fortesa i la del bronze és la temprança. Depèn del tipus d’ànima que té una persona, segon el Plató, hauria de practica un tipus d’ofici o l’altre, que són governant, militar, o productor, respectivament. Els que tenen una ànima d’or estan es el món de les idees, els més savis i, tal com el Plató diu que la cuitat ideal ha de ser governat per un filosof-rei, han de ser els governants. Els que tenen una ànima de plata o de bronze són al món sensible, si els situen en el mite de la caverna, són els que no han aconseguit de escapar de la caverna. Encara que el Plató els situa en el món sensible, per ell tots són indispensable en la ciutat ideal, perquè si tots els ciutadans segueix la seva autèntica ànima, la cuitat es aconsegueix un equilibri, del qual ve la felicitat i la justícia. Quan una ciutat és justa, és sabia, i esta Bé.
   Per tot això el Plató és un gran defensor de que la perfecció és subjectiva, encara que això és molt difícil d’aconseguir el món sensible, perquè tots són copies i les copies mai són perfectes.

   •   mramon Says:
     novembre 14th, 2011 at 19:01    

     Totalment en desacord quan afirmes: Plató és un gran defensor de que la perfecció és subjectiva

10.   Irina Navarro Cuartero Says:
    novembre 11th, 2011 at 15:21    

    La realitat de les coses, el coneixement i la perfecció es basen en el bé. El bé es troba al voltant de totes les coses, des de les intel•ligibles fins les sensibles, les quals són imitacions de les primeres. Si segons Plató tot recau en el bé, la bellesa, una cosa que a simple vista ens sembla subjectiva també ho és.

    Per començar la bellesa resideix en el món intel•ligible de la qual el món sensible és una aproximació és a dir, una mena d’imitació. Per Plató la màxima bellesa , la més pura no té perquè correspondre amb una simple imatge ja que, per ell aquesta bellesa està més enllà del món intel•ligible. Per tant, com ja sabem, arribar al món intel•ligible no es una tasca fàcil de realitzar, només serà possible per les persones que realment vulguin trobar la bellesa.

    Aquesta bellesa ideal primordialment objectiva depèn de una cosa més pura encara que és la mateixa bellesa. Però llavors trobem que davant d’aquesta bellesa trobem les còpies del món sensible, que és la bellesa subjectiva. La bellesa subjectiva és una còpia de la bellesa ideal però que totes dues recauen en el bé ja que, Plató considera que tot lo intel•ligible i tot lo sensible formen part del bé.

    Cal destacar també que cada persona té opinions diferents davant la bellesa, cada persona pot trobar la bellesa en coses diferents , per tant deixa de ser objectiva i passa a ser una bellesa subjectiva però, com he dit abans continua essent una còpia de la IDEA BELLESA. Llavors arribem a la conclusió de que el bé alhora també es subjectiu i no només pel simple fet de la seva influència en el món intel•ligible i sensible sinó perquè el bé pot ser considerat de diferents maneres segons les persones. És a dir, la idea del bé també pot ser subjectiva pels diferents punts de vista de les persones és a dir, una persona pot trobar bé una cosa i una altra no.

    Per tan, la bellesa i el bé estan relacionats però a l’hora separats. Trobem la idea del bé i per l’altra banda la idea de bellesa.

    •   mramon Says:
      novembre 14th, 2011 at 19:03    

      Plató lluita contra el relativisme, exactament igual que el seu mestre Sòcrates, cal tenir-ho present!

11.   Mingwei Zheng Says:
    novembre 10th, 2011 at 23:44    

    Tota la filosofia platònica gira al voltant de les idees i el Bé és la Idea central de la Metafísica platònica.Per Plató més important és veure les coses amb els ulls de la ment és a dir veure més enllà de les coses i conèxeir els models,les formes,l’essècias de les cosas,allò que tenen en comú tots els objectes del mateix tipus.A partir d’aquesta idea del Bé el Platò defensa el món dualisme : el món intel·ligible o de les idees i el món sensible.El món intel·ligible per Plató són conceptes immutables, perfectes,universals i és on els nivells de coneixement són la raó discursiva i la raó intuïtiva i es basa sobretot en el coneixement o la ciència (episteme).El món senseible on els nivells de coneixement és la imaginació i la creença i es basa sobretot en la opinió (doxa), el físic, de les imatges.Són objectes materials és mutables i és només les còpies de la veritable realitat.

    Dit això podem saber que el paper de la Idea segon Plató és imprecindibe per aconseguir l’autentic coneixement i forma part del món intel·ligible.També podem ralacionar amb el mite de la caverna, en el mite de la caverna la Idea del Bé es representa amb la metàfora del Sol. Per a arribar a ell el ser haurà de seguir ascendint d’idea en idea, al principi el ser se sentirà enlluernat pel Sol. A dita idea sol s’arribarà mitjançant l’ús exclusiu de la raó.Davant de tot això el Plató ens presenta la Idea de Bé com l’objecte més adient per a l’ànima i causa de la realitat, perfecció i veritat de les coses.

    D’altra banda per Plató és que existeix una relació entre la perfecció de les idees i la mutable de les coses,és a dir per Plató les coses particulars participen a partir de les idees ,per exemple l’home ideal és la meta final que tots els humans tracten d’assolir, després hi ha els homes particulars que són igual que còpies de l’ideal i per acabar tenim l’artista que imita a una còpia.Ara bé només pot captar l’home ideal el que posseeix el pensament sobre l’home particular o sigui l’objecte de la intel · ligència a partir d’una imatge, igual que la bellesa,una flor és bella precisament perquè participa de la idea de la Bellesa,té alguna cosa de la idea. Pertant el Plató sí que estaria d’acord que la perfecció o ideal és subjectiva ja que com he mencionat anterior casascú pot tenir una imatge de l’home perfecte però aquesta imatge no representa la idea de la perfecció de l’home en general sinò que participa el model de la idea perfecta.

12.   Natàlia Montero Viñals Says:
    novembre 10th, 2011 at 18:25    

    Per a Plató existeixen dos móns diferents: el món sensible i el món intel•ligible. El món sensible és el món de les coses, el món secundari o de les aparences. En el qual els nostres ulls físics ens permeten accedir al seu coneixement. Les característiques dels objectes són que aquests són engendrats i mutables, són perceptibles pels sentits i tots són una imitació d’una altra realitat superior. En canvi, el món intel•ligible és el món de les idees, el món primari o de la realitat. En el que els nostres ulls mentals ens permeten accedir al seu coneixement. I les característiques dels objectes són que aquests no són engendrats i són immutables, són imperceptibles pels sentits, i tots són una imitació d’una altra realitat inferior.

    Feta una descripció dels dos móns, per a Plató les idees són part del món sensible i cadascú té un ideal de bellesa i un ideal de perfecció diferent. Per tant, l’ideal de bellesa per una persona poden significar unes característiques en concret i per la resta de persones ser completament diferent. Però, això si, quan una persona troba que una altra persona real és el seu ideal de bellesa, aquesta seria una còpia i no pas una idea. Per aquesta raó podem afirmar que Plató estaria completament d’acord en que la perfecció és subjectiva. D’aquí també vindria el que anomenem “amor platònic”, cadascú en té un i sempre en el món intel•ligible, quan deixa de ser una idea i passa a ser real, passa a formar part del món sensible.

    En quant a la pregunta de quin paper hi juga la idea de Bé, el Bé, al tenir tants significats possibles, depenent del context en que s’utilitzi la paraula i de l’època, és igual de subjectiu que la perfecció perquè per a Plató, el bé forma part del món intel•ligible, del món de les idees les quals són immutables, perfectes i necessàries. A més, cada persona té una percepció del Bé diferent i això és el que el fa subjectiu, el fet de que si demanéssim a un grup de persones que definissin el Bé, hi hauria diferents opinions respecte al que és.

13.   Petruta Baltac Says:
    novembre 10th, 2011 at 18:10    

    Plató presenta una forma de concepció artística de la idea de bellesa,i la tendència de conèixer les idees.Plató diu que allò que canvia i que es transforma mai no en podrem fer ciència. La ciència ha de tractar d’allò que és perfecte, universal i immutable.

    Segons Plató hi han dos móns.Hi ha el món sensible ,on es troba el Bé,el fet de les coses materials, la realitat on podem dir que la perfecció no és subjectiva.També hi ha el món intel-ligible que és el fet de les idees,les formes pures,la bellesa,on podem dir que la perfecció és subjectiva.El món sensible,que coneixem pels sentits és una còpia d’un altre món,del món de les Idees.El món sensible pot existir o no pot existir,però en canvi el món intel-ligible és necessitat.

    Com que el món sensible pot existir o no pot existir i la perfecció no és subjectiva,mentre que el món intel-ligible és necessitat i la perfecció és subjectiva, podem dir que la perfecció és subjectiva.

    •   mramon Says:
      novembre 14th, 2011 at 19:09    

      No crec que la conclusió que ofereixes: Com que el món sensible pot existir o no pot existir i la perfecció no és subjectiva,mentre que el món intel-ligible és necessitat i la perfecció és subjectiva, podem dir que la perfecció és subjectiva, estigui recolzada en l’argumentació que ofereixes. La perfecció per a Plató és OBJECTIVA, aquesta recerca és la recerca de la VERITAT.

14.   Núria Serra Says:
    novembre 10th, 2011 at 16:43    

    Segons plató el Bé es troba en el món intel•ligible, per tant aquest forma part de la realitat que esta dins el món de les idees i no de les coses. Les idees són el Bé i aquestes són eternes, perfectes i el model de tot. Per tant, partint d’aquesta idea podem dir que el Bé és la perfecció segons plató.

    Si sabem que el bé esta dins del món de les idees podem dir que segons plató la perfecció no és subjectiva si no que és la que és, ja que el món de les idees es regeix per la realitat. En canvi si apliquem el concepte de perfecció al món sensible, al món de les coses, podem dir que si que es subjectiva ja que aquest només es basa en l’aparença.

    Per exemple, no tothom te el mateix punt de vista sobre el què es perfecte o no respecte a la manera de governar un país. Cada persona es basa en els seus ideals, i en el que ell creu (segons els seus sentits) i el coneixement que te de les coses, però aquest no deixa de ser una opinió. Per tant cada persona pot tenir una visió diferent de la perfecció en qualsevol aspecte i cada una d’aquestes visions és una opinió del món visible.
    Un altre exemple que podem posar, en l’actualitat, és quan algú parla d’un amor platònic. Un amor platònic es basa en la perfecció, però no de manera universal sinó que cadascú te una idea d’aquesta perfecció diferent i per cadascú un amor platònic és diferent.

    En definitiva la perfecció es troba en el món de les idees, en el món intel•ligible però la perfecció del món sensible és regida pels sentits i la opinió, per tant aquesta és subjectiva.

15.   Andrei Dona Says:
    novembre 9th, 2011 at 14:52    

    Per a Plató el bé és la causa de la realitat i del coneixement . El bé és objectiu i si alguna cosa per una persona pot ser perfecta per a un altre no ho és.
    Plató deia que la cimera en la jerarquia del mon intel•ligible es la bellesa. La bellesa es la perfecció .La nostra anima aspira al coneixement racional del mon, a la seva bellesa i s’entén per l’amor al saber. Plató deia que la part de la nostra amina que esta governada per la raó busca lo bo i verdader, lo que esta més prop de la perfecció. La teoria de la perfecció de Plató, es subjectiva, i esta governada per la idea del bé.

    •   mramon Says:
      novembre 14th, 2011 at 19:12    

      Ofereixes una contradicció: La teoria de la perfecció de Plató, és subjectiva, i està governada per la idea del bé. Impossible per a Plató el que afirmes.

16.   Anna Todó Llorens Says:
    novembre 7th, 2011 at 21:50    

    Plató defensava que la part racional de les persones, la que està regida per la raó, és la que persegueix el vertader i el bo, i que, al trobar-ho, l’home aconsegueix la saviesa. Segons ell, aquesta era la part més important de l’estructura de l’ànima, ja que podia guiar-se per sí sola, sense necessitat de deixar-se portar pel que li manava el cos.

    D’aquesta manera, Plató va establir la seva teoria sobre la perfecció, i és que és subjectiva, que si que existeix, però es regeix per la idea del bé, del que és bo, i això només ho sap un mateix. És a dir, tothom crea una concepció personal sobre el que està bé i el que no, ja que tothom té diferents maneres de pensar sobre una mateixa idea. I, qui se suposa que ha d’establir paràmetres de normalitat, dient què es bo i què no? Això només ho pot establir cadascú segons el seu parer., i el que es perfecte per un, per un altre pot no ser-ho.

    En conclusió, seguint les idees del filòsof, podríem dir que la perfecció està basada en el bé, que es troba concentrada es coses que estan bé, però que cadascú ha de trobar les seves pròpies, i és això el que costa, el fet de trobar la perfecció personal, ja que no existeix una global, sinó que està regida pel subjectivisme i el Bé, i aquest Bé es diferent per a tothom.

    •   mramon Says:
      novembre 14th, 2011 at 19:13    

      Atribueixes a Plató unes deduccions teves i que ell mai hagués subscrit.