Fal·làcia naturalista – drets dels animals – David Hume
QUÈ DIEM QUAN DIEM QUE ELS ANIMALS TENEN DRETS?
Llegiu l’aportació d’Antoni Defez de la Universitat de Girona i intenteu explicar la seva denúncia de la fal·làcia naturalista i aprofitar per deixar ben fonamentada la vostra opinió al respecte.
Mireu a: http://www.infofilosofia.info/defezweb/dretsanimals.htm
abril 11th, 2012 at 16:21
En aquest fragment de l’Antoni Defez de la Universitat de Girona, exposa la fal•làcia naturalista de manera que ens explica que els humans tenim drets perquè destaquem en lo més alt a la resta d’essers vius. Amb això vull dir que els essers humans tenim drets perquè tenim l’habilitat del pensament i intel•ligència (entre altres), però, qui hi ha dit que els animals no tinguin també aquestes capacitats?
Els animals (domèstics o salvatges) actuen totalment amb els seus instints des del primer moment. Per portar a terme aquests instints, com caçar (per exemple un lleó), l’animal ha de saber com fer-ho estratègicament perquè tingui èxit i portar el menjar a la seva família. Llavors, per poder fer això ha de tenir capacitat de consciència, de pensar les coses i portar-les a terme.
En un altre cas, existeix el debat de si els animals tenen sentiments o no, amb l’exemple de ferir un animal amb una petada ben forta i observar que passa; si crida o reacciona. Sense parlar científicament, els animals òbviament tenen sentiments, igual que nosaltres els humans. Com ho sé? Perquè amb un gos quan li trepitges la cua crida desgraciadament i plora desconsolat. O quan un cadell salta d’un lloc molt alt i es fereix la cama es queda al lloc gemegant en busca d’ajuda. Nosaltres quan es dutxem i no regulem l’aigua adequadament ens cremem si esta molt alta, doncs els animals iguals. Al meu parer els animals haurien de tenir drets igual que nosaltres, perquè tot i que no podem entendre’ls o saber que els hi passa pel cap, no significa que els tenim que menysprear o tractar com un objecte sense valor. Sembla que tot allò que no ens mostri intel•ligència ho menyspreem de seguida.
Els animals es mengen als animals, nosaltres mengem animals per poder alimentar-nos, és el cercle de la vida, però això no vol dir que perquè ens els mengem siguin una simple base d’alimentació.
abril 10th, 2012 at 20:51
En aquest text de Antoni Defez titulat «QUÈ DIEM QUAN DIEM QUE ELS ANIMALS TENEN DRETS?» de l’Universitat de Girona parla de la següent fal·làcia naturalista: Que si hom té X dret a causa d’una propietat, els altres éssers tenen aquest dret X ja que hom he establert això. Aplicant-ho als animals, seria com dir que: Jo soc un esser viu (específicament un ésser humà), tinc el dret a que no experimentin amb mi ja que jo tinc consciencia (puc pensar). La fal·làcia naturalista seria dir que els animals son éssers vius (cosa certa), i com nosaltres tenim consciència pel fet de com ja he dit son éssers vius doncs no podem experimentar amb ells perquè tenen consciència. Lo que estem fer es decidir uns drets a certs éssers vius per semblança a nosaltres, i no per unes raons clares que ho diguin.
Des de el meu punt de vista mai s’ha de confondre els humans de la resta d’animals. Sí que estan vius, però per lo poc que sabem no tenen la capacitat de pensar ni objectivament ni subjectivament, per lo tant es mouen per instints. No hi han estudis actuals que diguin que els animals tinguin sentiments o que tinguin una capacitat clara de pensament. Sí que hi ha casos com els ximpanzés que tenen una gran intel·ligència en casos com aquest és dubtable, però actualment tot això és qüestionable a falta d’uns estudis més aprofundits en aquest tema.
Hi han clars exemples de organitzacions com ara PETA (People for the Ethical Treatment of Animals) que utilitzen aquesta fal·làcia naturalista. PETA acusa a la gent que utilitza les pells d’assassins pel fet de portar roba de cuir. Fan una promoció al veganisme acusant tant als ovo/lacteo vegetarians com els omnívors de matar per menjar a éssers vius. També estan en contra amb l’experimentació amb animals. Jo discrepo totalment amb organitzacions com PETA. Des de el meu punt de vista l’experimentació amb animals és correcta en els casos de que ajudi al desenvolupament humà. Un clar exemple és l’experimentació amb cèl·lules mare amb lesions d’animals com ara els gossos, que amb una aplicació correcta beneficia el animal i en un futur es podrà utilitzar amb humans; tractaments de la diabetis, etc. Però el problema amb l’experimentació animal és que com quan cada animal es va semblant més a un ésser humà ens costa més experimentar amb ell. Ara, està clar que estic en contra de l’experimentació gratuïta i la tortura animal per diversió, ja que això ho trobo brutalitat ja que no està ajudant en res.
En el meu punt de vista, l’ésser humà és egoista per naturalesa com va dir Jeremy Bentham i més actualment Moritz Schlick. Si gracies a l’experimentació animal podem viure millor, doncs benvinguda sigui. Encara que aquesta experimentació comporti la mort d’animals, matem bilions d’animals per alimentar-nos per lo tant és correcte. Des de un punt de vista antropològic, al principi dels temps matàvem animals per viure i va ser la carn la que va ajudar a desenvolupar en nostre cervell.
Deixant de tema tota la bioètica, crec que s’ha d’anar amb molta cautela amb fal·làcies com aquesta, ja que certs grups se les poden emportar al seu territori i jugar en contra de fets que ajuden a la humanitat pel seu propi benefici.
abril 9th, 2012 at 8:54
La fal•làcia naturalista de la qual ens parla l’autor d’aquest fragment consisteix en passar de: un ésser viu concret té un dret perquè té unes propietats determinades, a: un ésser viu té un dret perquè ho hem decidit les persones sense tenir en compte si té unes propietats o no, simplement perquè ho considerem d’aquesta manera, potser, perquè ni tan sols ho hem decidit conscientment.
És a dir que li reconeixem uns drets a un ésser per la nostra actitud i no pas per les raons.
Personalment, crec que hauríem d’atribuir drets a aquells éssers vius que poden patir dolor. Estic d’acord que, erròniament o no, sovint considerem els éssers humans superiors a la resta d’animals ja que tenim característiques úniques i no estic del tot en contra d’utilitzar (de manera raonable) la resta d’animals per satisfer les nostres necessitats bàsiques. Crec que matar animals per alimentar-nos és just perquè estem parlant d’una necessitat bàsica de la qual no podem prescindir, el nostre cos necessita proteïnes que nomès podem obtenir consumint altres animals. Respecto l’opinió de persones vegetarianes i veganes perquè crec que molts cops es sobrepassen els límits, amb això vull dir que moltes vegades per motius econòmics es crien animals en condicions precàries per tal d’abaratir el cos del producte. Crec que menjar-nos altres animals és una cosa natural, no perquè consideri l’espècie humana biològicament superior a la resta, sinó, perquè això passa a la majoria d’animals. Cal respectar els animals, no utilitzar-los per coses que no siguin de primera necessitat, si podem fer abrics amb altres materials no cal utilitzar pell d’animal, sense oblidar que són necessaris a la nostra dieta.
Penso que l’ideal es trobar el punt mig entre les dues afirmacions citades.