Plató i el filòsof rei
Plató, com tots els grans, desperta admiració i objeccions de tota mena.
Us proposo fer un exercici de compromís personal.
Llegiu prèviament el que en Ramon Alcoberro ens ofereix a http://www.alcoberro.info/planes/plato7.htm
Trieu un apartat:
ÈTICA I POLÍTICA
LA PROPOSTA PLATÒNICA DEL FILÒSOF-REI
EL TOTALITARISME DE PLATÓ
FILÒSOF-REI I ADMIRACIÓ PER ESPARTA
EDAT D’OR / EDAT DELS HOMES – CIUTAT DELS PORCS / CIUTAT DELS HOMES
L’EDUCACIÓ DEL FILÒSOF-REI
I doneu la vostra opinió al respecte, podeu posar exemples actuals que ajudin a comprendre la vostra argumentació?
Et poden ajudar i molt els exercicis que trobaràs a:
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barriant/platopol.htm
novembre 13th, 2012 at 18:41
Del tema del totalitarisme de Plató extrec dos grans idees.
La primera idea és que la filosofia totalitària de Plató ve donada per la percepció que té de la societat. Una societat en crisi i injusta perquè els que tenen el poder no sempre tenen el saber i les millors solucions, i, això és justament el que vol ell. Plató, planteja donar el poder a un savi o bé un filòsof -rei que hagi complert els 50 anys. Creu que el filòsof -rei està per sobre de bàndols i partits.
En aquest tema estic totalment a favor del pensament de Plató quan diu que els governants no poden ser qualsevol escollit, sinó que ha de ser una persona sàvia que tingui uns principis amb uns ideals i uns grans coneixements que destaquin i sobresurtin a la resta de persones. Crec que ha de ser així perquè no és lògic que una persona que, per exemple, no tingui estudis o tingui estudis però no els demanats per aquest càrrec, es posi al poder d’una societat on és extremadament difícil que les persones que la componen estiguin d’acord amb tots els ítems del governant. Amb això vull dir que ha de ser una persona que, com he dit, amb unes idees clares, es pugui defensar i donar explicacions sempre que el poble estigui en contra del govern.
Comparant el totalitarisme amb l’actualitat està clar que no es respecta gens. Crec que actualment això no es du a terme i la gent del poble hauríem d’exigir als governants una preparació elevada a la que tenen i no conformar-nos amb qualsevol cosa com ara fem. També, els governants haurien de demanar opinió a savis del seu nivell o que tinguin una saviesa i uns coneixements sobre el tema una mica igualats per poder assegurar les seves idees o si més nom poder enriquir-les. Parlant d’actualitat, crec que la demostració perfecta de que el totalitarisme en aquest sentit no es porta a terme, és posant d’exemple de l’actual president d’Espanya.
La segona idea que he extret del totalitarisme és que hem de tenir en compte que per Plató, el governant no és un dictador capritxós, sinó que és un governant que pensa en una polis justa, amb lleis racionals i pensant en el bé comú. El savi tindrà tots els coneixements necessaris per determinar el paper que cada individu pot realitzar en la societat.
El que m’ha cridat molt l’atenció i estic totalment en contra és que el governant tingui el poder de decidit absolutament tot sobre el poble sense haver de demanar opinió a cap altre persona. Això ve a ser mes o menys una dictadura.
Jo crec que el governant no pot escollir el que ha de ser cada persona, ni triar la seva funció ni res. Això és cosa de cada persona, de les habilitats que tenen entre moltes altres coses. Pot haver-hi gent que, per exemple, se li donin molt be les matemàtiques però que el que realment li agrada és la medicina. Per molt bo que sigui en matemàtiques no precisament ha de dedicar-se a això, sinó que si ell se sent còmode amb l’àmbit de la medicina, ell té el dret d’escollir el que fa amb la seva pròpia vida.
Per acabar, he trobat en una web aquesta justificació sobre el totalitarisme i m’agradaria posar-la:
Justificació del totalitarisme: La intromissió del poder en la vida privada, la prohibició de la família, l’eugenèsia, la censura de l’art, etc., són mesures que proposà Plató i que ha estat típiques en els règims totalitaris. Com va dir Popper un sistema basat en un filòsof -rei, uns guardians i uns obrers recorda perillosament el pastor, els gossos i el ramat. També és discutible que supeditar la vida dels individus a les necessitats de l’estat i sacrificar les llibertats a les exigències d’un filòsof rei, per savi que sigui, pugui fer la vida humana més digna de ser viscuda.
novembre 13th, 2012 at 17:44
ÈTIC I POLÍTICA
Per Plató, el seu únic objectiu ja sigui parar sobre política o ètica és la justícia. Amb una polis justa tot aniria molt millor. Però poder arribar a tenir una ciutat governada pel model platònic és gairebé impossible d’arribar-hi.
Una causa directe que ell menciona és: perquè una ciutat sigui justa els ciutadans també ho han de ser. Això ho podem veure en el llibre d’atena a la pàgina 52 . Segons la meva opinió, crec que aquest raonament es bastant encertat en un model de societat idíl•lica, però no en una real. Contant que ell no és relativista no menciona que poder una ciutat és justa en diferents aspectes que potser en altres ja sigui afavorint el comerç la justícia o democràcia.
Una altre causa és: estem formats d’una ànima tripartida entre la part racional, la irascible i la concupiscible. De forma que de manera innata naixem amb un percentatge de cada una i perquè sigui una ciutat justa has de treballar del millor que set dona. En aquest apartat, segons entenc, vol que cada individu es sacrifici pel be de la societat i encara que no t’agradi el que estàs predestinat a ser ho has de ser ja si ho fas voldria dir que ets partidari dels sentits i no de la raó. Puc arribar a entendre que en la època que vivia Plató podien arribar a pensar que l’ànima estava tripartida, però, particularment penso que els humans no tenim ànima. Tampoc soc partidari de la innatisme, crec que partim de la informació bàsica per anar-nos formant però a partir d’aquí tu ja comences crear-te des de zero i a mida que el temps passen tu assoleixes nous coneixements. És una mentalitat que creu que pensa la majoria de gent del segle XXI.
El comentaria que fa “Batman” sobre la educació de les classes productores hi estic totalment a favor. Perquè segons Plató t’educaven segons la teva naturalesa, el percentatge del tips d’ànima, per tant si ests pagès o obrer t’educaven diferent que un militar i un governador, tot això des de l’inici de les seves vides. Per tant no tenien dret a decidir.
novembre 12th, 2012 at 22:20
Plató quan pensa en la política ho fa des de la convicció que la democràcia ha fracassat i que cal buscar una alternativa a aquesta crisis de la polis. Creu que la democràcia és un règim degenerat, perquè “allà on mana tothom no mana ningú”. Amb aquesta frase ens vol donar a entendre que fa falta algú que mani i governi, ja que fer-ho tots no seria possible.
La seva filosofia política es basa en la unió del saber i el poder, és a dir, que aquests dos valors han d’anar junts i, només així, podem arribar a tenir una organització de l’Estat guiada pel l’idea de Bé i promoure justícia. Per tant, allò permanent en la política és l’aspiració a la vida justa i Plató vol pensar a través de la seva proposta de govern del filòsof-rei, les condicions que fan possible la justícia.
Per a portar endavant aquesta política, cal que s’estableix un govern autoritari i intel•lectual, és a dir, un règim autoritari dels savis. Explica que els únics que poden tenir aquests requisits són aquells pocs que han dedicat tota la seva vida al perfeccionament i a la coneixença del Bé i per això saben realment el que és i poden posar-ho en pràctica. Per tant, només poden governar el filòsof-rei i els magistrats. Com cita en el llibre IV de la República de Plató, pàg. 67, segons el llibre Atena (2011-12) “ Per tant, són una classe i una part mínima de la ciutat; per un saber radicat a aquesta classe, tota la ciutat habitada serà naturalment sàvia. I és lògic que aquest llinatge resulti escassíssim en nombre, questa mena a la qual pertoca de posseir tal saber que és l’únic que entre els altres es mereix el nom de saviesa.”
També trobem relacionada la teoria de les ànimes (mite dels tres homes: or -argent -bronze) amb la política. Explica que cal que hi hagi una harmonia entre la forma de ser profunda de l’home (la seva ànima) i la seva actuació política. L’estructura d’una polis justa hauria de reflectir l’estructura de les ànimes dels ciutadans que la formen. Quan l’ànima i la funció social coincideixen, aleshores l’home és just i la ciutat és feliç.
Un cop exposada la percepció de Plató, presentaré la meva opinió. Al meu parer, la utopia de Plató és mol poc possible en la realitat, ja que trobo varies discordances i preguntes que no trobo resposta.
Per començar, no cerc possible que una única persona pugui arribar a conèixer l’ideal del Bé ( en el cas de que existís). Com es pot arribar a saber si al qui anomenem filòsof-rei és realment el que té la virtut del saber? I, amb que es mesura aquesta saviesa? Amb el temps? Penso que per molt temps que algú porti coneixent les Idees i perfeccionant la seva ànima ( casi tota una vida en el cas del filòsof-rei) no és motiu prou consistent per a considerar aquesta conclusió. A més a més, trobo inexplicable el fet de que es pugui arribar mai a un règim autoritari dels savis( és a dir, la virtut de saber i poder unificades), perquè un cop és creu que s’ha assolit aquest grau de coneixement i ja està preparat per a governar, com saben els que són manats ( totes les altres classes restants) que el filòsof-rei els governarà amb el Bé (Justícia) si no tenen coneixement per saber quin és l’ideal del Bé objectiu? Bé, Plató plateja que a través de l’educació implantada des del naixement podria solucionar aquest problema ja que crearia un sistema “artificial” i faria creure a la gent que és “natura”, però des de quin moment ho començaria fer, si la ciutat ja esta creada? Que faria amb tots els altres ciutadans que no tenen aquestes idees imposades des del néixer?
Aquesta educació comportaria que tota la població penses igual i es comportes cadascú, dins de les seva classe social que li pertoca( segons el tipus d’ànima), d’una forma igual ja que no podrien haver-hi contrastos perquè segons Plató no són bons per al Bé comú ( com es menciona en el caràcter totalitari platònic). En aquest aspecte discrepo, i penso que la llibertat individual entre tots els ciutadans és una cosa molt difícil d’igualar, ja que som humans i som diferents per naturalesa, i de la mateixa manera estaria estancant i modificant l’esser humà, ja que per sí mateix necessita en certa manera ser lliure per a poder existir i els contrastos per a poder progressar.
També m’agradaria esmentar que en part coincideixo amb la percepció que té Plató de la democràcia, ja que sóc partidària de creure que parlar o convèncer i ser qui té més capacitat i coneixença per a governar són coses molt diferents, que sovint, i clarament en la política de l’actualitat, es barregen. És aquí, quan l’Estat cau en mans de l’ ignorància i el interès individual, i es comença a degenerar i autodestruir la democràcia. Com per exemple, en el cas de Adolfo Hitler l’ant 1933, el qual la democràcia mateixa va impulsar a aquest dictador al poder com a president de la República de Weimar ( Alemanya).
novembre 12th, 2012 at 22:22
LA PROPOSTA PLATÒNICA DEL FILÒSOF-REI
novembre 12th, 2012 at 20:10
FILÒSOF-REI I ADMIRACIÓ PER ESPARTA
Jo personalment, estic totalment d’acord amb les dues critiques que fa Plató al model polític d’Esparta.
Abans de començar a dir la meva opinió sobre aquest tema, crec què és bastant important fer un petit resum de l’educació i societat d’Esparta.
Esparta va ser una de les ciutats estat més importants de l’antiga Grècia. És coneguda per la seva gran capacitat militar, tant gran què van preferir centrar-se més en una comunitat militar on cada individu estigues disposat a sacrificar la seva llibertat i vida per l’interés de l’estat. Açò implica què eren uns guerrers amb molt honor i una gran virtut per la lluita. Però no només eren guerrers, també van aconseguir un mètode polític molt proper a l’aristocràcia, on els ciutadans es reunien en assemblees per tal d’aprovar o suspendre lleis noves o tractar temes importants de la ciutat.
La primera crítica que ens diu que fer violència per violència és destructiva per a la ciutat, la veig molt certa ja que, què passaria si ara a una ciutat actual actuéssim així? Segurament tu podries ser més poderós/fort que una altre persona que no tingués el teu mateix raonament i la teva opinió s’acabaria imposant a la força sobre la de l’altre persona mitjançant la violència, però després alguna persona podria faria el mateix què tu amb la teva opinió i ser ell la persona més important de la ciutat, creant això grans problemes entre els ciutadans. Podem dir què a l’antiga Esparta feien servir la “Llei del més fort” entre ells mateixos sense tenir en compte el què la política digués i ells haguessin acordat anteriorment (Als joves, abans de ser guerrers, no se’ls alimentava i tenien de robar per tal de no morir de fam).
La segona crítica també crec què és molt certa ja que “educant” als joves mitjançant la violència és una manera de crear ciutadans violents els quals no tenen la capacitat de raonar èticament ni llògicament. Per exemple, què passa als països què no disposen d’un nivell d’educació mitjà->alt? Dons què el país va malament en general (econòmicament, jurídicament…) per manca de coneixements què en altres països son bàsics.
En general, jo crec que Plató volia fer un món utòpic. Per molt què una ciutat estigui molt avançada tecnològicament, tingui un alt nivell educatiu i per tant una política efectiva, tot això no serviria per res. Per exemple: es sap que hi ha molts crims en els quals, no es sap que fer amb l’acusat amb certesa, ja què el tribunal no arriba a una opinió definitiva, això és degut a les diferents opinions entre els diferents membres del tribunal, encara que siguin molt llestos i preparats per el cas, si una acusació no està clara, hi han moltes opinions diferents què poden desembocar en una sentencia massa forta o fluixa.
En conclusió, la meva opinió sobre Plató es què va ser un Home molt llest, què volia aconseguir coses impossibles per tal de millorar tota la societat.
novembre 12th, 2012 at 17:20
EDAT D’OR / EDAT DELS HOMES – CIUTAT DELS PORCS / CIUTAT DELS HOMES.
Estic bastant d’acord amb la opinió de Plató, ja que sempre s’ha dit que el ésser humà és un ésser polític i necessita viure amb altres per poder satisfer les seves necessitats els uns amb els altres i no fer la guerra per ells mateixos.
L’edat d’or, segons Plató, era aquella ciutat on els déus eren el qui governaven, un ésser o éssers divins que ho controlaven tot. Per això cadascú vivia per ell mateix, no tenia cap preocupació per ningú, així que no hi havia una agrupació de persones per fer una ciutat més justa, i per això Plató planteja una idea en el principi del Llibre II d’Atena que ens proposa que no pot haver-hi una ciutat justa i uns individus justos, sinó que s’ha d’aplicar en grans o petites dimensions per així fomentar la part bona de la virtut, i seguint amb el llibre, el segon capítol una de les idees és que la ciutat és més important que tú, hem d’ajudar-nos els uns als altres per arribar a aconseguir una ciutat ideal , i jo comparteixo aquesta idea, és millor tenir una cooperació entre tots els ciutadans que no que cadascú miri per la seva banda, actualment cada cop més n’hi ha d’aquests, que es preocupen més per ells mateixos que no per els demés, però clar, en l’època que estem, i el govern que tenim, de vegades no hi ha més remei.
Seguint amb el tema, és aquí quan entra la ciutat dels homes, que és el model de ciutat més ideal, aquell on tothom coopera i tothom col•labora. Però si que és veritat que això no pot perdurar per a sempre com diu Plató, la política no és racional i justa, i per això jo crec més ideal fer el que Plató va fer, intentar que aquesta ideologia de política d’una ciutat es mantingui el màxim possible i poder viure en bones condicions el màxim possible, i en la República , hi ha totes les ideologies d’una ciutat com aquesta. El que sí que no estic d’acord és amb la classificació dels homes segons el seu naixement, ningú neix ensenyat i ningú està predeterminat a ser el que li estigui predeterminat per abans. Així que per acabar penso que Plató va fer una bona comparativa i en va treure uns bons ideals per fer una bona ciutat i millorar les condicions de vida de cadascú, li podríem destacar alguns punts que no agraden gaire, però per aquella època era un model bastant ideal per tothom comparant amb el d’abans.
novembre 12th, 2012 at 16:36
FILÒSOF-REI I ADMIRACIÓ PER ESPARTA
Plató no creu amb la democràcia perquè segons ell hi ha 3 tipus de ciutadà, segons la seva tipologia d’ànima: governants (saviesa), militars (fortalesa), treballadors (temprança); per això no veu a tots els seus habitants capacitats per dedicar-se a la política, només els governants ho estan. Perquè nomes ells reuneixen els requisits de saviesa necessaris per sembrar el Bé comú- dons ells coneixen el “Be” amb més proximitat que les altres tipologies d’ànima – en la cuitat, a partir de la creació de lleis justes. Cal dir, per entendre el esmentat anteriorment, que del coneixement del Be suprem se’n deriva el coneixement d’allò que es just. Entre els governants cal destacar-ne un, el anomenat “filòsof rei”, es tracta de l’home mes savi de tota la “polis”, el que coneix el Be, la justícia i la bellesa de mes a prop, el que mes s’ha deslligat de “les cadenes de la caverna”. Per tant aquest individu és el mes indicat per governar la cuitat, dons ell aplicarà les lleis mes justes per garantir el Be(justícia) de tota la comunitat i tots els individus; i garantir, així, l’ordre en la cuitat, garantir que cada individu s’ocupi de les tasques que li pertoquen, i garantir que regni l’harmonia en la polis(aquesta entesa com a individu on totes les parts estan ben proporcionades, com en l’art clàssic grec).
Sòcrates pensava que cada individu a de tenir coneixement de la justícia a partir del seu propi aprenentatge i coneixement individual, en canvi Plató creu que aquet coneixement arriba a la societat a partir de lleis basades en l’interès comú, creades per els governants i el filòsof rei, ja que aquets, segons la seva tipologia de la seva anima, estan mes capacitats per a el coneixement del be, i per a la implantació de la justícia en la societat mitjançant lleis.
Segons la meva opinió crec que Plató- que creu en la superioritat de unes certes animes respecte a les altres- fa be en no creure en la democràcia, ja que en aquesta el poder de decisió es reparteix entre tots el habitants de la polis grega, igualant a un home coneixedor de la matèria a un ignorant; la facilitat en que aquests últims son mentits fa decaure la política convertint en governants a falsos savis (sofistes). Per exemple Espanya amb un 30 per cent de fracàs escolar no crec que sigui una societat capacitada per a triar els seus governants, ni per entendre quines lleis- i quins governants- son mes correctes per a el Be comú i el progrés.
Però a la contra de tot això, crec que el procés del coneixement humà no ha de ser un procés selectiu, dons jo no crec en un innatisme de superioritat per a governar com ho fa Plató al fer la distinció entre les animes; crec, mes aviat, que el coneixement ha de estar a l’abast de tots els individus, no crec que els homes neixin amb un coneixement previ, no crec en la reminisencia; dons ,al néixer, segons la meva opinió, som una “tabla rasa” que va adquirint coneixements a traves de l’experiència (“ a posteriori”) -si creiem en una superioritat innata per part d’algun nombre selectiu d’homes, i assentim a les seves decisions sense objectar-hi res, ens podem trobar amb descobriments com el de 1945: Auswitch-. El fet de que el coneixement estigui a l’abast de tothom farà possible una democràcia mes real a la vegada més igualitària, dons tots els homes coneixedors del Be podran fer lo possible per implantar-ho en la societat -no nomes amb la implantació de lleis i polítiques, sinó també a la vida privada de cada individu perquè llavors coneixerien el “perquè” d’aquestes lleis-,i llavors si que seria possible creure en la democràcia. La democràcia mai estarà en comunió amb el Be comú quan la societat la formen ignorants que premien la retòrica sofista.
novembre 11th, 2012 at 21:37
FILÒSOF-REI I ADMIRACIÓ PER ESPARTA
Per Plató, la ciutat basada en la democràcia és injusta ja que el poder i el saber han d’anar units i en una democràcia tots els membres de la polis, amb unes característiques concretes, hi poden participar encara que no sàpiguen que és el veritable Bé (justícia) per la societat. Plató proposa una alternativa d’un govern autoritari dels savis encapçalat pel filòsof rei (saber + poder), en la que les altres classes socials es limitarien a obeir a aquells que poden aconseguir el Bé i tot allò que és just per la ciutat, no pas per un profit personal.
En els moments que Plató estava escrivint els seus diàlegs, el model polític i social més admirat per la societat grega en general era Esparta, per la seva victòria a la Guerra del Peloponès i era la que millor reflectia la tradició grega, especialment pel seu model d’educació, tot i que Plató li realitza una primera crítica en la que diu que la violència destrueix la ciutat i una segona crítica dient que una societat només és possible canviar-la fomentant l’educació, per arribar-ne a una de justa, i mai amb la violència.
Plató creia que l’educació havia de ser col•lectiva mitjançant la llei, el poder, per obtenir l’interès comú, l’interès de tots, encara que tothom era educat però cadascú rebia l’educació que li pertocava per realitzar aquella tasca per la qual havia nascut segons la seva ànima. Sòcrates, en canvi, opinava que l’educació havia de ser individual ja que al canviar l’ànima de cada ciutadà en concret, ja canviava la ciutat.
Com diu Ramon Alcoberro, de vegades s’ha dit que la filosofia de Plató era utòpica, és a dir una proposta impossible de posar-la en pràctica, però Plató no creu que el fet de que governi el filòsof-rei sigui impossible, creu que seria la millor manera d’obtenir una polis justa basada en el saber (idees) i el Bé (justícia).
Des del meu punt de vista, la filosofia i la política de Plató sí que era utòpica ja que ell diu que havien de governar només aquells que tan sols es basen en les idees (raó) i que els altres, que no han nascut per governar, no hi poden participar. Per una banda, opino que això és pràcticament impossible perquè d’una manera o altra amb un grau més o menys fort, ningú pot evitar reflexionar amb la part sensible en algun moment concret. Per altra banda, les classes socials que segons ell no poden participar en política, sí que hi haurien de poder aportar la seva opinió ja que al cap i a la fi hauria de ser tota la polis la que decideix que és bo o dolent per ella i no només uns pocs. Encara que alguns membres de la societat siguin ignorants políticament, crec que no és correcte que Plató generalitzi i digui que els que no pertanyen al grup dels governants no poden opinar en la política de la polis.
Plató està segur de que la polis grega necessita un canvi. No vol retornar a l’Edat d’Or, és a dir, el període el qual els homes eren governats pels Déus, sinó que vol aconseguir la Ciutat dels Homes solucionant la crisi de passar de la política basada en els sentits (sensible), ja que no funcionaria i aniria en decadència amb el pas del temps, a la política encapçalada únicament pel filòsof-rei, el qual es basa en les idees per tal d’aconseguir una polis justa i una polis feliç fent el Bé, perseguint la veritat i contemplant la bellesa.
novembre 11th, 2012 at 16:13
EDAT D’OR / EDAT DELS HOMES – CIUTAT DELS PORCS / CIUTAT DELS HOMES
Per opinar d’aquests períodes mítics i models d‘organització de convivència, primer cal deixar clar el que són:
L’Edat d’Or va ser aquella en que els déus governaven als homes i ells eren feliços, però va acabar-se quan els déus van abandonar els homes i els van deixar sols. En canvi, l’Edat dels Homes és un període menys feliç però els homes viuen lliurement, és a dir, poden escollir el que fan i el que deixen de fer.
Plató també explica el model d’organització de convivència anomenat la Ciutat dels Porcs en la qual tothom era individualista: era una economia de subsistència i de vida limitada en que no hi havia col•lectivitat i tothom vivia pel seu compte. Així doncs, aquest model va desaparèixer i ha estat superat per la Ciutat dels Homes, en la que els homes tenen una qualitat de vida més bona ja que hi ha divisió de treball i tothom col•labora i intercanvia entre si.
Plató deia que fundem la polis per poder satisfer les nostres necessitats, és a dir, necessitem a les altres persones. I també que si treballem conjuntament i ajudant-nos, podem tenir una ciutat perfecta, modèlica i, sobretot, justa. Això ho podem veure al llibre II de la República, 369bc, quan diu que “cada home n’agafa un altre de cara a una necessitat, i un segon de cara a una altra; mancats de moltes coses, els homes agruparan la gent en un lloc habitable per fer societat i ajudar-se; a una conveniència així l’anomenarem «ciutat»”.
Personalment, coincideixo bastant amb la opinió de Plató quan parla d’aquests conceptes ja que crec que és millor viure en una societat on tothom ajudi als altres per poder viure millor i no pas en una societat en que tothom hagi de buscar-se la vida per si mateix com diuen els ideòlegs de dretes actuals. La Ciutat dels Homes que explica Plató es podria comprar amb els partits de dretes que defensen una societat més aviat individualista on, per exemple, tothom s’hagi de pagar la sanitat i l’educació encara que siguin coses bàsiques. Jo crec que les necessitats exigibles les ha de pagar l’estat, han de ser públiques per a què tothom pugui gaudir d’elles, que puguin ser les mateixes pels més pobres i pels més rics, i així poder tenir tothom unes oportunitats mínimes.
També penso que els ciutadans han de ser educats i han de respectar els altres, han de ser justos per poder conviure bé uns amb altres.
No obstant, no crec que els hospitals i els tribunals siguin innecessaris ja que no crec que hi pugui haver una ciutat perfecte i per tant, per molt que s’eduqui a les persones, continuaran existint les malalties i la maldat. En totes les coses sempre hi ha imperfeccions i s’ha d’acceptar això. Plató només proposa la seva teoria de la ciutat perfecte i justa i com s’ha d’aconseguir, però aquest tipus de ciutat mai arribarà a ser real, el filòsof grec no dóna cap exemple pràctic. Actualment, a les escoles s’intenta educar als nens i nenes a comportar-se bé i a no fer el mal, però sempre hi ha gent que no n’aprèn i de gran acaba sent jutjat per tribunals, i es demostra que la naturalesa humana té imperfeccions.
Estic a favor de la idea de l’Edat dels Homes, ja que podríem dir que és una època responsable, en altres paraules, si els homes son lliures i decideixen el que volen, han de responsabilitzar-se dels errors que cometen, afrontar les conseqüències que aquests comportin i no culpar a terceres persones. Trobo que això té una forta semblança amb un tema molt actual que és el fet que molts catalans volen independitzar-se d’Espanya. Volen ser un país lliure i volen poder escollir el que fan i els hi sembla bé que això comporti que, si les coses no van bé, ells paguen les conseqüències.
En conclusió podria dir que estic a favor de les idees que té Plató sobre la política però fins a cert punt, ja que ell diu la teoria d’una ciutat justa i ho argumenta, però jo crec que això mai podrà arribar a ser realitat. Penso que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, sent lliures, han de fer el millor que puguin per intentar-ho, però si fracassen i ha d’haver penalitzacions; i penso que hem de fer-ho col•lectivament i col•laborant els uns amb els altres perquè així sigui més fàcil provar d’aconseguir-ho.
novembre 11th, 2012 at 14:04
La proposta platònica del filòsof-rei
El pensament de Plató envers la democràcia és directe i molt crític, i admiro la facilitat amb que pot desmuntar tota la opinió d’un poble. En part aquest pensament de crítica cap a la democràcia va agafar encara més força per la condemna i després la mort de l’home més just Sòcrates, i el que va ser el seu mestre. Per ell la democràcia és imperfecte i no condueix al bé comú, com és possible que un model basat en l’opinió de la gent sigui tan poc comprensiva a l’hora d’afrontar critiques? al pas del temps la democràcia va ensenyant els seus propis defectes ja que ser el líder més popular no vol dir ser el líder de tots ni el més savi, sinó simplement un escollit. Per això, Plató no creu en l’àgora ja que una cosa es ser el qui millor enraona i qui té el do de fer que la gent cregui amb ell i un altre de molt diferent es ser realment qui millor coneix les idees, el verdader savi i el que millor sabrà que és el que li convé al poble. Aquest primer es convertirà en un falç savi que mai podrà assolir el bé comú.
En la meva opinió, la proposta de Plató és molt més lògica i trobo que tots aquells problemes que mostrava la democràcia intenten ser solucionats, pro no trobo que sigui aixi.
Plató es partidari d’encarregar el govern al més savi, el filòsof-rei. Aquest és la unió entre el saber i el poder, el filòsof és aquell que ha dedicat la seva vida a la recerca del bé i per Plató, només qui conegui la idea de bé pot practicar-la. Plató amb el filòsof-rei aconseguia una síntesis entre el que ell creia que eren els dos element fonamentals per poder governar, l’autoritarisme i l’ intel·lectualisme . l’Autoritat de la ciutat ha de pertanyer a qui millor la coneix i les idees han de ser conduïdes pel més savi, el qui millor reflexiona. Aquest perfil de persona és el del filòsof-rei.
Tot i semblar una proposta perfecte i on costa trobar els errors en una lògica tan clara, jo crec que mai serà possible aconseguir la perfecció el aquest mètode ja que ningú és perfecte. Una persona podrà conèixer la idea de bé fins un cert punt però mai la podrà conèixer per complet. Per tant, crec que al ser governats per una sola persona mai podrem aconseguir el bé comú. Això mostra que tinc les meves contradiccions sobre el pensament platònic ja que segons ell el filòsof-rei es pot assolir a partir dels 50 anys però jo penso que això mai serà possible, mai ningú serà lo suficient ment perfecte per poder decidir per tots i aconseguir el bé comú.
Fent una reflexió sobre aquests punts de vista, trobo que Plató tenia un cert pensament esperançador el qual sembla ser que al final podem trobar l’excel·lència, que al final de la vida aconseguirem allò que em estat esperant, i aixi trobo el perquè ha tingut tan d’èxit la religió platònica, ja que la religió catòlica i el pensament platònic tendeixen a tindre punts en comú, i això crec que ha suposat en part l’èxit i la fama d’aquest filòsof.
novembre 10th, 2012 at 20:38
L’EDUCACIÓ DEL FILÒSOF REI
Per introduir el terme de filòsof-rei cal abans parlar de l’opinió de Plató respecte la política. Plató està en contra de la democràcia, defensa un Estat absolutista. Considera que els debats a l’Àgora són negatius per a la ciutat perquè no tots els ciutadans saben distingir entre el do de la paraula i l’autèntic coneixement i es poden veure enredats per aquests falsos savis. Per a ell el poder s’ha de centrar en una sola persona, ja que està al marge dels partits i dels bàndols i d’aquesta manera no governarà d’acord amb els seus partidaris i marginarà la resta de la població. La persona que obté tot el poder ha de ser la més sabia de la ciutat, el filòsof, el més racional. El governant no ha de ser el millor solament en coneixement, sinó també en virtut. El terme filòsof-rei consisteix en la unió del saber i el poder. Considera que l’autoritat ha d’estar en mans de qui millor coneix la idea de Bé, ja que d’aquesta manera la pot practicar i resultarà beneficiós per la ciutat perquè promulgarà bones lleis i establirà la justícia. No tothom està capacitat per aquesta tasca ni tothom té una ànima pura, només qui aconsegueix superar el llarg camí d’estudis està capacitat per obtenir l’autoritat. El filòsof és qui dedica la vida a reflexionar, aprendre i conèixer el Bé, per tant ell és l’únic que està a l’abast de conduir la ciutat cap a la justícia.
En la República, l’educació és per a tothom, però aquesta educació no és la mateixa. Els magistrats, en funció de la seva saviesa, poden decidir a quina classe social pertany cada infant. Per a ell l’educació ha de ser paternalista (els savis decideixen què cal ensenyar), estatista (l’Estat té el monopoli de l’educació) i els pares no han d’intervenir en l’educació dels fills. De totes les educacions, la més important és, lògicament, la del filòsof-rei. Aquest individu serà educat fins als vint anys com el guardià, aprenent gimnàstica, poesia i música. Durant els deu anys següents hi haurà una selecció i els escollits aprendran càlculs, aritmètica, geometria i astronomia. Posteriorment ja estarà preparat per aprendre la dialèctica i finalment a l’edat de cinquanta anys podrà ser filòsof-rei. Aquesta persona esdevé la més sabia de la ciutat degut a tots els anys que ha dedicat a la seva educació i per tant la més capaç de governar-la correctament. Per a Plató, el rei pot, fins i tot, mentir, ja que ho fa amb bona intenció per governar millor. La proposta platònica d’un govern de filòsofs és resultat d’aplicar l’intel•lectualisme moral socràtic a l’àmbit de la política.
Personalment estic totalment en contra de les idees de Plató respecta l’educació, la qual no veig com un procés selectiu. No crec que els magistrats, considerats els savis de la polis tinguin dret a decidir sobre quina classe social pertany cada infant, penso que això és quelcom que ha de decidir i guanyar-se un mateix. Tampoc estic d’acord en l’existència de diferents tipus d’ànimes que ens predestinen la classe social ni en la negació de Plató de la mobilitat social. No naixem amb una naturalesa prefixada sinó que tots tenim l’oportunitat de decidir com volem contribuir en la societat. En un Estat hi ha d’haver mobilitat social, la justícia no es troba en que cada ciutadà es dediqui a l’ofici que li correspon per la seva naturalesa, tal com es diu al llibre VII de la República de Plató, pàg. 101 segons el llibre Atena “[…] fent concordar els ciutadans per la persuasió i també per la força, fent que es transfereixin entre ells els profits en que cadascú pugui beneficiar la comunitat, i que la llei mateixa introdueix aquests homes a la ciutat no perquè tothom campi per on vulgui; la llei utilitza aquests homes per reforçar els vincles de la ciutadania.” No crec en el destí, sinó que dia a dia ens podem reinventar. En un dels pocs punts en els quals estic d’acord amb Plató és que considera que la forma de canviar una societat no és mai la violència sinó a través de l’educació. Perquè l’educació ensenya a portar una vida justa.
novembre 9th, 2012 at 17:24
LA PROPOSTA PLATÒNICA DEL FILÒSOF-REI
Plató critica la llibertat de votació de tots els ciutadans, ja que pensa que no totes les persones estan capacitades per participar en temes tant importants com ara la política. Cadascú neix amb unes funcions, dins d’un estat social i d’aquest estat no en pots sortir ni pots intentar ascendir del propi estat, sinó que has de ser educat i ensenyat d’una manera en concret, depenent de l’estat en que et trobis, per tal de que puguis potenciar el teu coneixement i ser realment bo en allò pel qual has nascut. Per tant, Plató fa una crítica a la democràcia, ja que pensa que no tothom està capacitat per participar en política i, sobretot, no pot oblidar que els partidaris de la democràcia han matat a Sòcrates, el seu gran mestre, per qüestionar-se les coses i dir la seva opinió. No pot oblidar que hagi sigut jutjat per dir el que pensa, per molt que no compartís les opinions de la resta de la ciutat.
Plató és partidari d’un estat utòpic, un estat aristocràtic, en el qual governi el filòsof-rei que és aquell que sap quin és el bé per tothom, és qui coneix millor la idea del Bé ja que li ha dedicat tota la vida. Només ell pot governar la ciutat. Opina que si cadascú porta a terme allò pel qual ha nascut hi haurà una ciutat justa.
Jo, particularment, no hi estic del tot d’acord amb les idees de Plató. Considero que un estat on només governi una persona, per molt que sigui considerada el filòsof-rei, no pot ser adequada per una ciutat amb tanta gent i amb tantes opinions diverses. Crec que tothom és lliure de votar per allò que creu just per a ell i per a la societat. Fins i tot un filòsof-rei pot equivocar-se i en moments donats pot necessitar l’ajuda dels altres per triar certes decisions. No comparteixo la opinió de que hagi de governar ell sol i la resta de ciutadans no hi puguin aportar les seves idees només per no ser considerats igual de savis que el filòsof-rei.
Però tot i així, crec que Plató tenia raó en que, almenys les persones que vulguin treballar en política i participar-hi, han d’informar-se i saber allò pel qual estan lluitant i a qui estan votant perquè els representi, ja que molts cops voten al líder sense parar-se a pensar en si les idees que exposa són realment les que faran el bé. Tan sols ens fixem en una aparença sense reflexionar-hi realment.
Tampoc comparteixo la idea de que les persones hem nascut per dur a terme una funció concreta i que cada classe social hagi d’estar educada segons la seva virtut per descobrir quina ànima et pertoca i així potenciar-la, i que no en podem sortir d’aquestes classes ja que la nostra ànima s’encamina cap a una certa classe social i cap a una certa virtut. Considero que una persona pot convertir-se en molt bon metge i haver nascut en una classe social baixa, però molts cops són més bones les persones que s’han buscat la vida i han tingut que lluitar elles soles per aconseguir allò que realment volen, que no les persones que ho han tingut tot regalat ja que, han tingut la sort o no, de néixer en una classe social mitjana-alta.
Tothom pot obtenir els seus propis coneixements i arribar al Bé. No penso que tan sols unes persones en concret puguin arribar a la saviesa i puguin arribar a conèixer el Bé d’una manera objectiva, tothom, amb esforç, pot convertir-se en un gran coneixedor de moltes coses tot i els obstacles que es puguin interposar.
Aquesta idea de que tan sols pot governar el filòsof-rei ha portat a dictadures i a conceptes d’un estat diferent al que tenia Plató, ja que no han entès les seves idees. Tot i que no comparteixi el pensament de Plató, estic d’acord en la igualtat que donava a cada classe social, i això en l’actualitat no s’ha portat a terme. Està molt millor considerat un polític que no pas un treballador que es dediqui al mon de la construcció, i aquesta desigualtat social, és la responsable de les dictadures que hi ha hagut durant molts anys. La mentalitat de que el govern té tot el poder davant la societat i, aquesta, no pot fer res per evitar-ho.
En resum penso que les persones no han nascut amb una ànima que ens classifiqui en un estat, crec que tothom és lliure de triar allò que li agrada i de dedicar-s’hi i, sobretot, penso que tots hem de rebre una educació igual. Des del meu punt de vista, no necessàriament ha de governar millor el filòsof-rei, aquest ha de participar en la política, però també hi ha d’haver molta més gent al seu voltant participant en política, ajudant-lo o aportant idees, ja que com més opinions hi hagi més aviat es podrà trobar el Bé per a tothom. Tampoc cal oblidar que les persones que voten al representant han de ser-ne molt conscients i conèixer bé les idees del futur governant.
novembre 8th, 2012 at 22:09
Ètica i Política
El pensament de Plató arriba al nostre temps amb força i les qüestions que plateja son vigents. En la seva obra “La república”, exposa la seva manera de comprendre una ciutat justa, amb elements polítics i ètics que s’entrellacen, respecte la justícia, l’estat, els governants.
La filosofia ètica i política que proposa, té elements antidemocràtics i totalitaris, motius pels quals n’estic en desacord.
Tot i això comparteixo alguna de les seves crítiques al sistema democràtic (el poder pot quedar en mans d’un govern ignorant i molts cops te tendència a encaminar-se cap a una oligarquia). Partint d’aquesta idea, qualsevol pot arribar al poder sense tenir el requisits necessaris per fer-ho i per aquest motiu, es poden prendre decisions per majoria completament injustes o errònies i, fins i tot, derivar cap a la corrupció. Un exemple actual d’aquestes decisions errònies que pot prendre una majoria seria l’elecció de Hitler (Alemanya) o la reelecció del president Bush (USA).
D’altra banda, cal tenir en compte que la democràcia, des del meu punt de vista, és el sistema menys dolent de govern que pot funcionar en els estats actuals. La gran majoria d’estats actualment tenen aquest sistema ja que ens ofereix la llibertat personal, la igualtat davant la llei i una sèrie de drets de caràcter universal. Un exemple actual de que la democràcia funciona fora el canvi de govern desprès dels atemptats a Madrid del 11S.
Plató en el llibre IV de la República escriu aquest diàleg:
“-De manera que de la vària dedicació i dels intercanvis entre els de les tres classes podem dir-ne doncs amb molta justesa i principalment: son un crim.”
“-Naturalment.”
Aquesta és una de les moltes citacions que podem trobar de Plató on es veu una clara tendència totalitarista ja que nega la mobilitat de classes en el seu estat ideal, on cadascuna ha de realitzar la seva funció predeterminada i obeir a uns pocs que tenen tot el poder. Aquest concepte xoca molt amb l’actualitat, en tant, la mobilitat de classes permet que cadascú amb una mica mes o menys ajuda pugui escalar o descendir en el seu estatus social. Aquest estatus, doncs, no queda predeterminat simplement perquè es provingui d’una família pobre, per exemple.
Pel que fa a l’educació, és probablement el punt on discrepo mes amb Plató ja que, per començar, exclou el grup dels productors al considerar que aquests no valoraran o aprofitaran l’educació que rebran.
Segons Plató, cada classe social ha de tenir una educació diferent. Entenc que aquesta gran desigualtat fa pensar precisament que l’educació, serveix per a ensenyar coneixements i desenvolupar habilitats en cadascun de nosaltres independentment de la classe social en que naixem. D’altra banda, afegir que el fet de produir fa que sostinguin tot l’etat.
Suposo que l’origen d’aquesta discrepància amb Plató ve donada pel fet que no crec en els conceptes d’innatisme i, sobretot, de dualitat. No crec en alguna cosa que vagi mes enllà del nostre cos.
novembre 8th, 2012 at 21:57
El totalitarisme de Plató.
Plató defensa que els governants d’una polis no han de ser triats segons la seva popularitat, sinó segons la seva saviesa, que s’han d’unificar el poder i el saber (l’anomenat filòsof-rei, que ha de tenir més de 50 anys i que, per tant, té molt coneixement); i amb això hi estic d’acord. Crec que les persones que gorvernen no poden prendre decisions a la lleugera, abans s’han de pensar les possibles conseqüències negatives que poden tenir, i si aquestes són inferiors als avantatges que poden proporcionar les mateixes, aleshores s’ha de tirar endavant. De la mateixa manera que és necessari valorar les decisions abans de prendre-les, també és important crear-ne de bones i, per tant, repeteixo, és necessari saber escollir la gent adequada. Aquesta gent és escassa en la ciutat, no es troba fàcilment algú amb la saviesa suficient, tal com es diu al llibre IV de la República de Plató, pàg. 67 segons el llibre Atena «Per tant, són una classe i un part mínima de la ciutat: per un saber redicat a aquesta classe, tota la ciutat habitada serà naturalment sàvia. I és lògic que aquest llinatge resulti escassíssim en nombre, aquesta mena a la qual pertoca de posseir tal saber que és l’únic que entre els altres es mereix el nom de saviesa.».
Plató defensa que aquest govern ha de ser autoritari, ja que al ser persones sàvies, tenen més coneixement que les altres classes de la societat i, per tant poden prendre decisions per tota ella, saben què és el millor per a cada persona. Crec que l’autoritarisme no és correcte, però sí que els savis prenguin les decisions. Segons la meva opinió, els filòsofs-rei poden prendre decisions per tota la societat, però no fins al punt de decidir a quina classe social pertany cada infant, ni el nombre de matrimonis, ja que crec que aquests factors no són importants per al manteniment d’una polis, ni tenen relació directa amb l’economia.
Tot i així considero que és molt millor el totalitarisme platònic que no pas el que molts dictadors contemporanis han malinterpretat; que prenen decisions sense seny, absurdes i que depenen del petit marge de permissivitat del dictador en qüestió, o del seu estat d’ànim. El totalitarisme de Plató, segons la meva opinió és més acceptable ja que, com a mínim, es basa en les ordres o decisions que prenen les persones més sàvies de la polis i busquen el bé comú i no el bé individual.
Per exemple, actualment, hi ha una situació de crisi econòmica mundial molt important. Els governs són escollits per la població segons la ideologia de cada partit polític, o sigui que es valora la popularitat i no la saviesa dels candidats. Actualment la popularitat dels partits polítics varia molt ràpidament depenent de les decisions que prenguin; de fet, per mantenir la seva popularitat, la majoria d’aquests partits varien les seves opinions o idees, depenent del què la societat pensi, estan a favor o en contra d’una mateixa decisió, idea… i fins i tot arriben a contradir-se ells mateixos.
Com a conclusió, crec que cap extrem és bo per a ningú, no s’ha d’escollir a un governant per la seva popularitat, però tampoc s’ha d’imposar autoritàriament. S’ha de ser capaç de trobar un punt intermig que pugui beneficiar a tothom.
novembre 12th, 2012 at 19:42
EL TOTALITARISME DE PLATÓ
Segons Ramon Alcoberro, a Plató «la ciutat li sembla injusta perquè el saber i el poder no estan unificats». Suposo que Plató, havent viscut en la democràcia atenesa on conèixer els polítics era molt més fàcil que a l’actualitat degut a la petitesa d’una ciutat-estat, veia que governaven uns quan n’hi havia altres que eren més savis i que podrien governar millor. Sent així, puc comprendre que hom arribi a la conclusió que qui ha de governar és el més savi (el filòsof rei).
Contra aquesta afirmació no hi veig cap possible argument en contra excepte el que podria fer un anarquista que cregui que ningú ha de governar, sinó que cadascú ha de mirar per ell mateix i el sentit comú ha de ser qui faci justícia. Jo, personalment, opino que l’anarquisme podria ser una bon sistema de govern, si més no ho és en la teoria, però no el defenso en el meu país perquè no ha estat demostrat que sigui un model que pugui funcionar en un estat occidental modern i crec que arriscar-se a fer una revolució seria un risc absurd.
Tanmateix, situem-nos en una societat que vulgui tenir un governant. El millor és que el governant sigui el més savi perquè aquest sabrà governar millor. Crec que això és obvi i difícilment discutible. Però hi ha un detall que pot desmuntar la seva societat idíl·lica i convertir-la en només una utopia: com podem assegurar que el filòsof rei actuarà en profit de tothom i no en benefici propi? De la mateixa manera que amb l’anarquisme, fins que no es demostri que hi pugui haver una societat així, jo no m’arriscaria a voler convertir el meu país en quelcom que podria acabar com una timocràcia o una oligarquia. Aquí estic d’acord amb el que ha dit l’Aina, el model de societat de Plató és molt millor que no els dictadors del segle XX (sempre i quan el filòsof rei miri pels interessos comuns i no pels seus interessos personals). He d’afegir que m’ha agradat moltíssim el que diu Ramon Alcoberro sobre el fet que els magistrats no haurien pogut tenir propietat privada, és una bona mesura per evitar que aquests miressin pel seu propi bé.
Pel que fa al que l’Aina diu sobre la democràcia actual, quan parla de crisi sembla que vulgui dir que el sistema democràtic està en crisi. Jo opino que la democràcia actual és molt millorable, però és el règim polític més just que hi ha hagut en mil·lennis, i l’hem de valorar perquè han calgut moltes revoltes i moltes guerres per obtenir la llibertat que tenim ara.
Per acabar, vull comentar el que Alcoberro diu sobre la poder dels magistrats. Aquests són els tres poders que tenen que m’han semblat més escandalosos.
• «Decidir a quina classe social pertany cada infant.
• Decidir quin treball han de fer els membres de les altres classes.
• Decidir el nombre de matrimonis.»
Tots aquests poders em semblen un atemptat contra la llibertat de l’individu. D’acord que el filòsof rei és el més savi de la polis, però això no significa que ho sàpiga tot, i un es coneix a si mateix millor que ningú, i encara menys un magistrat. D’altra banda, aquests magistrats poden saber molt bé com organitzar la polis, però no saben tots els oficis; és més lògic que un fuster expert decideixi com s’han de repartir les tasques els fusters de la ciutat, però com que aquest pertany a la classe social dels treballadors, no pot governar i decidir.