6 Responses to “Tolstoi i Epicur ?”

1.   Lydia H. i Cristina R. i Irene A. Says:
   desembre 13th, 2014 at 12:48    

   A partir de la frase de Tolstoi, podem arribar a la conclusió que l’ésser humà no ha de desitjar allò que no té, sinó que s’ha de centrar a valorar i apreciar allò que ell considera que ha de fer per tal d’assolir la seva felicitat.
   Per tant, aquesta frase té certa relació amb la teoria d’Epicur perquè per Tolstoi, la felicitat consisteix a fixar-se en allò que es té i no en el que tenen els altres. D’aquí a què hi hagui una certa similitud amb Epicur, perquè aquest considerava que s’ha de viure de manera individualitzada aïllant-se de la societat, però tenint un grup minoritari al seu voltant, amb el qual es pogués aconseguir la felicitat, ja que es centrava més en allò que et feia feliç i no en el que la majoria volia per ser feliç. A més a més, tant Epicur com Tolstoi, no basen la felicitat en els béns materials, sinó que es fixen en els petits moments que ofereix la vida com l’amistat, els plaers, la llibertat i els objectius que et pots marcar per dur una vida raonada. Tot això, és el que proporciona realment la felicitat, segons Epicur.
   Personalment, creiem que tant Epicur com Tolstoi tenen raó respecte a com s’ha d’assolir la felicitat, però d’altra banda, a la pràctica, l’ésser humà no és conscient dels moments feliços que ha viscut perquè no els ha sabut valorar prou en el seu moment, i no és fins que ja han passat, que és quan els comença a valorar.
   Finalment, aquesta frase de Tolstoi, es pot relacionar amb les relacions amoroses, ja que actualment, hi ha moltes parelles que es centren i s’arriben a obsessionar amb l’altra persona, ja que fa que no valorin el què realment tenen al seu voltant. També, passaria el mateix amb aquelles persones que desitgen tenir parella, s’obsessionen tant a trobar-la que al final deixen de ser feliços, oblidant-se dels amics i altres persones que els envolten.

   •   Lydia H., Cristina R., Irene A. Says:
     desembre 14th, 2014 at 11:02    

     El comentari bo de la frase es aquest, ens vam equivocar:

     A partir de la frase de Tolstoi, podem arribar a la conclusió que l’ésser humà no ha de desitjar allò que no té, sinó que s’ha de centrar en valorar i apreciar allò que ell considera que ha de fer per tal d’assolir la seva felicitat. En la vida, no sempre podem tenir el que volem, per això hauríem d’apreciar i fer el millor del que tenim.

     Per tant, aquesta frase té certa relació amb la teoria d’Epicur perquè per Tolstoi, la felicitat consisteix a fixar-se en allò que es té i no en el que tenen els altres o el que no posseeix un mateix. D’aquí a què hi hagi una certa similitud amb Epicur, perquè aquest considerava que s’ha de viure de manera individualitzada aïllant-se de la societat, però tenint un grup minoritari al seu voltant, amb el qual es pogués aconseguir la felicitat, ja que es centrava més en allò que et feia feliç i no en el que la majoria volia per ser feliç. A més a més, tant Epicur com Tolstoi, no basen la felicitat en els béns materials, sinó que es fixen en els petits moments que ofereix la vida com l’amistat, els plaers, la llibertat i els objectius que et pots marcar per dur una vida raonada. Tot això, és el que proporciona realment la felicitat, segons Epicur.

     Personalment, creiem que tant Epicur com Tolstoi tenen raó respecte a com s’ha d’assolir la felicitat, però d’altra banda, a la pràctica, l’ésser humà no és conscient dels moments feliços que ha viscut perquè no els ha sabut valorar prou en el seu moment, i no és fins que ja han passat, que és quan els comença a valorar. Com va dir Epicur: “El que se olvida de los bienes gozados en el pasado es ya viejo hoy.”

     Finalment, aquesta frase de Tolstoi, es pot relacionar amb les relacions amoroses, ja que actualment, hi ha moltes parelles que s’arriben a obsessionar amb l’altra persona provocant així que un mateix no pugui gaudir plenament de la vida, ja que no valora el què realment té al seu voltant. Pràcticament aquestes persones només viuen per la parella i sempre estaran disposats a deixar qualsevol altre plaer com l’amistat, la llibertat, etc. per prioritzar l’altra persona. També, passaria el mateix amb aquelles persones que desitgen tenir parella o tenir una relació amb algú impossible. S’obsessionen tant a trobar-la o aconseguir-la que al final deixen de ser feliços, oblidant-se dels amics que l’envolten, la llibertat que suposa no estar en parella i tot allò que pot fer-li arribar al clímax de la felicitat sense la necessitat de tenir una relació.

2.   Albert Garcia, Gilbert Reig i Roger Solans Says:
   desembre 12th, 2014 at 16:30    

   George Eliot explica que la infelicitat és un estat psicològic: ets infeliç si així ho creus i viceversa. També diu que la infelicitat ve donada per un conjunt de mals costums i falsos plaers, una vida equivocada que només aporta remordiments, males situacions i inseguretat.
   Aquesta frase es podria relacionar amb la filosofia d’ Epicur, per una banda ens diu que la felicitat és fàcil, que per aconseguir-la només calen l’amistat, autosuficiència i els plaers raonats, i per altra banda incita l’anàlisi de la pròpia vida i dels bons costums.
   Molts psicòlegs pensen que l’estat d’ànim influeix en les nostres accions, i per tant en el què podrirem considerar “sort” o “desgràcia”, i que creient que la nostra vida és agradable i plaent ho serà més, en canvi obsessionats amb tenir més i millor, o simplement amb que la nostra vida és molt trista, ho acaba sent encara més.

   •   Albert Garcia, Gilbert Reig i Roger Solans Says:
     desembre 12th, 2014 at 16:33    

     Ens hem equivocat de lloc, va a George Eliot i Epicur (ja l’hem penjat allà també).

3.   Marcos Nieto, Martí Pintó, Xavier Santamans Says:
   desembre 11th, 2014 at 19:56    

   Pensem que la frase mostra molt bé les idees d’Epicur, segons les quals es pot arribar a la felicitat sense la necessitat de grans béns materials ni fortuna, és a dir, només apreciant allò que tenim, el necessari.
   Hi ha relació amb la filosofia d’Epicur ja que en la seva teoria l’autosuficiència és un factor mitjançant el qual s’arriba a la felicitat.
   A nivell personal creiem que és bona idea ja que no sempre tindrem accés a tot el que necessitem i per tant sinó sabem apreciar el que tenim no aconseguirem ser feliços. En l’actualitat un exemple clar n’és el fet que les persones no ens conformem amb el que tenim o el necessari per a viure, creiem que no es pot arribar a la felicitat només amb el necessari sinó que sempre es vol més, com per exemple passa amb els diners. Aquestes persones mai arribaran a la felicitat.

4.   Aleix G. & Erik C. & Emilio H. Says:
   desembre 7th, 2014 at 15:08    

   El significat de la frase és un breu resum de com aconseguir la felicitat, ja que si únicament desitgem allò que no tenim, sempre necessitarem més i, per tant, no serem feliços. En canvi, si apreciem allò que tenim, podrem gaudir-ho i ser feliços.
   La frase també està directament relacionada amb la filosofia d’Epicur, el qual determina la felicitat mesurada i equilibrada com a únic objectiu de l’ésser. Alhora aquest també menciona que la qualitat predomina davant la quantitat, per la qual cosa aprofitar el poc que es té és més pràctic que tenir molt.
   En l’actualitat, molta gent pensa que tenir més representa ser feliç, però a la pràctica es pot apreciar com gent amb grans riqueses es sent trista, i gent amb pocs recursos és feliç, pel que s’hauria de canviar aquesta mentalitat i començar a disfrutar del que un disposa.