Albert Camus i Epicur ?
Pot ser que el que fem no porti sempre la felicitat, però si no fem res, no hi haurà felicitat.
Albert Camus
Què en penses al respecte de la frase d’Albert Camus citada? Hi ha relació amb la filosofia d’Epicur? Què en penses tu a nivell personal?
desembre 15th, 2014 at 22:19
Està clar que no es pot aconseguir res si un no s’ho proposa, així doncs si es vol aconseguir la felicitat cal buscar i trobar aquell desig que la pot fer possible, al contrari de cap manera apareixerà sense un mínim esforç. Tot i així sovint aquest esforç ens porta una decepció tot convertint-se en fracàs, un fracàs que ens comporta la pèrdua de la felicitat. Però molts cops aquests errors a la llarga ens fan aprendre i per tant, ens ajuden aconseguir de manera indirecta la felicitat.
Així és com podem relacionar aquest concepte amb les idees d’Epicur ja que ell creu que les pors i el que ens fa patir ho hem d’eliminar i per tant, si no hi han pors no hi ha res que ens aturi per començar la recerca de felicitat. És així com cadascú obté la seva felicitat però amb un mètode que és comú; a través de la recerca de l’ataràxia.
Personalment creiem que a la vida hi han moltes coses que ens poden portar la felicitat, però hi ha gent que mai la troba perquè realment tampoc la busca. És així com podem comparar aquesta frase amb el fet de que hi han diferents tipus de persones, unes són positives i altres negatives. Això comporta que aquelles que són positives tendexin més a somiar i tenir il•lusions i creuen que són capaces d’assolir-les, tot el contrari de les negatives que veuen el cantó negatiu de les coses i no veuen possible aconseguir el que busquen i per tant ja no s’esforcen. Nosaltres creiem que s’ha de ser positiu i per tant, capaç d’aconseguir el que et proposes ja que és l’única cosa que et pot portar la felicitat.
desembre 15th, 2014 at 22:20
Està clar que no es pot aconseguir res si un no s’ho proposa, així doncs si es vol aconseguir la felicitat cal buscar i trobar aquell desig que la pot fer possible, al contrari de cap manera apareixerà sense un mínim esforç. Tot i així sovint aquest esforç ens porta una decepció tot convertint-se en fracàs, un fracàs que ens comporta la pèrdua de la felicitat. Però molts cops aquests errors a la llarga ens fan aprendre i per tant, ens ajuden aconseguir de manera indirecta la felicitat.
Així és com podem relacionar aquest concepte amb les idees d’Epicur ja que ell creu que les pors i el que ens fa patir ho hem d’eliminar i per tant, si no hi han pors no hi ha res que ens aturi per començar la recerca de felicitat. És així com cadascú obté la seva felicitat però amb un mètode que és comú; a través de la recerca de l’ataràxia.
Personalment creiem que a la vida hi han moltes coses que ens poden portar la felicitat, però hi ha gent que mai la troba perquè realment tampoc la busca. És així com podem comparar aquesta frase amb el fet de que hi han diferents tipus de persones, unes són positives i altres negatives. Això comporta que aquelles que són positives tendexin més a somiar i tenir il•lusions i creuen que són capaces d’assolir-les, tot el contrari de les negatives que veuen el cantó negatiu de les coses i no veuen possible aconseguir el que busquen i per tant ja no s’esforcen. Nosaltres creiem que s’ha de ser positiu i per tant, capaç d’aconseguir el que et proposes ja que és l’única cosa que et pot portar la felicitat.
desembre 13th, 2014 at 13:15
La frase es refereix al fet de que pot ser que totes les nostres accions no ens proporcionin el plaer que busquem, però si esperem assolir el plaer sense nosaltres fer res, és evident que no assolirem la felicitat.
Aquesta afirmació es pot relacionar amb Epicur, ja que defensa la vida com la recerca de la felicitat a través dels grans plaers els quals són l’amistat, la vida raonada i la llibertat.
Avui en dia, podem trobar exemples de la vigència d’aquesta afirmació a la societat, observant els diferents comportaments dels humans.
Un exemple el trobem en els joves que estudien per més endavant poder treballar en allò que els hi agrada. La majoria han de dedicar temps a matèries que no tenen relació amb els seus estudis posteriors, però posen colzes perquè saben que la seva felicitat, o el plaer de treballar en allò que realment agrada, depèn dels estudis que cursen. A diferència, trobem els alumnes que encara que tinguin un objectiu per assolir, pensen que certes matèries són una pèrdua de temps i per tant, busquen un altra meta que no requereixi tan esforç, sabent que la feina que tindran no serà tan satisfactòria com la que realment voldrien.
Amb aquest exemple el què veiem són els dos tipus de buscadors de la felicitat: aquells que tot i saber que el camí serà dur, no abandonen perquè tenen un objectiu clar. Tot i que no totes les accions produiran plaer, saben que la suma del conjunt els portarà a la felicitat. D’altra banda, trobem aquells que topen amb les pedres del camí, i al veure’n la duresa, opten per canviar el rumb i anar pel camí fàcil.
Personalment, estem totalment d’acord amb la frase d’Albert Camus ja que creiem que per assolir la felicitat un no s’ha de quedar quiet, sinó sortir a buscar-la, encara que això requereixi un esforç que en aquell moment no aporti recompensa instantània. A la vida en general, no hi ha res que vingui a tu, si tu no et mous.