Sisena hora a l’ensenyament
La sisena hora a l’ensenyament primari m’ha fet pensar si ha de servir a un propòsit positiu o no.
De fet, dedicar més hores a segons què no és garantia de res. D’entrada, només constato que ens allunyem més i més de models europeus on els horaris laborals i l’organització social va a altres hores. Tot més aviat, la jornada laboral comença abans, però també finalitza abans. Els àpats també.
En canvi, el lleure, no ho sé pas.
Però, on i com aprendran a jugar els nostres infants si es passen trenta hores a la setmana dins les aules sota un règim, vulguem o no, força estricte (o potser hauria de ser-ho més, no ho sé).
Temps per compartir amb d’altres que no sigui temps obligat. Gestionar el silenci, gestionar els propis propòsits.
Però quins propòsits pot tenir un infant si no li deixem marge?
Tots el mateix currículum? Quan podrà anar a fer música? o anglès? o bàsquet? o ceràmica? o badar pels carrers? o fer la compra amb la família? o anar amb els avis? si ha d’anar de casa a cole i de cole a casa.
Potser, algú dirà que no hi ha per tant, potser sí. Però crec que no ens atrevim a entomar el problema real. El problema de modificar de ple els horaris laborals i els horaris de les llars.
Per a quan més europeus?
[@more@]
