La conquesta de l’inútil
Lionel Terray (alpinista francès) va escriure el llibre ‘Els conqueridors de l’inútil’ publicat el 2003 per ediciones Desnivel.
Haig de confessar que no l’he llegit, però sí nombroses referències i comentaris sobre ell. La darrera d’aquestes a la revista Vèrtex d’abril-maig de 2006 a l’article ‘Ampliant horitzons’ de Ramon Goberna.
En el mateix article hi apareix altra referència prou interessant: ‘Hi ha molts Annapurnes a la vida d’un’, aquesta de Herzog (també alpinista francès).
La lectura d’ambdues cites m’han fet pensar en diverses analogies, una d’elles la d’ intentar definir la filosofia com la conquesta de l’inútil.
Filosofia com a cerca permanent, no com conquesta definitiva. Filosofia com el repte de dedicar-hi temps, com el que cal dedicar a la muntanya o com el que desitgem dedicar tant en una o altra activitat. Temps per a definir, argumentar, … en definitiva per fer ús del nostre llenguatge com a eina del nostre pensament, o no.
Temps per emprar en allò que més ens agrada, muntanya – filosofia – família.
En definitiva, ambdos alpinistes poden ser exemples d’esforç i amor a una activitat que tant els ha omplert. Com la filosofia, per què no?
[@more@]
maig 2nd, 2006 at 18:04
Potser l’alpinisme i la filosofia persegueixen el mateix: trobar un sentit a tot plegat, és a dir, un impossible.
La poesia, l’art, la filosofia, l’alpinisme, l’escalda en el fons no són més que diferents camins per arribar a les preguntes (i possibles respostes) fonamentals. Serveixen per pensar, reflexionar, intentar entendre, intentar aprendre, intentar acostar-se al coneixement i potser la saviesa.
abril 18th, 2006 at 18:54
Si t’interessa aquest tema, mira per Internet coses sobre el moviment «Slow Food» / «Slow Cities». Val la pena. És epicureisme, una mica eco/pijo, però interessant.