Entusiasme, Barça, poesia
Ara que el Barça ja ha guanyat la lliga i dins la blogosfera he pogut copsar diversos tractaments del fet i de la notícia només afegir un toc de selecció personal a les baralles dialèctiques en què he estat espectador.
El futbol també és una expressió ben humana, però no totes les expressions del futbol ens fan sentir humans. Tot i així, el futbol desperta entusiasme, i més coses de ben segur, ai las.
Potser entre les masses i l’individu que acaba aïllant-se hi ha més contactes dels que ens pensem.
A l’Hiperió de Hölderlin podem llegir:
"L‘entusiasme no es queda a la superfície dels homes, no s’apodera solament d’una part de nosaltres; no necessita temps ni mitjans; no li calen ni lleis ni empenta, ni persuasió; ens arreplega d’una revolada per tots costats i en tota la profunditat i alçària nostres, i abans no ens hem adonat que n’estem del tot posseïts, abans no hem pogut preguntar-nos què hi fa, dins nostre, l’entusiasme ens ha transformat de dalt a baix en la bellesa i la benaurança que li escau."
"Els poetes tenen raó: tot, fins la cosa més petita i més insignificant, pot moure els homes a l’entusiasme."
Si teniu interès pel l’home o poeta alemany podeu fer una ullada a: humanitats.net
[@more@]
