Desconcert. Donar temps al temps.
No sé què ens deu passar, però la manca de temps és una queixa quasi universal.
El temps com a categoria és una de les cabdals, no? Si més no per a Kant.
Doncs, el desconcert que tinc és la manca de bones raons per anar sense temps disponible per fer quelcom que no sigui exclusivament fer classe en aquest fi de curs.
Com pot ser que conreem bones actituds si ni tan sols disposem del temps per a fer-les possibles?
Com podem assimilar les notícies, ni que siguin les del k3 (infoK), on apareixen els desconcerts de la fam i els patinadors en menys d’un segon entre una informació i altra?
La perplexitat és un comú denominador quan observem que no donem oportunitat a que succeixen coses que en teoria podem defensar però que a la pràctica no sabem conduir.
Ens cal, potser, donar temps al temps.
Em cal poder disposar d’aparent temps perdut que es converteixi en temps de possibilitats. A la feina no tot hauria de ser efectiu, potser, cal temps pels silencis, per a la contemplació, per a …
Temps per a escriure, temps per pensar, temps per a cercar bones raons, temps en definitiva del més productiu, tot i sovint aparentar el contrari.
Temps pel desconcert, però no desconcert del temps.
[@more@]
