La condició humana
"Un dels trets del totalitarisme es justament que en ell tot es presenta com polític: el que és jurídic, el que és econòmic, el que és científic, el que és pedagògic." … "Totes les coses es tornen públiques".
Aquestes frases hi apareixen a la introducció del llibre La condició humana de la pensadora Hannah Arendt al pròleg de Manuel Cruz.
Doncs, el perill està servit!
Si agafem aquesta premissa com a criteri de demarcació per mesurar les accions i/o les intencions (uf! això sí que és relliscós) per saber si és totalitària o no, ens caldrà tornar a cercar un altre criteri ben clar i precís per definir què és polític, un altre per saber què és jurídic, un altre per què és científic, i així en cada àmbit.
De fet, aquesta, potser ha estat una de les tasques de la filosofia del segle passat, o no.
De fet, també podem dir que l’especialització en els sabers ha estat una permanent empenta que ens ha abocat a la quasi defensa de la necessitat de mirar-s’ho tot plegat des de fora (els metallenguatges i el que es vulgui) amb la voluntat de cercar lligams i complicitats.
De fet, potser, el que cal és observar atentament qui i quan ho fa que tot sigui polític i públic, no serà que vol pensar per a tots i redimir-nos de la nostra pròpia voluntat?
Amb els totalitarismes cal anar molt en compte, no sigui que no siguem capaços de ser éssers vius amb capacitat de contemplació com defensava ja Aristòtil.
A diferència dels grecs, tots formem part de la polis on la primera preocupació potser és la de parlar entre nosaltres però no necessàriament amb l’àmbit del que és públic, també precisem l’àmbit privat on la política, de ben segur, no hi té res a veure. O sí?
[@more@]
