Els somnis de la raó versus la memòria històrica
Una novel·la que recrea el fons filosòfic de la Revolució Francesa. Un relat sobre l'experiència política que m'està fent vibrar amb la seva lectura.
Alguna de les perles que inclou:
- Ahora sé que la revolución americana fue más liberal que democrática, y la francesa más democrática que liberal. (pàg. 23)
- Un pueblo ilustrado es un pueblo libre, porque la verdad es a la vez enemiga del poder y enemiga de los que lo ejercen. (pàg. 53)
- No basta con razonar hay que crear. (pàg. 124)
- El progreso es siempre misericordioso. (pàg. 170)
Vaja, suggerències que quan estic a punt d'acabar el llibre ja en tinc ganes de parlar d'ell i de les idees que em volten sobre la realitat, on mai res és tant senzill com podríem pensar.
Els processos revolucionaris i la història en van plens, on la memòria històrica sempre té moltes cares i no tant sols una, una lliçó que crec haver extret.
Veure fitxa del llibre, introducció i primer capítol.
[@more@]
