Raó i eleccions, o no?
No he pogut evitar posar algunes referències més a l'entorn del llibre:
MARINA, José A. Los sueños de la razón. Ed. Anagrama
Pensar en eleccions a França (tot i ser presidencials) o en eleccions municipals per aquí pot ser una bona pràctica discursiva tot fent apunt al següent:
“Hi ha un tipus de revolucions que desemboquen forçosament en el Terror.
Primer pas: una persona o un grup es converteix en l’únic jutge de la situació. Sols ells estan en contacte amb la veritat, per revelació, naixement, estatus o perfecció personal.
Segon: no es consulta al poble perquè se la considera incapaç de reconèixer la situació.
Tercer: el grup privilegiat dictamina que la situació és tan greu que és necessari suspendre tots els drets. El bé públic justifica tota acció contra el bé privat…
Quart: com ells estan en la veritat, els que s’oposen són malvats, incapaços o traïdors, com va dir Robespierre.
Cinquè: pel bé públic cal imposar una inquisició o uns tribunals especials que depurin la societat. Hem arribat al Terror. Unes vegades la veritat és un déu, altres una Raça, altres una Nació, altres un Partit.” pàg. 177-178
“Crear és un mode diligent, no mandrós d’estar en el món.” pàg. 199
“Quan s’obliden els drets individuals apareix el Terror.” pàg. 225
[@more@]
