La paradoxa de Protàgores
Mira què murri! o espavilat! o …
La paradoxa de Protàgores dóna per a parlar i força.
Pots llegir-la fent clic en aquí.
Veure les dues cares, o més, de tot pot ser imprescindible sovint, però d’altres potser ens porta a errors.
Podeu ajudar-me a cercar arguments a favor o en contra de la paradoxa de Protàgores i fins i tot aportar possibles casos reals on la comparació sigui il·lustrativa?
I si practiqueu algun paignon no deixeu de dir-ho, no sigui que rebeu retrets sofístics!
novembre 11th, 2008 at 22:31
Manel, te lo paso por correo. Gracias
novembre 11th, 2008 at 21:54
Manel, te dejo mi trabajo en dos partes: 1
Amb “la paradoxa de Protàgores” podem apreciar la dificultat per poder posicionar-te davant d’aquesta paradoxa, ja que no pots dir quins dels dos te raó.
Per poder posicionar-te primer has de saber qui es qui mana en importancia: si un pacte entre ells, o la llei. Una vegada t’has possicionat has de veure el punt de vista des dels dos costas, ja que a primera ullada pots pensar que te raó un, pero si mires la raó del altra pots quedar sorprès i inclòs desdir el que abans deies.
Euatli com no vol pagar a Protàgores, li diu que si van a judici i qui guanya es ell (Euatli), doncs com que ho diu la llei no l’ha de pagar,. Però en el cas de que perdi ell, com que haurà perdut el cas, no l’haurà de pagar.
novembre 11th, 2008 at 20:02
La paradoja es algo que azota a todas las cuestiones. En el caso del texto, podemos apreciar como Euatle avala su futuro como pago a las enseñanzas de Protágoras. Protágoras, consciente de ello, no duda en aceptarlo visto su prometedor intelecto.
Llegados al final, nos encontramos con la paradoja: Gane o pierda Euatle, va a tener que pagarle, ya que si las leyes no le hacen pagar, será su pacto el que le haga pagar. No obstante, dicho pago no podría efectuarse si la ley le obliga, ya que el pacto previo no hablaba de derrotas en juicios.
Como caso de paradoja similar, el gobierno está intentando paliar la crisis para que los ciudadanos puedan vivir. No obstante, están inyectando grandes cantidades monetarias a bancos y entidades. Los Bancos y entidades permitirán prestar dinero a empresas para que puedan hacer frente a los costosos gastos que suponen los finiquitos, evitando que dichos ciudadanos puedan vivir con tranquilidad.
Bucles sin solución.
novembre 11th, 2008 at 19:28
Per Protàgores, tot té dues cares, dues perspectives i la seva art o habilitat retòrica conduïa a descobrir les dues diferents lectures de tota qüestió. A ell tot aixó se li donava molt bé, peró Euatle assistia a les seves clases i era un noi molt intel•ligent, per tant si protàgores ensenyava retorica que conduïa a descobrir les dues diferents lectures de tota qüestió a Euatle que era alumne seu també se li donava molt bé.
Abans de comença les clases ells van fer un pacte, com Euatle estava estudiant per ser advocat i ara no tenia diners per pagar al sofista Protàgores pels seus ensenyaments van acordar que quan guanyes el seu primer plet, li pagaria tots els honoraris.
Euatle va acavar la seva formació a les classes de Protàgores i va decidir no dedicar-se a l’advocacia i com a consequencia no pagaria.
Protàgores volia els seus honoraris tal com van quedar en el pacte, peró Euatle no veu que tingui l’obligació de pagar ja que no a guanyat cap plet. Protàgores amenaça amb un judici i Euatle volia fer-se carrec de la seva propia defensa i argumenta: «Si anem a judici, Protàgores, i jo el guanyo, per aquest manament judicial, no t’hauré de pagar; si el perdo, donat que encara no hauré guanyat el meu primer plet, i aquesta era la nostra condició, tampoc no t’hauré de pagar. Així, doncs, Protàgores, no anem a judici: segur que perdràs.»
Llavors Protàgores molt intel•ligent respongue: «Si anem a judici, Euatle, i jo guanyo, per aquest manament judicial, m’hauràs de pagar; si el perdo, tu hauràs guanyat el teu primer plet i per raó del nostre antic pacte, m’hauràs de pagar.»
Els dos tenen el mateix pensament ho que pasa que cadascu mira cap al seu benefici, és a dir,desde dos punts de vista diferents. Protàgores vol utilitzar el pacte si perd el judici perque així podrà cobrar i Euatle utilitza el pacte de la mateix manera si perd el judici perque així no haura de pagar. Si això fos a judici, el pacte no tindria cap valor més que el etic, perquè Protàgores li va fer el favor a Euatle i ell en comptes de fer l’acordat se l’ha jugat i intenta lliurar-se de pagar. En un judici com e dit aixó no serviria de res ja que és un pacte de paraula, no esta escrit ni gravat per tant és la paraula d’un contra l’altre
En conclusio segons desde el punt de vista que el miris tindra raó Protàgores o tindra raó Euatle perque en aquest cas els dos han utilitzat la técnica de la retòrica, peró segons el meu pensament ha de guanyar Protàgores que és el que a fet la bona obrar d’ajudar-lo i que li pagués quan pugués,peró l’altres a demostrat no ser un home de paraula i se l’ha jugat.
novembre 11th, 2008 at 16:03
En aquest Text «la paradoxa de Prótagores he vist clarament 2 enfocs diferents .
Per una Banda el de Euatle que no vol perdre res y tan sols mira per el seu be , tan si perd com si gana el seu resultat sera el mateix ya que no perdra res .
Per altra banda Prótagores , com es mes espavilat sap que si perd Euatle n’hi Haura guanyat un plet y aixi doncs l’hi hauria que pagar les clases donades anteriorment per aquest .
Logicament no te solució si les posem 1 al costat de l’altre , en canvi mirant desde un altre punt de vista podriem observar canvis .
Podriem posar un exemple , tal com si tu li diguesis a un amic , si et dono 5 euros em donaras esta pilota , y el diria , si et donare una pilota , y el dia que li dones els diners , li donaria una pilota mes lletja , ja que aquestos no havien especificat.
Saluts!!!
novembre 11th, 2008 at 15:46
En aquest text «la paradoxa de protàgores», pots apreciar el doble sentit de les coses.
Aquí podem apreciar que cada un creu que té la raó i que el que diuen es veritat.
Que la veritat no és altra cosa que un prejudici (una
construcció feta de forma interessada) que hem acabat prenent
com a veritat més per un acte de fe que per una anàlisi racional.
En aquest text, jo no sabria dir qui del dos té la raó, o per altra banda que tots dos la tenen, tot depèn de si li dones més importància a un pacte o a les lleis. Segons el punt de vista de cada un, una persona en aquest cas, Euatle, pensa que el que ell és qui té la raó i que no té perquè pagar-li i Protàgores creu tot el contrari ant la volta al que ell diu «el doble sentit».
Tal com diu un company, no crec que sigui gaire bo buscar sempre les dues prespectives, perquè d’aquesta manera no sempre pots sortir beneficiat.
Com per exemple, el que feien en el meu antic col·legi. El professor deia:
» L’últim en tocar la paret para»
Tothom començàvem a córrer, i sempre havia un alumne que no arribava a tocar la paret, i el professor li deia que li tocava para, però ell deia que no, que ell no tenia que para, perquè si era l’últim que faltava, però no l’ultim en tocar la paret.
És a dir, ell mai la tocava perquè segons ell així no tenia que para, però segons el professor ell tenia que para.
novembre 2nd, 2008 at 20:56
És complicat posicionar-se davant d’aquesta paradoxa, abans de dir qui dels dos te raó, hauriem de saber que era mes important per a ells, les lleis o els pactes, un cop decidit això, la paradoxa ens pot servir per veure els diferents punts de vista d’una situacio, cosa molt util, perque potser veuriem que no teniem tanta rao com creiem, o ens pot ajudar a conseguir mes arguments a favor nostre, coneixent la situacio de l’altre persona, cosa que va fer Protagores en la seva argumentacio «Si anem a judici, Euatle, i jo guanyo, per aquest manament judicial, m’hauràs de pagar; si el perdo, tu hauràs guanyat el teu primer plet i per raó del nostre antic pacte, m’hauràs de pagar.»
No sempre ens hauriem d’aventurar a cercar les dues cares de les coses, perque sovint, per a nosaltres pot ser factible, pero per la resta de loa societat o per als valors establerts, no, com per exemple:
«Un home a mort un altre en defensa propia cuan estaven a punt d’assasinarlo»
Si veiem aixo, l’home que s’ha defensat, no tindria cap culpa, ja que l’altre home l’anava a matar, pero davant la llei, ha comes un homicidi, aixi que ja te culpa. Pero si no s’hagues defensat, segurament haria estat mort, si veiem les dues cares del cas, es dificil posicionarse, per aixo aquets tipùs de raonaments poden portar a cometre un error, si no hi ha un domini total de la situació.