Plató i Obama: una combinació interessant
Obama, el president de les emocions, és el títol d’un post que he llegit darrerament al bloc Platxèria.
Les emocions, res més lluny aparentment en la teoria de les Idees de Plató, però cada emoció encarrilada bé pot ser un vot per a l’intent d’un canvi cap a una República que defensa altres principis, no? El canvi, el moviment, allò que és mutable no sembla ser de l’interès de Plató, però i si ho miren a l’inrevés? Què pot haver-hi d’interès en Plató que la campanya a favor d’Obama ha intentat destacar? La força de la democràcia defensada per Obama s’aparta de l’oligarquia platònica, com no?
De cop, se m’acut la idea de relacionar el pas de les idees a la realitat, el pas de les emocions a les accions. I, alhora, interrogants m’apareixen plens de càrrega interpretativa. Intentaré explicar-me. Entre el video publicitari del Yes, we can i el discurs després de les eleccions als EEUU hi ha prou elements per escoltar atentament i anar ressenyant elements platònics d’allò més interessants.
Algú s’hi apunta?
De tota manera, me n’alegro i molt d’aquesta victòria, pot ser, per què no? l’inici d’un canvi, potser gens platònic, potser més que en les idees en la pràctica del dia a dia. El temps ens ho dirà, o no.
novembre 22nd, 2008 at 22:26
PD: perdon por las faltas que las estoy viendo ahora
novembre 22nd, 2008 at 22:26
Primer començar per la gran alegria per aquesta victoria ;D
Tema apart , segons el meu punt de vista , la victoria de Obama , potser sigui 1 victoria que apropi el estats unit a una republica com la va formular Plató es a dir , gobernada per un filosof-rei ( que en aquest cas seria Obama , estudiant de dret de Harvard y colabolador en la revista Harvard Laws)
Per altra banda , aquesta victoria no sera tan «dictatorial com si parlessim d’un gobern republicá com parlaba Plató si no mes enfocat a la llibertat , pero encara aixi enfocat a el poder basat en el poder de la ment y els coneixement .
Espero que t’agradi , no eh tingut molt de temps 😀
Bon cap de setmana 🙂
novembre 12th, 2008 at 17:31
Manel,
les gràcies a tu, un plaer poder ser l’origen de reflexions com aquestes…salut