El mite de l’Hades
Al final del text del Fedó de Plató hi apareix el Mite de l’Hades.
Observa, si vols, una presentació al respecte fent clic en aquí, podràs trobar certs paral·lelismes que potser ajuden a veure connexions amb altres tradicions, o si més no, les diapositives intenten ajudar a entendre el pensament de Plató.
De fet el compromís ètic, potser és un dels temes més rellevants i l’aparició dels Dàimon no deixa de ser prou intrigant, però encara més el tema del més enllà.
Què opines sobre la immortalitat de l’ànima? Té vigor en l’actualitat parlar-ne?
novembre 24th, 2008 at 19:30
Si creus en la immortalitat, i en el més enllà, també has de creure en el mite de l’Hades.
Ja que aquest lloc és on es destinen totes les ànimes. L’Hades en aquest cas seria com la segona vida, és a dir, un cel (com a les diferents religions o creences)
Aquestes ànimes són desempallegades del cos, ja que ànima-cos són dos conceptes duals, és a dir, van units.
El cos una vegada mort ja no és res, ja no és matèria, a diferencia de l’ànima, que es reencarna i se’n va del cos.
Parlar de la mort, jo penso que és una cosa molt complicada, hi ha moltes teories diferents. Quantes més tasques socials facis, més virtuts tindrà l’ànima, d’aquesta manera una persona molt solidaria serà recompensat i anirà a l’Hades, per el contrari una persona que no ho és, és a dir, un egoista anirà a Tàrter, ja que aquí es destinen les ànimes
malignes, aquelles que no es mereixen anar a l’Hades.
Jo penso que aquesta teoria de la immortalitat de l’ànima, és una teoria, una llegenda, que ha anat passen al llarg del temps. Amb aquestes teories la gent no li té tanta por a la mort, perquè pensen que aniran a un món millor.
La mort és un concepte que crec que no es podrà explicar mai amb tota seguretat.
novembre 22nd, 2008 at 23:40
per creure en la immortalitat de l’anima, també has de creure en el mite de l’Hades, que diu que si l’anima ha tingut un bon comportament durant la seva vida terrenal serà enviada a l’Hades, però si per el contrari no ha estat així serà enviada al Tàrtar, el lloc on eren recloses les animes, i d’on no podran sortir mai. Per tant segons Plató, hem de tenir cura de la nostra ànima, ja que la immortalitat de l’anima crea un compromís ètic. Però la pregunta seria: existeix el més enllà?
jo sóc més materialista, i per tant no crec en això, ja que no hi ha hagut capaç de demostrar-ho amb teories coherents o amb proves físiques. La teoria de l’ànima de Plató no es pot entendre a través de la ciència, si no a traves de mites. Per tant no dona arguments coherents. De la mateixa manera que no crec en la immortalitat de l’anima, tampoc crec en el daimon, ja que segons Plató tot tenim assignats un mena d’esperit protector que ens ajuda. Però com en el cas anterior no dóna els suficients arguments per creure-s’ho.Jo crec que aquestes preguntes son difícils de saber, ja que ni per la part de la ciència s’ha pogut esbrinar alguna resposta significativa ni tampoc per part de la filosofia.
Crec també que en l’actualitat aquesta pregunta té gran importància, sobretot per a aquelles religions que veritablement hi creuen ( encara que cadascuna de manera diferent, però penso que es millor creure que hi ha alguna cosa desprès de la mort, ja que així no tens aquesta mena de temor en saber que pasara desprès, que hi haurà desprès de que acabi la nostra vida.