Sobre la violència i l’aparença de racionalitat
"Com que els homes viuen en un món d’aparences, al tractar amb aquestes, depenent del que es manifesta, les declaracions hipòcrites no poden ser contrarrestades per l’anomenat comportament raonable. Sols es pot confiar en les paraules si un està segur que la seva funció és revelar i no ocultar. El que provoca la ràbia és l’aparença de racionalitat més que els interessos que existeixen rera aquesta aparença. Fer ús de la raó quan la raó és utilitzada com a trampa no és racional; de la mateixa manera no és irracional utilitzar una arma en defensa pròpia. Aquesta violenta reacció contra la hipocresia, justificable en els seus propis termes, perd raó de ser quan tracta de desenvolupar una estratègia pròpia amb objectius específics; es torna irracional en el moment en què es racionalitza, és a dir, en el moment en què la reacció durant la pugna es torna acció acompanyada de la cerca psicològica de motius ulteriors." pàg. 89-90 Sobre la violencia, Hannah Arendt. Ciencia política. Alianza Editorial.
- Quina és la importància de la paraules en un procés racional?
- Com podem estar segur que el nostre comportament és raonable?
- Hi ha maneres de lluitar contra la hipocresia?
març 25th, 2009 at 23:24
• Quina és la importància de la paraules en un procés racional?
Un procés racional es quan tu per exemple creus en alguna cosa i vols justificar perquè creus en aquesta cosa i vols demostrar als altres que tens raó, llavors fas un raonament i expliques el teu perquè de manera raonada de forma que fas que el que as dit sigui coherent i tinguis raó. En aquest cas les paraules tenen molta importància, perquè depenent de com exposis la teva tesi i les paraules que utilitzis per exposar-la et pot donar molts punts a favor perquè a la gent li arribarà millor el que as dit i semblarà una raó de pes i llavors poden arribar a tenir un pensament semblant al teu i arribar a les teves conclusions.
• Com podem estar segur que el nostre comportament és raonable?
Mai podem estar segurs al cent per cent de que el nostre pensament sigui raonable, només pel fet que a mi una cosa em pot semblar raonable segons el meu pensament i criteri, però, segons el criteri d’una altre persona pot estar malament. Tu pots pensar que as fet la millor cosa del mon i segons un altre persona as fet ho pitjor que podries fer, més que re perquè tot varia segons la persona que ho mira, encara que com em dit a l’apartat d’abans pots exposar les teves raons i fer-li canviar d’opinió.
• Hi ha maneres de lluitar contra la hipocresia?
Hi ha maneres i no hi ha maneres, tu pots intentar lluitar contra l’ hipocresia no utilitzant-la, és a dir, no dient mentides i anar sempre amb la veritat per davant i sent una persona raonable, però no pots evitar que la resta del mon digui mentides. Tu pots lluitar per tu i a la teva manera, però no tothom estarà amb tu i t’ajudaran a lluitar, molts aniran en contra i molts t’ajudaran, pots lluitar però no sempre obtindras la teva finalitat.
febrer 16th, 2009 at 23:31
2.-
· Com podem estar segur que el nostre comportament és raonable?
El comportament raonable. El comportament raonable és difícil d’explicar, ja que cada persona té un punt de vista i una visió diferent del que és un comportament raonable. Perquè sigui totalment raonable hauríem de deixar els sentiments i les emocions a un costat, fent tot a través de la lògica. Però parlar i fer-ho tot raonadament és massa difícil avui dia i, com he dit abans, els sentiments moltes vegades supera a la raó i això fa que et llancis cap el costat dels sentiments més que per a l’altre.
En definitiva, per saber si el comportament és raonable o no hauríem de veure la visió de cadascú.
· Hi ha maneres de lluitar contra la hipocresia?
La hipocresia és l’acte de preconitzar qualitats, idees o sentiments contraris als que en realitat es tenen. Per exemple un cas d’hipocresia és el cas dels pares que fumen i li diuen al seu fill que fumar mata, que no fumin.
El món es ple d’hipòcrites que es passen el dia dient burrades i, per això has de seguir el model cartesià, el model del dubte. Això vol dir que quan et diguin alguna cosa has de dubtar i buscar aquesta investigació que et digui si això es veritat o mentida, encara que no pots anar per la vida dubtant de tot el que et diuen o t’informen, ja que és massa difícil.
Jo crec que l’únic remei que hi ha contra la hipocresia es el del dubte i la investigació.
febrer 16th, 2009 at 23:30
1.-
· Quina és la importància de la paraules en un procés racional?
Per saber quina és la importància de les paraules en un procés racional primer hem de saber que és un procés racional.
El procés racional és l’instrument que s’utilitza per saber allò que es vertader, que es cert, que no t’estan enganyant i t’estan dient una cosa falsa.
Un cop sabem això podem contestar la pregunta. Si t’expliquen una cosa la millor forma de saber si el que t’estan dient es veritat o mentida es dubtant i desconfiant, ja que si dubtes i desconfies comences a investigar i a raonar sobre aquest tema. Un cop t’has informat del tema pots comprovar si el que t’estan dient es veritat o mentida.
D’altre banda, molts cops son els sentiments que parlen per nosaltres, de vegades diem coses o fem coses, que són dominades pels nostres sentiments o emocions i no per la raó.
Si la raó és l’instrument que té l’home per conèixer el món és perquè el món mateix és racional. El món podria ser un atzar; podria haver-hi un univers sense cap mena de regles, però observem que en la Física hi ha lleis universals i necessàries. Per tant, entre el món i l’home hi ha un element en comú: ambdós són racionals. Tots dos són expressió d’una raó i és per això que l’home pot conèixer objectivament.
Per tant, com diu Descartes, s’ha de dubtar almenys una vegada, i si allò està comprovat de forma empírica, establir-ho com una ciència.
febrer 16th, 2009 at 20:22
En l’actualitat, la importància de la paraules és molt important, ja que la seva funció és revelar y no pas ocultar .
Per començar, que és un procés racional? És l’instrument que s’utilitza per a assolir que les coses ocorrin, per a manejar la informació de manera efectiva.
Avui en dia, ens arriba una gran quantitat d’informació amb paraules de tots llocs, això no vol dir que el que ens estan dient sigui cert.
El que has de fer per saber la veritat és dubtar. Quan tu poses en dubte els conceptes d’un altre persona, llavors es quan raones i penses, en aquest moment es quant t’adones si es cert o fals el que diuen.
D’altre banda, els sentiments fan que moltes vegades t’equivoquis, ja que són ells els que moltes vegades parlen per tu i no pas la raó i la lògica.
Ara bé, com sabem si el nostre comportament és raonable o no?
Perquè sigui totalment raonable has de deixar de banda, com ja he dit abans, els sentiments. Perquè per exemple, tothom sap que còrrer amb el cotxe es un gran perill, que pots acabar amb la teva vida o d’altres persones, tot i així hi ha persones que corren perquè els provoca plaer, els sentiments es posen per sobre de la raó.
Però en els temps que estem és massa difícil saber-ho, ja que el comportament és una actitud que vas adquirint amb el temps i que vas aprenent segons el teu entorn. A més a més, cada persona té uns conceptes molt diferents del que és o no és raonable.
La hipocresia, és fingir qualitats o sentiments, una forma de mentir. El món està ple de hipòcrites, fins i tot hi ha persones que s’arriben a creure les seves pròpies mentides.En aquest cas un bon mètode és el que ha anomenat el meu company Xavi, la maièutica, d’aquesta forma el que fas es que la gent s’adoni que és hipòcrite, que el que diu són mentides.
D’altre banda com he dit al principi, és dubtar i raonar per descobrir la veritat, així sabràs si aquella persona es hipòcrita o no.
febrer 10th, 2009 at 23:02
Les paraules són una ganiveta que es pot tornar en la teva contra, en aquests temps, qui domina la dialèctica pot arribar ven lluny. En els processos racionals, les paraules fan la funció de fer entendre al receptor, el per què dels arguments que s’estan debatent, per exemple: tots sabem que si quan anem amb cotxe no ens posem el cinturó, podem sortir mal parats, per, quan ho expliquem, fem servir les paraules per que el nostre receptor, accepti les raons que nosaltres li exposem. Si davant d’aquesta situació nosaltres li mostrem arguments contraris a la idea principal, que es la necessitat de posar-se el cinturó, però els exposem bé, podríem fer que canviés d’opinió, fen que cregués una idea totalment falsa, però que amb l’ajut de les paraules, l’hem feta passar per versemblant.
Tot i això, en aquest temps que corren és molt difícil, ja que cadascú es regeix per criteris diferents, i òbviament, cadascú te una visió diferent del que es raonable. Malgrat això, hi ha forces coses que ens distorsionen la nostra concepció del que és raonable, sovint, ens regim pel que dicta l’estat i el que ens ensenyen a les escoles, fent-nos oblidar moltes vegades el que era per a nosaltres el concepte de raonable, a vegades correcte, a vegades no.
La hipocresia. Segurament una de les epidèmies del s.XXI. Poques maneres efectives hi ha per «lluitar» o si més no, per descobrir la. Podríem posar nos a la pell de Plató, i fer us de la maièutica, així podríem arribar a caçar a l’altre si es que és un hipòcrita. Bé, ell mateix es descobriria. Encara que per fer això s’ha de dominar bé el llenguatge i jugar-hi tan com es pugui.