Xavier Rubert de Ventós a l’Àgora

filòsof…

Xavier Rubert de Ventós, filòsof i catedràtic d’Estètica de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, al programa Àgora del canal 33 –> "Amb Déu o sense"

Us recomano els següents minuts aproximadament:

del 14′ al 19′ — uns cinc minutets

del 25′ al 29′ — uns quatre minutets més

http://www.tv3.cat/videos/993679

I si en teniu temps i ganes, per a no ser parcials, pot ser bo escoltar
tot el programa. Però sigui quina sigui la vostra opció, us atreviu a
comentar racionalment o no les aportacions d’en Xavier Rubert de
Ventós?

 

This entry was posted on 10 febrer 2009 at 21:50 and is filed under Sense categoria. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.



One Response to “Xavier Rubert de Ventós a l’Àgora”

  1.   cristina Says:
    febrer 16th, 2009 at 17:52    

    En l’actualitat, la importància de la paraules és molt important, ja que la seva funció és revelar y no pas ocultar .
    Per començar, que és un procés racional? És l’instrument que s’utilitza per a assolir que les coses ocorrin, per a manejar la informació de manera efectiva.
    Avui en dia, ens arriba una gran quantitat d’informació amb paraules de tots llocs, això no vol dir que el que ens estan dient sigui cert.
    El que has de fer per saber la veritat és dubtar. Quan tu poses en dubte els conceptes d’un altre persona, llavors es quan raones i penses, en aquest moment es quant t’adones si es cert o fals el que diuen.
    D’altre banda, els sentiments fan que moltes vegades t’equivoquis, ja que són ells els que moltes vegades parlen per tu i no pas la raó i la lògica.

    Ara bé, com sabem si el nostre comportament és raonable o no?
    Perquè sigui totalment raonable has de deixar de banda, com ja he dit abans, els sentiments. Perquè per exemple, tothom sap que còrrer amb el cotxe es un gran perill, que pots acabar amb la teva vida o d’altres persones, tot i així hi ha persones que corren perquè els provoca plaer, els sentiments es posen per sobre de la raó.
    Però en els temps que estem és massa difícil saber-ho, ja que el comportament és una actitud que vas adquirint amb el temps i que vas aprenent segons el teu entorn. A més a més, cada persona té uns conceptes molt diferents del que és o no és raonable.

    La hipocresia, és fingir qualitats o sentiments, una forma de mentir. El món està ple de hipòcrites, fins i tot hi ha persones que s’arriben a creure les seves pròpies mentides.En aquest cas un bon mètode és el que ha anomenat el meu company Xavi, la maièutica, d’aquesta forma el que fas es que la gent s’adoni que és hipòcrite, que el que diu són mentides.
    D’altre banda com he dit al principi, és dubtar i raonar per descobrir la veritat, així sabràs si aquella persona es hipòcrita o no.