Artistes de les nostres vides
"Som artistes de les nostres vides, tant si ho sabem com si no, tant si volem com si ni i tant si ens agrada com si no. Ser artista significa donar forma al que d’una altra manera no la tindria. Manipular probabilitats. Imposar un ‘ordre’ en el que altrament seria un ‘caos: ‘organitzar’ una col·lecció de coses i esdeveniments que en cas contrari seria caòtica -aleatòria, irregular i, per tant, imprevisible-, i propiciar que determinats esdeveniments tinguin més possibilitats de produir-se que uns altres."
Bauman, Zygmunt. L’art de la vida. Ed. Paidós pàg. 137
- Podeu relacionar aquest text amb el pensament utilitarista de John Stuart Mill?
- Quina relació hi ha entre la majoria d’edat kantiana i la manipulació de probabilitats mesurables de l’utilitarisme?
abril 22nd, 2009 at 22:49
Som artistes per naturalesa, cada persona te en les seves mans la seva vida. Tu pots escollir una opció o una altre perquè ets lliure , sense decidir si esta bé o malament, si es bona o dolenta, això ho observaràs desprès d’haver escollit depenent de les conseqüències que tingui, però ets tu qui has d’escollir una opció o una altre, llavors ets tu l’artista que modela la teva vida. Tant si volem com si no som els que portem les brides de la nostra via i fem que vagi per un costat o un altres, i amb les nostres decisions la farem canviar tant si és el que desitgem com si no i canviarà el nostre ordre previst. Segons Bauman, nosaltres intentarem preveure els esdeveniments que venen, per poder controlar aquestes situacions i no ens vinguin de sorpresa, llavors així aconseguirem portar la nostra vida en el camí correcte cap a la felicitat màxima individual, que per Mill es l’estat ideal.
Quan una cosa et fa feliç un cop et pot fer feliç més d’una vegada, arribarà un moment en que t’avorrirà i la nostra vida consisteix en buscar coses, moments, persones, etc, que et portin cap a la felicitat.
Kant parlar de la majoria d’edat Kantiana, que si no som capaços de tenir decisió ni valor per servir-nos per nosaltres mateixos sense la tutela d’un altre, significa que no som u suficients madurs com per considerar-nos persones adultes. I sinó som capaços d’això molts cops ens deixarem emportar pels sentiments i no obtindrem la felicitat màxima, que es un dels nostres objectius segons Mill.