Tens una personalitat socràtica? i algun tret sofísitc?
Us anoto copiat literalment del portal de Ramon Alcoberro els següents fragments:
http://www.alcoberro.info/planes/socrates.htm
SÒCRATES
I SOFISTES: SEMBLANCES.
En
el pensament socràtic hi ha elements sofístics i antisofístics.
Sòcrates com a filòsof està sempre en diàleg amb el seu temps
i, per tant, també hi ha elements en què està d’acord amb la sofística.
Podríem assenyalar-ne tres de molt importants.
1.-
Interès per l’home: L’home (ciutadà) és el destinatari últim
de la filosofia. Tant per a Sòcrates com per als sofistes, les
qüestions polítiques i morals són el centre de la seva preocupació.
Es pregunten com cal obrar per ser un bon ciutadà.
2.-
Interès pel llenguatge: En Sòcrates trobem un profund convenciment
que la veritat neix a través del diàleg. I en el cas dels
sofistes, la retòrica és l’eina que tenen per manipular
el coneixement. En el fons tots dos manifesten un interès pel
llenguatge perquè és fonamental en la vida grega el paper de l’àgora
com a lloc de debat.
3.-
La recerca d’influència social: Tant Sòcrates com els sofistes
volen tenir pes en la societat (tenen deixebles, les seves opinions
són escoltades…), però utilitzen la seva influència d’una manera
diferent. Sòcrates s’autoconsidera un educador de la ciutat (tàvec
d’Atenes) i no un polític; busca més una influència sobre la moral
de la ciutat; mentre que els sofistes, en canvi, tenen més influència
política.
SÒCRATES
I SOFISTES: DIFERÈNCIES.
1.-
De caire metòdic: El mètode socràtic és el diàleg. La paraula
és un instrument per arribar a la veritat. Defensa l’intel.lectualisme
moral (tot home bo és savi, tothom coneix interiorment el
bé). En canvi els sofistes tenen com a mètode la retòrica. Usen
la paraula per aconseguir el poder, creuen que tot és opinió (doxa)
i, per tant, no hi ha veritat. Defensen el convencionalisme moral.
2.-
Sobre el seu ideal: L’ideal socràtic és aconseguir la felicitat,
viure guiat per la sofrosine- prudència. En canvi l’ideal és aconseguir
l’èxit, especialment l’èxit polític.
3.-
De caire pedagògic: Sòcrates fa el seu ensenyament de franc,
per les places i carrers, d’una manera informal, dialogant amb
tothom. Els sofistes, en canvi, cobren i s’adrecen només
als joves rics que els poden pagar.
4.-
Conseqüències: Sòcrates vol fonamentar la filosofia, a
través de definir els conceptes ètics (què és el Bé, què és
la veritat…). Els sofistes, en canvi, prediquen l’escepticisme
i el relativisme.
I, se m’acut pensar que tot@s, potser tenim o desitgem tenir alguna cosa de Sòcrates i fins i tot de sofista. Podeu comentar-me quines semblances i diferències us faríeu vostres o bé us agradaria que així fos?
octubre 19th, 2009 at 17:24
Crec que la meva personalitat es més socràtica que sofistica en molts aspectes; començant per les semblances: en l’interès per l’home crec que si s’ha de pensar més en els aspectes morals de cada indivuduo, i més ara que s’estan deixant en banda, en canvi, l’aspecte polític no em sembla tant important alhora de conviure si tothom sap com a d’actuar moralment, no hi han d’haver disputes. Per l’ho que fa a l’interès pel llenguatge estic d’acord amb Socràtes perque per poder arribar a la veritat i al coneixement ho podem fer amb el diàleg, crec que és la millor manera d’aprendre i arribar a conclusions molts acertades, clar que també es pot fer un mal ús del llenguatge i utilitzar-lo per manipular, que aquest és el cas dels sofistes. En la recerca de l’influència social, Sòcrates es com un mestre que el podem seguir i fa molt per la meva personalitat crec ensenyar és una cosa de pes i més si es de moral; en aquet punt no estic en contra del sofistes volen mirar més per la políca de la seva ciutat.
Pel que fa a les diferències, crec que tothom és bo i que per tant, és savi, però que amb la corrpució del món, aixó canvia i per tant, no podem trobar la veritat. En aquest cas soc com Sòcrates, però m’agradaria tenir part dels sofistes per poder pensar que no hi ha més veritat que la que tenim i res més.
Sobre el seu ideal, és més agradable que podem aconseguir la felicitat aunque no sigui completa, i a més amb prudència, tot i que aquesta no és una bona qualitat meva, però tot i així aqui no li agrada tenir èxit com el sofistes; en els seus ideals estic d’arord amb els dos. En quan de caire pedagògic: crec que ensenyar de fran està bé, però també s’hauria de ser una mica egoiste i fer valer que el tu saps, com els sofistes, tot clar arriban a uns límits. I finalment,les conseqüències del sofistes son les més encertades, perque crec que l’escpeticisme i el relativisme son uns conceptes molts present en la nostra vida quotidiana, i en els nostres sentiments, en contes de busca el bé i la veritat, que ja ho fem però sense aprofundir gairé.