Veure i viure la història
Potser, Amenábar a la seva pel·lícula Àgora fa un ús excessiu de llicències artístiques, tot i que personalment li perdono degut al criteri de valorar la seva producció sobre el sentit general que hi aporta a la reflexió al voltant del coneixement i la ignorància com a motors de la història.
Pots donar la teva opinió al respecte de les llicències artístiques que hi figuren a la pel·lícula, fan no creïble el sentit de la pel·lícula?
Algunes llicències que crec que es poden percebre:
• Verdures contra estàtues paganes (si són tomàquets és impossible ja que vénen d’Amèrica)
• La mort d’Hipàtia tot i ser dubtosa sembla ser que hi ha un cert consens que va ser als 60 anys
• El paper d’Aristarc va ser molt poc rellevant
• Els textos existents de l’Almagest de Ptolomeu i de les Taules van ser molt probablement preparats per a la seva publicació per Hipàtia, en canvi, el descobriment del moviment elíptic va ser de Kepler i l’experiment al vaixell sobre el moviment inercial està referenciat per Galileu i no es creu que el va dur a terme la protagonista, va ser Galileu que va intuïr la llei i expressada correctament per Descartes
• Hi ha qui diu que a la pel·lícula es perceb un excés d’idealització ahistòrica ja que Hipàtia, com a neoplatònica que va ser, tot i ser una víctima de la superstició i la ignorància no sols creu amb el poder redemptor de la raó sinó també que cerca a Déu a través de la revelació religiosa
