Cuiner de camins

2 Responses to “Quina és la presó?”

1.   Fran Torres Says:
   novembre 21st, 2009 at 15:12    

   Fran Torres López
   2n B
   Per a Plató, la seva posició ideològica es que el racionalisme es basa en el coneixement que busca la raó. La raó és la base de totes les coses, però penso que els sentits poden fer minvar el món intel•ligible.
   Plató ens deia què l’essència es veia pertorbada per l’obstacle que feien els sentits sobre l’episteme, de tal manera que la meva opinió vers això, es que la presó sobre el cos i l’ànima pot variar segons la situació. Si hi ha una situació en què estàs reflexionant, i dins la teva ment, t’imagines qualsevol cosa fantàstica, com per exemple: poder volar, ser transparent, … Aleshores el cos està empresonat vers l’ànima perquè tu intentes fer coses impossibles i que potser, sense les limitacions que agafa l’ànima al estar lligat amb un cos (teoria reminiscència) aquesta ho podria fer. Un cas en que l’ànima està empresonada del cos, es en el moment en què existeix amor entre dues persones, ja que aquest influeix molt sobre l’ànima, però el cos es manté intacte.
   Resumint, depenent de la situació en que es trobi l’ànima i el cos, un pot ser manipulat per l’altre i al revés. Encara que m’inclino més cap el racionalisme platònic.

2.   Oriol Rodríguez Limpangog Says:
   novembre 16th, 2009 at 20:58    

   Oriol Rodríguez Limpangog (2n Batxillerat A)

   Si el cos o l’ànima és la nostre presó és una qüestió que ens portaria molt temps per debatre-la. Principalment no sóc platònic i per tant no crec que existeixi l’ideal, o la raó, o l’ànima, encara que l’hagi pensat. Tot i així no vull dir que sigui partidari del cos o dels sentits, ja que aquests mateixos ens enganyen. Per tant penso que sempre hem de dubtar més d’un cop del que podem percebre.
   Platònicament parlant la raó mana els sentits, és a dir, els ideals perfectes tenen més pes que la realitat en si. A més a més, Plató és partidari de que les Idees són molt necessàries per poder comprendre les coses materials i de que estan més enllà de la possibilitat de la seva demostració científica.
   Per altre banda, o personalment parlant, hi posaria l’accent a totes dues bandes, a la raó i als sentits. Em baso bàsicament amb coses hipotèticament ideals, ja sigui la noia o noi perfecte, o si més no la vida perfecte. En qualsevol moment de la nostre vida sempre hem tingut un pensament platònic, el qual corroborem de manera contrària, afirmant que els sentits manen a la raó, i que tot aquests pensaments platònics són falsos.
   Per finalitzar, vull remarcar que estic indecís en si hi ha alguna presó o no. Potser nosaltres mateixos estem dins d’una presó al pensar que els sentits manen a la raó, com passa al Mite de la Caverna, on podem destacar que els captius que veuen les ombres de les figures projectades pel foc a la paret de la caverna, es pensen que és la mateixa realitat. Aleshores si un dels captius relacionés les ombres amb que la raó mana els sentits, per tant la manera contrària anteriorment citada, seria el filòsof, el qual no estaria conforme en ser l’únic que ha pogut sortir de la caverna, i per tant ajudaria a sortir o a “fer escapar”, als demés captius de la Caverna, en el nostre cas de la presó.
   Cadascú escull si ser el filòsof o ser el captiu, però personalment no escullo cap dels dos, prefereixo estar enmig, tindre diverses opinions per poder arribar algun dia a una idea clara, potser encara és massa d’hora per pensar en tindre-la.