Amor platònic
El desig de posseïr sempre el bé, pot ser una definició d’amor platònic, o bé, il·limitat amor per a la saviesa.
" … ens trobem de ple en el món intel·ligible, en el que l’objecte final ja no pot ser la bellesa física, la moral o la intel·lectual, sinó la bellesa en sí. Aquesta bellesa és eterna, no canvia no es manifesta en cap altra cosa o objecte vivent del cel o de la terra, sinó que és sempre amb ella mateixa específicament única…
L’amor és el camí, el nexe d’unió amb allò que anomenem perfecte, diví, formós."
Manuel CRUZ, "Amo,luego existo". Ed. Espasa pàg. 35-36
- Quina posició té el Bé per a Plató? Què entenem per jerarquia de valors?
- Quins valors platònics creus que són vàlids actualment?
novembre 10th, 2010 at 15:06
Per a Plató, el Bé té la mateixa posició que la bellesa en sí, d’aquest text. Una de les teories de Plató, la teoria de les idees, divideix les idees en dos mons: el món sensible: on els nivells de coneixement són la imaginació i la creença i es basa sobretot en la opinió (doxa), el físic, de les imatges, els animals, els objectes… i un altre món, el món intel•ligible: on els nivells de coneixement són la raó discursiva i la raó intuïtiva i es basa sobretot en el coneixement o la ciència (episteme), el món de les idees, el coneixement els objectes matemàtics… Plató crec que el Bé és el pic més alt de la jerarquia de valors o jerarquia d’idees, basada en la teoria de les idees i amb el mite de les cavernes (que explica aquesta teoria). La jerarquia de valors és l’ordre d’importància del coneixement per arribar a l’ aretè, el coneixement màxim. A dalt de tot tenim el bé,a sota la justícia, la valentia l’ordre, al pis següent els conceptes matemàtics i finalment a baix de tot tenim les idees de coses naturals. Aquesta jerarquia està en forma piramidal, on el coneixement que podem aconseguir més fàcilment està a baix i el que podem aconseguir amb menys facilitat, a dalt. Traspassant aquesta teoria en l’amor, la bellesa està a dalt de tot, al mateix lloc que ocupa el bé i les altres idees relacionades amb l’amor descendeixen d’aquesta principal, igual que passa amb el bé.
Actualment, crec que tots els valors platònics són vàlids, ja que el coneixement és molt necessari per la vida: serveix per buscar treball, per entendre la política d’un país, per poder viatjar (en el cas de coneixement d’idiomes) o fins i tot serveix perquè no t’enganyin amb els preus quan vas a comprar. Per tant, crec que el bé continua estant a dalt de tot de la piràmide, perquè el coneixement fa ser millor persona. Tot i que també penso que el fet que les idees no puguin ser mutables i siguin perfectes és una idea errònia al S.XXI, el fet de pensar que les idees són immutables és molt típic d’una religió monoteista. Si ens fixem únicament amb l’amor, crec que la bellesa no ha d’estar a dalt de tot de la piràmide, ja que és més important la personalitat que el físic, però crec que per estimar a una persona primer l’has de conèixer bé, per tant La personalitat o Bellesa, que són els dos aspectes que estan més amunt de la teoria, són els més difícils d’aconseguir. Per tant , puc concloure que la forma piramidal dels valors “amorosos” és vàlida actualment, però que, els conceptes que la teoria porta, no ho son.
novembre 10th, 2010 at 15:05
Per a Plató, el Bé té la mateixa posició que la bellesa en sí, d’aquest text. Una de les teories de Plató, la teoria de les idees, divideix les idees en dos mons: el món sensible: on els nivells de coneixement són la imaginació i la creença i es basa sobretot en la opinió (doxa), el físic, de les imatges, els animals, els objectes… i un altre món, el món intel•ligible: on els nivells de coneixement són la raó discursiva i la raó intuïtiva i es basa sobretot en el coneixement o la ciència (episteme), el món de les idees, el coneixement els objectes matemàtics… Plató crec que el Bé és el pic més alt de la jerarquia de valors o jerarquia d’idees, basada en la teoria de les idees i amb el mite de les cavernes (que explica aquesta teoria). La jerarquia de valors és l’ordre d’importància del coneixement per arribar a l’ aretè, el coneixement màxim. A dalt de tot tenim el bé,a sota la justícia, la valentia l’ordre, al pis següent els conceptes matemàtics i finalment a baix de tot tenim les idees de coses naturals. Aquesta jerarquia està en forma piramidal, on el coneixement que podem aconseguir més fàcilment està a baix i el que podem aconseguir amb menys facilitat, a dalt. Traspassant aquesta teoria en l’amor, la bellesa està a dalt de tot, al mateix lloc que ocupa el bé i les altres idees relacionades amb l’amor descendeixen d’aquesta principal, igual que passa amb el bé.
Actualment, crec que tots els valors platònics són vàlids, ja que el coneixement és molt necessari per la vida: serveix per buscar treball, per entendre la política d’un país, per poder viatjar (en el cas de coneixement d’idiomes) o fins i tot serveix perquè no t’enganyin amb els preus quan vas a comprar. Per tant, crec que el bé continua estant a dalt de tot de la piràmide, perquè el coneixement fa ser millor persona. Tot i que també penso que el fet que les idees no puguin ser mutables i siguin perfectes és una idea errònia al S.XXI, el fet de pensar que les idees són immutables és molt típic d’una religió monoteista. Si ens fixem únicament amb l’amor, crec que la bellesa no ha d’estar a dalt de tot de la piràmide, ja que és més important la personalitat que el físic, però crec que per estimar a una persona primer l’has de conèixer bé, per tant La personalitat o Bellesa, que són els dos aspectes que estan més amunt de la teoria, són els més difícils d’aconseguir. Per tant , puc concloure que la forma piramidal dels valors “amorosos” és vàlida actualment, però que, els conceptes que la teoria porta, no ho son.