La curiositat pel saber
Hi ha qui defensa que l’amor és allò que fa possible la filosofia. La curiositat és el motor del coneixement.
"Si ens sorprenem és perquè estimem saber. Només qui, prèviament, estima la saviesa es troba en condicions de sorprendre’s. El dogmàtic, posem per cas, és aquell incapaç de sorprendre’s perquè té paralitzat el seu desig de saber (-no és necessari saber res més!- acostuma a exclamar aquest personatge quan s’enfada-)."
Manuel CRUZ, "Amo,luego existo". Ed. Espasa pàg. 18
- Què té de platònic aquest paràgraf?
- És una actitud actual? On? Quan? Per a qui?
novembre 12th, 2010 at 15:18
El fragment del relat Manuel CRUZ, «Amo,luego existo». Ed. Espasa pàg. 18, és totalment platònic ja que aquest fa referència al coneixement, és a dir al saber, una de les principals idees de Plató per arribar al màxim és a dir a l’autèntica exel·lència.
Els arguments que ens dóna Manuel de la Cruz són la curiositat i la fascinació alhora de descobrir algun concepte de coneixement nou.
«Aprendre és recordar» és un dels conceptes de Plató aquest vol fer entendre que l’ànima és a dir la raó recorda alguna de les coses que ja sabia anteriorment i que permet exercir el que anomenem coneixement. Som capaços d’arribar a aquest concepte però tot i seguint l’epistema o també anomenat món intel·ligible, és a dir el món de les coses reals, les coses que es poden investigar i comprovar, és el pensament que no està sotmes a la frustració del món sensible, del doxa sinó que és el coneixement de les idees. Ens representa aquests dos conceptes ja esmentats en una línea, una més llarga que l’altre.
Per això mateix diu aquest fragment:» El dogmàtic, posem per cas, és aquell incapaç de sorprendre’s perquè té paralitzat el seu desig de saber (-no és necessari saber res més!- acostuma a exclamar aquest personatge quan s’enfada-).» fent referència als doxes és a dir que si volem cercar el verdader saber ens hem de deixar portar per la raó i la curiositat i investigat per a arribar a assolir la verdadera idea.
Al meu parer sí que és una actitud actual ja que fins i tot nosaltres mateixos,alguns, la fem servir ja que aprenem nous conceptes sense deixar-nos portar per les opinions sinó que ja han estat prèviament investigats i estudiats.Aquesta postura però sens falta molts dels científics també la utilitzen i no és només ara actualment que s’ha dut a terme, sino que aquesta des de l’antiguitat que perdura, ja que sempre s’ha intentat buscar una idea màxima d’alguna cosa, en cada societat i època diferent, i a mida que anem avançant cap al futur descobrir la idea de la qual pertoca; és a dir a la qual les nostres capacitats hi arriben. Per tant dons, puc concloure dient que actualment vivim en una societat força platònica.