Ànima platònica
"El que és dolent de l’ànima concupiscible no és que obtingui allò que desitja, sinó que agafi el comandament sobre les altres ànimes. Cada part de l’ànima té el seu propi gaudi i el seu desig característic i propi, que exigeix la legítima satisfacció: la part reflexiva persegueix el coneixement i la saviesa, l’apassionada apunta a l’èxit, a l’honor, al poder, i la concupiscible, als plaers de la carn. Es corresponen, com es deixa veure, amb els tres tipus de vida, que cerquen respectivament com gaudir de la contemplació de la veritat, la satisfacció de l’ambició i els beneficis materials. Del que es tracta llavors és de trobar l’harmonia entre els desitjos adequats a cada tipus humà (governant, guerrer, artesà/treballador): no en altra cosa consisteix en definitiva la virtut."
Manuel CRUZ, "Amo,luego existo". Ed. Espasa pàg. 33-34
- Quina part de l’ànima persegueix l’autèntic coneixement per a Plató? Com pot gaudir cada part de l’ànima?
- En l’actualitat, quina vigència pot tenir una concepció tripartita de l’ànima com la platònica?
novembre 12th, 2010 at 14:56
Plató segueix la part de l’ànima que recau en el coneixement i el bé. També busca la manera més òptima de fer el bé que comporta aquest coneixement natural i la pròpia justícia per fer-lo. L’exemple d’aquest fet és el mite de la caverna on veiem com s’amaga la veritat, la recerca de les essències. També diu que no tot el visible pels nostres ulls sigui l’autèntica veritat.
Cada part de l’ànima guadeix quan aquesta està en perfecta harmonia i realitza les actuacions que més escauen al nostre interior i ens permet realitzar-les de la millor manera possible (mite dels metalls).
A diferència dels antics grecs la nostre societat no es preocupa de satifer la població sino que simplement busquen garantir les seves necessitats i satisfer els seus desitjos.
Un altre factor que no es duu a terme en l’actualitat és el treball en relació a l’ànima, és a dir, cada persona realitza la tasca que més li agrada o bé li convé per tal de satisfer el seu deig.
La vigència d’aquesta ànima tripartita permetria a la gent ser capaços de fer tasques que més li puguin escaure en proporció a la qualitat de lànima. Per aquest motiu podriem dir que la societat amb una tipologia d’ànima així donaria molta més facilitat i convivència a la ciutat.
novembre 10th, 2010 at 17:50
Plató ens fa saber que cadascú està format per un cos i una ànima. Gràcies al mite del carro alat, on les protagonistes són l’ànima d’un cavall blanc i l’ànima d’un cavall negre, sabem que existeixen dues ànimes per Plató: la ànima irascible, situada al pit, i l’ànima concupiscible, localitzada al ventre. L’ànima irascible es refereix a les tendències positives de l’home, les passions nobles com el coratge o el valor, la ira, i l’esperança, i l’ànima concupiscible es refereix a les tendències negatives de l’home, els desitjos més baixos, el instint de conservació o la sexualitat. També tenim una ànima racional que la tenim situada al cap, que ha de ser capaç de controlar i gaudir del món de les idees, encara que ens sigui difícil. Quan no podem controlar l’ànima, caiem del món de les idees i estem al món de les coses, i d’aquí voldrem el retorn al món de les idees. Per aconseguir-ho, l’amor té un paper fonamental, ja que és el desig i l’anhel d’allò que no tenim, però que hem tingut.
L’objectiu principal que vol Plató és la justícia, que es divideix en una divisió tripartida, relacionada amb les ànimes: l’ànima concupiscible (temprança, artesans i treballadors), l’ànima irascible (fortalesa, guerrers) i la racional (saviesa, els governants), i això poder treure el màxim rendiment de la polis. La part de l’ànima que persegueix l’autèntic coneixement per a Plató és l’ànima racional, on es convina la raó, i es podrà arribar al autèntic coneixement del món.
En l’actualitat, la vigència que pot tenir una concepció tripartida de l’ànima com la platònica, des de el meu punt de vista crec que no seria gaire possible, ja que la societat d’avui en dia penso que no estaria preparada per dur a terme una tripartició com la que proposa plató. Això seria així ja que fem que la societat ens eduqui a donar importància als aspectes materials i desitjos, ficant-nos dintre de l’ànima concupiscible i no arribaríem a les virtuts, l’equilibri i sobretot, la justícia, que seria la principal finalitat. I tampoc crec que en aquella època hagués donat bons resultats, perquè no tothom és de tipus blanc i negre, és a dir, de un tipus d’ànima o d’una altre, sinó que trobaríem moltíssimes varietats de persones en la polis, i no arribaríem a la finalitat buscada, perquè no seria just per tothom.