Estat del Benestar – John Stuart Mill
Quins són els drets de l’Estat del Benestar? Què en pensava Stuart Mill al respecte? Què en penses tu?
Fes una ullada als següents videos i enmarca la teva aportació sota criteris de reflexió filosòfica.
I, sobretot del minut 6 al minut 26 del següent, no quedareu gens decebuts:
abril 25th, 2011 at 15:37
Finalment cal dir que l’estat del benestar garanteix uns bons serveis indiferentment de la quantitat de diners dels que hom disposi perquè moltes vegades no és millor el que més car és, per exemple la sanitat pública és igual o millor que la privada, encara que la última disposa d’unes instal•lacions millors i més confort.
Així l’estat del benestar ha estat una bona manera de impulsar el benestar de la població però cal saber mantenir-lo i no perdre tot el que hem aconseguit durant tots aquests anys.
abril 25th, 2011 at 15:32
Jo estic totalment a favor de l’Estat del benestar ja que promou una millor qualitat de vida per a tots els individus i garanteix certa prosperitat de cara al futur i una oportunitat per a totes les persones en igualtat de condicions i no basant-se en la seva posició social o en la seva capacitat adquisitiva.
Pel que fan als drets civils són primordials per permetre l’autodeterminació d’una persona i que aquesta pugui cultivar-se i desenvolupar una mentalitat pròpia sense cap mena d’influència. Així els drets polítics també són molt importants perquè, com deia Mill, permeten fer representatives les minories i no deixar tot el poder en mans de la majoria. Finalment crec que els drets socials són els més importants en tots els sentits perquè són els que realment aporten un benestar a la població i n’eliminen les diferències socials.
Un exemple clar que marca la diferència entre aquells països que gaudeixen d’un estat del benestar i aquells que no, és l’educació: en alguns països que no tenen aquests tipus d’estat, aquesta no és pública cosa que comporta una diferència entre aquelles persones amb diners que es poden permetre una bona escola i aquelles que han d’anar a les poques escoles públiques, les quals ja tenen una etiqueta de marginals i adquireixen mala fama, en canvi en països amb un estat benestant l’educació majoritàriament és pública i és tan o més bona que la privada.
El mateix passa en la sanitat, hi ha països en els quals l’estat no paga certes operacions, i persones que necessiten atenció urgent han d’anar a d’altres països, o acaben, en el pitjor dels casos, morint.
Actualment a causa de la crisi i per altres factors, s’estan perdent la qualitat de l’estat del benestar, per exemple, gran part de la població no assoleix els estudis obligatoris (ESO), s’està retallant molt la sanitat i s’estan perdent moltes ajudes d’atur o jubilació. Això provoca l’aparició de nous partits que promouen el compliment dels drets de l’Estat del benestar i volen evitar que es continuïn retallant subvencions d’ajuda a la població.
Un altre exemple serien les persones amb malalties cròniques que necessiten una atenció personalitzada i que enlloc d’això se’ls dona diners, si que és una bona aportació, però el que realment es necessita és un especialista que tingui cura del malalt i no que aquest sigui un membre de la família que no sàpiga l’atenció que ha de donar.
A més hi ha gran diferències entre els països amb el mateix tipus d’estat, per exemple en quan a la quantitat de població dedicada al serveis socials, Espanya és de 10,18% mentre que a Suècia és de 23,8%. Cal dir que Espanya dedica molts menys diners i recursos a la població que molts altres països de la UE, això és veu en l’educació, en la sanitat…
* continua
abril 25th, 2011 at 15:30
Mill és un defensor de l’Estat del benestar ja que per a ell el més important a la vida és viure plaentment, i la finalitat de tots els actes és el benefici per el major nombre de persones possibles (utilitarisme). En l’estat del benestar gran part de la població es dedica a afers que tindran una repercussió sobre els altres i seran els que li donaran un cert benestar, per tant les persones actuen amb la finalitat de beneficiar a la resta de la població, és una posició totalment Miliana i utilitarista.
Mill creu que l’estat ha d’imposar normes que afavoreixin a la màxima felicitat, creu que el poder únicament pot ser exercit sobre un individu quan aquest està perjudicant els altres o be, es pugui evitar aquest perjudici. Per Mill el més important és garantir la llibertat individual que permeti cercar la pròpia felicitat i evitar que altres individus pertorbin la llibertat pròpia, i així defensa clarament el dret civil de llibertat en tots els àmbits i també els drets polítics al control general i a la regulació del benestar dels individus. Una societat moderna és aquella que permet als individus que arribin a ser quelcom per ells mateixos, ja que se n’ha de garantir la felicitat i per tant, queda clar que la felicitat va molt relacionada amb el desenvolupament individual.
Per Mill el problema és que hi ha un poder de la majoria, i això fa imprescindible un principi d’individualitat (llibertat) que marqui el límit de la majoria sobre la població. Així el dret a participar en política permet que les minories puguin tenir representació i que no quedem estancats en un poder únic de la majoria.
Pel que fa als drets socials, Mill creu que l’educació és imprescindible per una bona societat ja que sempre serà millor aquella en la qual els habitants siguin cultes i no uns ignorants que no puguin aportar be general, aquest saber permetrà una major llibertat a tots els individus.
Tot i defensar l’educació, està en contra de les escoles publiques ja que creu que aporten un coneixement uniforme. Cal promoure també les ajudes als altres i els subsidis, així com la sanitat publica per a tothom.
En general Mill creu que l’estat del benestar és una bon sistema per promoure la felicitat de tots els individus i permetre el desenvolupament d’aquests cap a una vida més plaent i lliure partint de la llibertat individual com a base de qualsevol societat.
* continua
abril 25th, 2011 at 15:30
(ho vaig penjar el dijous hi ara no apareix no se que va passar, ho torno ha penjar)
L’estat del benestar (welfare) és un model d’estat en el qual es donen certs serveis i garanties socials a tots els ciutadans del país. És una combinació entre democràcia, benestar i capitalisme, un pacte social en el que s’estableix un repartiment equitatiu dels beneficis i de la riquesa entre tota la població per tal d’evitar el malestar que puguin conduir a conflictes socials.
Va sorgir aquesta idea per primer cop a Alemanya el segle XIX a mans de Otto Van Bismarck i posteriorment, un cop acabada la segona guerra mundial, es va estendre a causa de l’experiència traumàtica.
Aquest tipus d’estat es fonamenta en tres drets: els civils, els polítics i els socials.
Primerament van sorgir els drets civils (S. XVII), que són tots aquells relacionats amb la llibertat tan d’expressió com personal, la de pensament i religió, també inclouen els drets a un tracte legal just i a tenir propietat privada.
Van aparèixer el segle XIX els drets polítics que feien referència al dret de vot, a tenir càrrecs polítics i a participar en aquesta.
Finalment van unir-se els drets socials (S. XX), dret a la seguretat econòmica i social tot garantint una educació, assistència sanitària, habitatge, pensions, el subsidi a malalties, incapacitats, atur i jubilació. Van ser precisament aquests drets socials els que van introduir la idea de que tothom mereixia viure una vida plena i en els quals es fonamenta l’Estat de benestar.
* continua
abril 24th, 2011 at 19:55
2na part:
Mill considerava que, en l’Estat del Benestar, hi havia d’haver unes normes que afavorissin la màxima felicitat ja que ell creia que el Principi d’Utilitat havia de ser acomplert en tots els aspectes possibles, fins i tot en l’ètica, evitant amb la sensibilitat les crítiques que rebé Bentham. Però defensava, per sobre de tot, la llibertat individual. La seva finalitat utilitarista, és a dir, el fet de que tothom ha de buscar el seu propi bé sense que ningú li impedeixi, i de la mateixa manera que ell tampoc podrà impedir la felicitat dels altres, és la que aconsegueix augmentar el benestar general que l’Estat ha de garantir en els seus mínims.
Jo estic d’acord amb el fet de que cal establir uns mínims del que es pot considerar Estat del Benestar, ja que hi ha d’haver unes necessitats bàsiques garantides per a tots els habitants del planeta. Hi ha d’haver una certa igualtat en tots els àmbits. Però també penso que els problemes que té el nostre Estat del Benestar, no vénen de fa poc, sinó que vénen de fa molts anys.
El principal problema penso que ha estat culpa dels polítics, ja que han buscat els seus interessos i no han fet una bona organització social, ni han proporcionat els diners necessaris per a l’Estat del Benestar, i en canvi, se n’han invertit més, en temes secundaris, que no feien falta.
Crec que l’Estat del Benestar dels Estats Units és bastant millor que el nostre, però tampoc perfecte. El seu Estat del Benestar és millor ja que ha pogut reduir el percentatge de la pobresa i promoure iniciatives per al treball (per reduir l’atur).
El millor Estat del Benestar, penso que és el nòrdic, ja que presenta el nivell més elevat de protecció social, i donen a la gent que està a l’atur, unes facilitats grans de poder tornar a treballar ràpidament, i això és important. I també cal dir que hi ha una igualtat equilibrada de la renda.
abril 24th, 2011 at 19:53
Primerament, dir que en el vídeo de l’Artur Mas, podem veure que diu que actualment a Catalunya no tenim un bon Estat del Benestar, ja que tenim un 31% de fracàs escolar, un 17,5% d’atur, i un 40% d’atur juvenil.
Per una altra banda, el vídeo de la conferència de Vicenç Navarro ens explica que en la societat contemporània de la nostra zona, els drets que ens proporciona l’Estat del Benestar consisteixen sobretot en garantir: les pensions i les ajudes familiars; els serveis públics, com ara la sanitat i l’educació; reducció de les desigualtats socials; creació d’un bon lloc de treball; protegir al treballador, al consumidor i al resident mitjançant, també, la protecció del medi ambient.
Per altra, l’Estat del Benestar no és sempre igual ni immutable, per tant, podem confirmar que està evolucionant constantment. Aquest fet és molt senzill d’observar analitzant els diferents conceptes d’Estat del Benestar que han anat prenent diferents consistències durant les últimes dècades de la història del nostre país.
Cal destacat també que l’Estat del Benestar és diferent en cadascun dels països del món. El nostre Estat del Benestar és bastant més inferior que alguns de la resta del món, com per exemple, el de Suècia. És a dir, cobreix de manera més superficial els drets bàsics. Segons la conferència de Vicenç Navarro, podem veure que Espanya no inverteix tot el què hauria d’invertir en l’acompliment total d’aquests drets tenint en compte el seu fons econòmic.
abril 23rd, 2011 at 12:36
2na part
La meva opinió sobre l’estat del benestar, després de veure els vídeos anteriors, es decanta que actualment s’ha de remodelar l’estat del benestar català, ja que en alguns àmbits, com és l’educació, aquella felicitat agregada de anys endarrere no és la mateixa que l’actual. Les situacions han canviat, perquè la societat ha canviat. Molts dels jovents, com diu Artur Mas, ja no acaben ni l’ensenyament obligatori això ens declara que les generacions futures prenen una ideologia de la vida diferent a la dels seus pares o avis. Per canviar aquestes ferides socials i contribuir en la felicitat de les necessitats bàsiques, la població s’ha d’unir i fer front aquests problemes dels àmbits més importants, lo col•lectiu aporta canvis en la població. Es per aquesta raó que estic a favor de l’ètica utilitarista, tothom ha de fer accions solidaries per ajudar a les altres persones i conseqüentment a un mateix.
abril 20th, 2011 at 14:53
Personalment crec que és important tenir un Estat del Benestar ja que garanteix uns drets bàsics als ciutadans i els ofereix protecció, però actualment està molt degradat.
La societat actual ha reclamat massa llibertats de les que establia Mill al segle XIX, i hem privat als altres gaudir de la seva llibertat. Hem desenvolupat un sentiment d’egoisme que ha danyat el benestar social i això ha fet augmentar també les diferències entre els membres de la comunitat.
Dins la societat, els polítics són els encarregats de protegir aquest Estat del Benestar i garantir la felicitats dels membres de la seva comunitat.
Avui en dia estem patint una crisi econòmica molt greu que ha fet caure l’Estat del Benestar, i les mesures que s’han pres per resoldre-ho han provocat el descontentament de gran part de la població. Per exepmle, com hem vist ens els vídeos, les ratallades que s’han fet en el camp de l’ensenyament provoquen un fracàs escolar del 31% entre la població catalana. Això, no només ens resta posicions enfront Europa, sinó que suposa un problema per al futur de la nostra societat, ja que no es garanteix una millora en el treball.
Crec que l’estat ha de donar el seu suport a les plataformes que creen els ciutadant per protegir l’Estat del Benestar, però és important que les persones s’uneixin i s’organitzin per garantir el nostre benestar social i demostrar que és possible un altre món i una altre política.
abril 20th, 2011 at 14:52
Al segle XIX. El filòsof Stuart Mill va mostrar un gran interès per les accions humanes i els afers socials, i va establir que la societat ha de fer néixer un sentiment altruista que faci augmentar el benestar individual de les persones que ens rodegen. Per a ell, l’ètica és el principi utilitarista segons el qual la bondat d’una acció correspon a la major quantitat de felicitat del nombre més gran possible de persones, i on «felicitat» és presència de plaer i absència de dolor.
Amb aquest principi, Mill va posicionar-se a favor de l’Estat del Benestar (“welfare”), que incluïa drets civils relacionats amb la llibertat personal, com la llibertat d’opinió i la llibertat d’expressió. També s’hi van afegir els drets polítics, que permetien obtenir càrrecs polítics i dret a vot.
Al segle XX s’hi van incorporar el dret a l’habitatge, a l’educació, a l’assistència sanitària i a altres serveis.
Creu que així es defensaven els drets indivuduals de les persones i cada membre de la societat podia gaudir de la mateixa llibertat. Era partidari d’eliminar les classes socials, per establir la igualtat entre els ciutadans i gaudir d’un major benestar social.
Perquè una societat pogués progressar, era necessari eliminar la discriminació sexual i l’explotació infantil (recordem que la felicitat individual fa créixer el benestar social).
S’ha de protegir a les minories, ja que el seu benestar provoca un contentament per a la societa, per això creu que la Democràcia és el sistema polític més just per a l’Estat del Benestar que ell vol crear, ja que defensa aquests petits grups.
abril 20th, 2011 at 13:16
Què en penses tu?
Personalment, penso que l’Estat del benestar va ser un dels projectes més importants que s’han portat a terme. No obstant, encara no hem aconseguit dotar-lo de perfecció, ja que l’Estat del benestar és un «projecte» que esta en constant evolució, i que sota el meu punt de vista s’ha de renovar, i revisar reiteradament les seves pautes, en funció de l’evolució de la nostra societat, caracteritzada per la seva mutabilitat. Actualment, degut a la crisi econòmica que estem patint, s’ha decidit tivar del nostre Estat del benestar, i penso que això ha estat un gran error, perquè amb pilars com l’educació, o santitat no ens podem permetre retallar gastos, perquè crec que aquesta no és la solució.
Fes una ullada als següents videos i enmarca la teva aportació sota criteris de reflexió filosòfica.
En relació amb els vídeos anteriors, es veu clarament que retallar en educació és un gran error perquè el 31% dels estudiants catalans presenten un clar fracàs escolar, i això ens fa restar posicions enfront Europa. Per tant, si no inverteixen suficient capital en educació és natural que els resultats no sguin factibles. Per altra banda, també s’ha de lluitar per millorar els drets de la població dependent que està en un constant auge, degut al augment d’esperança de vida, ja que necessiten ajudes i gent especialitzada que estiguin pendents de les seves necessitats.
Cal destacar, que actualment s’estan creant plataformes que reclamen i lluiten per un Estat del Benestar millor, i la única manera d’aconseguir-ho és fent «pinya» i agrupar-se, perquè com diu Mill, les majories són les que goovernen i les que poden aconseguir conduir la societat.
abril 20th, 2011 at 13:15
Quins són els drets de l’Estat del Benestar?
L’estat del benestar (Welfare State) garanteix l’accés a l’ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació. Aquests serveis tenen com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic.
Què en pensava Stuart Mill al respecte?
Mill es va proposar com a objectiu, millorar la societat del seu temps. No obstant, durant una determinada etapa de la seva vida, aquest objectiu va entrar en crisi, ja que el filòsof dubtava de la seva pròpia felicitat en la societat que els seus plantejaments reformistes estaven dissenyant. Mill s’adona que la seva funció era lluitar per assolir aquells ideals socials. La qüestió era: n’hi ha prou d’aconseguir una societat on les lleis assegurin la llibertat i la igualtat de tots els èssers humans per tal de garantir-ne la felicitat?
La resposta va ser afirmativa, ja que l’assoliment d’una societat justa permetria crear les condicions perquè els éssers humans poguessin ser feliços. Seria el cultiu de l’art i el desenvolupament d’una fina sensibilitat envers la bellesa i els sentiments humans el que permetria elevar l’home i dotar-lo d’una vida excel·lent.
En relació a la política i el paper de l’Estat, Mill considera que aquest, mitjançant sancions externes, ha d’imposar normes que afavoreixin la màxima felicitat. Ara bé, defensarà abans de tot la llibertat de l’individu. Mill entén que >. Amb això es garanteix que cadascú pugui buscar el seu propi bé sense que ningú li ho impedeixi, de la mateixa manera que ell tampoc no podrà impedir la felicitat dels altres i, en fer-ho, augmentarà la felicitat general.
Per altra banda, Mill preveu que en un futur la llibertat pot ser un problema, el qual surgirà en la puixant societat democràtica, laica i industrial.
El problema no rau en protegir la societat de la tirania dels monarques o governants. El problema rau en els abusos del propi govern democràtic i, en l’abús que les majories poden exercir sobre les minories. Mill diu que la voluntat del poble tan sols representa la voluntat d’aquella part més nombrosa i activa d’aquest mateix poble. Per tant, allò que preocupa a Mill es la tirania de la majoria.
A més, Mill, és del parer de: val més poca quantitat d’alta qualitat, que no pas molta quantitat de poca qualitat, això traslladat a l’Estat del benestar, té una traducció clara: val més centrar-se en pocs problemes i buscar-hi factibles solucions, que no intentar abarcar moltes coses, i no ser capaç de millorar-ne cap.
abril 18th, 2011 at 18:56
Un altre exemple és la política. Els polítics cobren milers d’euros cada mes en canvi nosaltres ens hem de conformar amb un sou que no té ni punt de comparació amb el seu i encara gràcies perquè m’entres ells cobren tan, hi ha persones que es moren de gana, ami personalment em faria vergonya aquesta situació . En comptes de congelar els salaris, fer fora als treballadors i fer retallades en l’àmbit de la sanitat i l’educació, no seria més coherent reduir el seus alts salaris per equilibrar el país davant d’aquesta crisi? A més a més molts d’ells són corruptes, és a dir, la llei no s’aplica imparcialment, es fa una distinció segons la posició que tinguis davant el món de la política, això és tenir un bon Estat del Benestar?
En conclusió, l’Estat del Benestar en aquests moments no està complint amb la seva funció d’ajudar a la població ha sortir dels problemes econòmics que tenim. Penso que només ens movem per diners, això és l’exemple del govern que tenim actualment. L’Estat del Benestar no hauria de permetre que les persones estiguessin a l’atur, o si menys no, haurien d’equilibrar els sous dels polítics amb la resta de persones i no retallar àmbits bàsics com l’educació. Mill estaria en contra del nostre Estat del Benestar perquè hi ha favoritismes, actua erròniament i no soluciona els problemes. Si volem canviar les coses, ens hem de fer escoltar, perquè ningú ho farà per tu. Per això que si tots estiguéssim disposats es convocarien manifestacions i xerrades tal i com es fa a França on els joves són escoltats pel govern. I finalment acabo amb una cita de John Stuart Mill:
“El principio de que cada cual es el mejor juez de sus propios intereses, interpretado como lo interpretan las personas que formulan esas objeciones, probaría que los gobiernos no deberían cumplir ninguno de los deberes que se les reconocen, es decir, que en realidad no deberían existir.”
abril 18th, 2011 at 18:55
Segons el meu parer, l’Estat del Benestar va ser una bona invenció ja que ens garanteix una protecció i un nivell de vida mínim per a tothom. Però, actualment, les coses han canviat ja que l’Estat del Benestar no garanteix un benestar bàsic de vida per a la societat.
Per exemple, quan hi va haver la vaga dels controladors aeris va tenir molt ressò i molts es queixaven principalment perquè afirmaven que el seu sou no era prou bo per la feina que feien, però quan eliminen ajudes als que estan a l’atur i hi ha canvis dràstics que afecten a molta població, les persones no es queixen tant com va passar amb la vaga dels controladors aeris. És a dir, l’Estat hauria de tenir en compte les persones que estan afectades per la crisi econòmica i que no tenen ni un sou digne o que fins i tot estan a l’atur abans que atendre als controladors aeris ja que aquest col•lectiu és minoritari comparat amb les persones que estan a l’atur, és a dir, els controladors haurien de ser un pla secundari ja que hi ha persones que cobren 624 euros al mes que és al sou mínim, això seria una bona qüestió perquè el govern es preocupés.
abril 18th, 2011 at 18:52
El “welfare” és una expressió anglosaxona,que significa: assistencial. I es tradueix per Estat de Benestar. Hi ha tres tipus de drets en l’Estat del Benestar:
Els drets civils que es van introduir al segle XVII. Els drets civils estan relacionats amb les llibertats personals, com ara la llibertat d’expressió, pensament i religió; el dret a tenir propietats i el dret a un tracte legal just.
Al segle XIX es van incorporar els drets polítics, com el dret a votar, a obtenir càrrecs i a participar en el procés polític.
Finalment es troben els drets socials que es van incorporar al segle XX, com per exemple els drets dels ciutadans a la seguretat econòmica i social mitjançant l’educació, l’assistència sanitària, l’habitatge, les pensiones i altres serveis.
La teoria de Mill sobre l’utilitarisme afirma: “el màxim benestar per al major nombre de persones”, és a dir, John Stuart Mill estava a favor de l’Estat del Benestar quan era possible aquesta afirmació. Mill era una persona inconformista i per això pensava que l’individu pot fer el que li plagui mentre les conseqüències dels seus actes no afectin a la societat, això s’anomena principi del dany. Per tant la societat no pot introduir-se en la vida privada de cada individu. La llibertat és el dret de la no-interferència i per tant, la protecció de la diversitat contra tota opressió, on sempre hi ha l’opinió pública que té molt poder ja que pretenen imposar els seus costums o les seves creences a la resta. Segons Mill, la llibertat no consisteix en sotmetre’s a la llei, ni es pot veure limitada per la tirania de les majories. La llibertat política tal i com defensava Mill, implica la participació en el poder ja que segons ell, som animals polítics, per això em d’estar en contacte amb els individus que formen la societat. Mill defensa una democràcia representativa en què tant les minories com les majories són reconegudes ja que les minories pel fet que estiguin formades per poques persones tenen el mateix dret de ser escoltades perquè per Mill el que li era important era la qualitat, no la quantitat, el què importa són els arguments que una persona dóna per defensar-se i no un gran nombre de persones que defensen arguments que són inútils i no tenen una base consistent. L’Estat segons Mill ha de fer obligatòria l’educació ja que la democràcia necessita de la força del coneixement i de l’argumentació, el perquè de les coses, per augmentar la seva diversitat. Una societat educada és més lliure que una societat vulgar. Però Mill està en contra de l’escola pública perquè té por a la uniformitat. la seva pedagogia defensa, per exemple, que els exàmens siguin optatius i que en ells no es pugui obligar a adherir-se a cap opinió sinó que inciti a l’alumne a pensar per ell mateix. A més a més, també defensava que per entrar a certes professions, no era necessari tenir un títol oficial ja que així s’evitava que les persones tinguessin el màxim poder i governessin de manera despòtica.