Arkhé
«La qüestió d’un –principi de totes les coses– es pot entendre de dues maneres diferents: en el sentit de quin és l’origen o l’inici o el començament de totes les coses, i en el sentit de què és allò que es troba al fons de totes les coses. Això segon, pel seu cantó, es pot entendre també de dues maneres diferents: en el sentit de quin és el principi o element constitutiu de totes les coses, i en el sentit de què es pot identificar com a requisit o condició necessària perquè sigui possible que hi hagi coses, què s’ha de donar, com a condició mínima prèvia, perquè hi hagi coses.»
«De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic». Pàg. 43 edicions de la l·l
Podeu explicar el paper de la recerca sobre l’essència de les coses pels presocràtics? Per què tenen una preocupació ontològica?
Abans de dir la teva, pots fer una ullada a:
http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tics
http://www.ampa60.es/apunt/preso/presoval.html
octubre 7th, 2011 at 21:09
Podeu explicar el paper de la recerca sobre l’essència de les coses pels presocràtics? Per què tenen una preocupació ontològica?
Un cop llegit el text anterior , “De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic”. Pàg. 43 edicions de la l•l, havent consultat els lincks adjunts, http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tics, http://www.ampa60.es/apunt/preso/presoval.html, i amb la lectura dels apunts de “L’explicació racional (logos) de la natura: l’arché”, puc explicar el paper de la recerca sobre l’essència de les coses pels presocràtics i la seva preocupació ontològica.
L’ésser humà prefilosòfic considera que la natura seguia un comportament alatzar, es creia a mercè de les forces superiors i incomprensibles. En aquest sentit, la filosofia neix com una alternativa a l’explicació de la realitat mitològica, i supera així les complexes narracions que expliquen els fenòmens i esdeveniments de l’univers a partir de la voluntat imprevisible dels déus, la mitologia grega.
Serà a començament del S. VI aC quan es senti la necessitat de substituir les explicacions mítiques per unes altres de tipus més racional (logos). Ara les coses succeeixen per necessitat, com han de succeir i quan han de succeir. Aquesta intuïció del fet que les coses succeeixen perquè han de succeir està relacionada amb la noció de permanència o constància. Aquesta manera de ser constant o permanent, els grecs l’anomenen essència. Allò que és essencial s’oposa a allò que és canviant. D’una banda, tenim allò que hi ha de permanent en les coses (l’essència, allò que les coses són veritablement) Enfront d’allò que hi ha de canviant ( allò que les coses poden ésser).
Conèixer les coses serà, per tant, conèixer allò que veritablement tenen de comú i permanent. La recerca d’allò que és permanent i comú es troba associada a la convicció que tot l’univers es redueix a molt pocs elements. D’aquí prové la pregunta dels filòsof grecs sobre el principi últim, o essència, d’allò que és real, l’ARCHÉ (origen de totes les coses).
Amb això entenem que els presocràtics són aquells que busquen l’explicació en l’essència, i no es basen en mites i histories de ficció, sinó amb la lògica i realitat de les coses, els logos. On l’essència es lo veritable de les coses, lo permanent.
Per aquets motius diem que tenen una preocupació ontològica, ja que busquen l’essència o arché de les coses, del món, així com explicar el seu origen.
Per tant podem dir que els presocràtics passen del mite al logos, fent néixer a la filosofia (filo: amor; sofia: saviesa).
octubre 7th, 2011 at 21:07
Podeu explicar el paper de la recerca sobre l’essència de les coses pels presocràtics? Per què tenen una preocupació ontològica?
La filosofia presocràtica és el resultat d’un nou racionalisme que sorgeix amb el fenomen de les colonitzacions. Els prefilosòfics consideraven que la natura seguia un comportament de tot atzarós, tenien creences en les forces superiors i incomprensibles.
D’una manera o una altra podem definir-los amb una nova actitud intel•lectual, ja que aquets senten la necessitat de substituir les explicacions mítiques per unes altres més racionals. Aquí apareixerà el terme, passar del mite al logos(raó), és a dir, que les coses succeeixen per necessitat. Aquest pensament de que les coses han de aparèixer perquè la naturalesa ha volgut , és una altra forma de ser constant o permanent. Així doncs, trobarem l’essència de les coses, és a dir, allò que és veritable enfront allò que pot ésser.
Per tant els presocràtics, trobaran la seva essència coneixent allò que es veritable, que és real, per tant és el principi de totes les coses o d’una altra manera anomenat arché. Cada un d’ells tindrà per arché un objecte diferent: Tales de Millet- l’aigua, Anaximandre- l’apérion, Heràclit- el foc, Anaxímandres – l’aire…
octubre 7th, 2011 at 20:33
Podeu explicar el paper de la recerca sobre l’essència de les coses pels presocràtics? Per què tenen una preocupació ontològica?
Les societats primitives intenten justificar l’inexplicable a través de mites i divinitats. Com naix tot això? Senzill: els considerats savis de les tribus o col·lectius primitius dones raons mitològiques als fets que no poden explicar quan se’ls pregunta el perquè de quelcom.
Els primers filòsofs, els presocràtics, comencen a plantejar-se aquestes qüestions fent la recerca de la resposta més pura i verdadera intentant prescindir dels déus. Per tant, comencen a fer un estudi ontològic del que els envolta.
Induïts per la seva pròpia competició, o digues-n’hi carrera per trobar la veritat, busquen l’origen de tot, sigui material, com les pròpies pedres o la Terra; o immaterial, com és l’ànima o el pensament. Es van cercar dos tipus d’origen: l’inici dels procés de formació de les substàncies per una banda i, per l’altra, el component bàsic de la matèria. Tots van treure les seves teories d’Arkhé, com és el cas de Milet, que va assegurar que l’essència de les coses es troba en l’aigua ja que tot la conté.
Aquesta cursa evoluciona fins a arribar a Sòcrates, qui donà les respostes més bàsiques tant en el fons («només sé que no sé res»), com en la forma (abstenint-se d’escriure els seus pensaments i plantejant preguntes a aquells que el vulguin escoltar, fent que ells sols trobin la resposta).
octubre 7th, 2011 at 19:35
Podeu explicar el paper de la recerca sobre l’essència de les coses pels presocràtics? Per què tenen una preocupació ontològica?
La filosofia raonada pels presocràtics va sorgir a partir del pensament presocràtic, aquest neix quan a l’Antiga Grècia els filòsofs deixen de buscar les respostes de les coses i dels objectes en els déus i/o mites. I es basen en buscar una resposta racional a tot allò que pensaven que tenia una resposta lògica, a través de la natura, tot i que crec que no totes les coses tenen una resposta tal com van trobar-se els filòsofs d’aquella època i els actuals.
La preocupació bàsica dels presocràtics era buscar i donar una explicació ontològica (persecució de l’ésser, saber si tot té límits i fins on arriben, o el contrari, si les coses que ens envolten estan realment limitades, també qüestiona el ser o no ser…) de les coses, en busquen l’essència i així poder explicar l’origen de moltes de les coses que estan al nostre voltant, però que no som capaços de saber d’on provenen ni ben bé el que són realment. La naturalesa, tot i que està canviant sempre, és sinònim d’essència, que, en canvi, és alguna cosa en permanent canvi.
L’essència és allò que és una cosa malgrat els seus canvis d’estat o d’aparença. A més, és una cosa necessària, amb això vull dir que no pot ser o succeir d’una manera diferent a la de com és o succeeix. També ,podem afegir que l’essència és la que ens fa fer la pregunta: -Què és el que per a un ésser?- és a dir; que, com i perquè una cosa és aquella cosa des de la perspectiva de les persones, de un mateix. Això ens permet veure que les coses no tenen una naturalesa essencial, és a dir que no tot és el que realment sembla que és, i que els objectes són invariables. Per tant, amb tot això vull explicar que els presocràtics busquen perquè una cosa no deixa de ser aquella cosa tot i que pugui agafar diferents formes existents, com per exemple l’aigua (quan es presenta en estat sòlid, líquid o gasos sembla diferent però no deixa de ser aigua).
Els presocràtics tenen una preocupació ontològica per poder cerca l’origen de totes les coses. Tenen un neguit per saber d’on prové tot, perquè volen saber les respostes a tot. Comencen a investigar si darrere la pluralitat de canvis que observem en la natura, inclosa la nostra pròpia vida, hi ha una realitat bàsica que mai no canviï (amb l’’intenció de buscar la permanència de les coses). Volen explicar la realitat canviant de les coses que els rodejan i així trobar la substància material que, a partir de la seva transformació, podia donar un origen a totes les altres substàncies existents conegudes.
octubre 7th, 2011 at 15:02
Podeu explicar el paper de la recerca sobre l’essència de les coses pels presocràtics? Per què tenen una preocupació ontològica?
El paper de la recerca sobre l’essència no es pot explicar si no s’entén el canvi de mentalitat de la societat en la època dels presocràtics. Aquest canvi d’actitud intel•lectual va fer que els filòsofs deixessin de buscar les respostes en els deus i que deixessin de atribuir-los-hi els fets de la natura. Quan van deixar de fer això va ser quan va sorgir el pensament presocràtic.
El pensament presocràtic va passar del mite al logos, es a dir, va intentar donar resposta a les coses que li preocupaven a la societat i que els envoltava però de forma racional i no a partir de mites, ja que aquets eren fantàstics i no s’ajustaven a la realitat
Aquet pensament va sorgir a traves de l’observació de la natura. Va ser llavors quan els humans es van adonar que en la natura hi havia unes lleis (logos), les quals les hi van anomenar essència.
Els presocràtics estaven constantment en busca de l’essència ja que per ells aquesta era justificable a través de la raó i no pas dels sentits. Per molts presocràtics com Parmènides els sentits eren equivocs i no et podies fiar d’ells. Trobar l’essència era saber d’on provenia tot el que els envoltava i juntament amb això, donar resposta als problemes de la societat en aquell moment.
Trobar l’essència significava trobar el perquè de totes les coses, saber donar resposta i justificar els fets de la natura, es a dir, saber justificar la physis que era el que en aquell moment els preocupava.
La preocupació ontològica dels presocràtics va per necessitat. La necessitat diu com i quan han de succeir les coses. Aquet com i quan esta llegit per unes lleis. Els presocràtic quan intenten resoldre aquesta preocupació ontològica arriben a buscar una única cosa, allò que es indispensable perquè succeeixin les altres coses i que sense aquesta res no passaria.
Aquesta preocupació però, es era de dues formes. Uns buscaven l’essència (explicada anteriorment) i els altres buscaven la permanència, el comportament de certes coses. Un clar exemple es l’aigua. Els qui buscaven l’essència dirien que encara que es trobi en estat líquid, gasos o sòlid, aquesta sempre seguiria sent aigua. Però els que buscaven la permanència buscarien el comportament.