Els sentits i els presocràtics
«Des d’Heràclit, la filosofia identifica els sentits amb la mentida, perquè comporten inexactituds i manca de reflexió. El cas d’Anaxàgores, que afirma que pensem amb les mans, continua sent excepcional. Aquest allunyament del món arriba a la seva màxima expressió amb el racionalisme i l’idealisme …
… Dono molta importància a la informació que capten els cinc sentits bàsics i d’altres. Penso amb els peus, recordo amb la pell, paladejo amb les mans, observo amb el nas, com Demòcrit.»
Muñoz Redón, J. i Güell Barceló M. No tinc temps per pensar. Ed. Octaedro pàg. 33-34
Com podem entendre l’aparent paradoxa expressada? Per què podríem anomenar aquest fragment tot tractant de parlar dels presocràtics?
octubre 7th, 2011 at 22:51
Per què podríem anomenar aquest fragment tot tractant de parlar dels presocràtics?
Perquè aquest pensament sorgeix amb Heràclit d’Efes i Parmènides d’Elea, pensament dels quals queden fusionats amb els pluralistes, com són Empèdocles, Anaxàgores i els Atomistes. Tot això passa abans de que aparegui Sòcrates, el qual diu que es pot arribar a l’excel•lència i al coneixement mitjançant el diàleg, sempre i quan es reconegui primer la total ignorància del home “només sé que no sé res”, ja que és a partir d’aquest reconeixement i mitjançant la raó que el home pot adquirir el coneixement.
octubre 7th, 2011 at 22:16
.
octubre 7th, 2011 at 20:55
Estic d’acord que és una falsa paradoxa, perquè sembla que hi hagi una contradicció entre el pensament d’Heràclit i el pensament de Anaxàgores i els racionalistes i els idealistes. Els primers diuen clarament que no es refien dels sentits, i els altres diuen que es refien dels sentits atribuint-los tasques que no són les adequades de cada sentit, utilitzen les mans o els peus per pensar, la pell per recordar, paladegen amb les mans i utilitzen el nas per observar. No utilitzen cap sentit pel que està realment preparat i crec que amb això volen dir que no es refien del que veuen, senten, pensen o recorden i que tot ho han de comprovar amb les mans, la pell, els peus i sobretot la raó.
Roger Pons
octubre 7th, 2011 at 18:13
L’aparent paradoxa expressada ens contraposa la teoria d’Heràclit, el primer racionalista, que parla de l’epistemologia; de com coneixem. Coneixem a través de la raó perquè els sentits ens enganyen,llavors hem de passar la informació per el filtre de la raó ,tot mirant el món amb aquesta, llavors intentant-lo entendre lògicament. Construeix pedra a pedra amb l’ajuda de la lògica el perpetu fluir de les coses ; diu que tot està en constant moviment degut a la lluita de contraris aquesta idea del moviment arriba a la seva màxima expressió amb Demòcrit i la teoria de les partícules ell creia que tot està format per unes petites «partícules» en moviment a través de les quals estava tot format, inclosos els homes. Això ens deixa en que podem sentir a través de qualsevol part del cos tal com pot ser una dent, el contacte entre «partícules» condueix d’informació, i aquí apareix una altre teoria epistemològica que es confronta aparentment amb la de Heràclit degut a que no és racional.
No és la paradoxa que esperàvem ja que si la destriem en parts més petites i les anem ajuntant cobra una mica més de sentit. La paradoxa està en que no podem sentir a través de les dents o les mants ni olorar ni res o això creiem , creiem la realitat tal i com ens la presenta, normalment la tradició té un pes fonamental, llavors la part de la realitat que no entenem intentem racionalitzar-la de qualsevol manera. Uns diuen que coneixem a través dels sentits Heràclit que a través de la raó, llavors aquí apareix una de les lluites més encarnissades dintre l’àmbit filosòfic racionalitat contra empirisme, lògica contra experiència, sentits contra ment, deducció contra inducció fins que finalment s’entén que els uns es necessiten amb els altres per poder progressar.
octubre 7th, 2011 at 17:59
ELS SENTITS I ELS PRESOCRÀTICS
…Dono molta importància a la informació que capten els cinc sentits bàsics i d’altres. Penso amb els peus, recordo amb la pell, paladejo amb les mans, observo amb el nas, com Demòcrit.”
Davant aquesta paradoxa, la podem entendre com una contradicció, ja que deixa clar la inexactitud que tenen els sentits i està clarament comprovat que no pensem amb els peus, no recordem amb la pell, no observem amb les mans..
Aquest fragment ens serveix per introduir el tema dels presocràtics, que van criticar els sofistes justament per utilitzar els sentits per arribar al coneixement.
Els presocràtics busquen arribar al coneixement però utilitzant mètodes diferents els dels sofistes, encara que, tots dos volien arribar al coneixement. La diferencia és que els presocràtics utilitzen el mètode socràtic, la dialèctica( la cerca col•lectivament de la veritat) en aquest procés destaquen la ironia( que elimina les opinions falses) i la maièutica ( que fa sortir la veritat que habita dins de cadascú a través de preguntes).
Quan Sòcrates utilitzava la maièutica amb qualsevol persona i aquesta entrava en una contradicció volia dir que no estava segura de saber allò que deia o que en realitat no sabia res del que deia, un clar exemple eren els sofistes que utilitzaven els sentits per esbrinar la veritat i amb la paradoxa que tenim a dalt de tot ens queda clar que els sentits no són fiables ja que ens poden enganyar i suposadament era això que feien els sofistes i per això Sòcrates estava en contra del sensisme ( utilitzar els sentits per arribar al coneixement), ja que et podia fer entrar en contradicció perquè els sentits no són fiables.
L’objectiu de Sòcrates a part de la recerca de la veritat era també la recerca de la virtut ètica o Areté ( és la recerca de l’excel•lència, anar al màxim per pròpia obligació personal), per això la seva doctrina incorpora l’universalisme( la veritat i el bé existeixen de manera objectiva i podem conèixer-los) i l’intel•lectualisme moral ( Capacitat per pensar el que està bé i no fer el mal es vol sortir de l’ignorància i arribar a l’equilibri de la justicia, saviesa i les lleis, la veritable democràcia per Sòcrates).
Per Sòcrates la ciutat més justa és la ciutat més sabia.
octubre 12th, 2011 at 19:19
Considero que l’afirmació: «La diferencia és que els presocràtics utilitzen el mètode socràtic», no és encertada. Altres idees expressades són ben interessants, potser un xic deslligades unes de les altres.
octubre 7th, 2011 at 15:01
Com podem entendre l’aparent paradoxa expressada? Per què podríem anomenar aquest fragment tot tractant de parlar dels presocràtics?
La paradoxa entre Heràclit i Anaxàgores és molt fàcil de entendre. Heràclit deia que els sentits ens enganyaven i que la raó era la única cosa que ens deia la veritat. Per a Anaxàgores els sentits són per on ell percep la realitat. Per ell els peus li diuen per on camina, per tan pensarà el que ha de fer, al notar alguna cosa a la pell li recorda sensacions passades i és així com recorda, les mans, es el seu tacte i li diu el que te el davant igual que el nas amb les olors.
M’entres que un es refia totalment de la seva ment i de la lògica l’altre es refia de les sensacions que te al seu voltant, ja que si nota alguna cosa es perquè en el seu voltant succeeix o hi ha alguna cosa. A través dels sentits es la única forma que hi ha de percebre els canvis de la natura. D’altre banda cadascú percep les sensacions i les interpreta com vol, per tant Heràclit al refiar-se de la raó crec que s’aproxima més a la realitat i a la veritat. A no ser que estiguis boix, la ment te menys de probabilitats d’enganyar als sentits, perquè un cop de puny per un pots er una carícia i per una l’altre una maltractació.
En aquet fragment podríem dir que seria dels presocràtics perquè intenta raonar i buscar la veritat a traves de la raó. Per donar una explicació no recorre a la sabies a de les musses sinó que ho fa a traves de pensar i dels coneixements.
octubre 12th, 2011 at 19:20
Llàstima que el que expresses es mostri amb tants errors ortogràfics que ho desllueixen considerablement.