Malalties de l’estat
Un somni o un ideal polític és probablement la proposta de Plató en la seva República.
La triangulació entre saviesa, justícia, lleis és una clara referència a l’idealisme, dualisme, racionalisme que caracteritzà a aquell més que fonamental filòsof de l’antiguitat.
Si consultem a:
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/platopol.htm
Podem llegir, per exemple: «Els humans no són éssers autosuficients; l’origen de la polis radica en la impotència individual per satisfer les pròpies necessitats.»
En canvi, sembla ser que algunes interpretacions del diagnòstic de les malalties de l’estat segons Plató arriben a atribuir el paper d’autosuficient al filòsof-rei.
Creieu que és una interpretació vàlida? Per què?
novembre 11th, 2011 at 23:01
Plató desitjava un Estat just, un estat en harmonia i ordre natural entre les coses a semblança de l’ànima.
La finalitat de la política per Plató és la justícia (<>), la màxima virtut que esta en equilibri amb cadascuna de les parts que componen l’individu i la societat, això comportara una polis sàvia.En el que respecta L’empirisme polític , Plató rebutja aquest concepte juntament amb el relativisme dels sofistes, defensa una concepció absolutista dels valors morals.
Per Plató l’Estat ideal esta format per productors,que fan la funció de proveïdor en l’Estat posseint la virtut ètica i política de la temprança, els guardians o militars que defensen l’Estat i posseïxen l’exèlencia de la fortalesa, mirant pel bé comú i finalment els governats , els ”aristos” posseint la vertitut ètica i política de la saviesa. Per sobre de tot en un Estat s’estableix la primacia del bé de la comunitat enfront l’estat.
Respecte l’interpretació el diagnòstic de les malalties de l’estat segons Plató arriben a atribuir el paper d’autosuficient al filòsof-re, jo crec que pot esser vàlid, ja que basant-nos en el paral·lelisme de l’ànima justa i l’Estat just, un filòsof rei, amb la selecta educació per regir un estat just se li pot atribuir el paper D’autosuficient, ja que basant-nos en (“Els humans no són éssers autosuficients; l’origen de la polis radica en la impotència individual per satisfer les pròpies necessitats.”), el filòsof rei està en complert equilibri i harmonia, té la suficient saviesa, es prou just com per satisfer les seves necessitats i d’aquesta manera esser autosuficient .
Oer finalitzar segons Plató per esser un filòsof – governat es requereix l’art de justícia, que només es pot aconseguir mitjançant la filosofia.
novembre 11th, 2011 at 22:58
Plató desitjava un Estat just, un estat en harmonia i ordre natural entre les coses a semblança de l’ànima.
La finalitat de la política per Plató és la justícia (), la màxima virtut que esta en equilibri amb cadascuna de les parts que componen l’individu i la societat, això comportara una polis sàvia.En el que respecta L’empirisme polític , Plató rebutja aquest concepte juntament amb el relativisme dels sofistes, defensa una concepció absolutista dels valors morals.
Per Plató l’Estat ideal esta format per productors,que fan la funció de proveïdor en l’Estat posseint la virtut ètica i política de la temprança, els guardians o militars que defensen l’Estat i posseïxen l’exèlencia de la fortalesa, mirant pel bé comú i finalment els governats , els »aristos» posseint la vertitut ètica i política de la saviesa. Per sobre de tot en un Estat s’estableix la primacia del bé de la comunitat enfront l’estat.
Respecte l’interpretació el diagnòstic de les malalties de l’estat segons Plató arriben a atribuir el paper d’autosuficient al filòsof-re, jo crec que pot esser vàlid, ja que basant-nos en el paral·lelisme de l’ànima justa i l’Estat just, un filòsof rei, amb la selecta educació per regir un estat just se li pot atribuir el paper D’autosuficient, ja que basant-nos en («Els humans no són éssers autosuficients; l’origen de la polis radica en la impotència individual per satisfer les pròpies necessitats.»), el filòsof rei està en complert equilibri i harmonia, té la suficient saviesa, es prou just com per satisfer les seves necessitats i d’aquesta manera esser autosuficient .
Oer finalitzar segons Plató per esser un filòsof – governat es requereix l’art de justícia, que només es pot aconseguir mitjançant la filosofia.
novembre 11th, 2011 at 22:14
Segons Plató atribuïa el paper d’autosuficient al filòsof-rei perquè havia sigut capaç d’entendre el món de les idees, coneixia el que era la justícia i el bé i, per tant, podia dirigir una polis perquè sigues bona i justa en la qual no és tant important les necessitats individuals sinó, les de la ciutat en el seu conjunt.
Els humans no som éssers autosuficients perquè per nosaltres mateixos no valem res, per tenir un valor en la polis has de dependre dels demés i, per tant, ja no et vals per tu mateix, sinó pels ciutadans de la polis. La falta de poder individual per poder satisfer les nostres pròpies necessitats han provocat l’origen de la polis. Segons Plató a les malalties de l’Estat diu que qui ha de governar ha de ser el filòsof-rei, que és la unió entre el saber més el poder. El filòsof és la persona que millor coneix l’idea del bé i, per tant, és el qui la pot portar a la pràctica i, per tant, el filòsof-rei és el que ha de governar. Aquests govern en el que governa el filòsof-rei és el de l’aristocràcia. L’aristocràcia és el govern més proper al món de les idees o de l’intel•ligible, l’ànima dels millors i més perfecte i més just. El filòsof-rei serà el que prengui decisions i és una persona sàvia, de les poques que han accedit al coneixement i contemplació de les idees de justícia, d’ordre i d’Estat.
En conclusió, qui ha de governar ha de ser la persona que demostri ser més sàvia, més justa i que sigui coneixedora de la idea del bé, ja que així es podrà portar a la pràctica aquests Estat ideal o Utòpic que plantejava i que va intentar portar a la pràctica Plató. És molt important que aquesta filòsof-rei sigui un bon coneixedor del bé i de la justícia perquè sinó es començarà a degenerar l’estat dels millors i acabarà en el govern més injust que és el de la tirania o dictadura. Per tant, considero que només aquella persona que arriba a ser un filòsof-rei por arribar a ser autosuficients i, per tant, totes aquelles persones que no tinguin aquests coneixements mai podran arribar a ser autosuficients, ja que per si sols mai valdran res i sempre estaran subordinats a algú o alguns interessos.
novembre 11th, 2011 at 20:40
L’idela platònic de la política es basa en que un home per si sol no és autosuficient, sino que necesita viure en societat per tal d’aconseguir satisfer les propies necessitats, i segons la teoria de les ànimes de Plató, cadascú està destinat per una classe social concreta (productors, militars o gobernants). En el seu Estat utòpic o ideal, la justicia es basa en que cada persona es dediquí a fer allò pel cual és millor i fer-ho el màxim de bé possible, gobernats per un filòsof-rei que serà aquell més savi, més just, es a dir, aquell més proper al món intel·ligible.
Si ens centresim en l’ideal platònic i creguessim en l’existència d’aquest filòsof-rei i coneguessim la forma de trobar-lo, podria arribar a trobar, fins a cert punt, vàlida la idea platònica, però de les idees de Plató sobre l’Estat l’única que trobo indiscutible és que l’educació és un element bàsic per formar una societat millor, i sent així una societat savia, crec que l’ordre jeràrquic establert per Plató perd validesa, i dóna a la democràcia com a millor formar d’organitzar un Estat basat, des del meu punt de vista, en la igualtat, i creient que no som ningú individualment per jujtar qui és millor que qui, sino donant igualtat d’oportunitats a cada persona, i creïent en la societat savia -actualment, encara seguim molt lluny al nostre país de aconseguir-la i pel que sembla no fem res per arribar-hi- i que col·lectivament escollís aquell qui millor pot dirigir l’Estat en cada situació. I no caure en la fe cega cap al filòsof-rei, que la història ha demostrat que acaba cec de poder, degeneran-se -tirania- i portant a aquell Estat cap a una dictadura repressora que a pocs porta a la felicitat ni al bé -ejemple clar del dicator espanyol, Franco-.
Per altre banda, tampoc trobo vàlida la naturalesa preestablerta que considera Plató, on cascú es bo només en un camp concret, sino que crec que si es donen igualtat d’oportunitats a les persones -fet que no trobem actualment- molts aparentment d’una classe poden esdevenir d’una altre i se bons en diversos àmbits, cert és que cadascú te preferencies i qualitats destacades, però soc de la opinió que aquestes no venen donades tant per naturalesa sino per educació i procés de maduresa.
Resumint, crec en un ideal d’Estat diferent al de Plató basat en la igualtat d’oportunitats, però comparteixo plenament la seva idea de que l’educació es clau per una societat millor, i consider-ho que els governants acutals també ho haurian de tenir en compte.
novembre 11th, 2011 at 20:29
Sí que em sembla una interpretació vàlida perquè el ciutadà necessita dels altres per aconseguir els seus propòsits tant en el món de producció, el del oci, en la política i aconseguir una estabilitat social i emocional. El ciutadà necessita que algú organitzi políticament el sistema social, com també és necessari algú que defensi militarment els possibles atac d’altres països i alhora també li fa falta algú que els ajudi a produir i poder treballar per aconseguir una estabilitat social i econòmica.
En l’actualitat tan políticament, militarment com industrialment, n’hi han petits punts de corrupció.
Per tan la idea de Plató que tenia de un ideal polític, en la societat d’avui en dia no és possible per la corrupció que hi ha i perquè pensem que els polítics als quals NOSALTRES votem no tenen el coneixament que hauria de tenir el Filosof-rei que volia ell.
novembre 11th, 2011 at 20:13
La existència d’una persona amb la capacitat d’autosuficiència no crec que sigui una interpretació vàlida ja que la existència d’un filòsof-rei, una persona capaç de governar vetllant pels interessos comuns i no els propis és una Utopia. Plató fa un model de societat jeràrquica justa que aconsegueixi la felicitat dels seus ciutadans governada per persones sàvies, que han rebut molta formació, que cerquen el benefici del conjunt i no el propi. En diferents estats s’ha intentat aquesta idea i a acabat donant lloc a tiranies en les que la persona que mana només mira pels seus interessos o bé no lluita pel que volen els ciutadans i com que ell té el màxim poder es produeixen situacions de veritables injustícies. Per exemple, aquest va ser el cas de Pinochet a Xile. Crec que no hi ha persona o persones capaces de governar sense pensar en el benefici econòmic propi, almenys aquest no és el cas d’Espanya, ni de cap Estat que jo conegui. El poder d’una sola persona només ha portat a situacions de crisi, corrupció i decadència o com diria Plató a malalties de l’Estat.
novembre 11th, 2011 at 19:01
Davant aquesta interpretació, que algunes interpretacions sobre les malalties de l’estat segons plató: aristocracia (Raó, filòsof rei, saviesa virtut), timocracia, oligarquía (guardians i militars), democracia ( productors) i tirania( líder que només l’interessa el seu benestar) arriben atribuir el paper d’autosuficient al filosof rei, pensó que no és vàlida.
Aquesta interpretació no és vàlida perquè es tracte d’una mala interpretació sobre el paper que ha de jugar el filòsof rei segons Plató que són els següents: el filòsof rei és la figura que ha de governar en una aristocràcia: en un govern dels millors, perquè és la persona que està més a prop de la IDEA: que es troba en el món intel•ligible i és el model i les còpies que estan en el món sensible participen d’aquest model, aquesta figura ha de vetllar pel bé de tots, no només pels interessos d’uns quants , que això seria una mala interpretació i és el que passa actualment amb tots els governs del món, que el folòsof rei a part de no ser la persona que està més a prop del BÉ, només es preocupa pel seu bé i els del seus ajudants del govern.
I la manera segons Plató en que aquest filòsof rei ha d’ajudar o guiar a la polis perquè s’apropin a la Idea és a través de l’EDUCACIÓ, ha de preocupar-se que tothom pugui tenir aquesta oportunitats i que tingui les eines per accedir-hi en canvi, en l’actualitat quan hi ha crisi aquest filòsof rei el que fa és disminuir les ajudes per l’educació.
Al filòsof rei se l’interpreta a vegades com autosuficient perquè dona la sensació al poble, amb els seus discursos, de ser el més savi de tots i com el poble no té la capacitat de saber quin és el veritable coneixent o només una minoria tenen la idea l’elegeixen i quan ja està al poder és quan ens adonem del que no és així i que puc ser hi ha gent que no participa en la política i té més coneixements que ell. En quan al govern avui dia hi ha una mala interpretació del que Plató va descriure com una DEMOCRÀCIA, on la gent treballa segons les seves necessitats i segons les seves habilitats i la gent és feliç perquè hi ha equilibri entre aptitud i actitud.