Plató, ètica i política
Avui en dia el moviment anomenat dels indignats ha tornat a posar sobre la taula les relacions entre la política i la ètica.
Aquesta temàtica ve de lluny, ja Plató en parlava i a fons. Mireu per exemple a: http://www.alcoberro.info/planes/plato7.htm
Hi ha qui afirma que el moviment del indignats és ètica pura.
Crec que pot anar rebé consultar les pàgines del llibre Indigneu-vos de Stéphane Hessel.
Què creus que té de platònic el moviment dels indignats?
novembre 11th, 2011 at 18:36
Què creus que té de platònic el moviment dels indignats?
El moviment dels indignats, sorgeix a causa d’un descontentament de la població respecte a l’organització política, social i econòmica que hi ha actualment en les nostres ciutats.
Aquest descontentament és degut a la falta de compromís pels ciutadans respecte la política econòmica del país, en que la gran crisi mundial està afectant d’una manera tan desproporcionada en la qual els rics cada cop són ho són més i els pobres cada vegada més pobres, i els qui manen no hi posen mesures per establir-hi un equilibri adequat.
Tal i com podem apreciar en un dels llibres d’ Stéphane Hessel, Indigneu-vos, l’autor proposa una organització racional de l’economia, per tal d’aconseguir un equilibri entre la política de governació i la societat: la indignació, per no allunyar-se del propi ideal, de la recerca del bé comú, d’una lluita conjunta per aconseguir el que es vol: una política més justa, que no miri per un interès individual sinó pel col•lectiu.
Cal afegir que, per part de Plató, la ciutat li semblava injusta, ja que el poder i el saber no anaven de la mà. Plató presenta un ideal de l’Estat en harmonia i equilibri entre l’ideal i la societat, on s’ha de procurar que no hi hagin diferències socials entre els rics i els pobres, ja que ambdós costats són perillosos pel bé comú
.
Les característiques del moviment dels indignats i el platonisme, estan relacionades en la lluita d’un Estat més just mitjançant uns ideals, per la lluita d’uns principis ètics, un valor moral i un ordre natural entre les classes amb el fi últim d’arribar al propòsit principal d’un Estat just per a tothom i no per uns quants.
novembre 11th, 2011 at 18:34
Què creus que té de platònic el moviment dels indignats?
El moviment dels indignats, sorgeix a causa d’un descontentament de la població respecte a l’organització política, social i econòmica que hi ha actualment en les nostres ciutats. Aquest descontentament és degut a la falta de compromís pels ciutadans respecte la política econòmica del país, en que la gran crisi mundial està afectant d’una manera tan desproporcionada en la qual els rics cada cop són ho són més i els pobres cada vegada més pobres, i els qui manen no hi posen mesures per establir-hi un equilibri adequat.
Tal i com podem apreciar en un dels llibres d’ Stéphane Hessel, Indigneu-vos, l’autor proposa una organització racional de l’economia, per tal d’aconseguir un equilibri entre la política de governació i la societat: la indignació, per no allunyar-se del propi ideal, de la recerca del bé comú, d’una lluita conjunta per aconseguir el que es vol: una política més justa, que no miri per un interès individual sinó pel col•lectiu.
Cal afegir que per part de Plató, la ciutat li semblava injusta, ja que el poder i el saber no anaven de la mà. Plató presenta un ideal de l’Estat en harmonia i equilibri entre l’ideal i la societat, on s’ha de procurar que no hi hagin diferències socials entre els rics i els pobres, ja que ambdós costats són perillosos pel bé comú.
Les característiques del moviment dels indignats i el platonisme, estan relacionades en la lluita d’un Estat més just mitjançant uns ideals, per la lluita d’uns principis ètics, un valor moral i un ordre natural entre les classes amb el fi últim d’arribar al propòsit principal d’un Estat just per a tothom i no per uns quants.
novembre 11th, 2011 at 17:13
Podríem dir que el moviment dels indignats darrere del que es pugui veure i entendre és un xic platònic, però tot i així hi ha coses que es poden posar en evidencia si es pensa que són platòniques, ja que confonen.
Amb aquest moviment el que volen aconseguir és una polis justa, ja que actualment hi ha una mala organització d’aquesta i això a comportat una crisi a la polis. A hores d’ara el govern no ajuda a sortir d’aquesta crisi ja que beneficia als rics, obtenint un bé per als que hi formen part, així podríem dir que el poder està associat amb els diners i en aquest cas hi ha una degeneració cap a un líder ambiciós (Tirania) que no permet aconseguir el bé comú que és pel que lluiten els indignats. Per tant, els indignats, com Plató, estan en contra de l’autarquia. També pensen que la indiferència és una de les pitjors actituds que pot tenir un ésser amb raó i per tant, l’ignorància s’hauria d’erradicar. Aquest moviment també pot fer referència al mite dels metalls i no diferenciar als grups socials per la seva economia, ja que no volen «la societat dels diners», és a dir, que la polis estigui organitzada per l’economia particular, com actualment, que ens dirigim «als rics» i «als pobres» per identificar-nos i no hauria de ser així.
Per tant, veiem que podem relacionar el moviment en molts punts amb plató però en canvi, també tenen diferències que poden posar en dubte si realment és platònic o no aquest moviment. Per exemple, els indignats no estan d’acord amb l’estat feudal, ja que volen una democràcia moderna, per tant estan en contra del totalitarisme. No pensen que el més savi és qui ha de manar (filosof-rei).
Per tant, tots dos volen arribar a un mateix punt però per diferent camí, és a dir, volen un nou model d’organització de la polis a través de la justícia però volen arribar-hi de diferents maneres, els indignats a través de la democràcia i plató en canvi, no.
Però des del meu punt de vista, podríem dir que a hores d’ara la gent a sortit de la cova. És a dir, la societat a estat amb els ulls tancats, només ha vist aparences, per tant, només han vist el que han mostrat per la premsa, el que els han dit o el que els han obligat a fer, han sigut com pedres, o si es vol dir com les persones recloses a la cova i que creien que el món real era el que veien reflexat (les ombres) i actualment amb la crisi (alliberament dels reclutats), la societat ha xocat de manera que han obert els ulls (han sortit de la cova) i han «inaugurat», descobert, un món nou (tan sols és la realitat). Per tant, amb això vull dir que el moviment dels indignats convida a la gent a obrir els ulls o sortir de la cova i poder descobrir un nou món.
novembre 11th, 2011 at 16:00
Què creus que té de platònic el moviment dels indignats?
El moviment dels indignats té un rerafons clarament platònic.
La societat actual que es manifesta contra el sistema polític present en aquestes èpoques, s’indigna al veure el comportament estàtic dels suposats causants de la gran crisi mundial actual que ens afecta a tots, els polítics. Partint d’aquesta indignació, els indignats es pregunten el per què governen l’Estat aquells que no busquen una justícia, és èticament incorrecte que els governants d’un país veuen com aquest s’enfonsa sense fer res. Aquesta no és la justícia que reclamen. Entre els homes sorgeix el sentiment de justícia, com els indignats exposen.
Stéphane Hessel, en el seu llibre Indigneu-vos!, exposa la defensa la llibertat de premsa, el seu honor i la seva independència de l’estat, dels poders dels diners i de les influències estrangeres i creu que la societat actual és una dictadura dels mercats financers que amenaça la pau i la democràcia. Amb aquests arguments, Stéphane Hessel motiva als ciutadans a que s’indignin perquè prevalgui l’ètica, la justícia i l’estabilitat duradora, ja que els governants no realitzen cap tipus d’aportació que recolzi en els valors fonamentals.
Igual que Plató, que optava per una Política que defensés una concepció absolutista dels valors morals i creia que la justícia de l’Estat es trobava en l’harmonia i l’ordre natural entre les classes, no com la societat actual que hi ha una gran diferència entre els rics i els pobres (un motiu més pel qual apareix el moviment dels indignats).
Plató creia que l’Estat ideal era un estat utòpic, un estat aristocràtic, governat per un filòsof – rei. Un estat que governessin els millors, els més savis, partint sempre de la raó. Aquell governant que té la necessitat de conèixer el just i el bé, ha de ser el millor en virtut, amb intel•lectualisme moral.
En definitiva, Plató lluitava per un Estat ideal, igual que els indignats ho fan actualment.
novembre 10th, 2011 at 19:23
L’única cosa que té en comú Plató amb el moviment dels indignats és que l’actual model no els serveix. Ambdos estarien en contra de com es governa actualment un país (una polis).
Ara bé, la manera d’aconseguir aquest govern ideal és ben diferent per a uns i per l’altre. Els indignats volen més democràcia i més decisions del poble mentre que Plató volia un estat aristocràtic (govern dels millors amb el filòsof rei al capdavant).
Els indignats debatien les idees en el lloc on estaven, tots junts. Per el contrari, Plató no creu en l’àgora (diferencia la dialèctica del coneixement).
Tan un com l’altre poden tenir les seves crítiques:
– A Plató se’l pot criticar per la dificultat que hi ha per trobar el filòsof-rei i també per classificar els individus en aquestes tres classes. Per això l’Estat de Plató és un Estat utòpic.
– Al moviment d’indignats se’l pot criticar per una manca de lideratge i una manca de canals de participació. No n’hi ha prou en protestar sinó que cal construir mitjans per produir el canvi.
A Plató no li interessa pas una societat democràtica sinó que separa la societat en tres grups totalment definits, governants (saviesa), militars (fortalesa) i treballadors (temprança). Cada individu pertany només a una d’aquestes divisions.
Per Plató la democràcia és una malaltia de l’Estat.
novembre 9th, 2011 at 16:31
Què creus que té de platònic el moviment dels indignats?
Primerament el moviment dels indignats va ser causat per el descontent de la població amb el govern ja que aquet no governava a favor de la ciutadania i buscava el seu propi benefici i interès.
Platònicament això es podria considerar un fals filòsof-rei o una malaltia de l’estat anomenada tirania i/o oligarquia.
Si considerem que en el govern hi havia un fals filòsof-rei això significa que realment qui governava no era un savi, per tant no podia conduir la polis a l’excel•lència ja que no coneixia la idea del Be. Es a dir, qui governi en un estat ha de ser aquella persona que coneix la idea del bé, perquè així promulgarà bones lleis i fer justícia.
Però arribar a fer justícia per Plató inclou tenir un equilibri entre la part racional (auriga) la part irascible (cavall blanc) i la part concupiscible (cavall negre) en altres paraules, només aquells que tinguin en equilibri les tres parts de l’ànima seran possibles candidats per fer justícia.
Per Plató en l’estat s’ha de procurar que no governin ni els rics ni els pobres, sinó aquells que tenen el cert coneixement i aquets han de fer justícia per interès comú.
En el moviment dels indignats, es queixaven de que el govern lo ajudava a la població a sortir de la crisi i no feien servir les mesures necessàries i justes per a tothom. Això platònicament seria degut a una falta de coneixement del govern, per tant era un fals filòsof-rei que no podia conduir la polis a la excel•lència comuna per falta de saviesa.
D’altra banda tenim la tirania o la oligarquia.
La tirania es basa la degeneració del líder causant conseqüències dolentes per la polis ja que aquet només busca el interès propi. I l’oligarquia es basa en que las classes dominants s’aprofiten de les altres per treure’n un benefici propi
El moviment dels indignats per tant té molt a veure amb la filosofia de plató ja que aquets es queixaven de que el govern (tirania) i els banquers (oligarquia) buscaven el seu propi interès. Un clar exemple que donaven a conèixer els indignats eren els grans salaris que tenien els directius o polítics del govern. Estava clar que en temps de cisis com ells anunciaven aquells salaris no eren normals i això va fer que la població se’n a dones que els banquers i els polítics s’estaven embutxacant diner per a ells. Però que al mateix temps aquets demanaven retallades de salaris i pujades de impostos per a la població que no s’aplicaven a ells mateixos.
Es pot resumir dient que les classes dominants buscaven el seu propi interès, però que a demés, els ciutadans que eren qui treballaven més, tenien un sou normal i molts es quedaven a l’atur a causa de la seva especulació.
Per tant els indignats van seguir la filosofia de plató ja que van veure que un fals filòsof-rei o una malaltia de l’estat no els portaria ni a la justícia ni a l’excel•lència comuna.